Emir Kusturica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgEmir Kusturica
Emir kusturica 72 9643.jpg
Naixement Emir Nemanja Kusturica
en serbocroat: Немања Емир Кустурица, on el cognom es pronuncia Kusturitsa,

24 de novembre de 1954 (1954-11-24) (62 anys)
Sarajevo (Iugoslàvia)
Nacionalitat Sèrbia Sèrbia
Alma mater Film and TV School of the Academy of Performing Arts in Prague
Ocupació actor, productor de cinema, director de cinema, guionista, músic i guitarrista
Instrument guitarra
Cònjuge Maja Kusturica
Premis Cavaller de la Legió d'Honor
Commandeur des Arts et des Lettres‎
Lleó d'Argent
Premi a la millor direcció
Palma d'Or
Palma d'Or
César a la millor pel·lícula de la Unió Europea
Premi a la millor direcció
Premis César
Millor pel·lícula de la UE
2005 - Zivot je cudo
Festival de Canes
Palma d'Or
1985 - Otac na sluzbenom putu
1995 - Underground
Millor director
1989 - Dom za vešanje
Mostra de Venècia
Millor director
1998 - Crna macka, beli macor
Festival de Berlín
Premi especial del Jurat
1993 - El somni d'Arizona
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1981 Sjecas li se Dolly Bell
1985 Otac na sluzbenom putu
1989 Dom za vešanje
1995 Underground
1998 Crna macka, beli macor
2004 Zivot je Cudo
2005 All the Invisible Children

Facebook 6909001660
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Nemanja Emir Kusturica és un director de cinema i músic serbi (24 de novembre de 1954 a Sarajevo, Iugoslàvia, a l'actual Bòsnia i Hercegovina). A finals de la dècada dels vuitanta i durant la dècada dels noranta va guanyar popularitat com a director rebent diversos premis en festivals internacionals.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Després d'acabar el 1978 els seus estudis a l'Acadèmia d'Arts Interpretatives (FAMU) de Praga, Kusturica anà a Sarajevo i va començar a dirigir per a la televisió de Iugoslàvia. El 1981 va tenir un propici debut cinematogràfic amb Sjecas li se, Dolly Bell, guanyant el Lleó d'Or al Festival de Venècia. Quatre anys més tard, el 1985, va guanyar la Palma d'Or al Festival de Canes amb El pare en viatge de negocis. En aquestes dues pel·lícules treballà amb l'escriptor bosni Abdula Sidran, que hi va incloure nombrosos elements autobiogràfics. És en aquest moment que passa a formar part del grup musical Zabranjeno Pušenje, posteriorment The No Smoking Orchestra, tocant el baix. En aquest àmbit de la música coneix Goran Bregović, autor de la banda sonora en pel·lícules posteriors de Kusturica.

La pel·lícula Dom za vešanje, del 1998, va ser acollida positivament i posava el focus d'atenció en els gitanos, d'alguna manera sempre presents en totes les seves visions dels Balcans. Els anys noranta també van ser prolífics per a Kusturica, incloent el seu debut als Estats Units amb la comèdia El somni d'Arizona (1993), i va tornar a guanyar la Palma d'Or el 1995 amb Underground, una èpica comèdia negra no exempta de polèmica. Escrita per Dušan Kovačević i finançada en part per la televisió iugoslava, la pel·lícula fa una revisió irònica de la història contemporània de Iugoslàvia, i mentre alguns crítics van assenyalar que Kusturica relatava una visió pro-sèrbia, d'altres van trobar pejorativa la visió que oferia de les diferents ètnies o nacionalitats dels Balcans.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Emir Kusturica a Brussel·les (2005)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emir Kusturica Modifica l'enllaç a Wikidata