Emir Kusturica
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 novembre 1954 ![]() Sarajevo ![]() |
![]() | |
← Quentin Tarantino – Wong Kar-wai → ![]() | |
Dades personals | |
Residència | Sarajevo ![]() |
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia ![]() |
Formació | Escola de Cinema i Televisió de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga Druga Gimnazija (en) ![]() Academy of Performing Arts in Sarajevo (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Pel·lícula i música ![]() |
Ocupació | actor, compositor, prosista, productor, espia, guitarrista, guionista, músic, productor de cinema, director de cinema, realitzador ![]() |
Activitat | 1978 ![]() |
Ocupador | Universitat de Colúmbia ![]() |
Membre de | |
Instrument | Baix elèctric ![]() |
Obra | |
Obres destacables 1981 Sjecas li se Dolly Bell 1985 Otac na sluzbenom putu 1989 Dom za vešanje 1995 Underground 1998 Crna macka, beli macor 2004 Zivot je Cudo 2005 All the Invisible Children | |
Família | |
Cònjuge | Maja Kusturica ![]() |
Fills | Stribor Kusturica ![]() |
Premis | |
| |
Lloc web | new.thenosmokingorchestra.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Nemanja Emir Kusturica (Sarajevo, Iugoslàvia, a l'actual Bòsnia i Hercegovina, 24 de novembre de 1954) és un director de cinema i músic serbi. Des de la fi de la dècada del dels vuitanta i a la dècada dels noranta va guanyar popularitat com a director i va rebre diversos premis en festivals internacionals.[1][2]
Vida i obra
[modifica]
Després d'acabar el 1978 els seus estudis a l'Acadèmia d'Arts Interpretatives (FAMU) de Praga,[3] Kusturica anà a Sarajevo i va començar a dirigir per a la televisió de Iugoslàvia. El 1981 va tenir un propici debut cinematogràfic amb Sjecas li se, Dolly Bell,[4] que va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Venècia. Quatre anys més tard, el 1985, va guanyar la Palma d'Or al Festival de Canes amb El pare en viatge de negocis.[5] En aquestes dues pel·lícules treballà amb l'escriptor bosni Abdula Sidran, que hi va incloure nombrosos elements autobiogràfics.[6] És en aquest moment que passa a formar part del grup musical Zabranjeno Pušenje, posteriorment The No Smoking Orchestra, on toca el baix.[7] En aquest àmbit de la música coneix Goran Bregović, autor de la banda sonora en pel·lícules posteriors de Kusturica.[8]
La pel·lícula Dom za vešanje, del 1989, va ser acollida positivament i posava el focus d'atenció en els gitanos,[9] d'alguna manera sempre presents en totes les seves visions dels Balcans. Els anys noranta també van ser prolífics per a Kusturica, inclòs el seu debut als Estats Units amb la comèdia El somni d'Arizona (1993),[10] i va tornar a guanyar la Palma d'Or el 1995 amb Underground, una èpica comèdia negra no exempta de polèmica.[11] Escrita per Dušan Kovačević i finançada en part per la televisió iugoslava, la pel·lícula fa una revisió irònica de la història contemporània de Iugoslàvia, i mentre alguns crítics van assenyalar que Kusturica relatava una visió pro-sèrbia, d'altres van trobar pejorativa la visió que oferia de les diferents ètnies o nacionalitats dels Balcans.
Filmografia
[modifica]- Guernica, 1978, curtmetratge
- Sjećaš li se, Dolly Bell, 1981
- El pare en viatge de negocis (Otac na službenom putu), 1985
- Dom za vešanje, 1988
- El somni d'Arizona (Arizona Dream), 1993
- Underground, 1995
- Gat negre, gat blanc (Crna mačka, beli mačor), 1998
- Super 8 Stories, 2001, documental
- Life Is a Miracle (Život je čudo), 2004
- Promet-me (Zavet), 2007
- Maradona, 2008, documental
- L'affaire Farewell, 2009, on apareix com a actor
- En la via làctia (На млечном путу), 2016
- El Pepe, una vida suprema, 2018
Referències
[modifica]- ↑ «Emir Kusturica». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Marković, Dragan. «Emir Kusturica | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Cesar, Samuel R. «La sombra de Fellini es alargada: la linterna mágica de Emir Kusturica» (en castellà). FILMHISTORIA Online, 6, 2, 1996, pàg. 143–175. ISSN: 2014-668X.
- ↑ Bertellini, Giorgio. Emir Kusturica (en anglès). University of Illinois Press, 2014-12-30, p. 158. ISBN 978-0-252-09685-3.
- ↑ Gili, Jean A. Los Grandes Directores de Cine (en castellà). Ediciones Robinbook, 2008, p. 200. ISBN 978-84-96924-23-9.
- ↑ Dhennin, Matthieu. Le lexique subjectif d'Emir Kusturica: portrait d'un réalisateur (en francès). L'AGE D'HOMME, 2006, p. 66. ISBN 978-2-8251-3658-4.
- ↑ Bertellini, Giorgio. Emir Kusturica (en anglès). University of Illinois Press, 2014-12-30, p. 9. ISBN 978-0-252-09685-3.
- ↑ Marković, Aleksandra «Goran Bregović, the Balkan Music Composer» (en anglès). Ethnologia Balkanica, 12, 2008, pàg. 9–23. ISSN: 1111-0411.
- ↑ Krstic, Igor. Slums on Screen: World Cinema and the Planet of Slums (en anglès). Edinburgh University Press, 2016-04-08, p. 13. ISBN 978-1-4744-0687-1.
- ↑ Gocić, Goran. Notes from the Underground: The Cinema of Emir Kusturica (en anglès). Wallflower Press, 2001, p. 122. ISBN 978-1-903364-14-7.
- ↑ Perica, Vjekoslav. Balkan Idols: Religion and Nationalism in Yugoslav States (en anglès). Oxford University Press, 2002-07-11. ISBN 978-0-19-028749-8.
Enllaços externs
[modifica]- Web sobre Kusturica Arxivat 2012-11-07 a Wayback Machine. (anglès)
- No Smoking Orchestra (anglès)
- Persones vives
- Persones de Sarajevo
- Directors de cinema serbis
- Conversos al cristianisme des de l'islam
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Guanyadors del premi César
- Premis de la Berlinale
- Guitarristes francesos
- Guionistes de cinema francesos
- Productors de cinema francesos
- Directors de cinema francesos
- Escriptors serbis
- Escriptors cristians
- Artistes bosnians
- Naixements del 1954