Emir Kusturica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEmir Kusturica
Emir kusturica 72 9643.jpg
Biografia
Naixement Emir Nemanja Kusturica
en serbocroat: Немања Емир Кустурица, on el cognom es pronuncia Kusturitsa,
24 de novembre de 1954 (1954-11-24) (63 anys)
Sarajevo (Iugoslàvia)
 President del jurat del Festival de Cannes 


← Quentin TarantinoWong Kar-wai →
Residència Sarajevo
Nacionalitat Sèrbia Sèrbia
Grup ètnic Serbis
Religió Església Ortodoxa Sèrbia
Educació Film and TV School of the Academy of Performing Arts in Prague Tradueix
Activitat
Ocupació Actor, productor de cinema, director de cinema, guionista, músic i guitarrista
Ocupador Universitat de Colúmbia
Instrument Baix elèctric
Obra
Obres destacables 1981 Sjecas li se Dolly Bell
1985 Otac na sluzbenom putu
1989 Dom za vešanje
1995 Underground
1998 Crna macka, beli macor
2004 Zivot je Cudo
2005 All the Invisible Children
Família
Cònjuge Maja Kusturica
Fills Stribor Kusturica Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: 6909001660 IMDB: 0001437
Modifica les dades a Wikidata

Nemanja Emir Kusturica és un director de cinema i músic serbi (24 de novembre de 1954 a Sarajevo, Iugoslàvia, a l'actual Bòsnia i Hercegovina). A finals de la dècada dels vuitanta i durant la dècada dels noranta va guanyar popularitat com a director rebent diversos premis en festivals internacionals.

Vida i obra[modifica]

Després d'acabar el 1978 els seus estudis a l'Acadèmia d'Arts Interpretatives (FAMU) de Praga, Kusturica anà a Sarajevo i va començar a dirigir per a la televisió de Iugoslàvia. El 1981 va tenir un propici debut cinematogràfic amb Sjecas li se, Dolly Bell, guanyant el Lleó d'Or al Festival de Venècia. Quatre anys més tard, el 1985, va guanyar la Palma d'Or al Festival de Canes amb El pare en viatge de negocis. En aquestes dues pel·lícules treballà amb l'escriptor bosni Abdula Sidran, que hi va incloure nombrosos elements autobiogràfics. És en aquest moment que passa a formar part del grup musical Zabranjeno Pušenje, posteriorment The No Smoking Orchestra, tocant el baix. En aquest àmbit de la música coneix Goran Bregović, autor de la banda sonora en pel·lícules posteriors de Kusturica.

La pel·lícula Dom za vešanje, del 1989, va ser acollida positivament i posava el focus d'atenció en els gitanos, d'alguna manera sempre presents en totes les seves visions dels Balcans. Els anys noranta també van ser prolífics per a Kusturica, inclòs el seu debut als Estats Units amb la comèdia El somni d'Arizona (1993), i va tornar a guanyar la Palma d'Or el 1995 amb Underground, una èpica comèdia negra no exempta de polèmica. Escrita per Dušan Kovačević i finançada en part per la televisió iugoslava, la pel·lícula fa una revisió irònica de la història contemporània de Iugoslàvia, i mentre alguns crítics van assenyalar que Kusturica relatava una visió pro-sèrbia, d'altres van trobar pejorativa la visió que oferia de les diferents ètnies o nacionalitats dels Balcans.

Filmografia[modifica]

Emir Kusturica a Brussel·les (2005)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emir Kusturica Modifica l'enllaç a Wikidata