Fritz Lang

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFritz Lang
Fritz Lang (1969).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Friedrich Christian Anton Lang Modifica el valor a Wikidata
5 desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 1976 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Beverly Hills (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes

← Armand SalacrouOlivia de Havilland → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme i judaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióKönigliche Kunstgewerbeschule München (en) Tradueix
Universitat Tècnica de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, actor de cinema, actor, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1919 Modifica el valor a Wikidata –  1960 Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeLily Latté (en) Tradueix
Thea von Harbou (1922–1933) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000485 Allocine: 553 Rottentomatoes: celebrity/fritz_lang Allmovie: p98675 TCM: 1127573 TV.com: people/fritz-lang
Musicbrainz: f45e37cb-b112-456b-b09b-0e83c0cb3c41 Discogs: 4592617 Find a Grave: 5093 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Christian Anton Lang (Viena, 5 de desembre de 1890Beverly Hills, Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austríac.[1][2] Posteriorment renuncià a la nacionalitat alemanya, i va esdevenir estatunidenc. Va desenvolupar la seva carrera artística a Alemanya i als Estats Units.

Durant la seva època alemanya va dirigir clàssics com Metropolis (1927), M, un assassí entre nosaltres (1931) i Das testament des dr. Mabuse (1933), per la qual cosa, en els seus inicis, va contribuir al moviment expressionista alemany. Des de mitjans dels anys 1930 després de l'ascens del Partit Nazi a Alemanya, va començar a treballar exiliat a Hollywood, on es va convertir en un dels principals artífexs del cinema negre, si bé no es va limitar a aquest gènere. Se'l considera un dels grans cineastes de la història del cinema.

Biografia[modifica]

Fritz Lang al rodatge de Frau im Mond, 1929.

Era fill d'un famós arquitecte. Va interrompre els seus propis estudis d'arquitectura per a matricular-se a l'Escola d'Arts Gràfiques de Viena i després en la de Munic.

Es va iniciar en el cinema el 1909, a Bruges (Bèlgica). Torna a Viena després de la declaració de la guerra, i s'allista en l'exèrcit austríac.

El 1916 comença a escriure guions per als estudis Universum Film AG (UFA) i treballa com a director a Hallblut (1919) i Les aranyes (1920), que seran ben rebudes. Sobre guions de la seva dona Thea von Harbou i seus roda Das Wandernde Bild (1920), Der müde Tod (1921), Dr. Mabuse, der Spieler (1922), Spione (1927) i Das testament des dr. Mabuse (1933).

Més interessants resulten Die Nibelungen (1924), Metropolis (1927), Frau im Mond (1929) i M, un assassí entre nosaltres (1931).

En finalitzar la seva pel·lícula Das testament des dr. Mabuse (1933) va rebre la proposta de Joseph Goebbels per a fer-se càrrec de la direcció dels estudis alemanys UFA , però Lang era contrari a les idees nazis, de manera que aquella mateixa nit va fugir cap a França, deixant gairebé tot el que tenia i a la seva esposa Thea von Harbou, guionista de moltes de les seves pel·lícules i més propera a la ideologia hegemònica en Alemanya per aquella època.

Un cop a París, roda Liliom (1934), però parteix cap a Hollywood aquest mateix any contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer., on començà una nova fase de la seva carrera en la qual, sorprenentment, el suport de la comunitat alemanya i l'empenta d'una indústria tan dinàmica i desbordant com la de Hollywood propiciaren una espècie de renéixer que afectà tant a la seva forma de dirigir com a la temàtica que desenvolupava en les seves pel·lícules. D'aquesta manera, quedaren endarrere les seves anteriors obsessions estètiques, fruit de les seves experiències amb l'expressionisme i els seus arguments típicament europeus. Com si es tractés d'un renaixement en el creatiu i àdhuc en el personal, Fritz Lang es capbussà de ple en aquesta nova societat plena de matisos i contradiccions que si bé, per una banda, servia de refugi als perseguits pel feixisme i el nazisme, per altra acusava els efectes d'una intolerància i unes tensions quotidianes properes, almenys en esperit, als mals que de forma tràgica afectaven al Vell Continent.[3]

Fruit d'aquesta metamorfosi foren algunes pel·lícules més cèlebres com, Rancho Notorius, que li serví per introduir variants psicològiques en un gènere per llavors tan elemental i pla com el western, Fury (1936), que conté un dels primers i més vigorosos al·legats en contra de la pena de mort i de la demagògia capaç de reconduir i utilitzar en benefici d'obscurs interessos els instints més baixos de l'home convertit en massa cridanera; Moonfleet, que ve a demostrar la seva insòlita fascinació per l'aventura en estat pur i per l'esperit infantil que corre pertot el tractament d'aquest film, o The big heat en català Els subornats (1953), obra mestra total i absoluta, pedra angular del cinema negre i crítica despietada a la corrupció, institucional i quotidiana, de la seva pàtria d'adopció.

Malgrat tot, la carrera de Lang no es corresponia, almenys en el seu aspecte quantitatiu, amb la dels seus coetanis. Allunyat de l'esperit de competència que dominà Hollywood des dels seus inicis com a Meca del Cinema, Lang imprimí a cada projecte una planificació i una empenta personal pròpia d'un líder o, si més no, dels directors europeus que a partir de finals dels anys cinquanta encunyaren per la força dels fets el concepte i la realitat de l'anomenat cinema d'autor.

Aquesta és la raó subjacent de la seva escassa filmografia, a més del seu progressiu estat de decepció, que acabà portant-lo de bell nou a Europa i, irònicament, a Alemanya, on donà per finalitzada la seva carrera amb dues pel·lícules menors inspirades en el doctor Mabuse, personatge clau dels seus primers grans èxits.

Les seves restants produccions nord-americanes han d'acomodar-se a les regles dels diferents gèneres establerts: Només es viu una vegada (1937), La dona del quadre (1944), Perversitat (1945), Els subornats (1953), Desig humà (1954), Mentre Nova York dorm (1956), Beyond the Reasonable Doubt (1956), Els contrabandistes de Moonfleet (1955), o Encobridora (1952).

A finals dels anys 50, en part pel clima creat per les investigacions del Comitè d'Activitats Antiamericanes i també per l'oferta d'un productor, viatja a l'República Federal Alemanya per a rodar Der Tiger von Eschnapur (1958), Das Indische Grabmal (1959). La seva darrera pel·lícula va ser Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960), basada en la novel·la Mr Tot Aĉetas Mil Okulojn escrita originalment en esperanto el 1931 per l'autor polonès Jean Forge  (el nom autèntic del qual era Jean Fethke).

Reconeixements[modifica]

Estrella de Fritz Lang de l'any 2010 al Bulevard de les Estrelles (Berlín).

El 8 de febrer de 1960, Lang va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 1600 Vine Street, per la seva contribució a la indústria cinematogràfica.[4]

Són principalment els crítics de la Nouvelle Vague els que van ressaltar la seva figura del cineasta més enllà d'algunes obres mestres expressionistes. François Truffaut va denunciar que els historiadors de cinema i crítics (estatunidencs) no reconeguessin el seu geni quan dirigia pel·lícules d'espionatge, de guerra o simplement policíaques.[5] Entre els cineastes que veure's influenciats per la seva obra hi trobem a Jacques Rivette, William Friedkin, Steven Spielberg, Christopher Nolan, Luis Buñuel, Jesús Franco, Ignacio F. Iquino, Osamu Tezuka, Alfred Hitchcock, Jean Luc Godard o Stanley Kubrick entre altres

Entre els premis rebuts sobresurten els premis per al conjunt de la seva obra de la Deutsche Filmakademie, Berlín, 1963 i el de The Academy of Science Fiction, Fantasy & Horror Films, Los Angeles, 1976.

Festival Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1946[6] Esments especials Els botxins també moren Guanyador

Filmografia[modifica]

Article principal: Filmografia de Fritz Lang

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fritz Lang
  1. «Fritz Lang». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.23. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  3. Sánchez Noriega, José Luis. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8. 
  4. «Fritz Lang | Hollywood Walk of Fame» (en anglès). Walk of Fame. [Consulta: 7 octubre 2018].
  5. Dixon, Wheeler Winston (1993). Early Film Criticism of Francois Truffaut. Indiana University Press. pp. 41–42, ISBN 0253113431.
  6. «Venice Film Festival 1946 Awards». imdb.com. [Consulta: 25 maig 2021].