David Cronenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Cronenberg

David Cronenberg a Cannes (2002).
Nom original(en) David Paul Cronenberg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDavid Paul Cronenberg
15 març 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Floruit1999 Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes
1999 – 1999
← Martin Scorsese – Luc Besson → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCanadà Canadà
FormacióUniversitat de Toronto
Harbord Collegiate Institute
North Toronto Collegiate Institute Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, actor de cinema, actor de televisió, productor de cinema, guionista, actor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Família
CònjugeMargaret Hindson (1970-1977)
Caroline Zeifman (1979-)
FillsBrandon Cronenberg
 ( Carolyn Zeifman (en) Tradueix)
Caitlin Cronenberg
 ( Carolyn Zeifman (en) Tradueix)
Cassandra Cronenberg (en) Tradueix
 ( Margaret Hindson (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesMilton Cronenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Esther Cronenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansDenise Cronenberg Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000343 Allocine: 1033 Allmovie: p86249 TCM: 0000343 TV.com: people/david-cronenberg TMDB.org: 224
Discogs: 3201515 Modifica el valor a Wikidata

David Cronenberg (Toronto, 15 de març de 1943) és un director de cinema i actor canadenc.[1] S'especialitza en el gènere fantàstic[1] del qual és considerat un des cineastes claus.[2] Hi va inciar el que es coneix com body horror o horror corporal. Aquest estil de fer pel·lícules explora les pors de la gent per la transformació i la infecció corporals. A la primera meitat de la seva carrera va explorar aquests temes sobretot amb el terror i amb la ciència-ficció, tot i que el seu treball s'ha ampliat més enllà d'aquests gèneres.

Biografia[modifica]

Cronenberg va néixer a Toronto a l'estat d'Ontario del Canadà, on viu actualment. És fill d'Esther Sumberg, pianista, i Milton Cronenberg, escriptor i redactor. Va créixer en la secular família jueva de classe mitjana. Estudià a l'institut col·legial del nord de Toronto i més endavant es va graduar a la universitat de Toronto en literatura. Cita William S. Burroughs i Vladimir Nabokov com a influències.

Després de dues pel·lícules curtes presenta en blanc i negre Stereo i en color Crimes of the Future, Cronenberg es va associar amb Ivan Reitman. El govern canadenc proporcionava finançament per a les pel·lícules de Cronenberg als anys 1970. Cronenberg alternava la seva signatura horror corpora en pel·lícules com Shivers amb projectes que reflecteixen el seu interès en curses de cotxes i motos. Rabid explotava els talents inesperats de la reina del porno Marilyn Chambers, i va ser una revelació amb els distribuïdors internacionals i així va tenir més èxit en els seus dos següents projectes de terror.

Les pel·lícules de Cronenberg segueixen una progressió, un moviment des del món social fins a la vida interior. A les seves primeres pel·lícules, els científics modifiquen cossos humans, que suposen la interrupció de l'ordre social (Shivers, Rabid). En el seu període mitjà, el caos treballat pel científic és més personal, The Brood, Scanners, Videodrome. En el període posterior, el científic és canviat pel seu experiment (The Fly). Aquesta trajectòria culmina amb Dead Ringers on un parell de ginecòlegs entren en una espiral d'interdependència i addicció a les drogues. Les pel·lícules posteriors de Cronenberg tendeixen més al vessant psicològic, sovint contrastant realitats subjectives i objectives (eXistenZ, M Butterfly, Spider).[3]

Potser el millor exemple d'una pel·lícula que trenca la línia dels seus treballs de caos personal i confusió psicològica és l'adaptació de Cronenberg del seu heroi literari: el llibre més controvertit de Burroughs, Naked Lunch. El llibre es considerava «no filmable» i Cronenberg admetia que una traducció directa del llibre per filmar-lo «costaria 100 milions de dòlars i estaria prohibit a tots els països al món». En canvi, Cronenberg –com en la seva pel·lícula anterior, Videodrome– les línies entre el que semblava ser realitat i el que semblaven al·lucinacions causades per la drogoaddicció esdevenen borroses. Cronenberg manifestava que mentre escrivia el guió cinematogràfic per a Naked Lunch, sentia un moment de sinergia amb l'estil d'escriptura de William S. Burroughs. Sentia que la connexió entre la seva direcció i l'estil de prosa de Burroughs era tan forta, que va arribar a dir que «escriuré el seu pròxim llibre».

Cronenberg ha dit que les seves pel·lícules s'haurien de veure «des del punt de vista de la malaltia», i que, per exemple, s'identifica amb els personatges a Shivers, després que s'infecten amb paràsits anàrquics.

A banda de The Dead Zone (1983) i The Fly, Cronenberg no sol treballa dins del món dels obres a gran pressupost, tal com es fan les pel·lícules a Hollywood, encara que ha tingut alguna ocasió. En una etapa se'l va considerar com a director possible per a Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi.

Durant els últims anys 1990, Cronenberg s'anunciava com a director d'una seqüela d'una altra pel·lícula de Verhoeven, Instint Bàsic, però tampoc va anar endavant. El seu treball recent, el thriller Una història de violència (2005), és un dels de més alt pressupost i de més bona audiència. En Maps to the stars (2015) realitza una paròdia «salvatge i demolidora» del món del cinema a Los Angeles.[4]

El 2014 va publicar la seva primera novel·la Consumed, traduït al català per Yannick Garcí al 2016 amb el títol Consumits.[5] És un història burlesca d'un intel·lectual antropòfag francès i dos periodistes sense escrúpols que veuen l'exclusiva sensacional de llur vida.[6] «El resultat és fascinant. A les mans tenim un llibre escrit per un autor de 73 anys però amb el vigor, la turbulència, l'entusiasme i l'eufòria d'un autèntic adolescent. […]. Amb Consumits, Cronenberg creix encara més.»[6]

Cronenberg ha contractat Howard Shore per a compondre la banda sonora de gairebé totes les seves pel·lícules.

Filmografia[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • 2014: Consumed, traduït al català Consumits (2016) per Yannick García[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «David Cronenberg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «David Cronenberg». Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Sitges Film Festival. [Consulta: 10 març 2021].
  3. ↑ Borràs i Castanyer, Laura «EXistenZ, de David Cronenberg: ciberficcions per a la posthumanitat». Digithum, núm. 5, 2003.
  4. ↑ «David Cronenberg. Psicopaties de Hollywood». Núvol, https://www.nuvol.com/pantalles/david-cronenberg-psicopaties-de-hollywood-23991.
  5. ↑ Serra, Montserrat «Anagrama publica en català la primera novel·la del cineasta David Cronenberg». Vilaweb, 17-01-2016 [Consulta: 10 març 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Pons Alorda, Jaume C. «Cronenberg: la desintegració com a perfecció». Llavor Cultural, 30-01-2017.
  7. ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  8. ↑ Merino, Imma «Xocar amb la fredor de Cronenberg». El Punt Avui, 01-02-2021, pàg. 35.
  9. ↑ Millaret, Joan «Psicopaties de Hollywood: “Maps to the stars” de David Cronenberg». Eix Diari, 09-10-2014.
  10. ↑ «Mapes a les estrelles». Ésadir.cat. [Consulta: 9 desembre 2022].
  11. ↑ Cronenberg, David; García, Yannick (trad.). Consumits. Barcelona: Anagrama, 2015, p. 360. ISBN 978-84-339-3668-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Cronenberg
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Cronenberg&oldid=33104143»