Abbas Kiarostami

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbbas Kiarostami
Abbas Kiarostami-Murcia (cropped).jpg
Nom original (fa) عباس کیارستمی
Biografia
Naixement 22 juny 1940
Teheran
Mort 4 juliol 2016 (76 anys)
París
Causa de mort Càncer d'estómac i complicacions quirúrgiques
Educació Universitat de Teheran
Activitat
Camp de treball Escriptura
Ocupació Director de cinema, guionista, fotògraf, productor de cinema, poeta i muntador
Família
Fills Bahman Kiarostami Tradueix
Premis
Signatura

IMDB: nm0452102
Modifica les dades a Wikidata

Abbas Kiarostami (/abˈbɑːs keˈjɑː.rɔs.taˌmiː/ /abˈbɑːs keˈjɑː.rɔs.taˌmiː/ (pàg.), persa عباس کیارستمی‎) Teheran, 22 de juny de 1940 - París, 4 de juliol de 2016) fou un director de cinema, guionista, productor, poeta i fotògraf iranià. Cineasta actiu des dels anys setanta, és autor de documentals i drames neorealistes, freqüentment protagonitzats per infants, narració poètica i al·legòrica, ús de càmeres fixes, exploració de la naturalesa del cinema com a ficció.[1] Formà part de la nova onada iraniana, moviment cinematogràfic persa iniciat a finals dels anys seixanta format per directors pioners com Bahram Beyzai, Nasser Taghvai, Ali Hatami, Masoud Kimiai, Dariush Mehrjui, Sohrab Shahid-Salees i Parviz Kimiavi.

El reconeixement internacional de la seva obra cinematogràfica començà amb la Trilogia de Koker (1987-94), formada per les pel·lícules: Klūzāp, nemā-ye nazdīk (1990), Ta’m-e gīlās... (1997) – guardonada amb la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes – i Bād mā rā khāhad bord (1999). Les seves pel·lícules han estat freqüentment considerades entre les més rellevants en la història del cinema,[2] destacant sobretot Klūzāp, nemā-ye nazdīk (1990), considerada entre les 50 pel·lícules més rellevants de tots els temps en la famosa enquesta de la revista Sight & Sound realitzada el 2012.[3][4]

A finals dels anys noranta, una votació d'influents crítics elegí Abbas Kiarostami el director més important de la dècada, tota una gesta per un cineasta autodidacte.[cal citació]

Principis[modifica]

Les seves primeres obres, curt metratges realitzats per l'Institut de Desenvolupament Intel·lectual de la Infància i Joves Adults, ja demostren una impressionant originalitat en el seu enfocament fresc i despreocupat de la narració i en el seu ús enginyós i obert de forma cinematogràfica, en la que juga amb el so, la imatge, l'estructura dramàtica i el punt de vista.

Comença l'èxit[modifica]

A finals de la dècada dels 80 començà a rebre l'aplaudiment internacional que mereixia. La premiada On és la casa del meu amic? 1987, suposà el punt d'inflexió en la seva carrera cinematogràfica, però el film que mostrà la sofisticació i la complexitat del cinema de Kiarostami en tota la seva esplendor fou Primer pla 1990. No tan sols prenia esdeveniments de la vida real i els convertia en faules poètiques i emotives, sinó que a més reflexionava sobre la naturalesa del cinema que realitzava en particular i del mitjà cinematogràfic en general.

Experimentador de la nova tecnologia[modifica]

Posteriorment, la tecnologia digital li ha permès experimentar encara més. Així, Deu 2002 constitueix un esguard revelador, commovedora i profundament transcendent a la situació de la dona a l'Iran. Està rodada íntegrament en l'interior d'un automòbil amb dues càmeres digitals fixades sobre tablier i enfocades cap al conductor i els passatgers. Five 2003 és una cinta molt experimental formada per cinc curts metratges aparentment rodats en una sola presa en el mar Caspi. El film resulta minimalista, metafòric i quasi abstracta, però també lírica, enginyosa i imbuïda –com tot el treball de Kiarostami- d'un profund i contemplatiu amor pels misteris de la vida.

« El bon cinema és el que ens podem creure i el dolent, el que no ens creurem mai. »

Millors pel·lícules[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Abbas Kiarostami». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 abril 2016].
  2. «The 100 greatest foreign-language films» (en anglès). BBC, 30-10-2018.
  3. «Critics' top 100» (en anglès).
  4. «Director's top 100» (en anglès).
  • 501 directors de cinema de Steven Jay Schneider. pag. 435. Editorial Grijalbo.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abbas Kiarostami Modifica l'enllaç a Wikidata