Andrzej Wajda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAndrzej Wajda
Andrzej Wajda by Kubik.JPG
Andrzej Wajda a Varsòvia (2006)
Naixement Andrzej Wajda
6 de març de 1926
Suwałki (Polònia)
Mort 9 d'octubre de 2016(2016-10-09) (als 90 anys)
Varsòvia
Nacionalitat Polònia Polònia
Alma mater Jan Matejko Academy of Fine Arts
Ocupació director de cinema, director de teatre, guionista, productor de cinema i director de televisió
Cònjuge Zofia Zuchowska
Beata Tyszkiewicz
Krystyna Zachwatowicz (1972-present)
Premis comandant de la Legió d'Honor
Commandeur des Arts et des Lettres‎
Commander's Cross of the Order of Merit of the Federal Republic of Germany
Orde de l'Àliga Blanca
Medal for Merit to Culture
Praemium Imperiale
Order of the Three Stars, 3rd Class
Premi del Jurat del Festival de Cannes
David Luchino Visconti
Palma d'Or
London Film Critics Circle Award for Director of the Year
BAFTA honorífic
César d'honor
Louis Delluc Prize
London Film Critics Circle Award for Director of the Year
César al millor director
BAFTA Award for Best Film Not in the English Language
European Film Academy Lifetime Achievement Award
Oscar honorífic
Polish Academy Life Achievement Award
Polish Academy Award for Best Film
European Film Academy Critics Award
Orde de l'Amistat
Premi Herder
Premis Oscar
Oscar honorífic
1999 - Trajectòria cinematogràfica
Premis BAFTA
BAFTA honorífic
1982 - Trajectòria cinematogràfica
Millor pel·lícula estrangera
1984 - Danton
Premis César
Millor director
1983 - Danton
Festival de Canes
Gran premi
1957 - Kanal
Palma d'Or
1981 - Czlowiek z zelaza
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1998 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Ós d'Or honorífic
2006 - Trajectòria cinematogràfica
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1990 Korczak
1982 Danton
1981 Człowiek z żelaza
1980 Dyrygent
1979 Les senyoretes de Wilko
1978 Bez znieczulenia
1977 Człowiek z marmuru
1975 Ziemia obiecana
1965 Popioły
1962 L'Amour à vingt ans
1958 Popiół i diament
1957 Kanal
1955 Pokolenie

Lloc web www.wajda.pl
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Andrzej Wajda (Suwałki, 6 de març de 1926 - Varsòvia, 9 d'octubre de 2016) va ser un director de cinema de Polònia, considerat un dels referents durant la segona meitat del segle XX.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Andrzej Wajda era fill d'una professora i un oficial. La seva infància, la va passar a la seva ciutat de naixement fins que el seu pare va ser destinat a la ciutat de Radom i tota la família es va traslladar amb ell. Més tard, el 1940, el pare va ser assassinat per militars soviètics a la massacre de Katyn. Durant la Segona Guerra mundial, a Radom Wajda es va passar a la resistència polonesa contra l'ocupació nazi (Armia Krajowa) i, de manera clandestina, va rebre classes de dibuix. Al llarg de la guerra, Wajda va exercir diverses professions manuals i va treballar també a les oficines del ferrocarril. Un cop finalitzada la guerra, va estudiar belles arts abans d'ingressar a l'Escola nacional de cinema de Łódź.

Wajda va començar la seva carrera cinematogràfica com a ajudant del director de cinema polonès Aleksander Ford amb el rodatge de la pel·lícula Piątka z ulicy Barskiej ('Els cinc del carrer Barska'). El 1954 va rodar la seva primera pel·lícula Pokolenie ('Una generació'), que tracta de la resistència polonesa. En el rodatge de la pel·lícula van participar actors com Zbigniew Cybulski, Tadeusz Łomnicki, Tadeusz Janczar i Roman Polański.

Wajda va continuar el cicle de pel·lícules antiguerra iniciat amb Pokolenie. Les seves pel·lícules Kanał (1956) i Popiół i diament (1959) ('Cendres i diamant') són considerades, respectivament, obres mestres del cinema polonès. La pel·lícula Kanał (palma de plata al Festival de Canes de 1957) tracta de la revolta de Varsòvia. Popiół i diament, d'altra banda, va obtenir el gran premi de la Mostra de Venècia.

Des de 1959, Wajda exerceix també de director de teatre, sobretot al Teatr Stary de Cracòvia, però també a nivell internacional en diversos teatres. Per exemple, el 1980 va escenificar Crim i càstig de Fiódor Dostoievski a la Schaubühne de Berlín. El 1987 va obtenir el prestigiós premi Kyoto i el 1989 va exercir durant tot un any de director artístic del Teatre Powszechny de Varsòvia.

Els anys 70 van ser els més lucratius i exitosos per a Wajda, amb una fèrtil activitat artística. Wajda va fer més de 10 pel·lícules, algunes de les quals han estat considerades com a obres mestres per la crítica: Pilatus und andere (1972), Krajobraz po bitwie ('Paisatge després de la batalla', 1970), Wesele ('Les noces', 1973), Ziemia obiecana ('La terra promesa', 1974), Człowiek z marmuru ('L'home de marbre', 1977), Dyrygent ('El director d'orquestra', 1980), Brzezina ('El bosc de bedolls', 1970) i Panny z Wilka (Les senyoretes de Wilko, 1979).

La devoció de Wajda pel sindicat polonès Solidarność es manifesta en pel·lícules com Człowiek z żelaza ('L'home de ferro', 1981), en què apareix el mateix Lech Wałęsa -líder de Solidarność. Anteriorment, també ja havia abordat aquest tema amb el rodatge de Człowiek z marmuru ('L'home de marbre', 1977). El compromís del director en aquest moviment va provocar l'enuig del govern, que va clausurar la productora de films de Wajda. Człowiek z marmuru va obtenir la Palma d'Or del Festival de Canes.

Als anys 80, Wajda va anar a França per rodar la pel·lícula Danton, amb Gerard Depardieu com a protagonista principal, una pel·lícula que tracta el terror postrevolucionari de la França de 1794. La crítica ha fet sovint un paral·lelisme entre la pel·lícula i la situació postrevolucionària a Rússia i també amb l'Alemanya feixista. En tot cas, el que Wajda mostra al llargmetratge és com la revolució pot esdevenir fàcilment terror i "menjar-se els seus fills", com Saturn mateix.

Més tard Wajda va rodar Eine Liebe in Deutschland ('Un amor a Alemanya', 1983), Kronika wypadków miłosnych ('Crònica d'accidents amorosos', 1985) i la versió cinematogràfica de l'obra Els dimonis de Dostoievski. Pel que fa al teatre, per tercer cop Wajda va fer una adaptació de Dostoievski. En aquesta ocasió Crim i càstig. El 1990 va presentar un nou llargmetratge: Korczak, sobre les darreres setmanes del pedagog Janusz Korczak.

El 1989, Wajda va ser elegit senador del senat polonès com a candidat de Solidarność i es va mantenir en el càrrec fins al 1991.

En general, les pel·lícules de Wajda han estat premiades als festivals de cinema més importants a escala mundial. El 2000, Wajda va obtenir l'Oscar honorífic per la seva trajectòria cinematogràfica i el 2006 va obtenir l'Ós d'or honorífic a la Berlinale pel conjunt de la seva obra.

Des d'octubre de 2006 fins a gener de 2007, Wajda va rodar una pel·lícula molt personal sobre la massacre de Katyn, on el seu pare va perdre la vida. La pel·lícula es va estrenar a Polònia el 17 de setembre de 2007 amb el nom de Katyń, la qual va ser nominada als Oscars en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa el gener de 2008.

El 2009, Wajda va participar en la 59a edició de la Berlinale amb la pel·lícula Tatarak i durant la roda de premsa de presentació mundial del llargmetratge va anunciar el seu nou projecte, una pel·lícula sobre la vida de Lech Wałęsa.

Andrzej Wajda es va casar quatre cops. La darrera muller fou l'actriu Krystyna Zachwatowicz i l'anterior va ser la també actriu Beata Tyszkiewicz, amb la qual va tenir una filla nascuda el 1967.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Repartiment
1955 Pokolenie Tadeusz Łomnicki, Roman Polański
1957 Kanał Teresa Iżewska, Tadeusz Janczar
1958 Popiół i diament Zbigniew Cybulski
1959 Lotna Jerzy Pichelski
1960 Niewinni czarodzieje Tadeusz Łomnicki, Krystyna Stypułkowska, Zbigniew Cybulski
1961 Sibirska Ledi Magbet Ljuba Tadić, Olivera Marković
1961 Samson Serge Merlin, Alina Janowska
1965 Popioły Daniel Olbrychski, Beata Tyszkiewicz
1968 Gates to Paradise Lionel Stander, Ferdy Mayne, Mathieu Carrière
1969 Wszystko na sprzedaż Beata Tyszkiewicz, Elżbieta Czyżewska, Andrzej Łapicki, Daniel Olbrychski
1969 Polowanie na muchy Zygmunt Malanowicz, Małgorzata Braunek
1970 Krajobraz po bitwie Daniel Olbrychski, Stanisława Celińska, Aleksander Bardini
1970 Brzezina Olgierd Łukaszewicz, Daniel Olbrychski
1972 Pilatus und andere Jan Kreczmar, Andrzej Łapicki
1973 Wesele Marek Walczewski, Izabella Olszewska, Daniel Olbrychski
1975 Ziemia obiecana Daniel Olbrychski, Wojciech Pszoniak, Andrzej Seweryn
1976 Smuga cienia Marek Kondrat, Tom Wilkinson
1976 Umarła klasa Tadeusz Kantor, Andrzej Welmiński, Zofia Kalińska
1977 Człowiek z marmuru Jerzy Radziwiłowicz, Krystyna Janda, Tadeusz Łomnicki
1978 Bez znieczulenia Zbigniew Zapasiewicz, Ewa Dałkowska, Andrzej Seweryn
1979 Les senyoretes de Wilko[2] (Panny z Wilka) Daniel Olbrychski, Anna Seniuk, Maja Komorowska
1980 Dyrygent John Gielgud, Krystyna Janda, Andrzej Seweryn
1981 Człowiek z żelaza Jerzy Radziwiłowicz, Krystyna Janda, Marian Opania
1983 Danton Gérard Depardieu, Wojciech Pszoniak, Patrice Chéreau
1983 Eine Liebe in Deutschland Hanna Schygulla, Armin Mueller-Stahl, Ralf Wolter
1986 Kronika wypadków miłosnych Paulina Młynarska, Piotr Wawrzyńczak, Tadeusz Konwicki
1988 Les Possédés Isabelle Huppert, Jutta Lampe, Bernard Blier
1990 Korczak Wojciech Pszoniak, Ewa Dałkowska, Teresa Budzisz-Krzyżanowska, Zbigniew Zamachowski
1993 Pierscionek z orłem w koronie Rafał Królikowski, Adrianna Biedrzyńska, Cezary Pazura
1995 Wielki tydzień Beata Fudalej, Wojciech Malajkat, Magdalena Warzecha
1996 Panna Nikt Anna Wielgucka, Anna Mucha, Stanisława Celińska
1999 Pan Tadeusz Michał Żebrowski, Bogusław Linda, Alicja Bachleda-Curuś, Grażyna Szapołowska
2000 Wyrok na Franciszka Klosa Mirosław Baka, Grażyna Błęcka-Kolska, Maja Komorowska
2002 Zemsta Janusz Gajos, Andrzej Seweryn, Roman Polański
2007 Katyń Artur Żmijewski, Maja Komorowska, Maja Ostaszewska
2009 Tatarak Krystyna Janda, Jan Englert

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrzej Wajda Modifica l'enllaç a Wikidata