Peter Weir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPeter Weir

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Peter Lindsay Weir Modifica el valor a Wikidata
21 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Sydney (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Floruit1966 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSydney Law School
Universitat de Sydney
Vaucluse High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Hollywood Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, guionista, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeWendy Stites (1966–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001837 Allocine: 1127 Rottentomatoes: celebrity/peter_weir Allmovie: p116294 TCM: 203648 Metacritic: person/peter-weir TV.com: people/peter-weir TMDB.org: 2690
Musicbrainz: 3461e82d-f960-40c1-ad59-fe5564f86645 Discogs: 376017 Modifica el valor a Wikidata

Peter Weir (Sydney, 21 d'agost de 1944) és un director de cinema australià.

Biografia[modifica]

Després d'un breu pas per la Universitat de Sydney i un primer viatge a Londres que li permet trobar la seva futura dona, Peter Weir exerceix diferents petits oficis per a la televisió. A partir de 1967, treballa per a la cadena ATN-7 de Sydney on realitza els seus dos primers curtmetratges Count Vim's Last Exercise i The Life and Flight of Reverend Buckshotte.

El 1971, rep el Gran Premi de l 'Australian Film Institute per al mig-metratge humorístic Homesdale. Durant tot aquest període roda també diversos documentals per la Commonwealth Film Unit.

El seu primer llargmetratge el 1973 The Cars That Ate Paris és una barreja de pel·lícula de terror, de pel·lícula de suspens i fantàstica. La seva segona pel·lícula Picnic at Hanging Rock serà un enorme èxit a Austràlia. És una pel·lícula quasi-o8nírica sobre la misteriosa desaparició d'un grup de noies el 1900 a Hanging Rock.[1] Es troba una mica la mateixa atmosfera a la seva pel·lícula següent The Last Wave que tracta de les interaccions entre les cultures aborígens d'Austràlia i europea sobre el fons d'una investigació sobre un homicidi.

Gallipoli (1981) és una pel·lícula de guerra directa i espectacular sobre una batalla de la primera guerra mundial. Mel Gibson hi té un dels dos papers principals. Acompanyat de Sigourney Weaver a L'any que vam viure perillosament el 1982. Peter Weir hi aborda el tema del descobriment iniciàtic d'un món estranger que torna a algunes de les seves obres (aquí Indonèsia en vigílies d'un cop d'estat el 1965).

Com a continuació de l'èxit internacional en les seves últimes pel·lícules, Peter Weir marxa per continuar la seva carrera als Estats Units amb Witness el 1985 i The Mosquito Coast l'any següent, dues pel·lícules amb Harrison Ford com a estrella en papers inhabituals per a ell. Witness - sobre la comunitat Amish - serà recompensat amb el César a la millor pel·lícula estrangera i vuit nominacions en els Oscars.

El club dels poetes morts amb Robin Williams serà un important èxit popular el 1989 i Green Card (1990) amb Gérard Depardieu i Andie MacDowell li permet d'abordar la comèdia romàntica. La seva pel·lícula següent, Fearless el 1993, on un supervivent d'un accident d'avió (Jeff Bridges) avalua de nou la seva vida, serà una decepció al box-office.

L'èxit popular i de crítica tornarà amb The Truman Show (1998) on Jim Carrey és, en realitat, presoner d'un programa de telerealitat.

El 2003, ha realitzat Master and Commander: The Far Side of the World, una epopeia naval amb Russell Crowe, que és un fracàs comercial: 210 milions de $ en total al box office, tenint en compte el seu alt pressupost (150 milions de $)[2]

Després d'una llarga absència, torna a la realització amb The Way Back, adaptació d'una novel·la autobiogràfica de Sawomir Rawicz. La pel·lícula torna sobre l'empresonament de soldats al Gulag a Sibèria durant la Segona Guerra Mundial.

El 13 de desembre de 2010 Frédéric Mitterrand el va condecorar amb les insígnies d'oficial en l'ordre des Arts i des Lettres.

Ha estat nominat sis cops als Oscars.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

  • 1969: Man on a Green Bike
  • 1976: Luke's Kingdom (fulletó)
  • 1979: The Plumber

Guionista[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kemp, Philip. Cine, toda la historia (en castellà). Barcelona: Blume, 2016, p. 371. ISBN 9788498018912. 
  2. «Master and Commander:The Far Side of the World» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2012].