Alberto Moravia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlberto Moravia
Paolo Monti - Servizio fotografico - BEIC 6361580.jpg
Biografia
Naixement (it) Alberto Pincherle
28 de novembre de 1907
Roma, Itàlia
Mort 26 de setembre de 1990(1990-09-26) (als 82 anys)
Roma, Itàlia
Lloc d'enterrament Campo Verano Tradueix
European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

24 juliol 1984 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: Italy Tradueix

Nacionalitat Itàlia
Religió Ateisme
Activitat
Ocupació Escriptor, periodista
Partit polític Partit Comunista Italià
Gènere artístic Novel·la, assaig
Moviment Existencialisme
Nom de ploma Alberto Moravia
Obra
Primeres obres Els indiferents
Obres destacables La romana
El menyspreu
L'ennui
Família
Cònjuge Elsa Morante (1941–1961)
Carmen Llera (1986–)
Parella Dacia Maraini (1962–1978)
Germans Adriana Pincherle Tradueix
Premis

IMDB: nm0603179
Modifica les dades a Wikidata

Alberto Moravia (Roma, 28 de novembre de 1907 - Roma, 26 de setembre de 1990) fou un escriptor italià.

Nissaga[modifica]

Alberto Pincherle (Moravia és el nom de l'àvia paterna) va néixer en el si d'una família burgesa acabalada. El seu pare, jueu no practicant, era arquitecte i pintor, d'origen venecià. La mare, Teresa Iginia, catòlica, era d'Ancona. Alberto fou el segon de quatre fills, amb Adriana (1905-1996), pintora; Elena (1909-?), esposa de l'ambaixador Carlo Cimino; i Gastone (1914-1941), mort en combat, a Líbia.

Professió[modifica]

Fou una de les grans figures de la novel·lística italiana del segle XX. Afectat per la tuberculosi, que el tindria immobilitzat durant vuit anys, abandonà els estudis per a dedicar-se a la literatura. El 1929 publicà Gli indifferenti, la seva primera novel·la, en què ja s'hi enregistrava la pessimista perspectiva de l'entramat social, el ritme un xic monòton i el llenguatge descarnat, no exempt de bellesa estilistica, que constitueixen els trets principals de la seva obra de creació.

Durant l'època feixista i la Segona Guerra Mundial, continuà escrivint i publicant. Successivament donà a conèixer, entre altres títols, Le ambizioni sbagliate (1935), L'imbroglio (1937), I sogni del pigro (1941), La mascherata (1941), L'amante infelice (1943) i L'epidemia.

Moravia fou sempre un autor molt llegit en el seu país. Malgrat la lentitud que caracteritza el ritme de les seves novel·les, els palpitants temes que aborda i la manera de plantejar-los, directament i sense eufemismes, li donaren una popularitat innegable.

Acabada la segona guerra mundial, Moravia s'instal·là a Roma i col·laborà assíduament en diversos diaris amb els seus Racconti romani, després aplegats i publicats en diversos reculls que aparegueren el 1952 i 1959. El 1952, l'Església Catòlica inclogué les seves obres en l'Índex de llibres prohibits.

Novel·les més llegides[modifica]

Moravia tingué un èxit escàs com a autor teatral. Per altra banda, publicà llibres interessants de contes i viatges. Diverses de les seves novel·les foren portades al cinema.

Bibliografia[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alberto Moravia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Moravia Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Moravia, Alberto. La Camperola (en català). Barcelona: Edicions Proa, 1964.