Giuseppe Conte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiuseppe Conte

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Volturara Appula (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Educació, Universitat i Recerca
30 desembre 2019 – 10 gener 2020
← Lorenzo FioramontiLucia Azzolina →
Membre del gabinet: Govern Conte II
President del Consell de Ministres d'Itàlia
1r juny 2018 – 13 febrer 2021
← Paolo GentiloniMario Draghi →
Membre del gabinet: Govern Conte I, Govern Conte II

Nomenat per: Sergio Mattarella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza (–1988)
Yale Law School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGiovanni Battista Ferri Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, acadèmic, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat2002 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversità degli Studi di Firenze
Universitat de Malta Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment 5 Estrelles (2021–)
independent (–2021) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsEwa Aulin (sogra) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Facebook: GiuseppeConte64 Twitter (X): GiuseppeConteIT Instagram: giuseppeconte_ufficiale Youtube: UCogSBY-JsxpU3rghTcl2kZg Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Conte (Volturara Appula, 8 d'agost de 1964) és un jurista i professor de dret italià.[1][2][3] Fou el 58è primer ministre d'Itàlia entre l'1 de juny del 2018 i el 26 de gener de 2021.[4]

Biografia[modifica]

Conte va néixer a Volturara Appula, a la regió d'Apulia. Com la major part de la classe dirigent italiana,[5] Conte va estudiar Dret a la Universitat de Roma La Sapienza, on es va graduar el 1988.[6][7] El 1992 es va mudar als Estats Units per estudiar a Yale i a la Duke University. També va cursar estudis a la Universitat de la Sorbona el 2000, a Girton College de Cambridge el 2001 i a la Universitat de Nova York el 2008.[8]

Va començar la seva carrera acadèmica com a professor durant la dècada de 1990, ensenyant a diverses institucions com la Universitat de Roma III, la Universitat LUMSA de Roma, la Universitat de Malta o la de Sassari.[7] És professor de Dret Privat a la Universitat de Florència, així com a LUISS.[9][10] Des del 18 de setembre de 2013, Conte és, per designi de la Cambra dels Diputats, membre del Consell de la presidència de la justícia administrativa italiana.[11]

Carrera política[modifica]

El 27 de febrer de 2018, Conte fou seleccionat per Luigi Di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles (M5S), durant la campanya electoral de les eleccions generals italianes, com a candidat futurible per ser el ministre d'Administració Pública al seu gabinet.[12] Tanmateix, les eleccions van deixar un parlament sense majoria,[13] amb el M5S com a partit amb més vots i escons, mentre que la Lliga Nord, dirigida per Matteo Salvini, va sorgir com a principal força política. La coalició de centre-esquerra liderada per Matteo Renzi va ser tercera als comicis.[14]

Després de dies de rumors, el 9 de maig, tant Di Maio com Salvini van demanar oficialment al president de la República, Sergio Mattarella, que els donés 24 hores més per firmar un acord de govern. Hores més tard, Silvio Berlusconi va anunciar públicament que Força Itàlia no donaria el seu vot de confiança a un govern de la Lliga-M5S, però que mantindria l'aliança de centre-dreta, obrint així les portes a un possible govern en majoria entre les dues parts.[15]

El 13 de maig el M5S i la Lliga van crear un acord de principi sobre un programa de govern, que probablement va obrir camí per la formació d'una coalició de govern, si bé no es van posar d'acord en els membres que compondrien el gabinet, entre els quals el càrrec de primer ministre.[16] Els líders de les dues formacions es van tornar a reunir amb Mattarella, i li van demanar una setmana de termini per seguir negociant.[17][18][19] El 21 de maig de 2018, van proposar Giuseppe Conte com a primer ministre al pròxim govern d'Itàlia.[20][21]

Obres publicades[modifica]

  • Il volontariato. Libertà dei privati e mediazione giuridica dello Stato, 1996. 
  • La simulazione del matrimonio nella teoria del negozio giuridico, 1999. 
  • Le regole della solidarità. Iniziative non profit dei privati e mediazione dei pubblici poteri, 2001. 
  • Il danno non patrimoniale, 2018. 
  • La formazione del contratto, 2018. 

Referències[modifica]

  1. «Giuseppe Conte: un CV de douze pages à la tête de l'Italie». L'Echo. [Consulta: 21 maig 2018].
  2. «Totopremier: Giuseppe Conte, il giurista che vuole disboscare la giungla della Pubblica amministrazione». Repubblica. [Consulta: 21 maig 2018].
  3. «Giuseppe Conte, legalità e semplificazione le sue parole d'ordine». Ansa. [Consulta: 21 maig 2018].
  4. «Conte dimiteix com a primer ministre d'Itàlia». CatalunyaPress.cat, 26-01-2021.
  5. «Università La Sapienza – Laureati illustri». Arxivat de l'original el 2018-05-22. [Consulta: 22 maig 2018].
  6. «Docenti e Laureati Illustri». Universidad de Roma La Sapienza. Arxivat de l'original el 2018-05-22. [Consulta: 21 maig 2018].
  7. 7,0 7,1 «CV Giuseppe Conte». Civilisti Italiani. [Consulta: 21 maig 2018].
  8. «Giuseppe Conte, chi è il premier indicato da M5s Lega a Mattarella». Huffington Post. [Consulta: 21 maig 2018].
  9. «Giuseppe CONTE». Universidad de Florencia. [Consulta: 21 maig 2018].
  10. «Info docente: Giuseppe Conte». LUISS. Arxivat de l'original el 2019-04-02. [Consulta: 21 maig 2018].
  11. «Eletti i componenti dei Consigli di presidenza della Giustizia amministrativa, della Corte dei conti, della Giustizia tributaria». Camera dei deputati. [Consulta: 21 maig 2018].
  12. «Ecco tutti i "ministri" del governo del Movimento 5 Stelle». Il Giornale. [Consulta: 21 maig 2018].
  13. «Elezioni 2018, i risultati: M5S primo partito, nel centrodestra la Lega supera FI». Corriere. [Consulta: 21 maig 2018].
  14. «Elezioni politiche: vincono M5s e Lega. Crollo del Partito democratico. Centrodestra prima coalizione. Il Carroccio sorpassa Forza Italia». Repubblica. [Consulta: 21 maig 2018].
  15. «Governo M5S-Lega, Berlusconi: "Nessun veto all'intesa ma no alla fiducia"». Repubblica. [Consulta: 21 maig 2018].
  16. «Italy’s populist 5 Star, League parties reach deal on government program». Market Watch. [Consulta: 21 maig 2018].
  17. «La Liga y Movimiento 5 Estrellas acuerdan el programa y ya discuten del primer ministro». El País. [Consulta: 21 maig 2018].
  18. «Giuseppe Conte, un giurista per il "governo del cambiamento"». RAI News. [Consulta: 21 maig 2018].
  19. «M5s e Lega da Mattarella. Di Maio: "Indicato Conte, sarà premier di un governo politico". Salvini: "Nessun rischio per l'economia"». Reppublica. [Consulta: 21 maig 2018].
  20. «Liga y 5 Estrellas proponen a Giuseppe Conte, un profesor sin experiencia política, como primer ministro de Italia». Formiche. [Consulta: 21 maig 2018].
  21. «Chi è Giuseppe Conte, scelto da Luigi Di Maio per la possibile squadra di governo». El País. [Consulta: 21 maig 2018].