Luigi Di Maio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuigi Di Maio
Luigi Di Maio 2019.jpg
modifica
Biografia
Naixement6 juliol 1986 modifica (33 anys)
Avellino (Itàlia) modifica
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
5 setembre 2019 –
← Enzo Moavero Milanesi
Italian Minister of Labour and Social Affairs (en) Tradueix
1r juny 2018 – 5 setembre 2019
← Giuliano PolettiNunzia Catalfo →
Ministre de Desenvolupament Econòmic
1r juny 2018 – 5 setembre 2019
← Carlo CalendaStefano Patuanelli →
Vicepresident del Consell de Ministres d'Itàlia
1r juny 2018 – 5 setembre 2019
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
19 març 2018 –
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
5 març 2013 – 22 març 2018
Circumscripció electoral: circonscription de Campania 1 (fr) Tradueix
modifica
Activitat
OcupacióPolític i periodista modifica
PartitMoviment 5 Estrelles modifica
Signatura
Luigi Di Maio signature.svg modifica

Lloc webluigidimaio.it modifica
IMDB: nm6402503 Facebook: luigidimaio Twitter: luigidimaio Instagram: luigi.di.maio Modifica els identificadors a Wikidata

Luigi di Maio (Avellino, 6 de juliol de 1986) és un polític italià, diputat de la Legislatura XVII de la República Italiana pel Moviment 5 Estels. És vicepresident de la Cambra de diputats des del 21 de març de 2013, el més jove en la història de la República a ocupar aquest càrrec. El 23 de setembre de 2017 va ser triat en primàries líder del M5I rellevant a Beppe Grillo.

Trajectòria[modifica]

Di Maio és el més gran de tres germans: la seva germana és un any més jove i estudia arquitectura, i el seu germà té vuit anys menys. La seva mare és professora d'italià i llatí a una escola secundària i el seu pare un contractista del sector de la construcció.[1]

Di Maio havia treballat com "auxiliar de servei" a la tribuna d'autoritats de l'Estadi de Futbol Sant Paolo de Nàpols, com a tècnic informàtic, comercial i cambrer abans d'arribar a la Cambra de diputats.[2]

Es va inscriure al Moviment 5 Estels el 2007. El 2010 va ser candidat a regidor a l'ajuntament de la seva localitat, on s va obtenir només 50 vots. El 2013 va obtenir un escó al Parlament italià i aquest mateix any va ser nomenat vicepresident de la Cambra dels diputats, convertint-se en el polític més jove a ocupar aquest càrrec en la història d'Itàlia.[3]

Des de la seva elecció com a diputat el 2013 es va convertir a la mà dreta de Beppe Grillo i l'altre fundador del moviment, el desaparegut empresari Gianroberto Casaleggio.

El 23 de setembre de 2013 va ser triat en primàries candidat a primer ministre del M5E per a les eleccions generals previstes a Itàlia el 2018. Va obtenir 30.937 vots sobre els 37.742 emesos a través de la plataforma digital Rousseau, instrument del moviment per comunicar-se i adoptar decisions. El moviment compta amb 130 mil inscrits. Els altres set contrincants eren càrrecs municipals desconeguts.

Controvèrsia amb França[modifica]

El gener de 2019 va demanar a la Unió Europea que estudiés "sancions" per a països que "empobreixen Àfrica", com el fet de França  amb el franc CFA, considerat una divisa colonial, ja que una moneda tan forta els dificulta exportar els seus productes :[4][5] "La UE hauria castigar França i a tots els països que, com França, empobreixen Àfrica i acaben per obligar les persones a anar-se'n, perquè el lloc dels africans és Àfrica i no el fons del Mediterrani".[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Di Maio