Alda Merini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlda Merini
Alda Merini.jpg
Naixement 21 de març de 1931
Milà
Mort 1 de novembre de 2009(2009-11-01) (als 78 anys)
Milà
Ocupació Escriptor
Premis

Lloc web www.aldamerini.it/
Modifica dades a Wikidata
Alda Merini a les portes del cafè Chimera, al qual anava sovint

Alda Merini (Milà, 1931 - 2009) va ser una poeta, pensadora, aforista i escriptora italiana que va crear gran part de la seva obra en un hospital psiquiàtric de la postguerra italiana, on la va tancar el seu marit. Ha estat proposada diverses vegades per al premi Nobel de literatura.[1] La seva obra no ha estat publicada en català fins al 2012, en què aparegué la traducció de Nora Albert de Balades no pagades.[2] Posteriorment s'ha publicat La Terra Santa (Arrela, 2016).

Merini va ser la menor de tres germans, fills d'un venedor d'assegurances i una mestressa de casa. No va aprovar l'assignatura de llengua a l'escola primària, i conseqüentment no va poder entrar a l'institut. Tanmateix, ja havia començat a escriure poesia i va començar a publicar als quinze anys d'edat, gràcies a Giacinto Spagnoletti, que va donar a conèixer el seu talent i, el 1950, la va incloure entre els poetes de la seva Antologia della poesia italiana 1909-1949. El 1951, dos poemes seus van ser publicats en Poetesse del Novecento. El 1953, va publicar el seu primer volum de poemes, La presenza di Orfeo. Aquest mateix any es va casar amb Ettore Carniti que, després que tingués la seva primera filla, la va tancar en un hospital psiquiàtric al qual l'anava a visitar de tant en tant. Va ser allà on va engendrar i tenir els seus altres tres fills, el tercer "potser no del seu marit" segons ella confesa. Hi va viure als seixanta i als setanta. En sortir, el 1979, va publicar els seus poemes més valorats, escrits a l'internament. El 1981, va morir el seu marit i va conèixer el poeta Michele Pierri, amb qui es va casar el 1983. Els anys 80 i 90 van ser d'una gran fecunditat literària, alhora que el seu reconeixement anava creixent cada any. El 2007, va ser nominada doctora honoris causa per la Universitat de Mesina.

En la seva obra, defensa i dóna veu als col·lectius d'exclosos. Ella mateixa va viure voluntàriament en condicions d'"indigència franciscana"[2] els últims anys de la seva vida, en algunes èpoques alimentada en menjadors de serveis socials.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. *"... candidata dalla Académie Francaise al Premio Nobel" Carlo Brambilla. Uno slogan in versi per il nuovo cellulare, pp. 22. La Repubblica, 26-05-1996. URL consultato in data 08-11-2009. "La poetessa Alda Merini è stata candidata al premio Nobel per la letteratura 2001. La segnalazione dell' autrice di «Ballate non pagate» (premio Viareggio) e «La pazza della porta accanto» è stata inoltrata dall'Accademia reale di Svezia dal Pen club Italia."Alda Merini candidata al Nobel, pp. 39. Corriere della Sera, 23-01-2001. URL consultato in data 08-11-2009. "per la poetessa è attivo da tempo un comitato che raccoglie firme per portarla al Nobel. Hanno aderito all'iniziativa, tra gli altri, Dario Fo, Carla Fracci, Gianfranco Ravasi, Lucio Dalla, Paolo Bonolis, Ottavia Piccolo, Giulio Giorello, nonché figure di rilievo milanesi, tra le quali ricordiamo monsignor Brambilla di San Simpliciano." Arnaldo Torno. Alla fiera dei vecchi libri un omaggio alla Merini. Corriere della Sera, 09-05-2009. URL consultato in data 08-11-2009. Arnaldo Torno. Corriere della Sera, 09-05-2009. URL consultato in data 08-11-2009.
  2. 2,0 2,1 Alda Merini, per primer cop en català. Curbet Edicions anuncia per la tardor "Balades no pagades" de l'autora italiana El Punt,13/09/2012, (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alda Merini Modifica l'enllaç a Wikidata