Meritxell Cucurella-Jorba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMeritxell Cucurella-Jorba
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
els Hostalets de Pierola (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
OcupacióPoetessa, escriptora, traductora i dramaturga Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomatx Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdeldesitx.net Modifica el valor a Wikidata

Meritxell Cucurella-Jorba (Els Hostalets de Pierola, Anoia, 1973), que també signa com «tx», és una poeta, dramaturga, traductora i activista cultural.[1][2]

Trajectòria[modifica]

L'any 2000 va guanyar el Premi Creació Jove de l'Ajuntament de Barcelona amb punxa'm i va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d'Europa i la Mediterrània a Sarajevo el 2001. El 2008 va guanyar el Premi Pollença de Poesia amb Intemperància roig encès. El 2016 va guanyar el XII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia amb Clínica de l'abandó, d'Alda Merini (dins la prestigiosa col·lecció "Els jardins de Samarcanda"). Ha traduït també La ciutat i la casa (2016), de Natalia Ginzburg. Ha seguit traduint més Merini: un llibre-dietari inclassificable: Deliri d'amor (2017). D'entre els seus darrers llibres publicats destaquen Cada volcà és abans muntanya (2013), gairebé introbable, i el darrer, Úrsula (2017).[3]

Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster d'escriptura per a cinema i televisió de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet nombrosos cursos d'escriptura dramàtica a la Sala Beckett –quan encara s'anomenava Estudi General de Dramatúrgia, sota el mestratge de José Sanchis Sinisterra– i ha participat en diversos laboratoris teatrals a San Miniato (Itàlia) –organitzats a redós del Teatro di Pisa. Té un parell de peces de microteatre en volums col·lectius: L'italià (2003) i Insurrecció, o no (2005), i un text teatral publicat, Pare nostre que esteu en el cel (2003). Va col·laborar en la creació de la revista teatral Hamlet (Arola Editors).[cal citació]

L'any 2001 va idear i va posar en marxa, al Raval de Barcelona, el bar de poesia (H)original, els protagonistes del qual han estat objecte d'una exposició de Marta Huertas i Dídac Rocher, i un llibre, Generació (H)original (Labreu Edicions, 2017).[3] Ha organitzat i organitza recitals de poesia i festivals d'art i paraula, com el cicle experimental «(per)versos» a la Nau Ivanow de Barcelona (2005) i, de 2008 a 2011, el cicle de poesia i música PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-i-No Àcrata i Salvatge) a Les Borges Blanques. Així mateix, Cucurella va crear el festival de poesia, acció i música al ras, de 2008 a 2016, «Delicadeses: art de tros», en diversos indrets de Les Garrigues.[4]

Ha recitat arreu dels Països Catalans i a ciutats com Berlín, Porto, Lisboa, Liorna, Roma, Madrid i Luxemburg (Le Printemps des Poètes 2008),[5] i el 2011 a Lviv (VI Festival Internacional de Literatura de Lviv),[6] Khàrkiv, Dniprò, Odessa i Ternópil (gira per Ucraïna), entre altres, i la seva obra ha estat traduïda a diverses llengües: alemany, castellà, francès, italià i ucraïnès.

El 1998 va contribuir a la creació de l'espectacle poètic multilingüe (català, castellà i basc), «Remolins», seguit, juntament amb el músic Jordi Gimbernat, de l'espectacle «Punxa'm» (2000-2001). El 2012 va crear el grup musical Folls i Nocturns, amb el qual van editar el disc 207 (Khlämor Records), el seu lema era «recitem música i cantem poesia». El 2016 va participar en l'espectacle «Tot sembla tan senzill», en homenatge a la poeta Montserrat Abelló, amb la cantant Celeste Alías i els músics Santi Careta, David Mengual i Oriol Roca. Darrerament, amb les cantants Meritxell Gené i Heura Gaya, i la col·laboració especial del guitarrista Txabi Àbrego, duu a terme l'espectacle «AMOR. Arrels, branques i fulles», un passeig per la poesia catalana contemporània que s'ha pogut veure al Festival de Poesia de la Mediterrània, al Festival Poesia i +, al Festival de Poesia de Sant Cugat i al Seu Vella Festival, entre d'altres. Ha col·laborat amb alguns dels creadors musicals més sorprenens del panorama musical català, com el badaloní Xavi Lozano o el nord-català Pascal Comelade.[cal citació]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • Úrsula, El cep i la nansa edicions, Vilanova i la Geltrú, 2017
  • Cada volcà és abans muntanya, Terrícola, Granollers, 2013
  • Intemperància roig encès, El Gall Editor, 2009 (Premi Pollença de Poesia 2008)[7]
  • desamar, amb fotografies de Luigi A. Marzullo, Arola Editors, Tarragona, 2005
  • nuar, col·lecció El Taller de Poesia 104, Editorial Emboscall, Vic, 2004
  • els amants de Sarajevo, amb imatges de Tiziana Deodato, col·lecció Dàctil 15, Arola Editors, Tarragona, 2004
  • nòmada de tu. un quadern, col·lecció El Taller de Poesia 73, Editorial Emboscall, Vic, 2003

Col·lectius:

  • Nit de la poesia 2002 (Tarragona: Ajuntament de Tarragona/Arola Editors, 2004)
  • Poetes a La Vaqueria, col·lecció “La gent del llamp” (Tarragona: Arola Editors, 2004)
  • Bouesia 2006 (Tarragona: Arola Editors, 2006)
  • Solstici d'estiu 11 (Búger, Mallorca: Fundació ACA - Àrea de Creació Artística, 2008)
  • Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, a càrrec d'Encarna Sant-Celoni, amb il·lustracions de Maria Montes (Tarragona: Arola Editors, 2008)
  • En francès: Poètes catalans, número temàtic de L'Arbre à paroles, Revue 149, tardor 2010, Amay/Ama, Bèlgica, traducció de Nathalie Bittoun-Debruyne.[8]

Teatre[modifica]

Col·lectius:

  • "Padre nostro che sei nei cieli" dins La scrittura della differenza, a cura d'Alina Narciso i Alessandra Riccio (Nàpols: Guida Editore, 2004)
  • "Insurrecció, o no", dins Dramaticulària, 18 peces curtes / 18 textos breus per felicitar-nos, (Tarragona: Arola Editors, 2005
  • Tot el teatre de Natalia Ginzburg (2 volums: I 1965-1967, i II 1968-1991; Prometeu Edicions, 2017-18)[9]

Traduccions del castellà[modifica]

  • El setge de Leningrad, de José Sanchis Sinisterra, Arola Editors, Tarragona, 2008
  • La Ville en Rose, de Carlos S. Sandonís i amb il·lustracions de Mikel Casal, Tramuntana, Sant Feliu de Guíxols, 2017

Traduccions de l'italià[modifica]

  • A de Srebrenica, de Giovanna Giovannozi, dins En cartell 2: Les filles de King Kong. A de srebrenica, Re&Ma 12, Barcelona, 2002
  • Assassí, de Marco Palladini, Arola Editors, Tarragona, 2005 (per aquesta traducció, va rebre un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes)[10]
  • Clínica de l'abandó, d'Alda Merini, Eumo Editorial - Cafècentral Poesia, Vic, 2016, Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2016 (vegeu també el postfaci)
  • La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg, Club Editor, Barcelona, 2017 (vegeu també el postfaci)
  • Deliri d'amor, d'Alda Merini (amb un ampli estudi introductori i notes), El cep i la nansa edicions, Vilanova i la Geltrú, 2017

Llibres per a nens[modifica]

  • El peixet Federico (o la història de la pipa de l'Andreu), amb il·lustracions de Concetta Probanza, Arola Editors, Tarragona, 2015

Referències[modifica]

  1. «En un món hipercapitalista, "respecte" implica, entre moltes altres coses, cobrar per la feina», 11-02-2018. [Consulta: 7 març 2020].
  2. «Soc una víctima de l'estètica». betevé, 13-05-2019. [Consulta: 7 març 2020].
  3. 3,0 3,1 Pons Alorda, Joan C. «Entre companys ens hauríem d'ajudar i no clavar-nos tants punyals». NacióDigital, 02-02-2018. [Consulta: 7 març 2020].
  4. Mongay, Cristina. «Naixem per creure i morim per renéixer», 13-07-2016. [Consulta: 7 març 2020].
  5. "Que valsent les vers à l'éloge de l'autre!", article de Verónica Alfonso al Tageblatt de Luxemburg, 22 d'abril del 2008 (en francès).
  6. Breu bio de la Meritxell Cucurella-Jorba a la pàgina oficial del LitFest de Lviv.
  7. "Premis Pollença de Literatura 2008", a l'arxiu en línia de l'Ajuntament de Pollença. Accedit el 16 de novembre del 2011.
  8. "Poètes catalans, Revue 149" a Maison de la poésie d'Amay (Ama, Bèlgica).
  9. Carreras, Anna. «Tot el teatre de Natalia Ginzburg». Núvol, 18-12-2018. [Consulta: 7 març 2020].
  10. Ajuts 2005, a Memòria d'activitats 2005-2006, Institució de les Lletres Catalanes, p. 98.

Enllaços externs[modifica]