Encarna Sant-Celoni i Verger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEncarna Sant-Celoni i Verger
Encarna Sant-Celoni i Verger.jpg
Ca la Dona, Barcelona, 2015
Biografia
Naixement 1r agost 1959
Tavernes de la Valldigna
Mort 1980 (20/21 anys)
Activitat
Ocupació Escriptora i traductora
Modifica les dades a Wikidata

Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, La Safor, 1 d'agost de 1959) és una escriptora i traductora valenciana.[1]

El 1983 va guanyar el premi Ciutat de Cullera, amb Dotze contes i una nota necrològica, i el 1985 el premi Joanot Martorell de Gandia, amb la novel·la Siamangorina. És membra de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha traduït, entre d'altres, Els mil i un quarts d'hora, de Thomas-Simon Gueullette (editorial Moll, 2008), i cotraduït del danés l'antologia Digte-POEMES, de Tove Ditlevsen (Alfons el Magnànim, 1995), amb Anne Marie Dinesen, i de l'àrab, el recull Perles de la nit. Poetes andalusines, amb Margarida Castells (adesiara editorial, 2013). L'any 2004 obtingué el premi Vila de Puçol i el 2008 va publicar l'antologia Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, amb il·lustracions de Maria Montes (Arola Editors). També és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (Tres i quatre, 1992) i Accent greu (Tabarca, 2000), col·laboradora del diari La Veu i, a més de col·laborar en diverses revistes i publicacions, ha participat en lectures i recitals, arreu dels territoris de parla catalana.[2][3][4][5]

Obra[6][modifica]

Novel·la

  • 1986: Siamangorina. Gandia: Ajuntament de Gandia;[2] reeditada el 2017 amb el nom de Vestals de Roma. Lleida: Pagès Editors.
  • 2003 i 2009: Al cor, la quimereta. València: Tabarca.[2]
  • 2014: Milonga de tardor. Badalona: Òmicron.[5]
  • 2018: Vestals de Roma. Lleida: Pagès.[2]

Poesia

  • 1989: Sénia de petits vicis. Valèncis: La Forest d'Arana.[5]
  • 1991: Arran de pantomima. València: Amós Belinchon.[5]
  • 1996: Dèria i fal·lera. València: La Forest d'Arana.[5]
  • 2002:Sediments d'albaïna i maregassa. València: Brosquil.[5]

Narrativa

  • 1985: Dotze contes i una nota necrològica. València: El Cingl.[2]
  • 2005: Guarda't dels jocs del destí. València: Brosquil, València.[2]

Referències[modifica]

  1. «Poesía en català - Poetes». [Consulta: 12 març 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Encarna Sant-Celoni i Verger». [Consulta: 12 març 2018].
  3. «RECORDEM: “MILONGA DE TARDOR” El Projecte de... ... ENCARNA SANT-CELONI. Escriptora - Promoart, la xarxa professional d’artistes i empreses culturals» (en ca). [Consulta: 12 març 2018].
  4. «Dones que escriuen poesia». Escriptors.cat. [Consulta: març 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Admin. «Sant-Celoni i Verger, Encarnació» (en ca-es). [Consulta: 12 març 2018].
  6. «Encarna Sant-Celoni i Verger» (en ca-es). Saforíssims, 14-02-2011.