Encarna Sant-Celoni i Verger

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEncarna Sant-Celoni i Verger
Encarna Sant-Celoni i Verger.jpg
Ca la Dona, Barcelona, 2015
Biografia
Naixement (ca) Encarna Sant-Celoni i Verger
1r agost 1959 (59 anys)
Tavernes de la Valldigna
Activitat
Ocupació Escriptora i traductora
Modifica les dades a Wikidata

Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, La Safor, 1 d'agost de 1959) és una escriptora i traductora valenciana.[1]

El 1983 va guanyar el premi Ciutat de Cullera, amb Dotze contes i una nota necrològica, i el 1985 el premi Joanot Martorell de Gandia, amb la novel·la Siamangorina. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha traduït, entre d'altres, Els mil i un quarts d'hora, de Thomas-Simon Gueullette (editorial Moll, 2008), i cotraduït del danés l'antologia Digte-POEMES, de Tove Ditlevsen (Alfons el Magnànim, 1995), amb Anne Marie Dinesen, i de l'àrab, el recull Perles de la nit. Poetes andalusines, amb Margarida Castells (adesiara editorial, 2013). L'any 2004 obtingué el premi Vila de Puçol i el 2008 va publicar l'antologia Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, investigació de l’obra poètica d’autores al llarg d’un segle amb il·lustracions de Maria Montes (Arola Editors). També és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (1992) i Accent greu (2000), col·laboradora del diari La Veu i, a més de col·laborar en diverses revistes i publicacions, ha participat en lectures i recitals, arreu dels territoris de parla catalana.[2][3][4][5]

Obra[6][modifica]

Novel·la

  • 1986: Siamangorina. Gandia: Ajuntament de Gandia;[2] reeditada el 2017 amb el nom de Vestals de Roma. Lleida: Pagès Editors.
  • 2003 i 2009: Al cor, la quimereta. València: Tabarca.[2]
  • 2014: Milonga de tardor. Badalona: Òmicron.[5]
  • 2018: Vestals de Roma. Lleida: Pagès.[2]

Poesia

  • 1989: Sénia de petits vicis. Valèncis: La Forest d'Arana.[5]
  • 1991: Arran de pantomima. València: Amós Belinchon.[5]
  • 1996: Dèria i fal·lera. València: La Forest d'Arana.[5]
  • 2002:Sediments d'albaïna i maregassa. València: Brosquil.[5]

Narrativa

  • 1985: Dotze contes i una nota necrològica. València: El Cingl.[2]
  • 2005: Guarda't dels jocs del destí. València: Brosquil, València.[2]

Referències[modifica]

  1. «Poesía en català - Poetes». [Consulta: 12 març 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Encarna Sant-Celoni i Verger». [Consulta: 12 març 2018].
  3. «RECORDEM: “MILONGA DE TARDOR” El Projecte de... ... ENCARNA SANT-CELONI. Escriptora - Promoart, la xarxa professional d’artistes i empreses culturals» (en ca). [Consulta: 12 març 2018].
  4. «Dones que escriuen poesia». Escriptors.cat. [Consulta: març 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Admin. «Sant-Celoni i Verger, Encarnació» (en ca-es). [Consulta: 12 març 2018].
  6. «Encarna Sant-Celoni i Verger» (en ca-es). Saforíssims, 14-02-2011.