Isabel Robles Gómez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIsabel Robles Gómez
Dades biogràfiques
Alma mater Universitat de València
Modifica dades a Wikidata

Isabel Robles Gómez (Alhambra, Ciudad Real, 21 d’octubre de 1948) és professora, assagista, traductora i poeta.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Isabel Robles Gómez nasqué el 21 d’octubre de 1948 a Alhambra. Quan encara era petita s’establí a València i s’hi llicencia l'any 1967 en Història i en Hispàniques. Només un any després es casà amb el poeta Jaume Pérez Montaner. Durant els anys 1969 a 1977 visqué als Estats Units, es graduà pel Lewis & Clark College de Portland (Oregon) i tingué dos fills, Miquel i Elsa. És en aquesta etapa quan aprofundí el seu interés per la vida de les dones i el feminisme. Després d’aquesta intensa etapa als EUA, retornà a València on fou professora d’anglés de l’IES Benlliure fins a l’any 2009.

Obra[modifica | modifica el codi]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

La primera traducció de què tenim constància és de Myrna Lamb (1983) Què heu fet per mi darrerament.

Aqueix mateix any publica el recull Poemes d'Anne Sexton (Introducció, selecció i traducció amb J. P. Montaner), Facultat de Filologia, Universitat de València; i tres anys després, el 1986 publiquen la tria 44 poemes d’E. E. Cummings (Introducció, selecció i traducció amb J. P. Montaner), València: Gregal. La versió catalana dels versos d'aquests dos autors és remarcable pel fet que els traductors s’hagen ocupat exclusivament del text original, respectant sempre l'autoria i deixant a banda qualsevol intent de caràcter extraliterari. És més: la selecció dels poemes que comprenen aquestes antologies no deixa de ser equilibrada i representativa.

Per acabar, l’any 1988 traduïren uns reculls de contes de Poe sota el títol Ciència-ficció (Selecció i traducció amb Isabel Robles; Introducció, J. Pérez Montaner), València: Edicions del Bullent.

Crítica Literària[modifica | modifica el codi]

Ha publicat articles de crítica literària des d'una perspectiva feminista (Virginia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó, Montserrat Roig o Carme Riera), així com traduccions de Myrna Lamb (Què heu fet per mi darrerament, 1983), Anne Sexton (Poemes, 1983), E. E. cummings (44 poemes, 1986) i Edgar A. Poe (Ciència-ficció, 1991).

Poesia[modifica | modifica el codi]

L'obra poètica d'Isabel Robles ha estat traduïda al castellà, al francés, al portugués, a l’anglés i al romanés. El primer poemari que publica s’anomena L'Espiral (1994), un llibre punyent, capficat a desfer malentesos, farcit d'interrogants, de dubtes i plantejaments que s’exhaurí ràpidament i amb el qual guanya el Premi de Poesia La Forest d’Arana 1993.

Uns quants anys després reprén la ploma i publica Llibre dels adéus (2009). Segueix aquell fil amb contundència i eleva encara una pregunta rere una altra, tot i que ara amb aquell deix més seré i pausat que el temps ens atorga, amb les respostes amagades darrere de cada punt i cada coma. En els seus versos discrets hi ha la transparència i la sinceritat que agraïm en llegir poesia. Els versos es despullen de retòrica de manera conscient. Les paraules guanyen solidesa per la càrrega de contenció que traspuen i això les fa grans. El llibre dels adéus, germà hereu d'aquella Espiral, és un llibre reflexiu i sobri potser irònic; insisteix en el seu desig, reté ben lligat tot allò que li ha fet arribar on és, s'allibera de malsons i, sense condicionals, escriu poesia.

I finalment, l’any 2014 publica en Bromera Les sabates i altres poemes, poemari que li va meréixer el XXXIIé Premi Ibn Hazm de Poesia. En paraules de l’autora mateixa: «El poemari Les sabates i altres poemes és una reflexió sobre el buit des d’òptiques diverses. De vegades és la mirada de les dones que parla a partir de la seua especificitat, d’altres són experiències literàries, cíviques o psíquiques del jo líric. Tot i emprar amb freqüència un llenguatge directe en les seues imatges o en la seua escenificació, la metàfora com a comunicació d’allò més difícil mitjançant el més senzill hi és recurrent: és el cas de les sabates i altres «xicotets» objectes. Si en molts moments el tema poetitzat assoleix una certa densitat, el llibre no desaprofita l’ocasió per a fer ús de la ironia i l’humor com a forma d’alliberament expressiu.»

En març de 2012 va guanyar el XIIé Certamen de Relats Breus sobre la Dona, en la categoria d’Escriptores Valencianes de l’Ajuntament de Catarroja amb el conte ‘Les insígnies’.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]