Vés al contingut

Josep Maria Sala-Valldaura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Sala-Valldaura
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, assagista, traductor, escriptor, filòleg, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, 1947) és un poeta[1][2] i crític literari català[3] resident a Lleida des del 1989.[4][5]

Trajectòria

[modifica]

Sala-Valldaura és doctor en Filologia per la Universitat de Barcelona i ha estat catedràtic de Literatura espanyola moderna i contemporània de la Universitat de Lleida.[6] Fou lector d'espanyol a la Universitat de Salford i ha estat professor de castellà i català a diversos instituts de secundària. Paral·lelament va exercir la crítica de poesia a La Vanguardia, Serra d'Or, Reduccions, Avui, Transversal i Caràcters, etc.[cal citació]

La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, basc, castellà, francès, occità, portuguès, romanès i rus. Ha estat convidat com a poeta a les Universitats de Granada, Borgonya, París-Sorbona, Alacant i de Bretanya Occidental, i també ha participat en diversos festivals internacionals de poesia.[7]

El 2015 li va ser concedit el Prix Ovide com a autor estranger traduït al francès pel Cénacle Européen Francophone.[8]

L'any 2019 va rebre el premi de reconeixement a la trajectòria literària «Cadaqués a Quima Jaume».[9] Aquest premi, "convocat per la regidoria de Cultura de Cadaqués, distingeix així un escriptor amb una obra sòlida tant en el camp de la poesia, en el qual ha publicat una vintena de títols, incloent-n’hi de poesia infantil, com en el de l’assaig i la crítica."[10]

L'any 2022 va guanyar el Premi Josep Vallverdú d'assaig convocat anualment per la Paeria de Lleida, amb l'obra La serp i la poma. Al voltant del llenguatge poètic, on alterna dos tipus d'argumentacions, "destriant el coneixement poètic respecte el coneixement filosòfic i el coneixement científic".[11]

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Quasi muts, Palma, Lleonard Muntaner, 2023. Premi Pare Colom de poesia 2023.[12]
  • Refer el no-res, Lleida. Pagès, 2022.
  • Coordenades, Calonge, Adia, 2018.
  • Concert d'esferes. Antologia 1975-2016, Lleida, Pagès, 2017.
  • Passages, Alberobello - París, Aga - Alain Baudry et Cie., 2017. Traducció al francès de Nathalie Bittoun-Debruyne de Passeig de dins.
  • Gota a Gota, Barcelona, Proa, 2014. Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2013.
  • Daltabaix, Lleida, Pagès, 2012.
  • Bouleversements, Amay (Bèlgica), L'Arbre à paroles, 2010. Traducció de Nathalie Bittoun-Debruyne. En català: Daltabaix.
  • Flors i carboni, Vic – Barcelona, Eumo – Cafè Central, 2008.
  • Vidre fumat, Barcelona, Proa, 2005, Premi de Poesia Parc Taulí 2004.
  • El cigne cec, Catarroja, Perifèric, 2005.
  • Cardiopatia, Barcelona, La Magrana, 1999.
  • Seqüències i mòbils, Lleida, Pagès, 1998.
  • Passeig de dins, Vic – Barcelona, Eumo – Cafè Central, 1992.
  • Ets arrel d'ala i de vol, Barcelona, Edicions 62, 1991.
  • En aquest dau del foc, Barcelona, La Magrana, 1987. Premi Cavall Verd de la Crítica 1988.
  • Gual de camins, Barcelona, Llibres del Mall, 1985.
  • Reixes d'aigua, Palma, Tafal – Andreu Vidal, 1982.
  • Camp d'esvorancs, Barcelona, Llibres del Mall, 1980.
  • Tot extrem voler, Barcelona, Llibres del Mall, 1977. Premi Carles Fages de Climent 1976.
  • Mitoclàstia, Tarotdequinze, 1975.

Llibre d'artista

[modifica]

Poesia infantil

[modifica]
  • Poemes de Camille Saint-Saëns, El carnaval dels animals, Barcelona, Bellaterra Música/A sense of Music, 2011.
  • Disfresses, Barcelona, La Galera, 2002. (Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 2003)
  • Tren de paraules, Lleida, Pagès, 1997; 2ª ed.: 2007.

Narrativa

[modifica]
  • Trencadís amb mar al fons, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2019.
  • “Els camins de mala petja”, dins Roc de Quer. Relats dels Pirineus, Barcelona, Proa, 2009, p. 135-150.
  • A la vora del pou, Barcelona, Edicions 62, 1989. (Premi Joanot Martorell de narrativa, 1988)

Crítica i assaig

[modifica]
  • La serp i la poema: al voltant del llenguatge poètic, Lleida, Pagès, 2023. Premi Josep Vallverdú d'assaig 2022.
  • Acords i ruptures: deu aproximacions a la poesia contemporània, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023.
  • Cartes d’un poeta gran. Llibre (de) bord, Muro, Ensiola, 2021.
  • El vol i la corda. Sobre la poesia de Joan Vinyoli, Girona, Institut de Llengua i Cultura catalanes – Universitat de Girona, 2020.
  • Mig segle de poesia catalana, del Maig del 68 al 2018, Barcelona, Proa, 2018; 2ª ed.: 2018. Amb Vicenç Altaió.
  • La poesia catalana i el silenci: tot dient el que calla, Lleida, Pagès, 2015.
  • Pensant el riure, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum-Universitat Rovira i Virgili, 2013.
  • Entre el simi i Plató. Pel curs poètic contemporani, Palma, Moll, 2008.
  • La fotografía de una sombra. Instantáneas de la generación poética de los cincuenta, Barcelona, Anthropos, 1993.
  • L'agulla en el fil. (Poesia catalana 1980-1986), Barcelona, Abadia de Montserrat, 1987.
  • Joan Vinyoli, Barcelona, Empúries, 1985.
  • Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979), Barcelona, Laia, 1980. Amb Vicenç Altaió.
  • Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX, Barcelona, Aymà-Proa, 1977.

Traducció

[modifica]
  • Serge Basso de March. El revers de l'arena, Barcelona, Edicions de 1984, 2016. Amb Nathalie Bittoun-Debruyne.
  • Emmanuel Hocquard, Condicions de llum, Pollença (Mallorca), El Gall, 2014. Amb Jaume Pont.
  • Albert-Jean-Michel de Rocca, Memorias sobre la guerra de los franceses en España, ed. de Jean-René Aymes i Nathalie Bittoun-Debruyne, Madrid – Càdis, Sílex – Universidad de Cádiz, 2011. Amb Nathalie Bittoun-Debruyne.
  • Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies, Barcelona, Vicens Vives, 2001. Amb Nathalie Bittoun-Debruyne.
  • Julien Gracq, La ribera de les Sirtes, Barcelona, Proa, 1986; 2ª ed.: 2008.
  • Guy de Maupassant, Contes de bogeria i obsessió, Barcelona, Edicions del Mall, 1985; 2ª ed. : Qui sap? Contes fantàstics, Barcelona, La Magrana, 1994.
  • Jean-Jacques Rousseau, Discursos. Professió de fe, Barcelona, Laia, 1983; 2ª ed.: Discursos, València, Universitat de València, 1990.
  • David Hume, Investigació sobre l'enteniment humà, Barcelona, Laia, 1982; 2ª ed.: Barcelona, Edicions 62, 1998.
  • Alan Yates, Una generació sense novel·la?, Barcelona, Edicions 62, 1975; diverses edicions. Amb C. Ubaldina Lorda.

Recerca i divulgació

[modifica]
  • Marià Villangómez Llobet, Les detallades vores del camí. Antologia, Palma, Moll, 2014.
  • Caminos del teatro breve del siglo XVIII, Lleida, Pagès-Universitat de Lleida, 2010.
  • Sainetes escogidos de Juan Ignacio González del Castillo, Sevilla, Fundación José Manuel Lara, 2008. Amb Alberto Romero Ferrer.
  • El teatre burlesc català del segle XVIII, Barcelona, Barcino, 2007.
  • De amor y política: la tragedia neoclásica española, Madrid, CSIC, 2006.
  • Història del teatre a Catalunya, Lleida-Vic, Pagès-Eumo, 2006.
  • Edició crítica de les Tragedias de Nicolás Fernández de Moratín, Barcelona, Crítica, 2006.
  • El teatro en Barcelona entre la Ilustración y el Romanticismo o las musas de guardilla, Lleida, Milenio, 2000
  • Cartellera del Teatre de Barcelona (1790-1799), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.
  • Los sainetes de González del Castillo en el Cádiz de finales del siglo XVIII, Cadis, Fundación Municipal de Cultura, 1996.
  • Edició dels dos volums de El teatro español del siglo XVIII, Lleida, Universitat de Lleida, 1996.
  • Edició crítica de Sainetes de Ramón de la Cruz, Barcelona, Crítica, 1996.
  • El sainete en la segunda mitad del siglo XVIII. La mueca de Talía, Lleida, Universitat de Lleida, 1994.

Bibliografia sobre l'autor

[modifica]
  • Maria Àngels Anglada, “Tot extrem voler”, 9 País, 21 (14-20 setembre 1977).
  • Lluís Busquets i Grabulosa, “Josep Maria Sala-Valldaura”, El Correo Catalán, 12 de maig 1979, pp. 17–18. (Entrevista.)
  • Josep Bota, “Camp d'esvorancs, de J.M. Sala-Valldaura”, Punt Diari, 3 desembre 1980, p. 13.
  • Jaume Pont, “La soledat poètica de J.M. Sala-Valldaura”, Avui, 5 desembre 1980, p. 23..
  • Josep Grau i Jofre, “Camp d'esvorancs”, Reduccions, 12 (desembre 1980), pp. 59–60.
  • Lluís Busquets i Grabulosa, “Josep Maria Sala-Valldaura i la solitud”, El Correo Catalán, 14 gener 1981.
  • Llorenç Homar, “Conversa amb Josep Maria Sala-Valldaura”, Latitud 39, 9 (juny 1982), pp. 18–19.
  • Víctor Sunyol, “.../(dis)continuum/ Reixes d'aigua/(dis)continuum/...”, Clot, 2-3 (octubre 1982-febrer 1983), pp. 83–84.
  • Víctor Colomer, “Josep Mª Sala, desiertos”, Diario de Sabadell, 16 abril 1985. (Entrevista.)
  • Joan Ventura Brugulat, “Josep M. Sala-Valldaura”, Punt Diari, 21 febrer 1986, p. 35. (Entrevista.)
  • David Castillo Buils, “Sortilegi de paisatges”, El País, 13 abril 1986, “Quadern”, p. 4.
  • Vicenç Altaió, “Conversa sota la dutxa”, Tràfic d'idees, Barcelona, Eds. del Mall, 1986, pp. 185–189. (Entrevista a la meva ombra.)
  • Francesc Parcerisas, “Mosaic”, El País, 19 novembre 1987, “Quadern”, p. 7.
  • Antoni Clapés, “Algunes notes a propòsit del darrer poemari de Sala-Valldaura”, Reduccions, 36 (desembre 1987), pp. 100–101.
  • Vicent Salvador, “Literatura de la crítica i crítica de la literatura. (Al voltant del cas Sala-Valldaura)”, La frontera literària. (Dotze discursos sobre el discurs), Barcelona, P.P.U., 1988, pp. 175–184.
  • Neus Aguado, “La fragua trovadoresca de Sala-Valldaura”, La Vanguardia, 10 marzo 1988, p. 48.
  • David Castillo Buils, “La interpretació del foc”, El Temps, 197 (28 març-2 abril 1988), p. 85.
  • David Castillo Buils, “Les sis cares del foc”, Lletra de canvi, 9 (setembre 1988), p., 47.
  • Òscar Montferrer, “Entrevista amb Josep Mª Sala-Valldaura”, El Temps, 242 (6-12 febrer 1989), pp. 78–79.
  • (Amb Antoni Clapés), “L'altra cara de la Lluna. Conversa sobre poesia i llenguatge”, El País, 15 juny 1989, “Quadern”, p. 5.
  • Jaume Reixach, “De Bagdad a Tunísia”, Punt Diari, 1 setembre 1989, p. 22.
  • Francesc Parcerisas, “Orient”, El País, 5 octubre 1989, “Quadern”, p. 6.
  • Jaume Pérez Montaner, “Poesia dia a dia”, Subversions, València, Eliseu Climent, Ed., 1990, pp. 239–242.
  • X. [Carles], “Josep Maria Sala-Valldaura. Un poeta de l'experiència”, Diario de Ibiza, 1 juliol 1990. (Entrevista.)
  • Antoni Clapés, “Ets arrel d'ala i de vol, de J.M. Sala-Valldaura, des de la tendresa”, Reduccions, 52 (desembre 1991), pp. 81–82.
  • Pep Blay, David Castillo i Xulio Ricardo Trigo, “El vol poètic de Josep Maria Sala-Valldaura”, Avui, 8 febrer 1992, “Cultura”, pp. II-III. (Crítica i entrevista.)
  • Ricard Vela, “El joc poètic com a finalitat”, Diari de Barcelona, 14 febrer 1992, “Lletres”, p. 2.
  • Enric Bou, “Entre dos mons”, El País, 20 febrer 1992, “Quadern”, p. 5.
  • Vicenç Llorca, “Tria personal”, Serra d'Or, 387 (març 1992), pp. 56–57.
  • Víctor Sunyol, “'Escriure com ell' (a l'escriptura per la lectura)”, Escola catalana, 295 (desembre 1992), pp. 42–45.
  • Maria-Lourdes Soler i Marcet, “Josep M. Sala-Valldaura, Ets arrel d'ala i de vol”, Alba de América (Califòrnia), XI, 20-21 (1993), pp. 417–418.
  • David Castillo, “Itineraris concèntrics”, Avui, 11 abril 1993, “Cultura”, p. 29.
  • Enric Bou, “Aforístic”, El País, 20 maig 1993, “Quadern”, p. 8.
  • Víctor Sunyol, “Guia de viatge pel Passeig de dins”, Reduccions, 58 (juny 1993), pp. 79–83.
  • Andreu Sotorra, “Tres peces d'orfebreria”, Avui, 1 maig 1997, “Cultura”, p. XII.
  • Xulio Ricardo Trigo, “Recuperar conceptes”, El Temps, 719 (30 març 1998), p. 71.
  • Isidor Cònsul, “De la felicitat de l'home”, Avui, 14 maig 1998, “Cultura”, p. XIV.
  • Manuel Castaño, “El pes de la història”, El Periódico, 22 octubre 1999, “Llibres”, p. 6.
  • Xavier Cortadellas, “L'exclamació del dolor”, Presència, 17-23 octubre 1999, p. 33.
  • Jordi Llavina, “El cor dolent”, Avui, 9 desembre 1999, “Cultura”, p. XV.
  • Luis Javier Moreno, introducció a Josep M. Sala-Valldaura, “Poemas”, Revista Atlántica, 22 (2000), pp. 107–115.
  • Antoni Clapés, “Testimoni del nostre dolor”, Transversal, 12 (juny 2000), p. 137.
  • Pep Molist, “Disfresses poètiques a mida”, Presència, 1575 (3-9 maig 2002).
  • Pep Molist, Entrevista, “Quadern”, El País, 18 setembre 2003, p. 2.
  • Víctor Sunyol, “Cardiopatia”, Amadis. Université de Bretagne Occidentale, 6 (maig 2005), p. 223-228.
  • Maria-Josep Escrivà, “El vers és cec i mira”, Lletres, 17 (2006), p. 68-69.
  • Susanna Rafart, “Vidre fumat. El cigne cec”, Caràcters, 35 (abril 2006), p. 21.
  • Juli Capilla, “La imperfecció de la mirada”, Llibres, Levante, 26 maig 2006, p. 5.
  • Francesc Parcerisas, “Més enllà del bé i del mal”, Quadern. El País, 29 juny 2006, p. 6.
  • Víctor Verdú, “Vidre fumat, de Josep Maria Sala-Valldaura”, Reduccions, 88 (octubre 2007), p. 164-167.
  • Ada Castells, “Un tros de conversa amb Josep M. Sala-Valldaura”, Cultura, Avui, 4 octubre 2008, p. 3.
  • Jordi Llavina, “La flor i el llibre”, Presència, 1924 (9-15 gener 2009).
  • Josep M. Ripoll, “Tria personal. Entre el simi i Plató”, Serra d'Or, 590 (febrer 2009), p. 68.
  • Enric Falguera i Garcia, “Flors i carboni de Josep Maria Sala-Valldaura”, Revista de Catalunya, 248 (febrer 2009), p. 83-88.
  • Pere Ballart, “Mirant la poesia de reüll”, Caràcters, 47 (abril 2009) p. 34.
  • Víctor Verdú, “Flors i carboni”, Els Marges, 88 (primavera 2009), p. 115.
  • Xulio-Ricardo Trigo, “Tria personal. Flor i carboni”, Serra d'Or, 595-596 (juliol-agost 2009), p. 96.
  • Pau Vadell i Vallbona, Entrevista, S'Esclop. Quadern cultural, 50 (març-abril 2010), p. 16-19.
  • Marie-Claire Zimmermann, "Pròleg" a Daltabaix, Lleida, Pagès, 2012, p. 7-14.
  • Xulio Ricardo Trigo, "Tria personal. Daltabaix", Serra d'Or, 628 (abril 2012), p. 96-97.
  • Josep Lluís Roig Sala, "Temps nous, paraules noves", Caràcters, 59 (primavera 2012), p. 33.
  • Lluís Servera Sitjar, "Daltabaix, un recull poètic que captiva", Bona pau, LX, 712 (juny 2012), p. 4.
  • Jad Hatem & Marie-Claire Zimmermaan, Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura, Lleida, Pagès editors, 2021.

Referències

[modifica]
  1. Batlle, Eduard. «Jo vaig nèixer perplex i moriré perplex», 16-04-2018. [Consulta: 21 novembre 2022].
  2. Barrull, Jaume. «La poesia no la dominem, és ella la que et domina a tu». 9Magazín, 19-09-2020. Arxivat de l'original el 2022-11-21. [Consulta: 21 novembre 2022].
  3. Geli, Carles «Mapa para los últimos versos» (en castellà). El País [Madrid], 28-05-2018. ISSN: 1134-6582.
  4. «Josep Maria Sala Valldaura». Universitat de Lleida, 28-09-2016. Arxivat de l'original el 21 de gener 2018. [Consulta: 20 gener 2018].
  5. «Josep Maria Sala-Valldaura». AELC. [Consulta: 21 novembre 2022].
  6. «Josep Maria Sala-Valldaura i Marina Miralles guanyen els Premis Literaris de Lleida 2022». Segre, 18-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
  7. «Josep Maria Sala-Valldaura (Espagne)» (en francès). La Maison de la Poésie, 01-06-2009. [Consulta: 20 gener 2018].
  8. «Prix européen francophone de traduction Ovide 2015», 07-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-11-09. [Consulta: 31 gener 2015].
  9. «[https://premisliteraris.cadaques.cat//guardonats/index.htm PREMIS LITERARIS DE CADAQUÉS Guardonats en les diferents edicions dels premis]». Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cadaqués.. [Consulta: 28 gener 2023].
  10. «Sala-Valldaura rep el premi Cadaqués» (en català). El Punt Avui, 03-04-2019. [Consulta: 3 abril 2025].
  11. «Josep Maria Sala-Valldaura i Marina Miralles guanyen els Premis Literaris de Lleida 2022». Segre, 18-11-2022 [Consulta: 10 desembre 2022].
  12. «Qui són els guanyadors dels Premis Literaris Pare Colom 2023?». UEP Mallorca!, 22-07-2023. [Consulta: 15 febrer 2024].