Josep Maria Sala-Valldaura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Sala-Valldaura
Sala-Valldaura2.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1947 (69/70 anys)
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Poeta, filòleg, escriptor, assagista i traductor
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Sala-Valldaura és un poeta i crític literari català que va néixer a Gironella, Berguedà, el 1947.[1]

És doctor en Filologia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Literatura espanyola de la Universitat de Lleida. Fou lector d'espanyol a la Universitat de Salford i ha estat professor de castellà i català a diversos instituts (com ara a Eivissa, a Sabadell-Terrassa, a Barcelona o a Blanes). Paral·lelament va exercir la crítica de poesia a La Vanguardia, Serra d'Or i, de manera més irregular, a Reduccions, Avui, Transversal, Caràcters, etc. Des del curs 1989-1990, viu a Lleida i treballa a la seva Universitat.[cal citació]

Ha obtingut diversos premis,[2] com ara el Cavall Verd al millor llibre de poemes de 1987, el Parc Taulí, el Joanot Martorell de narrativa, el de la Unesco per a la literatura catalana infantil i juvenil o el Serra d'Or. Obra seva ha estat traduïda a l'anglès, basc, castellà, francès, occità, portuguès, romanès i rus. Ha estat convidat com a poeta a les Universitats de Granada, Bourgogne, Paris IV-La Sorbonne (Institut d'Études Catalanes), Alacant, la Bretagne Occidentale, etc., i ha participat en diversos Festivals internacionals de poesia a Trois-Rivières (Québec), Iaşi (Romania), Budapest, Luxemburg, etc.[cal citació]

L'any 2014 va guanyar el premi Sant Miquel d'Engolasters d'assaig de la Nit Literària Andorrana pel llibre La poesia catalana i el silenci: tot dient el que calla, i el 2015 li va ser concedit el Prix Ovide com a autor estranger traduït al francès pel Cénacle Européen Francophone.[3]

Obra[modifica]

Poesia[modifica]

  • Gota a Gota, Barcelona, Proa, 2014. (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2013)
  • Daltabaix, Lleida, Pagès, 2012.
  • Bouleversements, Amay (Bèlgica), L'Arbre à paroles, 2010. Traducció de Nathalie Bittoun-Debruyne. En català: Daltabaix.
  • Flors i carboni, Vic – Barcelona, Eumo – Cafè Central, 2008.
  • Vidre fumat, Barcelona, Proa, 2005, Premi de Poesia Parc Taulí 2004.
  • El cigne cec, Catarroja, Perifèric, 2005.
  • Cardiopatia, Barcelona, La Magrana, 1999.
  • Seqüències i mòbils, Lleida, Pagès, 1998.
  • Passeig de dins, Vic – Barcelona, Eumo – Cafè Central, 1992.
  • Ets arrel d'ala i de vol, Barcelona, Edicions 62, 1991.
  • En aquest dau del foc, Barcelona, La Magrana, 1987.
  • Gual de camins, Barcelona, Llibres del Mall, 1985.
  • Reixes d'aigua, Palma de Mallorca, Tafal – Andreu Vidal, 1982.
  • Camp d'esvorancs, Barcelona, Llibres del Mall, 1980.
  • Tot extrem voler, Barcelona, Llibres del Mall, 1977.
  • Mitoclàstia, Tarotdequinze, 1975.

Poesia infantil[modifica]

Narrativa[modifica]

  • “Els camins de mala petja”, dins Roc de Quer. Relats dels Pirineus, Barcelona, Proa, 2009, p. 135-150.
  • A la vora del pou, Barcelona, Edicions 62, 1989. (Premi Joanot Martorell de narrativa, 1988)

Crítica i assaig[modifica]

  • La poesia catalana i el silenci: tot dient el que calla (Lleida, Pagès, en premsa).
  • Pensant el riure, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum-Universitat Rovira i Virgili, 2013.
  • Entre el simi i Plató. Pel curs poètic contemporani, Palma de Mallorca, Moll, 2008.
  • La fotografía de una sombra. Instantáneas de la generación poética de los cincuenta, Barcelona, Anthropos, 1993.
  • L'agulla en el fil. (Poesia catalana 1980-1986), Barcelona, Abadia de Montserrat, 1987.
  • Joan Vinyoli, Barcelona, Empúries, 1985.
  • Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979), Barcelona, Laia, 1980. Amb Vicenç Altaió.
  • Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX, Barcelona, Aymà-Proa, 1977.

Traducció[modifica]

  • Emmanuel Hocquard, Condicions de llum, Pollença (Mallorca), El Gall, 2014. Amb Jaume Pont.
  • Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies, Barcelona, Vicens Vives, 2001. Amb Nathalie Bittoun.
  • Julien Gracq, La ribera de les Sirtes, Barcelona, Proa, 1986; 2ª ed.: 2008.
  • Guy de Maupassant, Contes de bogeria i obsessió, Barcelona, Edicions del Mall, 1985; 2ª ed. : Qui sap? Contes fantàstics, Barcelona, La Magrana, 1994.
  • Jean-Jacques Rousseau, Discursos. Professió de fe, Barcelona, Laia, 1983; 2ª ed.: Discursos, València, Universitat de València, 1990.
  • David Hume, Investigació sobre l'enteniment humà, Barcelona, Laia, 1982; 2ª ed.: Barcelona, Edicions 62, 1998.
  • Alan Yates, Una generació sense novel·la?, Barcelona, Edicions 62, 1975; diverses edicions. Amb C. Ubaldina Lorda.

Recerca i divulgació[modifica]

  • Marià Villangómez Llobet, Les detallades vores del camí. Antologia, Palma de Mallorca, Moll, 2014.  
  • Caminos del teatro breve del siglo XVIII, Lleida, Pagès-Universitat de Lleida, 2010.
  • Sainetes escogidos de Juan Ignacio González del Castillo, Sevilla, Fundación José Manuel Lara, 2008. Amb Alberto Romero Ferrer.
  • El teatre burlesc català del segle XVIII, Barcelona, Barcino, 2007.
  • De amor y política: la tragedia neoclásica española, Madrid, CSIC, 2006.
  • Història del teatre a Catalunya, Lleida-Vic, Pagès-Eumo, 2006.
  • Edició crítica de les Tragedias de Nicolás Fernández de Moratín, Barcelona, Crítica, 2006.
  • El teatro en Barcelona entre la Ilustración y el Romanticismo o las musas de guardilla, Lleida, Milenio, 2000
  • Cartellera del Teatre de Barcelona (1790-1799), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.
  • Los sainetes de González del Castillo en el Cádiz de finales del siglo XVIII, Cadis, Fundación Municipal de Cultura, 1996.
  • Edició dels dos volums de El teatro español del siglo XVIII, Lleida, Universitat de Lleida, 1996.
  • Edició crítica de Sainetes de Ramón de la Cruz, Barcelona, Crítica, 1996.
  • El sainete en la segunda mitad del siglo XVIII. La mueca de Talía, Lleida, Universitat de Lleida, 1994.

Bibliografia sobre l'autor[modifica]

  • Maria Àngels Anglada, “Tot extrem voler”, 9 País, 21 (14-20 setembre 1977).
  • Lluís Busquets i Grabulosa, “Josep Maria Sala-Valldaura”, El Correo Catalán, 12 de maig 1979, pp. 17-18. (Entrevista.)
  • Josep Bota, “Camp d'esvorancs, de J.M. Sala-Valldaura”, Punt Diari, 3 desembre 1980, p. 13.
  • Jaume Pont, “La soledat poètica de J.M. Sala-Valldaura”, Avui, 5 desembre 1980, p. 23..
  • Josep Grau i Jofre, “Camp d'esvorancs”, Reduccions, 12 (desembre 1980), pp. 59-60.
  • Lluís Busquets i Grabulosa, “Josep Maria Sala-Valldaura i la solitud”, El Correo Catalán, 14 gener 1981.
  • Llorenç Homar, “Conversa amb Josep Maria Sala-Valldaura”, Latitud 39, 9 (juny 1982), pp. 18-19.
  • Víctor Sunyol, “.../(dis)continuum/ Reixes d'aigua/(dis)continuum/...”, Clot, 2-3 (octubre 1982-febrer 1983), pp. 83-84.
  • Víctor Colomer, “Josep Mª Sala, desiertos”, Diario de Sabadell, 16 abril 1985. (Entrevista.)
  • Joan Ventura Brugulat, “Josep M. Sala-Valldaura”, Punt Diari, 21 febrer 1986, p. 35. (Entrevista.)
  • David Castillo Buils, “Sortilegi de paisatges”, El País, 13 abril 1986, “Quadern”, p. 4.
  • Vicenç Altaió, “Conversa sota la dutxa”, Tràfic d'idees, Barcelona, Eds. del Mall, 1986, pp. 185-189. (Entrevista a la meva ombra.)
  • Francesc Parcerisas, “Mosaic”, El País, 19 novembre 1987, “Quadern”, p. 7.
  • Antoni Clapés, “Algunes notes a propòsit del darrer poemari de Sala-Valldaura”, Reduccions, 36 (desembre 1987), pp. 100-101.
  • Vicent Salvador, “Literatura de la crítica i crítica de la literatura. (Al voltant del cas Sala-Valldaura)”, La frontera literària. (Dotze discursos sobre el discurs), Barcelona, P.P.U., 1988, pp. 175-184.
  • Neus Aguado, “La fragua trovadoresca de Sala-Valldaura”, La Vanguardia, 10 marzo 1988, p. 48.
  • David Castillo Buils, “La interpretació del foc”, El Temps, 197 (28 març-2 abril 1988), p. 85.
  • David Castillo Buils, “Les sis cares del foc”, Lletra de canvi, 9 (setembre 1988), p., 47.
  • Òscar Montferrer, “Entrevista amb Josep Mª Sala-Valldaura”, El Temps, 242 (6-12 febrer 1989), pp. 78-79.
  • (Amb Antoni Clapés), “L'altra cara de la Lluna. Conversa sobre poesia i llenguatge”, El País, 15 juny 1989, “Quadern”, p. 5.
  • Jaume Reixach, “De Bagdad a Tunísia”, Punt Diari, 1 setembre 1989, p. 22.
  • Francesc Parcerisas, “Orient”, El País, 5 octubre 1989, “Quadern”, p. 6.
  • Jaume Pérez Montaner, “Poesia dia a dia”, Subversions, València, Eliseu Climent, Ed., 1990, pp. 239-242.
  • X. [Carles], “Josep Maria Sala-Valldaura. Un poeta de l'experiència”, Diario de Ibiza, 1 juliol 1990. (Entrevista.)
  • Antoni Clapés, “Ets arrel d'ala i de vol, de J.M. Sala-Valldaura, des de la tendresa”, Reduccions, 52 (desembre 1991), pp. 81-82.
  • Pep Blay, David Castillo i Xulio Ricardo Trigo, “El vol poètic de Josep Maria Sala-Valldaura”, Avui, 8 febrer 1992, “Cultura”, pp. II-III. (Crítica i entrevista.)
  • Ricard Vela, “El joc poètic com a finalitat”, Diari de Barcelona, 14 febrer 1992, “Lletres”, p. 2.
  • Enric Bou, “Entre dos mons”, El País, 20 febrer 1992, “Quadern”, p. 5.
  • Vicenç Llorca, “Tria personal”, Serra d'Or, 387 (març 1992), pp. 56-57.
  • Víctor Sunyol, “'Escriure com ell' (a l'escriptura per la lectura)”, Escola catalana, 295 (desembre 1992), pp. 42-45.
  • Maria-Lourdes Soler i Marcet, “Josep M. Sala-Valldaura, Ets arrel d'ala i de vol”, Alba de América (Califòrnia), XI, 20-21 (1993), pp. 417-418.
  • David Castillo, “Itineraris concèntrics”, Avui, 11 abril 1993, “Cultura”, p. 29.
  • Enric Bou, “Aforístic”, El País, 20 maig 1993, “Quadern”, p. 8.
  • Víctor Sunyol, “Guia de viatge pel Passeig de dins”, Reduccions, 58 (juny 1993), pp. 79-83.
  • Andreu Sotorra, “Tres peces d'orfebreria”, Avui, 1 maig 1997, “Cultura”, p. XII.
  • Xulio Ricardo Trigo, “Recuperar conceptes”, El Temps, 719 (30 març 1998), p. 71.
  • Isidor Cònsul, “De la felicitat de l'home”, Avui, 14 maig 1998, “Cultura”, p. XIV.
  • Manuel Castaño, “El pes de la història”, El Periódico, 22 octubre 1999, “Llibres”, p. 6.
  • Xavier Cortadellas, “L'exclamació del dolor”, Presència, 17-23 octubre 1999, p. 33.
  • Jordi Llavina, “El cor dolent”, Avui, 9 desembre 1999, “Cultura”, p. XV.
  • Luis Javier Moreno, introducció a Josep M. Sala-Valldaura, “Poemas”, Revista Atlántica, 22 (2000), pp. 107-115.
  • Antoni Clapés, “Testimoni del nostre dolor”, Transversal, 12 (juny 2000), p. 137.
  • Pep Molist, “Disfresses poètiques a mida”, Presència, 1575 (3-9 maig 2002).
  • Pep Molist, Entrevista, “Quadern”, El País, 18 setembre 2003, p. 2.
  • Víctor Sunyol, “Cardiopatia”, Amadis. Université de Bretagne Occidentale, 6 (maig 2005), p. 223-228.
  • Maria-Josep Escrivà, “El vers és cec i mira”, Lletres, 17 (2006), p. 68-69.
  • Susanna Rafart, “Vidre fumat. El cigne cec”, Caràcters, 35 (abril 2006), p. 21.
  • Juli Capilla, “La imperfecció de la mirada”, Llibres, Levante, 26 maig 2006, p. 5.
  • Francesc Parcerisas, “Més enllà del bé i del mal”, Quadern. El País, 29 juny 2006, p. 6.
  • Víctor Verdú, “Vidre fumat, de Josep Maria Sala-Valldaura”, Reduccions, 88 (octubre 2007), p. 164-167.
  • Ada Castells, “Un tros de conversa amb Josep M. Sala-Valldaura”, Cultura, Avui, 4 octubre 2008, p. 3.
  • Jordi Llavina, “La flor i el llibre”, Presència, 1924 (9-15 gener 2009).
  • Josep M. Ripoll, “Tria personal. Entre el simi i Plató”, Serra d'Or, 590 (febrer 2009), p. 68.
  • Enric Falguera i Garcia, “Flors i carboni de Josep Maria Sala-Valldaura”, Revista de Catalunya, 248 (febrer 2009), p. 83-88.
  • Pere Ballart, “Mirant la poesia de reüll”, Caràcters, 47 (abril 2009) p. 34.
  • Víctor Verdú, “Flors i carboni”, Els Marges, 88 (primavera 2009), p. 115.
  • Xulio-Ricardo Trigo, “Tria personal. Flor i carboni”, Serra d'Or, 595-596 (juliol-agost 2009), p. 96.
  • Pau Vadell i Vallbona, Entrevista, S'Esclop. Quadern cultural, 50 (març-abril 2010), p. 16-19.
  • Marie-Claire Zimmermann, "Pròleg" a Daltabaix, Lleida, Pagès, 2012, p. 7-14.
  • Xulio Ricardo Trigo, "Tria personal. Daltabaix", Serra d'Or, 628 (abril 2012), p. 96-97.
  • Josep Lluís Roig Sala, "Temps nous, paraules noves", Caràcters, 59 (primavera 2012), p. 33.
  • Lluís Servera Sitjar, "Daltabaix, un recull poètic que captiva", Bona pau, LX, 712 (juny 2012), p. 4.

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Sala-Valldaura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Sala Valldaura, Josep Maria». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 16-10-2014. [Consulta: 14 octubre 2017].
  3. «Prix européen francophone de traduction Ovide 2015», 7 octubre del 2014.

Enllaços externs[modifica]