Vicenç Altaió i Morral

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vicenç Altaió)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicenç Altaió i Morral
Vicenç Altaió.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1954 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióExdirector d'Arts Santa Mònica
GènerePoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Altaió i Morral (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 1954) és un poeta, assagista,[1] traductor de teatre, crític d'art, articulista d'opinió i agitador cultural. Va ser director del centre KRTU i de l'Arts Santa Mònica. Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l'Any Miró, de l'Any Pla i de l'Any Dalí. Entre les seves publicacions destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) (Moll, 2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (Eliseu Climent, 2005), la sèrie Tràfic d'idees (Mall, 1986), una autobiografia intel·lectual i transversal ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral, dins la qual han aparegut recentment Desglossari d'un avantguardista (Destino, 2000), Els germans (Destino, 2002), El cervell i les venes (March, 2005), La consola de Cadaqués (Eumo, 2007) i Un sereno en el cementiri de l'art (Ass. Joan Ponç, 2011). També ha estat impulsor de diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Fidel a la seva trajectòria multidisciplinària, ha interpretat el paper de Giacomo Casanova en el film d'Albert Serra i Juanola Història de la meva mort.[2]

Publicà els primers poemes a la revista de poesia Tarotdequinze. A Sabadell, va editar la revista Èczema entre 1978 i 1984.[1]

Va ser comissari de l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró en les temporades 1982-83, amb Glòria Picazo i Rosa Queralt, i 1985-86 i 1986-87, amb Glòria Picazo. També ha estat comissari de l'Any Miró 1993, coordinador general de l'Any Pla 1997 i assessor cultural de diverses institucions, entre les quals Fonds Regional d'Art Contemporain Languedoc-Roussillon i FRAC Midi-Pyrénees. Ha fet cursos a l'Escola Eina, ha muntat performances a Metrònom i ha organitzat exposicions per a la Fundació Miró i la Fundació La Caixa de Pensions. Membre de l'AELC, ha col·laborat a l'Avui i a El Mundo. Va ser director del centre KRTU i d'Arts Santa Mònica,[3] on substituí Ferran Barenblit després de la seva dimissió el 2008.[4] Participà en la pel·lícula Història de la meva mort d'Albert Serra i Juanola interpretant Giacomo Casanova.[5] Vicenç Altaió és patró de la Fundació Joan Brossa. És familiar del famós anarquista català Mateu Morral i Roca.[6]

Publicacions[modifica]

Narrativa
  • Groc, el ventríloc o La indignació de la veu (Albert Ferrer Editor, 1984)
  • Tràfic d'idees (Edicions del Mall, 1986)
  • Porta d'aigua. Deu visions del port de Barcelona, amb Pere Calders (Museu Marítim, 1989)
  • La desconeguda, (Edicions 3i4, 1997)
  • La dificultat (Destino, 1999)
  • Desglossari d'un avantguardista (Destino, 2000)
  • Els germans: retrats d'artistes (Destino, 2002)
Poesia
  • La poesia, és a dir la follia (amb Jaume Creus i del Castillo) (Pòrtic, 1975)
  • Sempre som afany (Llibres del Mall, 1979)
  • Correspondències com conspiracions (Tafal, 1980)
  • Bola nocturna. Poema aerostàtic, amb Perejaume (Èczema, 1980)
  • Doblec d'ona, amb Fina Miralles (Èczema, 1981)
  • Biathànatos o L'elogi del suïcidi (Edicions del Mall, 1982)
  • La dona és Mallarmé, amb Josep Uclés (Èczema, 1982)
  • Père-Lachaise, amb Antoine Laval (Èczema, 1982)
  • La llengua suspesa, amb Miquel Rasero (Antoni Agra, 1986)
  • Barcelona Divina, amb Pep Duran i Esteva (Barcelona-Divina, 1986)
  • Àfrica, amb Josep Uclés i Carles Hac Mor, (Taller Barberà, 1989)
  • Amor latent: ella era ell, amb Carlos Pazos (Cafè Central, 1990)
  • La descoberta, 1991
  • L'art pot morir'. Homenatge a Joan Miró', amb Joan Brossa, Josep Guinovart, Perejaume, Albert Ràfols-Casamada i Zush (Murtra, 1993)
  • Europa, amb Alfredo Jaar (Institut für Ausalansbezienhungen, 1994)
  • Aqua et tempus (Museu d'Art Modern de Tarragona, 1997)
  • Ignis et tempus (Galeria CC, 1997)
  • Incendis, amb Frederic Amat (Murtra, 1999)
  • Uroxos. Pensadors i somiadors, amb Zush (Polígrafa, 1999)
  • Massa fosca (poesia 1978-2004) (Editorial Moll, 2004)
  • Santa follia de ser càntic, Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, (Edicions 3i4, 2005)
  • Déu, ciència i llibertat, amb Joan Fontcuberta (Tinta Invisible edicions, 2006)
  • Radicals lliures (Edicions 3i4, 2017)
Assaig
  • Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979) (amb Josep Maria Sala i Valldaura), (Laia, 1980)
  • L'escriptura sense llançadora (Parsifal, 1997)
  • Anolecrab, pell i ulls (Lunwerg, 2003)
  • Les hores de l'or - Die Goldene Stund (Galerie am Spalenberg, 2003)
  • El cervell i les venes (March editor, 2005)
  • La consola de Cadaqués o somni d'un fill putatiu (Eumo, 2007)
  • Un sereno al cementiri de l'art (Edicions Poncianes, 2011)[7]
  • La revolta poètica 1964-1982, amb Julià Guillamon (Galàxia Gutenberg, 2012)
  • Un traficant d'idees a les fronteres de l'art (Comanegra, 2013) [8]
  • Mateu Morral Roca. L'extremista del silenci. El mut (Tinta Invisible, 2014)
  • Jordi Benito. Idees com a imatges (Comanegra, 2015)
  • Miró i els poetes catalans (Enciclopèdia Catalana, 2016)
  • Barcelona, la ciutat dibuixada, amb Gerard Rosés (Ajuntament de Barcelona, 2017)
  • Mig segle de poesia catalana, antologia coordinada amb Josep Maria Sala Valldaura (Proa, 2018)
  • _per_cromwell, amb fotografies de Per Cromwell (Puigfaura edicions, 2018)
  • Els ulls fèrtils (Pagès editors, 2019)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Vicenç Altaió i Morral». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Vicenç Altaió i Morral». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. Frisach, Montse. «"Santa Mònica no ha fet dispendis ni cultura espectacle”». El Punt Avui, 11-12-2027. [Consulta: 28 desembre 2011].
  4. «Barenblit dimite» (en castellà). El País, 12-07-2008. [Consulta: 12 abril 2013].
  5. Bernat Salvà, «Casanova i Dràcula ja són aquí», El Punt Avui, 10 d'octubre de 2013, pàgina 50
  6. Palau, Maria «Art per a Mateu Morral». El Punt Avui, 29-07-2014, pàg. 28.
  7. Edicions Poncianes publica 'Un sereno en el cementiri de l'art de Vicenç Altaió
  8. Ripoll, Josep Maria, ''Cròniques sense fronteres'' El Punt Avui, 21/2/2014

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ramon Guillem Alapont
Celebració de la mirada
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
2005
Succeït per:
Jordi Julià i Garriga
Principis de plaer