Sexualitat humana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca


La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, biològics, culturals, polítics, espirituals i religiosos.

L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la repressió sexual.

L'OMS defineix la sexualitat com

« un aspecte central de l’ésser humà al llarg de la seva vida que engloba el sexe, la identitat de gènere i els rols, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, la intimitat i la reproducció. La sexualitat es viu i s’expressa en pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, rols i relacions. Tot i que la sexualitat pot incloure totes aquestes dimensions, no totes elles s’experimenten o s’expressen sempre. La sexualitat està influenciada per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, ètics, legals, històrics, religiosos i espirituals »
— Centre Jove Atenció a les Sexualitats, http://www.centrejove.org/info/1-1_sexualitat.html

Dimensions[modifica]

La sexualitat és un concepte ampli que contempla diferents dimensions o característiques que interactuen entre si a nivell biològic, psicològic i social. Segons el model sexològic podem distingir cinc dimensions.[1]

  • Eròtica: és allò que desitgem. Té a veure amb les fantasies, l’imaginari i la manera d’expressar les nostres vivències.
  • Sexualitat: és allò que sentim. Té relació amb les vivències, sensacions i sentiments.
  • Ars amandi: és allò que fem. Té a veure amb el modus operandi, amb les pràctiques sexuals.
  • Parella: és allò que tenim. Té a veure amb el desenvolupament i l'establiment de relacions afectives significatives.
  • Sexe: és allò que som. Té a veure amb la identitat de gènere i el procés de construcció del gènere. El sistema sexe-gènere incorpora categories com: el sexe biològic, la identitat de gènere, l’orientació sexual i l’expressió de gènere.

El sexe (o sexe biològic) és l'estat biològic de la persona i es classifica típicament com a mascle, femella o intersexual (combinacions atípiques de característiques que solen distingir mascles de femelles). Hi ha un conjunt d'indicadors sobre el sexe biològic, com són els cromosomes sexuals, les gònades, els òrgans reproductors interns i els genitals externs.[2]

La identitat de gènere fa referència a la identitat subjectiva d'una persona com a home, dona o transgènere.[3] Quan la identitat de gènere i el sexe no són congruents d'acord amb el context cultural, la persona es pot identificar al llarg de l'espectre transgènere.[4]

L'assignació de gènere és la classificació d'un infant com a home o dona. Es realitza al naixement i a partir de l'aspecte dels genitals externs.[5] Així doncs, quan una persona té una identitat de gènere i expressió de gènere que encaixen amb el gènere assignat al naixement, és cisgènere.[6] Mentre que una persona que presenta una identitat de gènere distinta a l'assignada, és transgènere.

Així, el gènere fa referència a les actituds, els sentiments i els comportaments que una cultura determinada associa al sexe biològic de la persona. El gènere implica els aspectes psicològics, conductuals, socials i culturals del sexe. Mentre que els aspectes del sexe biològic són iguals en diferents cultures, els aspectes de gènere poden ser distints.

L'orientació sexual o afinitat sexo-afectiva és l'atracció sexual, eròtica, amorosa i emocional cap a un grup de persones que pertanyen a un gènere determinat.

Finalment, l'expressió de gènere és la manera en què una persona actua per comunicar el seu gènere en una cultura determinada. Per exemple, la roba i accessoris elegits, els interessos, els patrons de comunicació. L'expressió de gènere pot ser o no conforme amb els rols de gènere socialment prescrits, i pot reflectir o no la identitat de gènere de la persona.

Etapes de la sexualitat al llarg de la vida[modifica]

La sexualitat és present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Així, al llarg de la vida, cada etapa necessita coneixements i experiències específiques per a un desenvolupament òptim.

Segons si es pertany a un sexe masculí o femení podem distingir entre diferents etapes sexuals. Salvia[7] diferencia tres etapes en la sexualitat de les dones: la infantesa, l’etapa fèrtil i la maduresa. Durant la primera i la darrera etapa hi ha un patró hormonal lineal, és a dir, cada dia tenim una càrrega hormonal similar, amb variacions puntuals. En l’etapa fèrtil (des de la primera regla, menarquia, fins a l’última regla, menopausa), el patró hormonal és cíclic, regit pel cicle menstrual i el cicle de reproducció.

L’adolescència i la menopausa són períodes de transició entre etapes. Durant aquests períodes s’experimenten canvis a tots nivells (canvis corporals, hormonals, emocionals...).

En el sexe masculí es poden diferenciar dues grans etapes: la infància i l’etapa fèrtil que, finalment, acaba derivant en la maduresa. Totes les etapes es caracteritzen per seguir un patró hormonal lineal. El pas de la infantesa a l’etapa fèrtil ve marcada per la primera ejaculació, entre els 12 i els 14 anys, i, com en el sexe femení, l’adolescència provoca canvis rellevants.

Drets Sexuals i Reproductius (DSiR)[modifica]

Al voltant de la sexualitat s’han desenvolupat convencions per establir i protegir els Drets Sexuals i Reproductius (DSiR).

Aquest concepte sorgeix a la dècada dels setanta arran de l’activisme feminista i com el dret al control del propi cos, a la regulació de la sexualitat i a la capacitat reproductiva sense imposicions de violència de cap tipus. A partir de les demandes del moviment feminista sorgeix la necessitat de qüestionar i revaloritzar els Drets Humans recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 per incorporar-ne els DSiR. El 1986 es realitza la Primera Conferència Mundial de Promoció de la Salut a Ottawa, on s’estableix l’objectiu de salut per a tothom per a l’any 2000. El 1994 té lloc la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament al Caire, on s’introdueixen qüestions relatives a la salut reproductiva i a la salut sexual. Finalment, l’any 1995 es realitza la IV Conferència Mundial sobre les Dones a Beijing, fent referència als DSiR com a part indissoluble dels Drets Humans. De les conferències del Caire i de Beijing s’estableixen revisions dels acords cada cinc anys.[8]

La nova agenda 2030 aprovada per l’ONU incorpora els DSiR en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquests objectius han de ser aplicats per a tots els estats membres de les Nacions Unides i complir-los abans de l’any 2030.

Els 12 DSiR són:[9]

  1. Dret a la vida
  2. Dret a la igualtat i no discriminació
  3. Dret a decidir si tenir fills/es o no
  4. Dret a la llibertat de pensament
  5. Dret a no ser sotmesa a tortures ni a maltractaments
  6. Dret a gaudir del progrés científic
  7. Dret a planificar una família i a contraure matrimoni
  8. Dret a la informació i educació
  9. Dret a a la llibertat i seguretat
  10. Dret a la participació i a la lliure associació
  11. Dret a la privacitat
  12. Dret a la protecció i la cura de la salut

Un dels drets més destacats és el Dret a la Salut Sexual i el dret a l’Educació Sexual.

Segons l'OMS,

« la salut sexual és un estat de benestar físic, mental i social en relació amb la sexualitat. Requereix un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències sexuals plaents i segures, lliures de tota coacció, discriminació i violència »
— Organització Mundial de la Salut (OMS), https://www.who.int/topics/sexual_health/es/

Pel que fa a l’educació sexual, tradicionalment s’ha centrat en els potencials riscos de la sexualitat com l’embaràs no planificat o les infeccions de transmissió sexual (ITS). No obstant, s’ha demostrat que un enfocament holístic basat en la comprensió de la sexualitat com una àrea de potencial humà ajuda a desenvolupar habilitats essencials per construir una sexualitat sana, responsable i lliure. Així, una educació sexual de qualitat hauria de tenir en compte la perspectiva feminista (treballar per desconstruir mites, incloure les diversitats sexuals i de gènere i la interseccionalitat de tots els eixos d’opressió), hauria de potenciar una imatge positiva de la sexualitat, un abordatge de les emocions i basar-se en els, ja citats, DSiR.[10]

A més, associacions i institucions diverses han desenvolupat recomanacions i criteris per implementar una educació sexual de qualitat adaptada a les edats i característiques de la persona.

Referències[modifica]

  1. Amezúa Ortega, E «Sexología: cuestión de fondo y forma». Revista de Sociología, pàg. 49,50: 101 - 114.
  2. American Psychological Association «Guidelines for Psychological Practice with Lesbian, Gay and Bisexual Clients.». American Psychologist, 2012, pàg. 10-42.
  3. American Psychological Association «Answers to your questions about transgender individuals and gender identity». American Psychological Association, 2006.
  4. American Psychological Association «[2012 Guidelines for psychological practice with lesbian, gay, and bisexual clients]». American Psychologist.
  5. American Psychological Association «Guidelines for Psychological Practice with Transgender and Gender Nonconforming People». American Psychologist, 2015, pàg. 832 - 864.
  6. American Psychological Association APA dictionary of psychology, 2015.
  7. Salvia, Anna. Viaje al ciclo menstrual. Montjor. 
  8. «Els Drets Sexuals i Reproductius». [Consulta: 15 març del 2019].
  9. «[(https://dsirapfcib.wordpress.com/els-12-dsir/) Els 12 DSiR]» (en català). [Consulta: 13 març del 2019].
  10. Ajuntament de Barcelona Criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual implementades als centres educatius de la ciutat de Barcelona..

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sexualitat humana Modifica l'enllaç a Wikidata