Homofòbia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Homofòbia

L'homofòbia és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovació envers persones d'aquesta orientació sexual, i sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual. S'anomena la persona que té aquest prejudici.[1] S'utilitza l'adjectiu homofòbic(a)[2] o homòfob(a) per a descriure aquesta actitud individual o per part de la societat i les seves institucions, tradicions i lleis. El terme va ser utilitzat la primera vegada pel psicoterapeuta George Weinberg el 1967. Va desenvolupar el concepte al seu llibre Societat i l'homosexual sa del 1972 al qual va definir l'afecció com «la por de trobar-se a proximitat d'homosexuals»[3] Es tracta a l'inici d'un terme psiquiàtric que va difondre's a poc a poc a la sociologia i la criminologia.

De vegades s'usa el terme homofòbia de manera que inclou altres manifestacions de prejudicis contraris a la diversitat sexual. S'ha proposat una terminologia més específica com bifòbia, l'aversió de bisexuals o transfòbia, l'aversió de transexuals. També s'ha encunyat el terme LGBT-fòbia o heterosexisme per a designar l'aversió o discriminació contra tot forma de sexualitat no heterosexual.

El 2010 van registrar-se oficialment a Catalunya 52 delictes homòfobs. La fiscalia estima tanmateix que 94% dels delictes no es denuncien.[4] Cada vegada més països inclouen l'homofobia o qualsevol discriminació per l'orientació sexual, en les lleis per lluitar contra la discriminació.[5] i catalogitzats als delictes d'odi. Cada vegada, més països consideren una motivació homofòba com una circumstància agreujant en processos de dret penal. El Codi penal del 1995 de l'Estat espanyol defineix com circumstàncies ageujants: «Cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l'ètnia, raça o nació a la qual pertanyi, el seu sexe, 'orientació o identitat sexual, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat.”[6] La fiscalia de Barcelona va organitzar un Servei de Delictes d'odi i discriminació.[7]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Els orígens de l'homofòbia cal cercar-los en les lleis o preceptes religiosos tendents a aconseguir que la gent tingui tants fills com sigui possible. Aquestes lleis sorgiren en societats petites demogràficament, però que havien de ser especialment bel·licoses per tal de defensar-se dels pobles enemics que els envoltaven, sovint molt més poderosos que ells. Amb l'objectiu d'afrontar les nombroses guerres que els calia sostenir amb aquests pobles veïns, interessava una contundent política natalista per tal de disposar de prou soldats que fornissin els exèrcits. Per aquest motiu les castes sacerdotals —gairebé en totes les èpoques i cultures al servei de les classes dominants de la societat— dictaren dures mesures que, per una banda, incentivaven la pràctica sexual, i, per l'altra, prohibien qualsevol manifestació de la sexualitat que no tendís a la reproducció. Hom pretenia, en definitiva, que no es perdés cap oportunitat de fecundació d'una dona.

La Bíblia hebrea o l'Antic Testament, amb l'objectiu d'incentivar la pràctica sexual, prohibeix, entre altres, la continència sexual dels hòmens, s'imposa la circumcisió dels nadons mascles o es preceptua que quan una dona esdevingui vídua es converteixi automàticament en una esposa més d'un dels germans del difunt, amb el qual haurà de procurar de tenir més fills. Al costat d'això, es prohibia tota pràctica sexual no reproductiva, és a dir, qualsevol que no consistís en el coit vaginal en període fèrtil de la dona fins a l'ejaculació. Quedava doncs prohibida l'homosexualitat masculina, el coit anal o sodomia (també l'heterosexual), la masturbació (i per extensió el sexe oral), el coit interromput i, fins i tot, el coit vaginal durant la menstruació, atès que en aquests dies la dona no sol ser fèrtil.

La Bíblia no esmenta — en cap circumstància — l'avortament ni tampoc l'homosexualitat femenina o lesbianisme, potser perquè resultava innecessari que tot això fos condemnat, atès que el text bíblic complementa les prohibicions expressades anteriorment amb el masclisme més ferotge: la dona ha d'estar supeditada en tot i per tot a l'home.

Així que una nena arribava a l'edat núbil, la seva família la donava en matrimoni, sense que tingués —en general— cap possibilitat de triar el futur marit, al qual quedava sotmesa sense cap mena d'independència personal. En aquestes condicions, la condemna d'aquestes conductes era supèrflua, ja que —mancades de tota llibertat personal i amb els rudiments mèdics de l'època— cap dona podia plantejar-se d'avortar i tampoc gairebé cap que tingués orientació sexual lèsbica tenia gaires possibilitats de practicar actes homosexuals. En els casos en què alguns actes lèsbics s'arribessin a consumar —cosa que ningú està en condicions de descartar, encara que poguessin ser rars— resultaven innocus amb vista a la reproducció, ja que les lesbianes que poguessin actuar com a tals eren dones que havien estat obligades a casar-se amb un baró (o ho serien ben aviat) i —per tant— les hipotètiques pràctiques lèsbiques no les invalidaven com a mares (en canvi, sí que calia impedir que un home "malgastés" el semen amb un altre home). Aquest masclisme feia que s'acceptés la poligàmia i —en canvi— es rebutgés la poliàndria (segurament amb les guerres quedaven menys hòmens que dones) i que l'adulteri per part d'una dona -que es veia com qualsevol altra propietat del marit, es castigués amb la lapidació. A banda de l'onanisme o coitus interruptus, la Bíblia no condemna cap altre mètode anticonceptiu, per la senzilla raó que eren desconeguts.

Malgrat que aquesta mena de preceptes vulneren la més elemental llibertat personal, foren també adoptats —del tot o en part— per les dues altres religions monoteistes, que tenen com a base el judaisme: el cristianisme i l'islam. En el cas del cristianisme, aquest fet és —en certa manera— sorprenent, atès que Jesús de Natzaret amb prou feines es pronuncià sobre cap temàtica sexual, mai no condemnà les prostitutes i impedí que lapidessin una dona adúltera, tot blasmant l'actitud dels que la volien assassinar d'aquesta manera. Tal com queda reflectit en les seves epístoles, és Pau de Tars el veritable ideòleg del cristianisme, i qui introduirà aquests preceptes en la nova religió. Cal no oblidar que Pau de Tars era de formació farisaica (i havia estat fariseu), cosa que contrasta amb el fet que els fariseus haguessin estat l'escola de pensament judaic amb qui Jesús de Natzaret se sentia menys identificat i contra qui més malparlà. En canvi, el que Pau de Tars no incorpora pas al corpus normatiu cristià són les mesures tendents a incentivar la pràctica sexual, de tal manera que — a diferència del que passava en el judaisme clàssic  — sota la influència del gnosticisme el celibat i la continència sexual esdevenen pràctiques que es consideraran lloables que, més endavant, faran possible els ordes monàstics cèlibes i el celibat sacerdotal.

Hi ha tres factors que poden explicar aquest fet. En primer lloc, en la societat del segle I, amb una Palestina integrada en l'imperi romà (i prèviament en el grec) potser ja no calia incentivar la natalitat, hom es podia permetre que un determinat percentatge d'individus no tinguessin fills; és potser la mateixa circumstància que explica que Jesús no parli a penes de sexualitat en la seva predicació. Els altres dos factors són la imitació de Jesucrist —considerat cèlibe— i l'obsessió malaltissa de Pau de Tars en contra del sexe, fet que explicaria que mentre s'obvien els preceptes tendents a incentivar la pràctica sexual, es manté la prohibició de les pràctiques sexuals no procreadores.

Pel que fa a l'islam, manté els antics preceptes bíblics, pràcticament sense modificació. Per tant, la gran expansió —tant territorial com social— que adquireixen aquestes dues grans religions i el fet de considerar la Bíblia com un llibre sagrat inspirat per Déu o fins "dictat" per Déu, fa arrelar fortament i àmpliament l'homofòbia tant al món occidental cristià com al món àrab musulmà. Fins al punt que, l'any 533, Justinià I, emperador romà d'Orient, estableix penes molt severes (concretament la castració i la mort a la foguera) per a qui practiqui la sodomia. Aquests càstigs els aplicarà després la Santa Inquisició fins a gairebé els nostres dies i en el món musulmà encara hi ha força països que castiguen la sodomia amb la pena capital o altres penes severes (vegeu el mapa de l'article homosexualitat).

Homofòbia interioritzada[modifica | modifica el codi]

L'homofòbia interioritzada o homonegativitat interioritzada (IH, acrònim d'Internalized Homophobia) és la situació en la qual una persona lesbiana, gai o bisexual experimenta sentiments negatius cap a si mateixa pel fet de ser homosexual/bisexual.[8][9] Aquest sentiment sovint dificulta el procés de formació de la pròpia identitat i pot suposar reptes psicològics per a aquestes persones.[8] Es relaciona l'homofòbia interioritzada amb la baixa autoestima, la depressió i la desmoralització.[8] A major nivells d'homofòbia interioritzada, és més probable que hi hagi menys obertura sobre la pròpia orientació sexual (sortida de l'armari) i menor sentiment de pertanença a la comunitat LGB.[8] Així mateix, les persones amb majors índexs d'homofòbia interioritzada són més propenses a percebre l'entorn social local hostil envers les persones gais i lesbianes.[8]

Una persona homosexual no accepta la seva condició d'homosexual. També és IH l'actitud hostil i el rebuig cap a altres persones homosexuals. Així com la denigració de la mateixa homosexualitat com a estil de vida acceptable i l'acceptació dels estereotips socials sobre l'homosexualitat. D'altra banda, l'homofòbia interioritzada és també la falta de voluntat per revelar als altres la pròpia homosexualitat (sortida de l'amari) i la percepció de l'estigma associat amb ser homosexual.[10]

S'ha observat que l'homofòbia interiorizada està correlacionada amb símptomes depressius i desmoralització. A més, en el homes gais també s'hi associa una baixa autoestima.[8] Així doncs, quant més homofòbia interiorizada presenta una persona LGB, els símptomes depressius i la desmoralització són majors i, en els homes, l'autoestima menor (no s'han observat una corrlació significativa en dones).[8]

Cal destacar que aquestes correlacions no mostren una relació causal entre les variables. És a dir, les variables estan relacionades, però no s'ha provat que l'IH sigui causa d'aquests símptomes. S'estima que l'homofòbia interioritzada pot ser una causa subjacent de psychological distress [cal traducció precisa al català d'aquest terme].[8]

Discussió de les causes[modifica | modifica el codi]

Pot ser que l'homofòbia interioritzada estigui relacionada amb la depressió perquè contribueix a l'ahillament social (com a resultat de no ser fora de l'armari i l'escasa participació amb la comunitat), que pot causar sentiments de solitud i despressió.[8] Una altra possiblilitat és que l'angoixa psicològica provoqui sentiments d'insatisfacció cap a alguns aspectes de la mateixa persona, incoent la pròpia orientació sexual.[8]

Es creu que l'homofòbia interioritzada és conseqüència de l'exposició de la persona a la cultura heterosexista durant la infantesa.[11] Percebre que el desenvolupament de la pròpia sexualitat no és conforme amb els models i nomes, pot provocar que les persones LGB adoptin actituds negatives envers l'homosexualitat en l'etapes de desenvolupament de la persona.[12] Les actituds negatives cap a l'homosexualitat són incorporades en la pròpia imatge de la persona LGB, creant disorcions i reaccions psicològiques.[13]

Homofòbia institucional[modifica | modifica el codi]

  • A l'alemanya nazi, el paràgraf 175 del codi penal criminalitzava tot acte homosexual. Molts homosexuals van morir als camps de concentració. Després de la segona guerra, les víctimes gais que van sobreviure no van obtenir indemnitzacions, com que eren considerades pels governs democristians postnazis com criminals de dret comú i no com víctimes d'un acte de discriminació.
  • A l'Estat espanyol, durant el franquisme, el concordat del 1953 va donar el monopoli a l'Església catòlica en qüestions morals. L'actitud masclista i homofoba del règim va manifestar-se el 1954 per l'esmena de la Ley de vagos y maleantes, per tal d'inclour'hi el gais.
  • Al Regne Unit, el 1988, el tercer govern de Margaret Thatcher[14] va introduir la secció 28, 2A que fins a la seva abolició el 2003 va prohibir als poders locals de promoure la idea de l'acceptabilitat de l'homosexualitat per l'ensenyament o publicacions. A més, va associar l'homosexualitat amb la dispersió de malalties que s'ha de prevenir.[15]
  • A l'estat del Vaticà «Actus homosexualitatis suapte intrinseca natura esse inordinatos. Legi naturali sunt contrarii. » (llatí)[16]

Lluita contra l'homofòbia[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya organitza l'Observatori contra l'homofòbia al qual les víctimes poden adreçar-se per trobar ajuda personal o per internet. Segons el cas, organitza aleshores accions contra l'entitat homofòbica, ajuda la víctima en els seus contactes amb la policia o sensibilitza la societat.

Termes similars[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «homofòbia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=2768
  3. Vern L. Bullough, «Homophobia» en GLBTQ, an encyclopedia of gay, lesbian, bisexual transgender & queer culture, 2004, [consulta el 14 d'abril de 2013]
  4. Mayte Pyulachs, «La fiscalia alerta que un 94% dels delictes d'odi no es denuncien;», El Punt, 28 de juny de 2011, pàgina 30
  5. Pablo de Llano, «La justicia mexicana veta los insultos homófobos» (castellà), el País, 7 de març 2013 (en català: La justícia mexicana prohibeix els insults homofobs)
  6. Article 22 del codi penal de 1995, citat per: Principis de la Constitució Espanyola i articles del Codi Penal d'aplicació en delictes d'odi o discriminació dirigits a persones amb discapacitat], Ajuntament de Barcelona, s.d.
  7. Miguel Ángel Aguilar, «Tratamient penal de delitos odio i discriminación» (castellà), Fiscalía Provincial de Barcelona, 2011 (en català: Tractament penal de delictes odi i discriminació)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 8,9 Herek, G. M.; Cogan, J. R.; Gillis, J. R.; Glunt, E. K. «Correlates of internalized homophobia in a community sample of lesbians and gay men». Journal of the Gay and Lesbian Medical Association, 1997, pàg. 17-25.
  9. Shidlo, Ariel «Internalized homophobia: Conceptual and empirical issues in measurement». Lesbian and Gay Psychology, 1994.
  10. J. Martín, Gabriel. Quiérete mucho maricón: manual de éxito psicoemocional para hombres homosexuales (en castellà). 3a. Barcelona: Roca Editorial de Libros, 2016. ISBN 978-84-16306-91-6. 
  11. Benibugui, Michael «Young Audlts: Biological and Psychological Internalization of Minority Stress and Victimization». Concordia University, Març 2010.
  12. Isay, Richard. Being homosexual: Gay men and their development (en anglès), 1989. 
  13. Gonsiorek, J. The lives oflesbians, gays, and bisexuals: Children to adults (en anglès), 1996, p. 462-478. 
  14. Claude Carpentieri, «Thatcher’s homophobia: why have we glossed over this legacy?», Liberal Conspiracy, 14 d'abril de 2013 (en català: La homofòbia de Thatcher, per què hem saltat aquesta part del seu llegat?)
  15. «Secció 28» (anglès), text oficial de la llei al web Legislation.gov.uk dels Arxius nacionals [Consulta 14 d'abril de 2013]
  16. «Articulus 6: Sextum praeceptum» (en català: Els actes homosexuals per se són intrínsecament desordenats. Són contraris a la llei de la natura)
  17. De la Rubia, José Moral; O., Adrian Valle De la; Cadena, Cirilo Humberto García «Modelos Predictivos de Homonegatividad Internalizada en Estudiantes de Ciencias de la Salud». Acta de Investigación Psicológica, 3, 3, pàg. 1248–1263. DOI: 10.1016/s2007-4719(13)70964-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homofòbia Modifica l'enllaç a Wikidata