Bisexualitat

De Viquipèdia

La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.[1]

Dins de la tradició occidental, fins al segle xvii el concepte de bisexualitat com tampoc el concepte d'heterosexualitat, no existia, fins que el món medical i religiós va començar a decretar que la sola sexualitat «normal» i lícita era l'acte procreatiu dins del matrimoni.[2] Actualment, hi ha una teoria que la situa dins de la fluïdesa sexual, segons la qual les persones poden preferir indistintament homes i dones, o només homes o només dones en diferents instants i èpoques vitals.[cal citació]

A mitjan segle xx Alfred Kinsey (1894-1956) va ser un dels primers a estudiar la sexualitat de manera descriptiva i no pas amb un esquema normatiu preestablert. A l'Informe Kinsey, publicat en dos toms Comportament sexual de l'home (1948) i Comportament sexual de la dona (1953), palesa que la població se situa si mateixa en una dispersió continua i gradual, entre els dos pols d'exclusivament heterosexual cap a exclusivament homosexual. Segons L'escala Kinsey de 1948, el 5%-10% de la població es considera com a exclusivament heterosexual o homosexual, de manera que la resta és més o menys bisexual. Un 5% es troben al bell mig, amb una preferència igual.

La bifòbia és un neologisme que fa referència al rebuig cap a les persones bisexuals o cap a la bisexualitat mateixa. Són abifobes els adeptes de la concepció binària de l'ésser humà que refusen qualsevol mode de vida que en difereix.[3]

Bandera i dia internacional[modifica]

El 1998, Michael Page va crear la bandera de l'orgull bisexual consta de tres colors:[4] magenta, lavanda i blau. El dia internacional de la bisexualitat se celebra cada 23 de setembre des de l'any 1999. El 23 de setembre es commemora la mort de Sigmund Freud l'any 1939, el primer teòric que va parlar sobre l'existència de la bisexualitat.

Vegeu també: Fluïdesa sexual

Història[modifica]

Shudo (pederàstia japonesa): un home jove entreté a un amant major, tapant-se els ulls mentre besa furtivament a una serventa.
Jove i adolescent practicant sexe intercrural, fragment de copa àtica de figura negra, 550 a. C.-525 a. C., Louvre

Els antics grecs i romans no associaven les relacions sexuals amb etiquetes ben definides, com fa la societat occidental moderna. Els homes que tenien amants masculins no eren identificats com a homosexuals, i podien tenir esposes o altres amants femenines.

Els textos religiosos de l'antiga Grècia, que reflecteixen les pràctiques culturals, incorporaven temes bisexuals. Els subtextos variaven, des del místic fins al didàctic.[5] Els espartans pensaven que les relacions amoroses i eròtiques entre els soldats experimentats i els novells consolidarien la lleialtat en el combat i la cohesió de la unitat, i fomentarien les tàctiques heroiques mentre els homes competien per impressionar als seus amants. Una vegada que els soldats més joves aconseguien la maduresa, se suposava que la relació no havia de ser sexual, però no està clar fins a quin punt es complia estrictament. Els joves que continuaven les seves relacions amb els seus mentors fins a l'edat adulta estaven estigmatitzats.[5] Per exemple, Aristòfanes els qualifica d'euryprôktoi, que significa "culs amples", i els descriu com a dones.[5]

De la mateixa manera, en l'antiga Roma, el gènere no determinava si una parella sexual era acceptable, sempre que el gaudi d'un home no envaís la integritat d'un altre. Era socialment acceptable que un home romà nascut lliure desitgés tenir relacions sexuals amb parelles tant femenines com masculines, sempre que assumís el paper de penetrador.[6] La moralitat del comportament depenia de la posició social de la parella, no del gènere en si. Tant les dones com els homes joves es consideraven objectes normals del desig, però fora del matrimoni se suposava que un home havia d'actuar segons els seus desitjos només amb esclaus, prostitutes (que sovint eren esclaves) i els infames. Era immoral mantenir relacions sexuals amb l'esposa d'un altre home nascut lliure, la seva filla fadrina, el seu fill menor d'edat o amb el mateix home; l'ús sexual de l'esclau d'un altre home estava subjecte al permís del propietari. La falta d'autocontrol, fins i tot en la gestió de la vida sexual, indicava que un home era incapaç de governar als altres; massa indulgència en el "baix plaer sensual" amenaçava d'erosionar la identitat de l'home d'elit com a persona culta.[7]

Alfred Kinsey va realitzar les primeres grans enquestes sobre el comportament homosexual als Estats Units durant la dècada de 1940. Els resultats van escandalitzar als lectors de la seva època perquè feien que el comportament i les atraccions cap al mateix sexe semblessin molt comuns.[8] En 1948, va publicar una obra anomenada Sexual Behavior in the Human Male (El comportament sexual en l'home humà) afirmava que entre els homes "gairebé la meitat (46%) de la població realitza activitats tant heterosexuals com homosexuals, o es mostra atret davant persones de tots dos sexes, en el transcurs de la seva vida adulta" i que "el 37% del total de la població masculina té almenys alguna experiència homosexual declarada fins al punt d'arribar a l'orgasme des de l'inici de l'adolescència".[9] Al propi Kinsey no li agradava l'ús del terme bisexual per a descriure als individus que es dediquen a l'activitat sexual tant amb homes com amb dones, preferint utilitzar bisexual en el seu sentit original i biològic com a hermafrodita, afirmant: "Fins que no es demostri [que] el gust per una relació sexual depèn del fet que l'individu contingui dins de la seva anatomia tant estructures masculines com femenines, o capacitats fisiològiques masculines i femenines, és desafortunat considerar a tals individus bisexuals".[10][11] Encara que investigadors més recents creuen que Kinsey va sobreestimar l'índex d'atracció cap al mateix sexe,[12][13][14] el seu treball es considera pioner i una de les recerques sexuals més conegudes de tots els temps.[15]

Referències[modifica]

  1. «Bisexualitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. van Ussel, J.M.W.. Geschiedenis van het seksuele probleem (en neerlandès). Meppel/Amsterdam: Boom, 1968, p. 19, 13. 
  3. Wuwei Climent, Natàlia. «Bisexualidad y promiscuidad: brechas a la monogamia y al consumo relacional» (en castellà). El Salto, 07-01-2019. [Consulta: 8 gener 2019].
  4. Hoke, Casey. «Michael Page- Bisexual Pride Flag (1998)» (en anglès). Queer Art History, 25-08-2017. [Consulta: 23 gener 2022].
  5. 5,0 5,1 5,2 van Dolen, Hein. «Greek Homosexuality». Arxivat de l'original el 3 maig 2015.
  6. Amy Richlin, The Garden of Priapus: Sexuality and Aggression in Roman Humor (Oxford University Press, 1983, 1992), p. 225.
  7. Catharine Edwards, "Unspeakable Professions: Public Performance and Prostitution in Ancient Rome," in Roman Sexualities, pp. 67–68.
  8. Bailey, J. Michael; Vasey, Paul; Diamond, Lisa; Breedlove, S. Marc; Vilain, Eric; Epprecht, Marc «Sexual Orientation, Controversy, and Science». Psychological Science in the Public Interest, 17, 2, 2016, pàg. 45–101. DOI: 10.1177/1529100616637616. PMID: 27113562.
  9. Kinsey, Alfred C.; Pomeroy, Wardell B.; Martin, Clyde E. Sexual Behavior in the Human Male. Philadelphia and London: W. B. Saunders Company, 1948, p. 650, 656, 657. 
  10. Mary Zeiss Stange; Carol K. Oyster; Jane E. Sloan Encyclopedia of Women in Today's World. Sage Pubns, 2011, p. 158–161. ISBN 978-1-4129-7685-5. 
  11. Kinsey, Alfred C.; Pomeroy, Wardell B.; Martin, Clyde E. Sexual Behavior in the Human Male. Philadelphia and London: W. B. Saunders Company, 1948, p. 650, 656, 657. 
  12. Bailey, J. Michael; Vasey, Paul; Diamond, Lisa; Breedlove, S. Marc; Vilain, Eric; Epprecht, Marc «Sexual Orientation, Controversy, and Science». Psychological Science in the Public Interest, 17, 2, 2016, pàg. 45–101. DOI: 10.1177/1529100616637616. PMID: 27113562.
  13. Balthazart, Jacques. The Biology of Homosexuality. Oxford University Press, 2012. ISBN 9780199838820. 
  14. Lehmiller, Justin. The Psychology of Human Sexuality. Second. John Wiley & Sons Ltd, 2018. ISBN 9781119164739. 
  15. Lehmiller, Justin. The Psychology of Human Sexuality. Second. John Wiley & Sons Ltd, 2018. ISBN 9781119164739. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]