L'armari

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'armari o més aviat estar dins de l'armari és una metàfora sociològica (anglès in the closet o closeted) que en la cultura LGTB refereix a les persones que no han desvelat la seva orientació sexual o identitat de gènere. També es s'utilitza en altres contexts per descriure una persona que amaga una part de la seva identitat sota la pressió social. El correlat opòsit és sortir de l'armari, quan algú es desvela. El primer esment escrit de closeted en aquest sentit data del 1763.[1]

Estar dins de l'armari és una mica més que ser discret o privat, és un «patró d'amagament amb canvis a nivell vital» en el qual els individus gais, lesbianes, bisexuals, o transgènere amaguen la seva sexualitat o identitat de gènere a les àrees més importants de la seva vida, a la família, als amics i a la feina. La majoria assegura ser heterosexual quan se'ls pregunta directament. «És el poder de l'armari modificar la forma de la vida d'un individu el que ha fet que l'homosexualitat s'hagi convertit en un drama significativament personal, social i polític en l'Amèrica del segle XX».[2]

«Abans la Primera Guerra Mundial les persones gais […] no parlaven de sortir del que avui anomenem l'armari gai, sinó més aviat de sortir 'endins' del que denominaven societat homosexual o món gai, un món ni tan petit, ni tan aïllat, ni… tan amagat com implica l'armari» [3]. De fet, «emprar el terme 'armari' per referir-se a temps anteriors a les dècades de 1920 o 1930 podria resultar anacrònic».[4] Als Estats Units les expressions «in the closet», «closet queen» (reina de l'armari) o «closet queer» daten de la dècada de 1950, quan deliberada i agressivament es va incrementar la vigència de l'heterosexualitat.[cal citació] Les expressions «estar en l'armari» i «sortir de l'armari» van començar a emprar-se més o menys al mateix temps.

L'armari, la sortida de l'armari, l'outing i el benestar personal[modifica]

Segons el context, per a persones que viuen exemple en estats als qual l'homosexualitat és perseguit pel codi penal o en un context sociòlogic tota sexualitat que no és procreativa, quedar-se a l'armari pot ser qüestió de mera supervivència. Sigui en societats intolerants com en societats més obertes quedar-se a l'armari té efectes en el benestar i el desenvolupament personal. El 1993, Michelangelo Signorile va escriure Queer In America, al qual explora en profunditat el dany causat tant als individus que amaguen la seva identitat com a la societat en general.[5] Sortir de l'armari és una decisió personal, diferent de l'outing quan terceres persones revelen públicament l'orientació sexual o la identitat de gènere d'una altra persona que desitjaria mantenir aquesta informació en secret. L'outing roman controvertit tot i quelguns activistes el consideren legítim quan l'individu treballa activament en contra dels drets i llibertats de la comunitat LGBT.

Referències[modifica]

  1. «closeted». A: Merriam Webster (en anglès). 
  2. Seidman 2003, p.25,.
  3. Chauncey, 1994.
  4. Kennedy, 1996.
  5. Signorile, Michelangelo. Queer In America: Sex, the Media, and the Closets of Power (en anglès). 2003. Universtiy of Wisconsin Press, 1993, p. 446. ISBN 9780299193744. 

Bibliografia[modifica]

  • Chauncey, George. Gay New York: Gender, Urban Culture, and the Making of the Gay Male World, 1890-1940 (en anglès). Nova York: Basic Books, 1994.  (citat per Seidman, 2003)
  • Kennedy, Elizabeth". «But We Would Never Talk about It'The Structure of Lesbian Discretion in South Dakota, 1928-1933». A: Ellen Lewin. Inventing Lesbian Cultures in America (en anglès). Boston: Beacon Press, 1996.  (citat per Seidman, 2003)
  • Seidman, Steven. Beyond the Closet; The Transformation of Gay and Lesbian Life (en anglès), 2003. ISBN 0-415-93207-6. 
  • Seidman, Steven; Meeks, Chet; Traschen, Francie «Beyond the Closet? The Changing Social Meaning of Homosexuality in the United States» (en anglès). Sexualities, 2, 1, febrer 1999, pàg. 9-34. ISBN: {{{isbn}}}.

Enllaç extern[modifica]