L'armari

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'armari és una metàfora psicoanalítica que fa referència a la part subconscient (aquest terme no és usat per la psicoanàlisi) o inconscient de la ment en la qual una persona 'guarda' els seus records a llarg termini, pensaments indesitjats, conflictes sense resoldre, etc... Generalment, s'empra en referència a alguna cosa sobre la identitat o interessos d'una persona que desitja mantenir-la reprimida o secreta. Sociològicament parlant, l'armari es refereix a l'espai social en el qual tenen lloc les pràctiques del maneig de l'estigma sobre la identitat sexual pròpia. La metàfora de l'armari està completament lligada a la noció de sortir de l'armari, en la qual un revela la seva identitat estigmatitzada.

Història de la metàfora de l'armari en referència a la sexualitat[modifica]

L'expressió "estar en l'armari" s'ha emprat per descriure el mantenir secreta la conducta o orientació sexual d'un mateix, especialment l'homosexualitat o la bisexualitat, però també incloent la identitat de gènere de persones transgènere o transexuals. Estar "en l'armari" és una mica més que ser discret o privat, és un "patró d'amagament amb canvis a nivell vital" en el qual els individus gais, lesbianes, bisexuals, o transgènere oculten la seva sexualitat/identitat de gènere a les àrees més importants de la seva vida, a la seva família, amics, i en el treball. La majoria assegura ser heterosexual quan se'ls pregunta directament. "És el poder de l'armari modificar la forma de la vida d'un individu el que ha fet que l'homosexualitat s'hagi convertit en un drama significativament personal, social i polític en l'Amèrica del s.xx".[1]

"La dominació heterosexual pot ser que tingui una llarga història, però l'armari no la té".[2] L'armari data dels Estats Units post-guerra de la dècada de 1950, quan deliberada i agressivament es va incrementar la vigència de l'heterosexualitat. Segons David Tettke, "La paraula armari es va emprar per primera vegada perquè signifiqués secret o insospitat ja en 1600, però no en relació a la sexualitat d'una persona. Estar en l'armari va començar a emprar-se més o menys al mateix temps i significava mantenir alguna cosa secreta o oculta als altres. Cas d'armari, reina de l'armari o homosexual en l'armari van començar a emprar-se a mitjan segle XX per referir-se a algú que estava ocultant la seva homosexualitat als altres. Termes similars d'aquesta època són els de fruita enllaunada o reina seca, que ara ja no s'empren."[3]

"Les persones gais en els anys de la pre-guerra (pre-Primera Guerra Mundial)... no parlaven de sortir del que nosaltres anomenem l'armari gai, sinó més aviat de sortir endins del que denominaven societat homosexual o món gai, un món ni tan petit, ni tan aïllat, ni... tan amagat com implica l'armari" [4]. De fet, "emprar el terme 'armari' per referir-se a "temps anteriors com" els anys de les dècades de 1920 o 1930 podria resultar anacrònic" [5].[6]

Connexió entre l'armari i les neurosis[modifica]

Tant la recerca científica com la cultura popular han perpetuat la noció que existeix una relació entre "estar en l'armari" i les neurosis.

En 1993, Michelangelo Signorile va escriure Queer In America (reimprès en 2003 per la University of Wisconsin Press, ISBN 0-299-19374-8), en el qual explora en profunditat el dany causat tant als individus "en l'armari" com a la societat en general. Signorile promovia la pràctica de l'outing: revelar públicament, intencionadament o desintencionadament, l'orientació sexual o la identitat de gènere d'una altra persona que desitjaria mantenir aquesta informació en secret. A vegades l'"outing" s'empra únicament per danyar la reputació d'una persona, per la qual cosa ha estat molt polèmic. Alguns activistes argumenten que l'"outing" és apropiat i legítim en alguns casos (per exemple, quan l'individu treballa activament en contra dels drets LGBT).

Els models clàssics de desenvolupament de la identitat sexual (com Dank, 1971; Cass, 1984; Coleman, 1989; Troiden, 1989), i especialment els models d'identitat de Cass, han perpetuat aquesta idea en les ciències socials. En les primeres fases del procés de sortir de l'armari, els homosexuals estan etiquetats com a confosos i desajustats en la societat. Només en passar per aquest procés, segons els models, hom pot convertir-se en un homosexual ben adaptat i ajustat.

També s'ha informat que els individus en l'armari tenen un risc més gran de suïcidi.[7]

Psicoanàlisi[modifica]

En psicoanàlisi, com a metàfora, fa referència a la part subconscient o inconscient de la ment en la qual la gent 'guarda' els seus records a llarg termini, pensaments indesitjats, conflictes sense resoldre, etc. Generalment, s'empra en referència a alguna cosa sobre la identitat o interessos d'una persona que desitja mantenir reprimida o secreda.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Chauncey, George (1994). Gay New York: Gender, Urban Culture, and the Making of the Gay Male World, 1890-1940. New York: Basic Books. Cited in Seidman 2003.
  • Kennedy, Elizabeth. "'But We Would Never Talk about It': The Structure of Lesbian Discretion in South Dakota, 1928-1933" in Inventing Lesbian Cultures in America, ed. Ellen Lewin (1996). Boston: Beacon Press. Cited in Seidman 2003.
  • Seidman, Steven (2003). Beyond the Closet; The Transformation of Gay and Lesbian Life. ISBN 0-415-93207-6.
  • Seidman, Steven, Meeks, Chet, and Traschen, Francie (1999), "Beyond the Closet? The Changing Social Meaning of Homosexuality in the United States." Sexualities 2 (1)