Sortida de l'armari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


La sortida de l'armari és una metàfora que conceptualitza el fet voluntari de revelar l'orientació afectivosexual d'una persona homosexual o bisexual, o bé, revelar la identitat de gènere d'una persona transsexual.[1][2] Es tracta de fer saber a la comunitat la vertadera sexualitat de la persona, que difereix de l'heterosexual o la cissexual. Per tant, es tracta d'una decisió pròpia de mostrar-se als altres tal com s'és.

Sovint, abans de la sortida de l'armari, la persona valora els riscos físics i psicològics de la seva revelació. Ja que la persona pot sofrir conseqüències perjudicials per part de l'entorn, a causa de la discriminació per homofòbia, bifòbia o transfòbia.

La sortida de l'armari exigeix que, prèviament, la persona reconegui la seva sexualitat i gènere. Com també, que s'identifiqui amb una minoria sexual, com són l'homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat. A més, requereix l'autoacceptació d'aquesta característica pròpia, que pot dificultar-se per la presència d'homofòbia interioritzada o transfòbia interioritzada. Així doncs, es passa per un procés previ de reconeixement i autoacceptació de la pròpia orientació afectivosexual o identitat de gènere.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'expressió en català és la traducció de l'anglès coming out of the closet, sovint utilitzada amb l'abreviació coming out. La llengua anglesa diferencia la "sortida de l'armari", que és un acte voluntari de la persona LGBT, de l'outing, al qual terceres persones desvelen la identitat sexual tinguda secreta de persones conegudes o famoses sobretot amb postures homòfobes, sense el consentiment de la persona.[3]

Aquesta frase prové del que era el debut al ball en el qual les dones joves es presentaven a la societat.[4]

A poc a poc, el significat de l'expressió s'ha ampliat a altres col·lectius i situacions i s'utilitza com a sinònim de fer públic i reconèixer amb orgull alguna característica personal que es mantenia oculta, perquè socialment pot ser considerada vergonyant.[5]

Variants i usos de l'expressió[modifica | modifica el codi]

L'expressió sortida de l'armari és l'origen d'altres expressions similars de l'argot LGBT, relacionades amb l'exteriorització de la pròpia orientació sexual o identitat de gènere.

Ser fora de l'armari significa que una persona del col·lectiu LGBT visibilitza amb naturalitat la seva orientació afectivosexual i identitat de gènere, és a dir, que la persona no oculta la seva sexualitat o, en altres paraules, que és obertament LGBT. Contràriament, per referir-se a les persones que oculten que són LGBT, és a dir, que coneixen la seva orientació afectivosexual i identitat sexual, però que viuen reprimides pel motiu que sigui i no han sortit de l'armari, s'utilitza l'expressió ser dins de l'armari o estar armaritzada.[1] Així, una persona LGBT pot ser dins de l'armari en un cercle social i ser fora de l'armari en un altre.

Sortir un mateix de l'armari és una revelació voluntària. En canvi, Outing (en anglès) és una sortida de l'armari realitzada per una altra persona, sense tenir-ne el consentiment. En català es pot traduir amb la forma "treure de l'armari". De manera similar, fer sortir de l'armari o ajudar a sortir de l'armari significa que algú força o ajuda a una persona LGBT a la revelació.

Causes[modifica | modifica el codi]

La revelació de la pròpia sexualitat pren rellevància en les persones LGBT. Aquest fet es dóna quan la societat és heteronormativa i cisnormativa, ja que suposa un canvi en la concepció que es té sobre la persona que surt de l'armari.

En aquest context, les persones del col·lectiu heterosexual i cissexual no requereixen d'una sortida de l'armari, perquè viuen d'acord amb aquestes normes socials.

Abans de la sortida de l'armari, és molt probable que la persona sigui concebuda com a heterosexual i cissexual. Així doncs, la revelació comporta que els altres coneguin la veritable identitat sexual de la persona.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La conseqüència directa de la sortida de l'armari és un reajustament de les relacions personals. La reacció per part de l'entorn social és determinant per la situació psicològica i social de la persona posterior a la sortida de l'armari. Aquesta es pot presentar l'acceptació o el rebuig de la persona o la seva sexualitat.

Psicològiques[modifica | modifica el codi]

En relació a la salut psicològica de la persona, un estudi realitzat a Mont-real (ciutat de Candadà) revelar l'orientació sexual a un familiar o als amics pot protegir la persona de psicopatologies i disminuir el nivell de cortisol (hormona relacionada amb l'estrès) després de despertar-se​. Això no obstant, no s'ha observat una implicació directa en la disminució de la càrrega alostàtica.[6]

//Ser fora de l'armari millora l'autoestima

Als Estats Units, segons estima un estudi de l'associació de la defensa del drets dels gais i lesbianes, National Gay and Lesbian Task Force, entre el 20% i el 40% dels joves sense llar són homosexuals que han sigut fets fora de casa pels pares després d'una sortida de l'armari o homosexuals que fugen per por de l'homofòbia parental.[7]

Socials[modifica | modifica el codi]

Les conseqüències poden variar molt entre països amb lleis que penalitzen l'homosexualitat i la transexualitat i països que protegeixen els drets de les persones LGBT.

Dificultats[modifica | modifica el codi]

Les dificultats de la sortida de l'armari es deuen a les creences de la persona, com també a la por de patir agressions o discriminacions en un context social LGBTfòbic.

Tal com s'ha explicat a la introducció, la sortida de l'armari requereix un procés previ d'autoacceptació. Tanmateix, l'homofòbia interioritzada dificulta la sortida de l'armari, ja que el rebuig o negació de la pròpia homosexualitat comporta que la persona no tingui intenció de mostrar aquesta característica pròpia.

Pel que fa al context social, la LGBTfòbia és el principal risc a l'hora d'afrontar una sortida de l'armari. La pertinença a certs grups socials, que presenten una homofòbia ferma, dificulten la sortida de l'armari. Com poden ser els equips esportius,[8] les famílies conservadores o religions fonamentalistes.

Sortir de l'armari[modifica | modifica el codi]

Gabriel J. Martín, psicòleg expert en psicologia afirmativa gai, afirma que sortir de l'armari no és una obligació i explica que «la manera en què se surt de l'armari dependrà del tipus de relació que es tingui amb la persona». Així mateix, explica que la manera de sortir de l'armari dependrà del cercle al qual pertanyi la persona a qui se sortirà de l'armari. Distingeix entre el cercle íntim, privat, social i públic.[9]

//s'han de valorar els riscos reals

Per altra banda, J. Martín explica que en entorns on l'homosexualitat està acceptada per la societat i no comporta una penalització, «a vegades és més la por al que succeirà que la realitat del que ocorrerà, però, per sobre de tot, el més important és com se sent un amb si mateix».[9]

Es pot fer de moltes maneres, de manera més o menys dramàtica, per una declaració verbal als mitjans de comunicació o per manifestar-se de manera unívoca amb el seu cònjuge a un lloc públic, entre d'altres. De fet, una persona pot fer si vol la seva sortida de l'armari, o proclamació pública dels seus gustos i preferències sexuals, cada vegada que es troba a un medi nou: una nova feina o un barri nou.

Premsa LGBT[modifica | modifica el codi]

Article principal: LGTB

A causa de les prohibicions, la censura i la manca de tolerància, la comunitat LGBT quedava discreta en la seva comunicació i les seves publicacions eren discretes, només enviades als membres en sobres anònims i títols neutres. Vers la fi de la dècada del 1970, això va canviar i moviments alternatius, sovint guiats per l'anarcosocialisme inspirat pel maig francès, van sortir de l'armari, com De Rooie Vlinder (1976-1981) a Flandes. Les primeres revistes de difusió pública als quioscs amb títols clars van ser, entre altres, Le Gai Pied (1979-1982) a França, i als Països Baixos i Flandes Gay Krant, des del 1980 fins avui dia.

Sortides famoses[modifica | modifica el codi]

Sortides a obres d'art[modifica | modifica el codi]

Dia de la sortida de l'armari[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units d'Amèrica, es va declarar l'11 d'octubre des del 1988 el dia de la sortida de l'armari i el costum es va estendre a uns altres països.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Breu, Marta. «Sortir de l'armari» (en català). Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere). Termcat, 2013.
  2. Tamashiro, Dustin «Coming Out». glbtq Encyclopedia, 2004.
  3. Breu, 2013.
  4. Tamashiro, Dustin «Coming Out». glbtq Encyclopedia, 2004.
  5. Un exemple es troba a l'article «'Outing' espanyol». Avui, 07-07-2008.
  6. Juster; Smith; Ouellet; Sindi; Lupien «Sexual orientation and disclosure in relation to psychiatric symptoms, diurnal cortisol, and allostatic load». Psychosomatic Medicine, 75, 2013, pàg. 103–116. DOI: 10.1097/PSY.0b013e3182826881.
  7. Lesbian, gay, bisexual and transgender youth: An epidemic of homelessness. National Gay and Lesbian Task Force, 30 de gener de 2007. 
  8. Mascaró, Virgínia «El món de l'esport és masclista i homòfob». Avui, 26-07-2008, pàg. 37.
  9. 9,0 9,1 J. Martín, Gabriel. Quiérete mucho maricón: manual de éxito psicoemocional para hombres homosexuales (en castellà). 3a. Barcelona: Roca Editorial de Libros, 2016. ISBN 978-84-16306-91-6. 
  10. Ferrarons i Font, Albert. Rosa sobre negre: breu història de l'homosexualitat a l'Espanya del segle XX. Busca Edicions, 2008, p. 139. ISBN 978-84-9698-711-1. 
  11. Mandell, Sean «President Obama Gets Choked Up Talking About Ellen’s Courageous Coming Out» (en anglès). Towleroad, 22 novembre del 2016.
  12. «Retired German Pro Soccer Player Thomas Hitzlsperger Announces He's Gay» a The Advocate, 8 de gener de 2014 (anglès)
  13. Fahrun, Joachim «Warum sich Klaus Wowereit als schwul outete» (en alemany). Die Welt, 19-07-2007. (en català: Per què Klaus Wowereit va sortir de l’armari el 2001)
  14. Broverman, Neal «World's First Full-Time Gay Male Leader: Belgium's Elio Di Rupo» (en anglès). The Advocate, 06-12-2011.
  15. El censor franquista Francisco Jordan, al seu raport redactat per a la censura sobre Un amor fora ciutat citat a: van den Hout, Lidwina M. La censura y el caso de Manuel de Pedrolo: las novelas perdidas. Chicago: University of Chicago, 2007. 
  16. «Un dia per a 'sortir de l'armari'». VilaWeb, 11 octubre del 2009.

Bibliografia addicional[modifica | modifica el codi]