Sortida de l'armari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La sortida de l'armari és una metàfora que conceptualitza el fet de revelar l'orientació afectivosexual d'una persona homosexual, bisexual, o bé, revelar la identitat de gènere d'una persona transsexual.[1][2] En altres paraules, es tracta de fer saber a la comunitat la vertadera sexualitat de la persona, que difereix de l'heterosexual o la cissexual. Per tant, és una decisió pròpia i voluntària de mostrar-se vertaderament al món. La revelació de la pròpia sexualitat pren rellevància en les persones LGBT en contexts socials heterosexistes, heteronormatius, cissexistes i cisnormatius, ja que suposa un canvi en la concepció sobre la persona que surt de l'armari i un desafiament d'aquestes normes socials.

La sortida de l'armari exigeix que, prèviament, la persona reconegui la seva orientació afectivosexual o la identitat de gènere. A més a més, requereix l'autoacceptació d'aquesta característica pròpia. Així doncs, aquest procés previ de reconeixement i autoacceptació d'una mateixa persona, en el qual es caracteritza la sexualitat, pot ser dificultat per la presència d'homofòbia interioritzada o transfòbia interioritzada. D'altra banda, la persona LGBT sovint valora els riscos físics i psicològics de la revelació, ja que pot sofrir conseqüències perjudicials per part de l'entorn, a causa dels prejudicis i violència per heterosexisme, cissexisme, homofòbia, bifòbia o transfòbia.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'expressió en català sortida de l'armari és un anglicisme que a la vegada és un modisme en l'anglès. És la traducció literal de coming out of the closet. Sovint s'utilitza l'abreviació coming out, que es tradueix al català per sortir.

Es diferencia la sortida de l'armari, que és un acte voluntari, de l'outing que és la revelació pública per part de terceres persones de la sexualitat d'una persona famosa o socialment coneguda, generalment sense el seu consentiment o en contra de la seva voluntat. Una part de l'activisme LGBT defensa l'outing, sobretot de persones amb postures homòfobes, com a mesura de visibilització.[1]

Aquesta metàfora prové del que era el debut al ball en el qual les dones joves es presentaven a la societat.[3]

A poc a poc, el significat de l'expressió s'ha ampliat a altres col·lectius i situacions. S'utilitza com a sinònim de fer públic i reconèixer amb orgull alguna característica personal que es mantenia oculta, perquè socialment podia ser considerada vergonyant.[4]

Variants i usos de l'expressió[modifica | modifica el codi]

L'expressió sortida de l'armari és l'origen d'altres expressions similars de l'argot LGBT, relacionades amb l'exteriorització de la pròpia orientació sexual o identitat de gènere.

Ser fora de l'armari significa que una persona del col·lectiu LGBT visibilitza amb naturalitat la seva orientació afectivosexual i identitat de gènere, és a dir, que la persona no oculta la seva sexualitat o, en altres paraules, que és obertament LGBT.[1] Contràriament, per referir-se a les persones que oculten que són LGBT, és a dir, que coneixen la seva orientació afectivosexual i identitat sexual, però que viuen reprimides pel motiu que sigui i no han sortit de l'armari, s'utilitza l'expressió ser a l'armari o estar armaritzada.[1] Així, una persona LGBT pot ser a l'armari en un cercle social i ser fora de l'armari en un altre.

Sortir un mateix de l'armari és una revelació voluntària. En canvi, Outing (en anglès) és una sortida de l'armari realitzada per una altra persona, sense tenir-ne el consentiment.[1] En català es pot traduir amb la forma treure de l'armari. De manera similar, fer sortir de l'armari o ajudar a sortir de l'armari significa que algú força o ajuda a una persona LGBT a la revelació.

Causes[modifica | modifica el codi]

L'estigma influencia en la formació, repressió i expressió de la pròpia orientació afectivosexual que si, quan és autoacceptada, és generalment revelada als altres (9,10).

‘‘Coming out of the closet’’ (11) to family, friends, and coworkers can, however, be one of the most significant stressors in the lives of LGBs (12)

En aquest context, les persones del col·lectiu heterosexual i cissexual no requereixen d'una sortida de l'armari, perquè viuen d'acord amb aquestes normes socials.

Abans de la sortida de l'armari, és molt probable que la persona sigui concebuda com a heterosexual i cissexual. Així doncs, la revelació comporta que els altres coneguin la veritable identitat sexual de la persona.

For gay, lesbian and bisexual (LGB) individuals, emerging adulthood is often a period of intense questioning and anxiety as they come to terms with the fact that their sexual attractions do not conform to society's heterosexual norms, and that societal biases devalue same-gender erotic and affectionate feelings.

Dificultats[modifica | modifica el codi]

Les dificultats de la sortida de l'armari es deuen a les creences de la persona, com també a la por de patir agressions o discriminacions en un context social LGBTfòbic.

Tal com s'ha explicat a la introducció, la sortida de l'armari requereix un procés previ d'autoacceptació. Tanmateix, l'homofòbia interioritzada dificulta la sortida de l'armari, ja que el rebuig o negació de la pròpia homosexualitat comporta que la persona no tingui intenció de mostrar aquesta característica pròpia.

Pel que fa al context social, la LGBTfòbia és el principal risc a l'hora d'afrontar una sortida de l'armari. La pertinença a certs grups socials, que presenten una homofòbia ferma, dificulten la sortida de l'armari. Com poden ser els equips esportius,[5] les famílies conservadores o religions fonamentalistes.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La conseqüència directa de la sortida de l'armari és un reajustament de les relacions personals. La reacció per part de l'entorn social és determinant per la situació psicològica i social de la persona, posterior a la sortida de l'armari. La resposta es pot presenta com a l'acceptació o el rebuig de la persona o la seva sexualitat. Així doncs, les conseqüències depenen del context social i legal en el qual la persona LGBT viu. Les conseqüències poden variar molt entre països amb lleis que penalitzen l'homosexualitat i la transexualitat i països que protegeixen els drets de les persones LGBT.

Disclosure can eventually have positive health and well-being benefits as evidenced by less distress than nondisclosure (13,14) as well as improved physical health (15). Conversely, some evidence suggests that disclosure does not always reduce distress (16,17) and is actually a period whereby the risks of harassment, victimization, (18) and suicide (19) are inadvertently elevated.

Salut mental[modifica | modifica el codi]

En relació a la salut psicològica de les persones LGB,

En el context social i legal del Canadà, que és considerat com a liberal i amb polítiques socials progressistes en relació als drets de les minories sexuals, un estudi realitzat per la Univsersitat de Mont-real observa que les persones LGB que són fora de l'armari en un familiar o en les amistats, presenten un menor nivell de cortisol (hormona relacionada amb l'estrès) després de despertar-se.[6] Així doncs, conclouen que ser fora de l'armari pot protegir la persona de psicopatologies, ja què estan relacionades amb el nivell de cortisol(35). Això no obstant, l'estudi presenta certs límits com no tenir en compte la temporalitat en la sortida de l'armari, és a dir, que no observa els canvis psicològics durant el procés de sortir de l'armari.[6]

Findings from another study indicate that the fewer people know about a lesbian's sexual orientation, the more anxiety, less positive affectivity, and lower self-esteem she has.[7]

//Ser fora de l'armari millora l'autoestima

Als Estats Units, segons estima un estudi de l'associació de la defensa del drets dels gais i lesbianes, National Gay and Lesbian Task Force, entre el 20% i el 40% dels joves sense llar són homosexuals que han sigut fets fora de casa pels pares després d'una sortida de l'armari o homosexuals que fugen per por de l'homofòbia parental.[8]

Relacions socials[modifica | modifica el codi]

Depending on the relational bond between parents and children, a child coming out as lesbian, gay, bisexual or transgender can be positive or negative. Strong, loving relationships between children and their parents may be strengthened but if a relationship is already strained, those relationships may be further damaged or destroyed by the child coming out.[9] If people coming out are accepted by their parents, this allows open discussions of dating and relationships and allows parents to help their children with coping with discrimination and to make healthier decisions regarding HIV/AIDS.[10]

A number of studies have been done on the effect of people coming out to their parents. A 1989 report by Robinson et al. of parents of out gay and lesbian children found that 21% of fathers and 28% of mothers had suspected that their child was gay or lesbian, largely based on gender atypical behaviour during childhood. The 1989 study found that two-thirds of parents reacted negatively.[11] A 1995 study (that used young people's reactions) found that half of the mothers of gay or bisexual male college students "responded with disbelief, denial or negative comments" while fathers reacted slightly better. 18% of parents reacted "with acts of intolerance, attempts to convert the child to heterosexuality, and verbal threats to cut off financial or emotional support".[12]

Studies have shown that self-esteem in LGB individuals is associated with having a positive relationship with both mother and father (Savin-Williams, 1989).

Legals[modifica | modifica el codi]

In areas of the world where homosexual acts are penalized or prohibited, gay men, lesbians, and bisexual people can suffer negative legal consequences for coming out. In particular, where homosexuality is a crime, coming out may constitute self-incriminating evidence.

Sortir de l'armari a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Gabriel J. Martín, psicòleg expert en psicologia afirmativa gai, afirma que sortir de l'armari no és una obligació i explica que «la manera en què se surt de l'armari dependrà del tipus de relació que es tingui amb la persona». Així mateix, explica que la manera de sortir de l'armari dependrà del cercle al qual pertanyi la persona a qui se sortirà de l'armari. Distingeix entre el cercle íntim, privat, social i públic.[13]

//s'han de valorar els riscos reals

Per altra banda, J. Martín explica que en entorns on l'homosexualitat està acceptada per la societat i no comporta una penalització, «a vegades és més la por al que succeirà que la realitat del que ocorrerà, però, per sobre de tot, el més important és com se sent un amb si mateix».[13]

Es pot fer de moltes maneres, de manera més o menys dramàtica, per una declaració verbal als mitjans de comunicació o per manifestar-se de manera unívoca amb el seu cònjuge a un lloc públic, entre d'altres. De fet, una persona pot fer si vol la seva sortida de l'armari, o proclamació pública dels seus gustos i preferències sexuals, cada vegada que es troba a un medi nou: una nova feina o un barri nou.

Premsa LGBT[modifica | modifica el codi]

Article principal: LGTB

A causa de les prohibicions, la censura i la manca de tolerància, la comunitat LGBT quedava discreta en la seva comunicació i les seves publicacions eren discretes, només enviades als membres en sobres anònims i títols neutres. Vers la fi de la dècada del 1970, això va canviar i moviments alternatius, sovint guiats per l'anarcosocialisme inspirat pel maig francès, van sortir de l'armari, com De Rooie Vlinder (1976-1981) a Flandes. Les primeres revistes de difusió pública als quioscs amb títols clars van ser, entre altres, Le Gai Pied (1979-1982) a França, i als Països Baixos i Flandes Gay Krant, des del 1980 fins avui dia.

Sortides famoses[modifica | modifica el codi]

Sortides a obres d'art[modifica | modifica el codi]

Dia de la sortida de l'armari[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units d'Amèrica, es va declarar l'11 d'octubre des del 1988 el dia de la sortida de l'armari i el costum es va estendre a uns altres països.[20]

Bibliografia recomanada[modifica | modifica el codi]

  • J. Martín, Gabriel. Quiérete mucho maricón: manual de éxito psicoemocional para hombres homosexuales (en castellà). 3a. Barcelona: Roca Editorial de Libros, 2016. ISBN 978-84-16306-91-6. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Breu, Marta. «Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere)» (en català). Termcat, 2013.
  2. Tamashiro, Dustin «Coming Out». glbtq Encyclopedia, 2004.
  3. Tamashiro, Dustin «Coming Out». glbtq Encyclopedia, 2004.
  4. Un exemple es troba a l'article «'Outing' espanyol». Avui, 07-07-2008.
  5. Mascaró, Virgínia «El món de l'esport és masclista i homòfob». Avui, 26-07-2008, pàg. 37.
  6. 6,0 6,1 Juster; Smith; Ouellet; Sindi; Lupien «Sexual orientation and disclosure in relation to psychiatric symptoms, diurnal cortisol, and allostatic load». Psychosomatic Medicine, 75, 2013, pàg. 103–116. DOI: 10.1097/PSY.0b013e3182826881.
  7. Jordan, KM; Deluty, RH «Coming out for lesbian women: Its relation to anxiety, positive affectivity, self-esteem, and social support». Journal of Homosexuality, 35, 2, 1998, pàg. 41–63. DOI: 10.1300/J082v35n02_03. PMID: 9524921.
  8. Lesbian, gay, bisexual and transgender youth: An epidemic of homelessness. National Gay and Lesbian Task Force, 30 de gener de 2007. 
  9. Linda Nielsen. Father-Daughter Relationships: Contemporary Research and Issues. Routledge, 4 maig 2012, p. 255. ISBN 978-1-84872-933-9 [Consulta: 25 octubre 2012]. 
  10. Mary Ann Lamanna; Agnes Riedmann; Ann Strahm Marriages, Families, and Relationships: Making Choices in a Diverse Society. Cengage Learning, 1 gener 2011, p. 265. ISBN 978-1-111-30154-5 [Consulta: 25 octubre 2012]. 
  11. Robinson, BE; Walters, LH; Skeen, P «Response of parents to learning that their child is homosexual and concern over AIDS: a national study.». Journal of Homosexuality, 18, 1-2, 1989, pàg. 59–80. DOI: 10.1300/j082v18n01_03. PMID: 2794499.
  12. Savin-Williams, Ritch; Eric M. Dubé «Parental Reactions to Their Child's Disclosure of a Gay/Lesbian Identity». Family Relations, 47, 1, gener 1998, pàg. 7–13. DOI: 10.2307/584845. JSTOR: 584845.
  13. 13,0 13,1 J. Martín, Gabriel. Quiérete mucho maricón: manual de éxito psicoemocional para hombres homosexuales (en castellà). 3a. Barcelona: Roca Editorial de Libros, 2016. ISBN 978-84-16306-91-6. 
  14. Ferrarons i Font, Albert. Rosa sobre negre: breu història de l'homosexualitat a l'Espanya del segle XX. Busca Edicions, 2008, p. 139. ISBN 978-84-9698-711-1. 
  15. Mandell, Sean «President Obama Gets Choked Up Talking About Ellen’s Courageous Coming Out» (en anglès). Towleroad, 22 novembre del 2016.
  16. «Retired German Pro Soccer Player Thomas Hitzlsperger Announces He's Gay» a The Advocate, 8 de gener de 2014 (anglès)
  17. Fahrun, Joachim «Warum sich Klaus Wowereit als schwul outete» (en alemany). Die Welt, 19-07-2007. (en català: Per què Klaus Wowereit va sortir de l’armari el 2001)
  18. Broverman, Neal «World's First Full-Time Gay Male Leader: Belgium's Elio Di Rupo» (en anglès). The Advocate, 06-12-2011.
  19. El censor franquista Francisco Jordan, al seu raport redactat per a la censura sobre Un amor fora ciutat citat a: van den Hout, Lidwina M. La censura y el caso de Manuel de Pedrolo: las novelas perdidas. Chicago: University of Chicago, 2007. 
  20. «Un dia per a 'sortir de l'armari'». VilaWeb, 11 octubre del 2009.