Sortida de l'armari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Persones amagades a l'armari del dormitori, potser decidint si sortir o no.

La sortida de l'armari és una autoproclamació voluntària i pública d'un aspecte identitari que una persona mantenia secret o a l'àmbit privat, com per exemple la seva homosexualitat.[1]

Es pot fer de moltes maneres, de manera més o menys dramàtica, per una declaració verbal als mitjans de comunicació o per manifestar-se de manera unívoca amb el seu cònjuge a un lloc públic, entre d'altres. De fet, una persona pot fer si vol la seva sortida de l'armari, o proclamació pública dels seus gustos i preferències sexuals, cada vegada que es troba a un medi nou: una nova feina o un barri nou.

A Catalunya, la llei ajuda la gent a vèncer la por i omplir-se de coratge per sortir de l'armari, tot i no ésser prou coneguda. També els mossos d'esquadra actuen per a millorar l'atenció a les víctimes de discriminació o de violència homòfoba.[2] Degut a l'evolució de la societat i la pèrdua de l'impacte dels anatemes, avui es fa a una edat més jove que en temps passats.[3]

Als Estats Units, segons estima un estudi de l'associació de la defensa del drets dels gais i lesbianes, National Gay and Lesbian Task Force, entre el 20% i el 40% dels joves sense llar són homosexuals que han sigut fets fora de casa pels pares després d'una sortida de l'armari o homosexuals que fugen per por de l'homofòbia parental.[4]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'expressió en català és la traducció de l'anglès coming out of the closet, sovint utilitzat amb l'abreviació coming out. La llengua anglesa diferencia la "sortida de l'armari", que és un acte voluntari de la persona LGBT, de l'outing, al qual terceres persones desvelen la identitat sexual tinguda secreta de persones conegudes o famoses sobretot amb postures homòfobes, sense el consentiment de la persona.[1]

A poc a poc, el significat de l'expressió s'ha ampliat a altres col·lectius i situacions i s'utilitza com a sinònim de fer públic i reconèixer amb orgull alguna cosa que es mantenia oculta i que socialment pot ser considerada vergonyant.[5]

Impediments i obstacles[modifica | modifica el codi]

Ningú no està obligat a sortir de l'armari si no vol. Si ho fa, té dret a fer-ho com i quan vulgui, i a no ser "fet fora".

La dificultat depèn del context i del grau d'homofòbia de la societat o del grup sociològic al qual la persona es troba. Palesa que la situació és força diferent en un país al qual l'homosexualitat es castiga per la pena de mort o un altre que té una llei contra les discriminacions per raó d'orientació sexual.

Algunes persones consideren que hi ha grups sociològics als quals la sortida de l'armari pot tenir efectes dramàtics a la vida personal o a la carrera professional: n'hi ha que pensen que ocorre especialmente al món de l'esport[6] i particularment del futbol,[7][8] de les famílies conservadores, algunes de les esglésies i altres religions fonamentalistes.

No s'ha d'oblidar també l'homofòbia interioritzada d'un gai o d'una lesbiana que viu en un context de discriminació subtil, de bromes, de pressió social que engendra la por.[9]

Premsa LGBT[modifica | modifica el codi]

Article principal: LGTB

A causa de les prohibicions, la censura i la manca de tolerància, la comunitat LGBT quedava discreta en la seva comunicació i les seves publicacions eren discretes, només enviades als membres en sobres anònims i títols neutres. Vers la fi de la dècada del 1970, això va canviar i moviments alternatius, sovint guiats per l'anarcosocialisme inspirat pel maig francès, van sortir de l'armari, com De Rooie Vlinder (1976-1981) a Flandes. Les primeres revistes de difusió pública als quioscs amb títols clars van ser, entre altres, Le Gai Pied (1979-1982) a França, i als Països Baixos i Flandes Gay Krant, des del 1980 fins avui dia.

Sortides famoses[modifica | modifica el codi]

  • La primera sortida de l'armari de la història es va fer el 29 d'agost del 1867 a Munic, quan el jurista alemany Karl Heinrich Ulrichs va llegir un pamflet davant un congrés de 500 juristes.
  • La primera sortida de l'armari a la península ibèrica documentada va protagonitzar el 1976 a València el pare jesuïta Salvador Guasch, fundador de l'associació Fraternidad Cristiana de la Amistad.[10]
  • Ellen DeGeneres a la sèrie Ellen, el 1997 que vint anys després va rebre la medalla Presidential Medal of Freedom de les mans de Barack Obama en reconeixement del seu coratge.[11]
  • Thomas Hitzlsperger, futbolista alemany, el 2014[12]
  • Klaus Wowereit, polític i alcalde de Berlín, el 2001[13]
  • Elio di Rupo, polític socialista i primer ministre de Bèlgica, el 2001[14]

Sortides a obres d'art[modifica | modifica el codi]

Dia de la sortida de l'armari[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units d'Amèrica, es va declarar l'11 d'octubre des del 1988 el dia de la sortida de l'armari i el costum es va estendre a uns altres països.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Breu, 2013.
  2. Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador de delictes d'odi i discriminació, citat per Laura Nicolás a l'Avui, ibidem
  3. Elias, Marilyn «Gay teens coming out earlier to peers and family». USA Today, 07-02-2007.
  4. Lesbian, gay, bisexual and transgender youth: An epidemic of homelessness. National Gay and Lesbian Task Force, 30 de gener de 2007. 
  5. Un exemple es troba a l'article «'Outing' espanyol». Avui, 07-07-2008.
  6. Mascaró, Virgínia «El món de l'esport és masclista i homòfob». Avui, 26-07-2008, pàg. 37.
  7. Knight, Rebecca «The last taboo in football? (2)» (en anglès). Football Fancast, 31 gener del 2012.
  8. Hodge, Stuart «The Last Taboo in Football» (en anglès). Football FanCast, 08-03-2011. on es cita l'estudi dels professors anglesos Ellis Cashmor i Jamie Cleland que atribueixen aquesta situació als conservadorisme de les autoritats del futbol i no als fans. Una seva enquesta va ensenyar de 93% dels aficionats no veuen cap espai per a l'homofòbia a l'esport.
  9. Rocío Rubio, intendenta dels Mossos d'Esquadra, citada per Nicolás, Laura «Quan guanyar drets no posa fi a l'odi». Avui, 17-05-2010, pàg. 20.
  10. Ferrarons, 2008, p. 118.
  11. Mandell, Sean «President Obama Gets Choked Up Talking About Ellen’s Courageous Coming Out» (en anglès). Towleroad, 22 novembre del 2016.
  12. «Retired German Pro Soccer Player Thomas Hitzlsperger Announces He's Gay» a The Advocate, 8 de gener de 2014 (anglès)
  13. Fahrun, Joachim «Warum sich Klaus Wowereit als schwul outete» (en alemany). Die Welt, 19-07-2007. (en català: Per què Klaus Wowereit va sortir de l’armari el 2001)
  14. Broverman, Neal «World's First Full-Time Gay Male Leader: Belgium's Elio Di Rupo» (en anglès). The Advocate, 06-12-2011.
  15. El censor franquista Francisco Jordan, al seu raport redactat per a la censura sobre Un amor fora ciutat citat a: van den Hout, Lidwina M. La censura y el caso de Manuel de Pedrolo: las novelas perdidas. Chicago: University of Chicago, 2007. 
  16. «Un dia per a 'sortir de l'armari'». VilaWeb, 11 octubre del 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]