Queer

Definició i etimologia

Banderes genderqueer i trans*

Queer ([kʷɪɚ(ɹ)]) és un terme global pres de l'anglès i que defineix l'adjectiu com a 'estrany' o 'poc usual'. S'empra per a designar persones que no s'identifiquen amb els models de gènere binari home-dona. Inicialment designava persones no heterosexuals o no cisgènere, però aquests conceptes es troben en revisió i ampliació. En el context de la identitat política occidental, les persones que s'identifiquen com a queer s'aparten del discurs, de la ideologia i de l'estil de vida que tipifiquen els grans corrents en les comunitats LGBTI –lesbianes, gais, bisexuales, transexuales, intersexuales, etc–, a qui consideren opressives o amb tendència a l'assimilació.

La seva traducció al català acostuma a ser 'tort/a' o 'rar/a'. Per exemple, els queer studies anglosaxons, de vegades es tradueixen com a 'estudis torts'. Els corrents teòrics queer també propugnen l'ús de cuir com a traducció correcta en català, i hi afegeixen connotacions polítiques, com indica na Sayak València en el seu article "Del Queer al Cuir: ostranénie geopolítica y epistémica des del sur g-local".

Usos i discurs

Aquesta paraula ha anat evolucionat en el significat: fa dècades tenia una connotació pejorativa cap a l'homosexualitat i/o la seva representació, i en l'actualitat descriu un corrent de pensament i una actitud vital que encoratja a performar amb llibertat el gènere, els afectes i les sexualitats. La utilització en referència a la comunitat LGBTI i els membres que hi pertanyen ha modificat aquestes definicions i aplicacions originàries. El seu ús es considera polèmic i ha sofert canvis substancials al llarg del segle XX i XXI, en reclamar-lo algunes persones gais, lesbianes, bisexuales i transgènere com una forma d'autoafirmació. El terme encara es considera ofensiu o despectiu en algunes comunitats més conservadores; mentre que d'altres decideixen apropiar-se'n i descriure-hi una orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere que no es conforma amb la societat heteronormativa i patriarcal.

Actualment l'objectiu de la comunitat queer és eliminar les etiquetes socials i culturals del binarisme, eliminant categories que no existeixen, i tenint en compte la possibilitat de mostrar-se socialment com desitgin sense pertànyer a cap grup. De la mateixa manera, sostenen que una persona pot establir relacions sexoafectives sense definir-se com a homosexual o heterosexual, ja que consideren que les persones es relacionen amb altres sense necessitat de respondre a un model establert i amb obertura a models alternatius a la monogàmia, com el poliamor o l'aromanticisme. És interessant en aquest sentit tota la feina de Brigitte Vasallo, que escriu, per exemple: «El sistema monògam és una tirania. No és una opció: és un mandat, i és la violència simbòlica inscrita en aquest mandat la que ens impedeix triar maneres diferents fins i tot quan creiem triar-les. A vegades ens toca la rifa de la vida i els mandats ens resulten oportuns, còmodes, però això no els converteix en opcionals»​.

Per a Paul B. Preciado, aquest terme tracta de designar un «moviment postidentitari». En les seves paraules mostra: «Una posició de crítica atenta als processos d'exclusió i de marginació que genera tota ficció identitària», tant dins de societats heterosexuals com en la cultura gai. També el document de Daniela Rendón "L'ABC de la teoria queer" inclou algunes idees bàsiques sobre aquest tema, i el llibre col·lectiu Barbarismos Queer y otras esdrújulas ofereix també un exhaustiu retrat de la qüestió.

Bibliografia

• Andrés, R., “La teoría queer y el activismo social”, en Marta Segarra y Angels Carabí (eds.), Feminismo y crítica literaria, Icaria, Barcelona, 2000.
• Bernini, Lorenzo, «Apocalipsis queer: elementos de teoría antisocial». Egales, Madrid-Barcelona, 2015.
• Blackmore, Josiah & Gregory S. Hutcheson (ed.), «Queer iberia. Sexualities. Cultures, and Crossings at the Middle Ages to the Renaissance». Durham Duke University, 1999.
• Castro, Elena, "Poesía lesbiana queer. Cuerpos y sujetos inadecuados". Icaria Editorial, Barcelona, 2014.
• Cohen, Cathy J., 1961. «Vols teoria queer (o millor la veritat?)». El Tangram, Barcelona, 2011.
• Coll Planas, Gerard. «La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer». Egales, Barcelona, 2012.
  
• Córdova, David; Sáez, Javier; Vidarte; Paco. «Teoría queer. Políticas bolleras, maricas, trans, mestizas». Egales, Madrid ­- Barcelona, 2005.
• Edelman, Lee, 1953. «No al futuro : la teoría queer y la pulsión de muerte". Egales, Madrid, 2014.
• Falconí Trávez, Diego, Castellanos Santiago Y Viteri, María Amelia (eds.). «Resentir lo queer en América Latina: diálogos desde/con el Sur.". Egales, Madrid, 2014.
• Frankfurt am Main, «Deseos, juegos, camuflaje : los estudios de género y queer y las literaturas hispánicas de la Edad Media a la Ilustración». Oxford, 2011.
• García, Txus, "Poesía para niñas bien (Tits in my bowl)", Bellaterra Edicions, Barcelona, 2018.
• Grupo de trabajo queer, «El eje del mal es heterosexual». Trafican­tes de sueños, Madrid, 2005.
• Halberstam, Jack, «El arte queer del fracaso». Egales, Madrid, 2018.
• Llamas, ricardo. «Teoría torcida. Pre­juicios y discursos en torno a la homosexualidad». Siglo XXI, Madrid, 1998.
• Martínez Expósito, Alfredo, «Escrituras torcidas. Ensayos de crítica queer». Laertes, Barcelona, 2004.
• Mérlda Jiménez, Rafael M (ed.), «Sexualidades transgresoras. Una antología de estudios queer.» Icaria, Barcelona, 2002.
• Palencia, Leandro. "Hollywood Queer". T & B EDITOREs, Madrid, 2008.
• Platero Méndez, Lucas R., Rosón María y Ortega Esther. "Barbarismos Queer y otras esdrújulas". Edicions Bellaterra, Barcelona, 2017.
• Preciado B., (2001), «Manifiesto contra-sexual», Opera Prima, Madrid.
• Spargo, tamsin. «Foucault y la teoría queer». Encuentros contempo­ráneos, Madrid, 2004.
• Suarez Briones, Beatriz, "Feminismos lesbianos y queer. Representación, visibilidad y políticas". Plaza y Valdés Editorial, Madrid, 2017.
• Talburt, S; Steinberg, S. R. (ed.). «Pensando queer: sexualidad, cultura y educación».Graó, Barcelona, 2005.
• Vélez Pelligrini, Laurentino. «Sujetos de un contradiscurso: una historia intelectual de la producción teórica gay, lesbiana y queer en España». Edicions Bellaterra, Barcelona, 2011.
• Vidarte, Paco. «Ética marica. Proclamas libertarias para una militancia LGTBQ». Egales, Madrid, 200.

Vegeu també

Símbol queer

• Binarisme.
• Diversitat sexual.
• Teoria queer.
• LGBT.

Vegeu Queer en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari

Vegeu Queer en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari

Part d'una sèrie sobre
Heterodòxia sexual
Dissidència sexual Agènere Asexualitat Bigènere Bisexualitat Homosexualitat Pangènere Polisexualitat Queer Transgènere
Història Moviment d'alliberament LGBT Cronologia Revolució sexual Temes LGBT a la mitologia
Autoacceptació i visibilització Sortida de l'armari Dia contra la LGTBfòbia
Cultura Argot Simbologia Barri gai Orgull LGTBI
Dret Adopció homoparental Drets sexuals Lleis al món Llibertat sexual Matrimoni homosexual
Prejudicis / Discriminació / Violència Anti-intersexualitat Bifòbia Cissexisme Estigma SIDA Generisme Heterosexisme Lesbofòbia Homofòbia Masclisme Misogínia Sexofòbia Sexualisme Suicïdi entre joves LGBT Transfòbia
Sistemes d'opressió Generisme Heteronormativitat Heteropatriarcat Masclisme Homofòbia Sexofòbia Transfòbia Violació correctiva
Epistemologia i Discursos Estudis queer Feminisme lèsbic Lingüística Lavanda Teoria queer Transfeminisme