Queer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Definició i etimologia[modifica]

Banderes genderqueer i trans*

Queer[1] ([kʷɪɚ(ɹ)]) és un terme global pres de l'anglès i que defineix l'adjectiu com a 'estrany' o 'poc usual'. S'empra per a designar persones que no s'identifiquen amb els models de gènere binari home-dona. Inicialment designava persones no heterosexuals o no cisgènere, però aquests conceptes es troben en revisió i ampliació. En el context de la identitat política occidental, les persones que s'identifiquen com a queer s'aparten del discurs, de la ideologia i de l'estil de vida que tipifiquen els grans corrents en les comunitats LGBTI –lesbianes, gais, bisexuales, transexuales, intersexuales, etc–, a qui consideren opressives o amb tendència a l'assimilació.

La seva traducció al català acostuma a ser 'tort/a' o 'rar/a'. Per exemple, els queer studies anglosaxons, de vegades es tradueixen com a 'estudis torts'.[2] Els corrents teòrics queer també propugnen l'ús de cuir com a traducció correcta en català, i hi afegeixen connotacions polítiques, com indica na Sayak València en el seu article "Del Queer al Cuir: ostranénie geopolítica y epistémica des del sur g-local".

Usos i discurs[modifica]

Aquesta paraula ha anat evolucionat en el significat: fa dècades tenia una connotació pejorativa cap a l'homosexualitat i/o la seva representació, i en l'actualitat descriu un corrent de pensament i una actitud vital que encoratja a performar amb llibertat el gènere, els afectes i les sexualitats.[3] La utilització en referència a la comunitat LGBTI i els membres que hi pertanyen ha modificat aquestes definicions i aplicacions originàries. El seu ús es considera polèmic i ha sofert canvis substancials al llarg del segle XX i XXI, en reclamar-lo algunes persones gais, lesbianes, bisexuales i transgènere com una forma d'autoafirmació. El terme encara es considera ofensiu o despectiu en algunes comunitats més conservadores; mentre que d'altres decideixen apropiar-se'n i descriure-hi una orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere que no es conforma amb la societat heteronormativa i patriarcal.

Actualment l'objectiu de la comunitat queer és eliminar les etiquetes socials i culturals del binarisme, eliminant categories que no existeixen, i tenint en compte la possibilitat de mostrar-se socialment com desitgin sense pertànyer a cap grup. De la mateixa manera, sostenen que una persona pot establir relacions sexoafectives sense definir-se com a homosexual o heterosexual, ja que consideren que les persones es relacionen amb altres sense necessitat de respondre a un model establert i amb obertura a models alternatius a la monogàmia, com el poliamor o l'aromanticisme.[4] És interessant en aquest sentit tota la feina de Brigitte Vasallo, que escriu, per exemple: «El sistema monògam és una tirania. No és una opció: és un mandat, i és la violència simbòlica inscrita en aquest mandat la que ens impedeix triar maneres diferents fins i tot quan creiem triar-les. A vegades ens toca la rifa de la vida i els mandats ens resulten oportuns, còmodes, però això no els converteix en opcionals»​.[5]

Per a Paul B. Preciado, aquest terme tracta de designar un «moviment postidentitari». En les seves paraules mostra: «Una posició de crítica atenta als processos d'exclusió i de marginació que genera tota ficció identitària», tant dins de societats heterosexuals com en la cultura gai.[6] També el document de Daniela Rendón "L'ABC de la teoria queer" inclou algunes idees bàsiques sobre aquest tema, i el llibre col·lectiu Barbarismos Queer y otras esdrújulas ofereix també un exhaustiu retrat de la qüestió.[7]

Bibliografia[modifica]

  • Andrés, R., “La teoría queer y el activismo social”, en Marta Segarra y Angels Carabí (eds.), Feminismo y crítica literaria, Icaria, Barcelona, 2000.
  • Bernini, Lorenzo, «Apocalipsis queer: elementos de teoría antisocial». Egales, Madrid-Barcelona, 2015.
  • Blackmore, Josiah & Gregory S. Hutcheson (ed.), «Queer iberia. Sexualities. Cultures, and Crossings at the Middle Ages to the Renaissance». Durham Duke University, 1999.
  • Castro, Elena, "Poesía lesbiana queer. Cuerpos y sujetos inadecuados". Icaria Editorial, Barcelona, 2014.
  • Cohen, Cathy J., 1961. «Vols teoria queer (o millor la veritat?)». El Tangram, Barcelona, 2011.
  • Coll Planas, Gerard. «La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer». Egales, Barcelona, 2012.
    Non-Binary Gender Identity black bacground.jpg
  • Córdova, David; Sáez, Javier; Vidarte; Paco. «Teoría queer. Políticas bolleras, maricas, trans, mestizas». Egales, Madrid ­- Barcelona, 2005.
  • Edelman, Lee, 1953. «No al futuro : la teoría queer y la pulsión de muerte". Egales, Madrid, 2014.
  • Falconí Trávez, Diego, Castellanos Santiago Y Viteri, María Amelia (eds.). «Resentir lo queer en América Latina: diálogos desde/con el Sur.". Egales, Madrid, 2014.
  • Frankfurt am Main, «Deseos, juegos, camuflaje : los estudios de género y queer y las literaturas hispánicas de la Edad Media a la Ilustración». Oxford, 2011.
  • García, Txus, "Poesía para niñas bien (Tits in my bowl)", Bellaterra Edicions, Barcelona, 2018.
  • Grupo de trabajo queer, «El eje del mal es heterosexual». Trafican­tes de sueños, Madrid, 2005.
  • Halberstam, Jack, «El arte queer del fracaso». Egales, Madrid, 2018.
  • Llamas, ricardo. «Teoría torcida. Pre­juicios y discursos en torno a la homosexualidad». Siglo XXI, Madrid, 1998.
  • Martínez Expósito, Alfredo, «Escrituras torcidas. Ensayos de crítica queer». Laertes, Barcelona, 2004.
  • Mérlda Jiménez, Rafael M (ed.), «Sexualidades transgresoras. Una antología de estudios queer.» Icaria, Barcelona, 2002.
  • Palencia, Leandro. "Hollywood Queer". T & B EDITOREs, Madrid, 2008.
  • Platero Méndez, Lucas R., Rosón María y Ortega Esther. "Barbarismos Queer y otras esdrújulas". Edicions Bellaterra, Barcelona, 2017.
  • Preciado B., (2001), «Manifiesto contra-sexual», Opera Prima, Madrid.
  • Spargo, tamsin. «Foucault y la teoría queer». Encuentros contempo­ráneos, Madrid, 2004.
  • Suarez Briones, Beatriz, "Feminismos lesbianos y queer. Representación, visibilidad y políticas". Plaza y Valdés Editorial, Madrid, 2017.
  • Talburt, S; Steinberg, S. R. (ed.). «Pensando queer: sexualidad, cultura y educación».Graó, Barcelona, 2005.
  • Vélez Pelligrini, Laurentino. «Sujetos de un contradiscurso: una historia intelectual de la producción teórica gay, lesbiana y queer en España». Edicions Bellaterra, Barcelona, 2011.
  • Vidarte, Paco. «Ética marica. Proclamas libertarias para una militancia LGTBQ». Egales, Madrid, 200.

Referències[modifica]

  1. «Queer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Sexualidad y escritura (1850-2000) (2002) de Raquel Medina Bañón, Barbara Zecchi, Silvia Bermúdez
  3. Córdoba García, David (2003). «Identidad sexual y performatividad». Athenea Digital, núm. 4: 87-96 (otoño 2003). Consultado el 2018.
  4. Esteban Marchand (29 de septiembre de 2015). «¿Qué demonios es queer?». Sin Etiquetas. Consultado el 26 de mayo de 2018.
  5. «"El poliamor is the new black", Brigitte Vasallo, Píkara Magazine.».
  6. “Queer”: Historia de una palabra (2009) article de Paul B. Preciado per a la revista Parole de Queer"
  7. «Equilibristas Radio3».

Vegeu també[modifica]

Símbol queer
Vegeu Queer en el Viccionari, el diccionari lliure.
Vegeu Queer en el Viccionari, el diccionari lliure.