Queer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Banderes genderqueer i trans*

Queer[1] ([kʷɪɚ(ɹ)]) és un terme global pres de l'anglès i que defineix l'adjectiu com a 'estrany' o 'poc usual'. S'empra per a designar persones que no s'identifiquen amb els models de gènere binari home-dona.

Definició i etimologia[modifica]

El terme "queer" Inicialment designava persones no heterosexuals o no cisgènere, però aquests conceptes es troben en revisió i ampliació. En el context de la identitat política occidental, les persones que s'identifiquen com a queer s'aparten del discurs, de la ideologia i de l'estil de vida que tipifiquen els grans corrents en les comunitats LGBTI –lesbianes, gais, bisexuales, transexuales, intersexuales, etc– a qui consideren opressives o amb tendència a l'assimilació.

La seva traducció al català acostuma a ser 'tort/a' o 'rar/a'. Per exemple, els queer studies anglosaxons, de vegades es tradueixen com a 'estudis torts'.[2] Els corrents teòrics queer també propugnen l'ús de cuir com a traducció correcta en català, i hi afegeixen connotacions polítiques, com indica na Sayak València en el seu article "Del Queer al Cuir: ostranénie geopolítica y epistémica des del sur g-local".[3]

Usos i discursos[modifica]

Part d'una sèrie sobre
Heterodòxia sexual
Bandera LGTBI
  • Vegeu aquesta plantilla

Aquesta paraula ha anat evolucionat en el significat: fa dècades tenia una connotació pejorativa cap a l'homosexualitat i/o la seva representació, i en l'actualitat descriu un corrent de pensament i una actitud vital que encoratja a performar amb llibertat el gènere, els afectes i les sexualitats.[4] La utilització en referència a la comunitat LGBTI i els membres que hi pertanyen ha modificat aquestes definicions i aplicacions originàries. El seu ús es considera polèmic i ha sofert canvis substancials al llarg del segle XX i XXI, en reclamar-lo algunes persones gais, lesbianes, bisexuales i transgènere com una forma d'autoafirmació. El terme encara es considera ofensiu o despectiu en algunes comunitats més conservadores; mentre que d'altres decideixen apropiar-se'n i descriure-hi una orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere que no es conforma amb la societat heteronormativa i patriarcal.

Actualment l'objectiu de la comunitat queer és eliminar les etiquetes socials i culturals del binarisme, eliminant categories que no existeixen, i tenint en compte la possibilitat de mostrar-se socialment com desitgin sense pertànyer a cap grup. De la mateixa manera, sostenen que una persona pot establir relacions sexoafectives sense definir-se com a homosexual o heterosexual, ja que consideren que les persones es relacionen amb altres sense necessitat de respondre a un model establert i amb obertura a models alternatius a la monogàmia, com el poliamor o l'aromanticisme.[5] És interessant en aquest sentit tota la feina de Brigitte Vasallo, que escriu, per exemple: «El sistema monògam és una tirania. No és una opció: és un mandat, i és la violència simbòlica inscrita en aquest mandat la que ens impedeix triar maneres diferents fins i tot quan creiem triar-les. A vegades ens toca la rifa de la vida i els mandats ens resulten oportuns, còmodes, però això no els converteix en opcionals».[6]

Per a Paul B. Preciado, aquest terme tracta de designar un «moviment postidentitari». En les seves paraules mostra: «Una posició de crítica atenta als processos d'exclusió i de marginació que genera tota ficció identitària», tant dins de societats heterosexuals com en la cultura gai.[7]

També el document de Daniela Rendón "L'ABC de la teoria queer" inclou algunes idees bàsiques sobre aquest tema, i el llibre col·lectiu Barbarismos Queer y otras esdrújulas[8] ofereix també un exhaustiu retrat de la qüestió.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Queer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ Sexualidad y escritura (1850-2000) (2002) de Raquel Medina Bañón, Barbara Zecchi, Silvia Bermúdez
  3. ↑ «"Del Queer al Cuir: ostranénie geopolítica y epistémica desde el sur g-local" per Sayak Valencia» (en castellà). Parole de queer [en xarxa], 2017. [Consulta: 11 maig 2019].
  4. ↑ Córdoba García, David (2003). «Identidad sexual y performatividad». Athenea Digital, núm. 4: 87-96 (otoño 2003). Consultado el 2018.
  5. ↑ Esteban Marchand (29 de septiembre de 2015). «¿Qué demonios es queer?». Sin Etiquetas. Consultado el 26 de mayo de 2018.
  6. ↑ «"El poliamor is the new black", Brigitte Vasallo, Píkara Magazine.».
  7. ↑ “Queer”: Historia de una palabra (2009) article de Paul B. Preciado per a la revista Parole de Queer"
  8. ↑ Platero Méndez; Rosón ; Ortega, Lucas R.; María i Esther. Barbarismos Queer y otras esdrújulas (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2017. ISBN 9788472908291. 
  9. ↑ «Equilibristas Radio3».

Bibliografia[modifica]

Non-Binary Gender Identity black bacground.jpg
Símbol queer
  • Andrés, R., “La teoría queer y el activismo social”, en Marta Segarra y Angels Carabí (eds.), Feminismo y crítica literaria, Icaria, Barcelona, 2000.
  • Bernini, Lorenzo, «Apocalipsis queer: elementos de teoría antisocial». Egales, Madrid-Barcelona, 2015.
  • Blackmore, Josiah & Gregory S. Hutcheson (ed.), «Queer iberia. Sexualities. Cultures, and Crossings at the Middle Ages to the Renaissance». Durham Duke University, 1999.
  • Castro, Elena, "Poesía lesbiana queer. Cuerpos y sujetos inadecuados". Icaria Editorial, Barcelona, 2014.
  • Cohen, Cathy J., 1961. «Vols teoria queer (o millor la veritat?)». El Tangram, Barcelona, 2011.
  • Coll Planas, Gerard. «La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer». Egales, Barcelona, 2012.
  • Córdova, David; Sáez, Javier; Vidarte; Paco. «Teoría queer. Políticas bolleras, maricas, trans, mestizas». Egales, Madrid ­- Barcelona, 2005.
  • Edelman, Lee, 1953. «No al futuro : la teoría queer y la pulsión de muerte". Egales, Madrid, 2014.
  • Falconí Trávez, Diego, Castellanos Santiago Y Viteri, María Amelia (eds.). «Resentir lo queer en América Latina: diálogos desde/con el Sur.". Egales, Madrid, 2014.
  • Frankfurt am Main, «Deseos, juegos, camuflaje : los estudios de género y queer y las literaturas hispánicas de la Edad Media a la Ilustración». Oxford, 2011.
  • García, Txus, "Poesía para niñas bien (Tits in my bowl)", Bellaterra Edicions, Barcelona, 2018.
  • Grupo de trabajo queer, «El eje del mal es heterosexual». Trafican­tes de sueños, Madrid, 2005.
  • Halberstam, Jack, «El arte queer del fracaso». Egales, Madrid, 2018.
  • Llamas, ricardo. «Teoría torcida. Pre­juicios y discursos en torno a la homosexualidad». Siglo XXI, Madrid, 1998.
  • Martínez Expósito, Alfredo, «Escrituras torcidas. Ensayos de crítica queer». Laertes, Barcelona, 2004.
  • Mérlda Jiménez, Rafael M (ed.), «Sexualidades transgresoras. Una antología de estudios queer.» Icaria, Barcelona, 2002.
  • Palencia, Leandro. "Hollywood Queer". T & B EDITOREs, Madrid, 2008.
  • Platero Méndez, Lucas R., Rosón María y Ortega Esther. "Barbarismos Queer y otras esdrújulas". Edicions Bellaterra, Barcelona, 2017.
  • Preciado B., (2001), «Manifiesto contra-sexual», Opera Prima, Madrid.
  • Spargo, tamsin. «Foucault y la teoría queer». Encuentros contempo­ráneos, Madrid, 2004.
  • Suarez Briones, Beatriz, "Feminismos lesbianos y queer. Representación, visibilidad y políticas". Plaza y Valdés Editorial, Madrid, 2017.
  • Talburt, S; Steinberg, S. R. (ed.). «Pensando queer: sexualidad, cultura y educación».Graó, Barcelona, 2005.
  • Vélez Pelligrini, Laurentino. «Sujetos de un contradiscurso: una historia intelectual de la producción teórica gay, lesbiana y queer en España». Edicions Bellaterra, Barcelona, 2011.
  • Vidarte, Paco. «Ética marica. Proclamas libertarias para una militancia LGTBQ». Egales, Madrid, 200.

Vegeu també[modifica]

Vegeu Queer en el Viccionari, el diccionari lliure.
Vegeu Queer en el Viccionari, el diccionari lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Queer&oldid=21111871»