Heterosexualitat obligatòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Grafit a Vallcarca contra l'heterosexualitat obligatòria.
Grafit a Vallcarca i els Penitents contra l'heterosexualitat obligatòria.

L'heterosexualitat obligatòria es refereix a la concepció social que l'heterosexualitat és la inclinació natural dels éssers humans i que, per tant, pot ser adoptada de manera independent de les possibles preferències sexuals de cada persona. Per consegüent, qualsevol que difereixi d'aquesta orientació és considerat desviat i depravat. És una idea assumida i reforçada per la societat patriarcal.[1]

Adrienne Rich va popularitzar el terme en els anys 1980 amb el seu assaig Heterosexualitat obligatòria i existència lesbiana.[1] Hi denunciava els biaixos del feminisme quan relegava el lesbianisme, igual que feia amb els feminismes negres, a “un fenomen marginal o menys natural, com una mera preferència sexual o com una imatge especular de les relacions heterosexuals o homosexuals masculines”. L'anàlisi feminista de l'època no només no qüestionava l'heterosexualitat com una institució que constituïa un altre eix d'opressió, sinó que assumia que les dones eren naturalment heterosexuals. A més, argumentava que aquesta assumpció respon en realitat a una homofòbia heretada de preceptes religiosos, mèdics, econòmics i socials tradicionals.[2][3]

D'altra banda, Adrienne Rich analitza com dels pocs estudis que abordaven el lesbianisme, alguns tendien a donar una explicació al mateix, però sense donar-la a l'heterosexualitat, partint de la premissa que l'heterosexualitat és natural i necessària i no necessita explicació. Uns altres simplement incloïen la sexualitat lesbiana sota l'homosexualitat masculina, invisibilitzant les particularitats de les dones lesbianes. A més, freqüentment s'assumia que el lesbianisme era una opció escollida després d'un rebuig als homes o a relacions insatisfactòries amb aquests.[1]

A més, afegeix que l'heterosexualitat és un requisit per a les dones al món laboral, on s'enfronten constantment a assetjament sexual, fent que un comportament heterosexual afable davant l'assetjament dels homes es converteixi en un requisit per mantenir el lloc de treball.[1][4]

Encara que en un primer moment el concepte d'heterosexualitat obligatòria va ser concebut amb relació a la situació de les dones lesbianes, avui dia s'utilitza igualment per referir-se a com els homes homosexuals s'enfronten a la presumpció d'heterosexualitat per part de la societat.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rich, Adrienne (1980) Heterosexualidad obligatoria y existencia lesbiana .
  2. Katz, Jonathan. Gay American History: Lesbians and Gay Men in the U.S.A. : a Documentary Histor (en anglès). Meridian, 1992. 
  3. Murphy, Timothy F. Reader's Guide to Lesbian and Gay Studies (en anglès). Taylor & Francis, 2000. 
  4. Catharine A. MacKinnon (1979). Sexual Harassment of Working Women: A Case of Sax Discrimination.
  5. Herrero-Brasas, Juan A. La sociedad gay: una invisible minoría. Akal, 2001. 

Vegeu també[modifica]