Poliamor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El cor infinit és àmpliament usat com a símbol del poliamor.

El poliamor (del grec poli —'molts' o 'diversos'— i del llatí amor) és la pràctica, el desig i/o l'acceptació de tenir més d'una relació íntima simultàniament amb el ple consentiment i coneixement de les diverses persones involucrades. Cal no confondre'l amb la polisexualitat (atracció cap a molts gèneres) ni amb la poligàmia (pràctica o condició d'esposar-se amb més d'una persona).[1][2]

El poliamor ha arribat a ser un terme genèric per a diverses formes de relacions no monògames o relacions sexuals o romàntiques no exclusives. El seu ús reflecteix les opcions i filosofies dels individus implicats en la relació, sovint fent ús de valors com: l'amor, la intimitat, la integritat, la igualtat, la comunicació i el compromís.[3][4]

Valors[modifica]

Dos manifestants portant una pancarta sobre poliamor en la marxa LGBT a Madrid (Espanya).

Un gran percentatge de poliamoristes defineixen la fidelitat no com a exclusivitat sexual, sinó com a fidelitat a les promeses i acords fets sobre dins la relació. En la pràctica, una relació poliamorosa pot prendre diferents formes, com ara la d'una tríada de tres persones en una relació íntima o una persona en una relació entre dues persones que mantenen altres relacions per si mateixos. Aíxí mateix, relacions on els individus realitzin intercanvis de parelles.[5][6]

Com relata la psicoterapeuta Amanda Luterman, una família poliamorosa pot prendre forma de "Kitchen Table Polyamory" (traduït com a Poliamor de taula de cuina).[7] Un estil de poliamoria en el qual tots els membres d'un polícul poden particular són còmodes i connectats entre si, ja que poden passar dinars, vacances, aniversaris o esdeveniments importants junts com un gran grup.[8] Aquest estil posa èmfasi en les connexions d'estil familiar, i no tots els membres estan necessàriament sexualment o romànticament involucrats amb qualsevol altra persona del grup. Altres estils de poliamor inclouen el poliamor paral·lel,[9] una pràctica on els membres de les relacions individuals prefereixen no conèixer detalls de les altres relacions íntimes de les seves parelles i el poliamor solista, on l'individu té o està còmode amb relacions íntimes múltiples (romàntiques o sexuals) sense voler cohabitar amb cap de les parelles.[10]

Totes aquestes formes concreten els seus propis valors i acords previs, sobrepassar aquests limits es veuria com una violació de la fidelitat. En un article a Men's Health, Zachary Zane afirma que el compromís en una relació poliamorosa significa que "estareu allà per a aquesta persona", donant-los suport, cuidant-los, i estimant-los.[11]

Formes[modifica]

Algunes formes de poliamor són les següents:

Polifidelitat[modifica]

Involucra múltiples relacions romàntiques on el contacte sexual es restringeix als membres específics del grup.

Relacions jeràrquiques[modifica]

Distingeix entre relació «primària» i «secundària» (per exemple la majoria dels matrimonis oberts).

Relació grupal i matrimoni grupal[modifica]

On es considera que tots els membres estan igualment associats els uns entre altres. El terme va ser popularitzat per alguns novel·listes com Robert Heinlein (en Foraster en terra estranya i La lluna és una cruel amant), Robert Rimmer i Valentine Starhawk.

Xarxes de relacions connexes ponderades[modifica]

On cada persona pot tenir diverses relacions, en diversos graus d'importància, amb diverses persones.

Relacions bufó-poliamorosas[modifica]

On un dels integrants és monògam però accepta que l'altre no ho sigui i sostingui relacions externes.

Arranjaments geomètrics[modifica]

Es descriu pel nombre de persones involucrades i la seva relació de connexió. Per exemple, «tríada» o «quadra» on el vèrtex (anomenat «pivoti») correspon a l'individu que té dues o més connexions. Quan mantenen relacions tots entre tots es denomina triangle o trieja en cas de ser tres, cuadreja en cas de ser quatre i així successivament.

Clan o tribu[modifica]

On les relacions d'amistat, amor i sexualitat obeeixen a xarxes complexes entre els seus membres, mantenint entre tots una identitat i cura comuna.

Referències[modifica]

  1. Sheff, Dra. Elisabeth. When Someone You Love Is Polyamorous: Understanding Poly People and Relationships (en anglès). 
  2. Attwood; Kong; Ryan-Flood; Travis S. K; Roisin Sexualities, 1998.
  3. «¿En qué consiste el poliamor y en qué se diferencia de una relación abierta?» (en castellà), 18-02-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
  4. «¿Qué es el poliamor solitario y por qué gana adeptos?» (en castellà). BBC News Mundo.
  5. “We’re Not Cheaters”: Polyamory, Mixed-Orientation Marriage and the Construction of Radical Honesty.
  6. Congost, Silvia. «Poliamor: qué es y cómo practicar este tipo de relación amorosa» (en castellà), 21-05-2021. [Consulta: 1r novembre 2022].
  7. Glassman-Hughes, Emma. «What Is Kitchen Table Polyamory?» (en anglès americà), 18-01-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
  8. Mahler, Jess. «Kitchen Table Polyamory, Parallel Polyamory, and Etiquette» (en anglès americà), 04-08-2016. [Consulta: 1r novembre 2022].
  9. Nuit, Kay. «💕 ¿Cuántos tipos y estilos de Poliamor existen?» (en castellà), 20-11-2020. [Consulta: 1r novembre 2022].
  10. Klein, Jessica. «Does 'solo polyamory' mean having it all?» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2022].
  11. «What Monogamous People Can’t Seem to Understand About Polyamory» (en anglès americà), 09-12-2020. [Consulta: 1r novembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poliamor