Igualtat de diferències

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
"Mosaic de la diversitat humana"

La Igualtat de diferències és un dels principis de l'aprenentatge dialògic[1]. Aquest aprenentatge és el conjunt d'actuacions que fan que les comunitats d'aprenentatge[2] tinguin èxit.

Aquest aprenentatge dialògic té set principis que estableixen les bases de la comunitat d'aprenentatge. Un d'aquests set principis, és la igualtat de diferències és un principi que explica que totes les persones tenen el mateix dret a ser i viure de forma diferent i a l'hora, ser tractats amb el mateix respecte i dignitat. Per tant, tot ésser humà té dret a una mateixa educació de qualitat i a tenir una oportunitat de poder accedir-hi.

Definició[modifica]

En l'actual societat de la informació, l'aprenentatge depèn cada cop més de les interaccions que els nens i nenes estableixen amb altres persones del seu entorn, en diferents espais d'aprenenatatge i desenvolupament. Aprenem a través de les interaccions amb alumnes, companys, professors... Aquestes interaccions i diàlegs que establim, han d'estar basats en una relació d'igualtat, ja que , totes les persones tenim coneixements que podem aprotar.

La igualtat de diferències és un principi que afavoreix al sistema educatiu i així evitar el fracàs escolar, és a dir, permet veure les diferències de cada persona com una cosa positiva que ajuda a la societat a millorar en l'àmbit educatiu. A més, permet adaptar l'escola a diferents contextos educatius.

És important que els docents tinguin una imatge igualitaria de tots els alumnes. La segregació d'alumnes per ser de cultures diferents pot comporatr en molts casos el fracàs escolar, per tant, les diferències s'han d'entendre com una possibilitat d'aprendre i això fa augmentar els resultat escolars.

Totes les habilitats personals han de ser valorades, totes les cultures són igual de vàlides i cal respectar-les i per tant, no ha d'implicar exclusió social ser d'un color de pell diferent, tenir una altra cultura, ser d'un altre paÏs...

Totes les persones han de compartir els seus coneixements, han d'aprendre de les diferències i culturalitzar-se interactuant i dialogant.

Relació de l'aprenentatge dialògic (igualtat de diferències) amb autors[modifica]

Tres dels autors que parlen sobre igualtat de diferències són els següents.

Paulo Freire[modifica]

Freire sempre ha defensat una igualtat que inclou el mateix dret que tenen totes les persones i grups a viure les seves pròpies opcions, a més que ha lluitat radicalment contra una diferència que deixava en segon pla la igualtat de dret de totes les persones i grups.

Freire, qui ha defensat una igualtat que inclou el mateix dret que tenen totes les persones i grups a viure les seves pròpies opcions.

Diversos o diferents hem sigut sempre menciona en Freire, fins i tot, hi va haver èpoques en què es considerava que els nascuts a unes famílies eren de sang blava, on feia referència a les persones que estaven destinats cap a les millors universitats i en altres de sang vermella, que eren els destinats a no tenir aquestes oportunitats educatives i també socials, a més que també es va considerar que els nascuts en algunes famílies havien de tenir un tipus d'educació i els nascuts d'altres famílies, una altra.

L'objectiu d'unitat en la diversitat o igualtat de les diferències de Freire, suposa que totes les persones, sense distinció de classe social, gènere, cultura o edat, tingui dret a una educació igualitària. Destaca que la diversitat no és l'objectiu, sinó, que és el camí per a arribar al veritable propòsit, que és la igualtat impedint que aquesta es canviï en homogeneïtat (igualtat), ja que si es reforça la diversitat, es corre el perill d'aprofundir en l'exclusió social.

Freire també ens planteja aquest aspecte com un dels somnis possibles, un inèdit viable de l'educació, quan diu:

Un dels somnis pels quals cal lluitar, somni possible però la concreció requereix coherència, valor, tenacitat, sentit de la justícia, força per lluitar, de tots i totes als que a ell es lliurin, és el somni d'un món menys lleig, en què disminueixin les desigualtats, en el qual les discriminacions de raça, sexe, de classe siguin senyals de vergonya i no d'afirmació orgullosa o de lamentació purament enganyosa. En el fons és un somni sense la realització la democràcia de la qual tant es parla, sobretot avui, és una farsa.

Utilitzant les paraules de Freire, creure en aquest somni i en la seva possibilitat és una de les esperances que ha d'animar a la comunitat educativa a continuar, davant diversos successos que estan passant en l'actualitat que poden conduir al desànim.

Lev Vygotsky[modifica]

Segons Vygotsky[3], el professorat ha de motivar els i les estudiants perquè siguin capaços de connectar els coneixements que ja tenen amb el que estan aprenent, per tant, el professorat ha de ser capaç d'analitzar les diferents estratègies d'aprenentatge conjuntament amb els conceptes que ja coneixen els i les estudiants i que els ajudaran a aprendre més.

Hi ha alumnes què són compatibles amb les exigències de la societat de la informació,[4] mentre que altres estudiants són exclosos de la societat, això és degut al fet que l'escola intenta seguir el ritme socioeconòmic i cultural de la societat de la informació, deixant de banda que l'educació ha de potenciar la igualtat d'oportunitats.

Vygotsky busca una transformació i una igualtat perquè tothom pugui accedir a l'educació.

Segons ell la comunicació és una millora, per tant, l'aprenentatge dialògic inclou una cooperació entre entitats, famílies, professors, estudiants...

El camí que va del nen a l'objectiu i de l'objectiu al nen, passa a través d'una altra persona. Per adquirir coneixement hem d' interactuar amb altres persones.

És important comprendre les relacions socials en les què l'individu es desenvolupa, ja que és important conèixer el context social quotidià on el subjecte adquireix coneixements, ja que aquest està determinat per la seva pròpia història personal i social, és a dir, per la seva interacció com subjecte social.

Vygotsky distingeix tres tipus d'aprenentatge:

  • Zona de Desenvoament Real: Habilitats que ha adquirit un infant sense ajuda de ningú i que el nen pot realitzar sol.
  • Zona de Desenvpament Pròxim: En aquesta zona la intervenció de la persona que proporciona ajuda passa a ser efectiva.
  • Zona de Desenvolupament Potencial: Activitats o coneixements que adquireix un nen amb ajuda d'altres persones.
Ramon Flecha[modifica]

Flecha considera que les Comunitats d'Aprenentatge són un projecte de transformació de centres educatius dirigit a la superació del fracàs escolar i l'eliminació de conflictes i per tant poden generar una igualtat educativa. Aquest projecte es distingeix per una aposta per l'aprenentatge dialògic mitjançant els grups interactius, on el diàleg igualitari es converteix en un esforç comú per aconseguir la igualtat educativa de totes les alumnes i alumnes. La transformació està orientada cap al somni de l'escola que es vol aconseguir. Des del moment en què es creen aquestes comunitats, l'aprenentatge escolar no recau exclusivament en mans del professorat, sinó que l'assoliment d'una educació de gran qualitat depèn de la participació conjunta de les famílies, les associacions del barri, el voluntariat, etc.

Les comunitats d'aprenentatge representen una aposta per la igualtat educativa en el marc de la societat de la informació, per combatre les situacions de desigualtat i promouen per tant la igualtat de diferències.

Els valors de la cooperació i la solidaritat que es fomenten a la comunitat d'aprenentatge, facilita que totes les persones tinguin possibilitats d'aconseguir els aprenentatges requerits en l'actual societat. És especialment important recalcar que les altes expectatives, són un element imprescindible perquè aquesta transformació sigui una realitat. Sense altes expectatives en l'alumnat, les famílies i el professorat aquesta transformació no seria possible.

La igualtat de diferències és contrària al principi de diversitat que relega la igualtat i que ha regit algunes reformes educatives. Dit d'una altra manera, en una situació de desigualtat, si es reforça com divers el que és excloent, i s'adapta sense transformar, el que podríem crear, en moltes ocasions, serien majors desigualtats.

Problemes actuals dins de les comunitats d'aprenentatge sobre la igualtat (escoles, centres educatius, etc)[modifica]

Un dels casos actuals és que una nena gitana estudiant de primària, va tenir dificultats per tenir una educació igualitària a la dels seus companys a causa de la seva cultura, ja que deien què la seva cultura no era adequada ni propia als estudis i per tant, es generaria una desigualtat. Aquest, no és el cas en les comunitats d'aprenentatge, ja que, se segueix un objectiu igualitari amb ella, és a dir, per exemple, que pugui obtenir els màxims resultats educatius com a qualsevol altra nena, sense haver de rebutjar la seva pròpia cultura.

En educació, moltes vegades s'ha plantejat el tracte a la diversitat des d'una visió excloent, en la que l'alumnat que és considerat com a diferent és segregat, ja que, la diferencia és vinculada amb deficiència i per tant, a l'estudiant, se li ofereix un currículum de menys aprenentatge. Això, té unes repercussions negatives que són:

  • Augment dels problemes de convivència.
  • Provoca un efecte negatiu en la qualitat de l'educació de tot l'alumnat (dificulta l'ensenyança dins de l'aula i disminueix l'aprenentatge de la resta de l'alumnat).
  • Fracàs escolar.

Aquesta pràctica organitzativa de l'alumnat divers, es coneix com a streaming, que està basat en la diferència i s'oposa totalment a la teoria de la igualtat de diferències. Es considera streaming quan dins de l'aula hi ha 1 professor/a amb 20 alumnes i també 1 professor/a amb 5 estudiants.

Referències[modifica]

  1. «Aprenentatge dialògic» (en ca). , 16-04-2018.
  2. «Comunitats d'aprenentatge» (en ca-es). [Consulta: 10 abril 2018].
  3. «Vygotsky». [Consulta: 16 abril 2018].
  4. «societat de la informació». [Consulta: 16 abril 2018].

<Aubert, A., Flecha, A., García, C., Flecha, R., & Racionero, S. (2008). Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia./>

<Flecha, R. (1997). Compartiendo Palabras. Barcelona: Paidós./>

<Freire, P. (1970). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI [V.O. Pedagogia do oprimido. Rio de Janeiro: Paz e Terra, 1970]./>

<Vygotsky, L. S. (1996). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona./>

Citacions[modifica]

Fundacionexe.org.co.(2016/10). Aprendizaje-dialógico. Recuperatde [[1]]

http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/projectes-educatius/comunitat-educativa-entorn/comunitats-aprenentatge/ ( APA )