Naturalesa humana
La naturalesa humana o naturalea[1] humana és el concepte filosòfic, segons el qual els éssers humans tendeixen a compartir una sèrie de característiques distintives inherents, que inclouen formes de pensar, sentir i actuar en el medi en el qual es desenvolupen.
La qüestió de què origina aquestes característiques distintives d'humanitat i com és de fixa la naturalesa humana té importants implicacions en l'ètica, la moral, la política i la teleologia causa que poden proveir normes o estàndards perquè els humans jutgin quin és la millor manera de viure. Les branques de la ciència associades amb l'estudi de la naturalesa humana inclouen a la sociologia, sociobiologia, la filosofia i psicologia, en particular, la psicologia evolucionista, que estudia la selecció sexual en l'evolució de l'ésser humà, i la psicologia del desenvolupament.
Bibliografia[modifica]
- Cortina, Albert. Humanismo avanzado para una sociedad biotecnológica. Madrid: Teconté, 2107.
- Jeeves, Malcolm (2011). Malcolm Jeeves, ed. Rethinking Human Nature: A Multidisciplinary Approach. Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802865571.
- Habermas, Jürgen (2009). El futuro de la naturaleza humana: ¿hacia una eugenesia liberal?. Editorial Paidós. ISBN 9788449321856.