Oikos
Oikos (grec:οἶκος, plural: οἶκοι), l'equivalent al terme "casa" a la Grècia Antiga, és el conjunt de béns i persones que constituïa la unitat bàsica de la societat a la majoria de les ciutats estat (polis), i incloïa al capdavant de l'oikos el telestai (generalment l'home de major edat -l'equivalent romà era el pater familias-), la seva família estesa (diverses generacions a més de la família nuclear -esposa i fills-), i els esclaus, que vivien junts en un marc domèstic.[3] Els grans oikos incloïen extenses explotacions agropecuàries treballades generalment pels esclaus, les quals eren també la unitat bàsica de l'economia antiga.
L'oikos funcionava com una unitat econòmica i social autàrquica, «era el centre al voltant del qual estava organitzada la vida», a partir del qual no només se satisfeien les necessitats materials, incloent-hi la seguretat, sinó també les normes i els valors ètics, els deures, les obligacions i responsabilitats, les relacions socials i les relacions amb els déus.
L' oikos no era solament la família, era tot el personal de la casa i els seus béns. Dirigir un oikos significava tant menar una granja com el govern i manteniment de la pau a la família. Enfront de l'aparatositat dels palaus de Menelau o Alcínou, el d'Ítaca és un "palau de segona classe", cosa que fa que Odisseu es converteixi en "l'heroi de l'oikos".[4]
Aquestes definicions s'apliquen al conjunt de la història de Grècia des del segle VIII al IV aC.
Aristòtil descriu l'oikos com una «comunitat constituïda naturalment per a la satisfacció de les necessitats quotidianes», els membres de les quals es defineixen com aquells que han estat criats amb un mateix aliment.[5][6]
Però la delimitació aristotèlica de les funcions de la casa opera sobre una fluctuació entre dos termes: oikos i oikia (grec: οἰκία), que poden traduir-se de la mateixa forma, com en el passatge de la Política (1252b 9-22). Però oikos i oikia no sempre significaven el mateix. Xenofont diu que la primera paraula fa al·lusió a la casa en el sentit estricte de lloc de residència, mentre que la segona denota no solament la casa sinó també les propietats.[7] Però aquesta distinció no era acceptada pels autors grecs. Els testimoniatges d'alguns oradors àtics com Isòcrates i Iseu indiquen que oikia podia connotar no solament la casa sinó també la família o la propietat, de manera que el seu sentit s'oposava al de oikos.[8] De tota manera, en el context de la llei atenesa era habitual que oikia signifiqués «casa» i oikos «propietat» o «família». També existeix un ús de oikos com a "petit edifici sagrat" (temple grec).[9]
L'oikos era la pedra angular d'aquesta societat antiga. No obstant això, al segle v aC, antics autors grecs van oposar la naturalesa del oikos amb la de la polis; el conflicte entre ambdues va ser tractada en el teatre tràgic grec.[10]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Walter Hatto Groß: Thalamos.
- ↑ Charles Gates, Ancient Cities: The Archaeology of Urban Life in the ..., 2013.
- ↑ Pablo Soriano, historia del habitar, pgs. 48-49: "De las vigas maestras de madera, que sostenían todo el maderamen de la chimenea, proviene la palabra Oikos, que en griego servía para nombrar al grupo doméstico, nuestro equivalente de familia.
- ↑ Halverson, citat a Donald Lateiner, Sardonic Smile: Nonverbal Behavior in Homeric Epic, pg. 132.
- ↑ Aristóteles, Política] 1252b 12-4
- ↑ T. W. Gallant, Risk and survival in ancient Greece.
- ↑ Xenofont, Oeconomicus i.5
- ↑ Isócrates xix.7, Iseo vi.18
- ↑ Donald White, The Extramural Sanctuary of Demeter and Persephone at Cyrene..., pg. 177: "These modest structures fall short of full-blown temples and as such loosely resemble similar buildings found at Eleusis, Acargas, the Malophoros sanctuary at Selinus, and on Acrocorinth as well as a discrete number of other sites where the small sacred building type is variously referred to as oikos, megaron, tamieion, neokorion, thesauros, and anactoron.
- ↑ RODRÍGUEZ CIDRE, Elsa; BUIS, Emiliano; ATIENZA, Alicia (compiladors), El oîkos violentado: genealogías conflictivas y perversiones del parentesco en la literatura griega antigua, Editorial de la Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires, 2013, 292 págs.
Bibliografia[modifica]
- Gallego, Julián. El mundo rural en la Grecia antigua, 2003, p. 19-21. ISBN 84-460-1437-8.
