Psicologia del desenvolupament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La psicologia del desenrotllament o desenvolupament és l'estudi científic del canvi a través de la vida. Este camp examina el canvi en una àmplia gamma d'assumptes incloent: habilitats motrius, capacitats per a solucionar problemes, comprensió conceptual, adquisició de la llengua, comprensió moral, i formació de la identitat.

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

Les preguntes tractades pels psicòlegs de desenvolupament inclouen les següents. Són els xiquets qualitativament diferents dels adults o manquen simplement de l'experiència que els adults acumulen durant la seua vida? El desenvolupament ocorre amb l'acumulació gradual del coneixement o a través de canvis a partir d'una etapa de pensament a una altra? Els xiquets naixen amb coneixement natural o calculen les coses a partir de l'experiència? El desenvolupament és conduït pel context social o per alguna cosa dins de cada xiquet? Moltes perspectives teòriques procuren explicar-ho, entre les quals la més coneguda és la teoria de les etapes de Jean Piaget.

La Teoria dels estadis[modifica | modifica el codi]

La Teoria dels estadis de Piaget, divideix el desenvolupament humà al llarg de la vida, en diferents etapes com són infància, adolescència, maduresa i vellesa. Esta divisió d'etapes és la més moderna, ja que en el moment de realitzar-se per primera vegada, la psicologia del desenvolupament estava més centrada en la psicologia infantil.

Tot això va succeir perquè en el moment de realitzar-se la teoria el govern francès pretenia una educació igual per a tothom i es trobà que hi havia diferències entre els infants. Això propicià també el desenvolupament de mètodes per a mesurar la intel·ligència i en un estudi general de l'educació de les persones.

Posteriorment, es va veure la necessitat d'augmentar l'estudi del desenvolupament a altres etapes de la vida i els avantatges que això tenia, analitzant els canvis que ocorren en una persona al llarg de la vida.

Finalment, a causa de l'envelliment de la població en general a tot Europa, últimament s'ha experimentat un fort creixement i interès per l'estudi de la vellesa i les seves malalties degeneratives (Alzheimer, Parkinson) el que ha propiciat el desenvolupament de la Gerontopsicologia, disciplina psicològica que s'encarrega d'explicar les característiques mentals de la vellesa i, sobretot, intenta millorar la qualitat de vida del ancians.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

La psicologia de desenrotllament influeix en diversos camps aplicats, com són: educació, problemes escolars, patologies del xiquet, malalties dels ancians...

La psicologia del desenvolupament complementa altres camps de la investigació bàsica dins de la psicologia: Psicologia social, Psicologia de l'envelliment, psicologia cognitiva, psicologia del llenguatge, psicologia de les emocions, psicologia de la motivació, entre altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]