Lev Vigotski

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lev Vygotski)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lev Vigotski

Lev Semeónovitx Vigotski (Лев Семенович Выготский) (Orxa, Imperi rus, 12 de novembre del 1896 - Moscou, URSS, 11 de juny 1934) fou un psicòleg del desenvolupament. D'acord amb la teoria de Vigotski, el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. Les seves contribucions són especialment respectades i influents dins el camp de la psicologia evolutiva, psicologia cultural, educativa i el desenvolupament infantil. No va ser descobert pel món occidental fins a la dècada dels 1960.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Orxa en el si d'una pròspera família jueva, però sent encara molt nen es va traslladar amb la família a Hómiel (llavors dins de l'Imperi rus, actualment Bielorússia). Els seus pares tenien gran interès que estudiés medicina i, encara que la seva vocació s'inclinava a matèries de caràcter humanístic, va aconseguir plaça en la Facultat de Medicina de Moscou. En l'últim moment, però, va renunciar a la plaça i es va matricular en la Facultat de Dret.

Paral·lelament, va seguir estudis de filosofia i història en la Universitat Xaniavski, encara que la seva titulació no estava reconeguda per les autoritats educatives tsaristes. Es va graduar el 1918 i va tornar al seu poble, Hómiel, on va treballar de professor i va estudiar psicologia. El 1924, va traslladar-se a Moscou, i hi treballà en diversos projectes.

Molts anys després, en l'última etapa de la seva vida, Vigotski va començar a estudiar medicina, buscant -hi una explicació de l'organització neurològica de les funcions mentals superiors que havia estudiat abans des d'altres perspectives. La seva prematura mort li va impedir completar aquests estudis, ja que va morir de tuberculosi el 1934, deixant al seu pas treballs i idees que encara avui estan per explorar.

Durant tota la seva vida, Vigotski es va dedicar a l'ensenyament. Va treballar inicialment a Hómiel com a professor de psicologia i com a formador de psicolègs i pedagogs. Després es va traslladar a Moscou, on es va convertir molt aviat en figura central de la psicologia de l'època. Va tenir com a alumnes Aleksander Lúria [1] i Aleksei Leóntiev, que es van convertir en els seus primers col·laboradors i seguidors.

Teories[modifica | modifica el codi]

L'obra de Vigotski inclou alguns conceptes clau; un d'aquests és la zona de desenvolupament proper (ZDP). La ZDP es refereix a la diferència entre allò que un infant és capaç de fer, amb l'ajuda d'un adult, i el que és capaç de fer tot sol. La idea d'assistir i assessorar, l'aprenentatge és el que es coneix com a bastida.

Quan un nen o nena treballen sols en un problema o tasca, estan realitzant-ho amb el que anomenem el seu nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult, una persona amb més experiència que ells, els condueix o ajuda.

Aquest concepte va ser, més tard, desenvolupat per Jerome Bruner i influenciat amb el concepte d'aquest autor de l'aprenentatge per bastida. Una altra important contribució de Vygotski ens descobreix com es relaciona això amb el desenvolupament del llenguatge. Aquest concepte és treballat i explorat en el brillant llibre Thought and Language, en el qual Vygotski estableix una explícita i profunda connexió entre la llengua oral i les construccions mentals. Al mateix temps, arriba a una conclusió sobre aquesta connexió que resumeix en una frase: «Si vols aprendre alguna cosa, ensenya-li a algú», amb l'observació que «fer-ho fora» ordena i situa el concepte en la nostra ment.

El model de desenvolupament humà de Vigotski ha estat definit com a aproximació sociocultural. Per a ell, el desenvolupament individual, ontogenètic, és el resultat del desenvolupament grupal, filogenètic, de l'espècie. El desenvolupament de l'individu és resultat de la cultura en què es troba immers. Per a Vygotski, el desenvolupament mental generalment és part dels processos d'aprenentatge de la llengua i els raonaments. Aquestes capacitats són enteses pel seu desenvolupament amb la interacció social amb els altres (especialment els pares, reals o simbòlics) i representen, d'alguna manera, el coneixement compartit de la cultura. Aquestes capacitats són desenvolupades mitjançant un procés anomenat interiorització. La interiorització descriu com les activitats socials dels nens es desenvolupen per convertir-se en activitats mentals. Quan els nens i nenes parlen i participen amb els seus pares, professors i semblants, comencen a interioritzar i a processar nova informació.

L'obra de Vigotski va ser oblidada un cop va morir i el seu treball sobre el desenvolupament cognitiu dels infants no fou present per a influenciar els psicòlegs del desenvolupament cognitiu, com ara Jean Piaget. No obstant això, més endavant, tot i que indirectament, ha influenciat progressivament en la comunitat cientificocognitivista dels Estats Units a partir de la dècada del 1960, mitjançant el treball d'un deixeble de Vygotski, Alexander Luria, que va ser tingut en compte pels pioners del cognitivisme J. Bruner i G. Miller.

Al llarg dels anys 1980, l'obra de Vigotski va ser redescoberta als EUA, en part gràcies a l'obertura al món de la Unió Soviètica a causa del Glàsnost. L'obra d'aquest autor ha resultat enormement influenciant, ja que ofereix una via per a la reconciliació de les diverses nocions de maduració per les quals el nen es veu com una flor sense obrir, una poncella que creixerà i es desenvoluparà millor autonòmament; i del conductisme, en les quals el nen és vist com una "tabula rasa", una taula buida en la qual ha d'anar construint el coneixement. Les visions de Vygotski són influents en la teoria de l'activitat, paradigma de l'aprenentatge de la Rússia soviètica, l'escola del coneixement distribuït i la metodologia de l'aprenentatge pràctic, que promulga que alguns coneixements s'adquireixen millor amb la pràctica que amb un llibre de text.

Els treballs de Vygotski són considerats per lingüistes i psicòlegs que estudien el llenguatge i la seva influència en la percepció de la realitat.

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Vigotski Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Aleksander Romànovitx Lúria (Александр Романович Лурия) (16 de juliol del 1902 - 1977) va ser un neuropsicòleg i metge rus. Deixeble de Lev Semionovich Vigotski, va ser un dels fundadors de la neurociència cognitiva, part de la neuropsicologia.