Conductisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En el camp de la psicologia, el conductisme descriu les posicions que s'estenen de la creença que l'estudi del comportament té un valor independent d'altres preocupacions. Segons això, el comportament ha de ser l'únic objecte d'estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals (creença, objectius, afectes etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s'interessa només pel comportament.

Orígens del conductisme[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XX, John B. Watson discutí el valor real d'una psicologia basada en la introspecció (psicoanàlisi) pel qual es referí al comportament com un objecte d'estudi en si mateix, i no com a mètode per a estudiar el sentit de la conducta. Açò era una ruptura substancial amb la psicologia del moment, que utilitzava el mètode d'introspecció i considerava l'estudi del comportament com quelcom sense validesa. Watson, en contrast, estudià l'ajust dels organismes als seus ambients, més específicament els estímuls particulars que provocaven als organismes a emetre les seues respostes. Molt del treball de Watson era comparatiu, és a dir, ell manipulà i observà canvis en el comportament d'animals.

El condicionament clàssic[modifica | modifica el codi]

El treball de Watson estigué molt influenciat pel treball del fisiòleg rus Ivan Pàvlov, que descobrí per casualitat el fenomen del condicionament clàssic (que eren els reflexos essencialment depresos) en el seu estudi del sistema digestiu del gos, que accentuà fortament la fisiologia i el paper dels estímuls a produir respostes condicionades. Per aquesta raó, han descrit a Watson sovint com el psicòleg del SR (estímul-resposta).

El condicionament operant[modifica | modifica el codi]

Un altre dels pesos pesants del condicionament va ser BF Skinner, qui en els anys 40 i 50, desenvolupà una classe diferent de filosofia del conductisme, anomenada sovint conductisme radical, i de la ciència, anomenada anàlisi del comportament o anàlisi experimental del comportament. D'importància particular era el seu concepte de la resposta del subjecte. En contrast amb la idea d'una resposta fisiològica, el condicionament de Skinner o condicionament operant es basa en una classe estructural de respostes diferents però funcionalment equivalents. Per exemple, mentre que una rata podia pressionar una palanca amb la seua pota esquerra o la seua pota dreta o la seua cua, totes estes respostes compartixen una funció comuna, una conseqüència comuna, que és aconseguir l'objectiu d'aquestes conductes o reforç. La rata prem la palanca per a aconseguir la bola de menjar pel que en aquest tipus de condicionament, l'estímul és posterior a la resposta, actuant com una recompensa a una determinada conducta. Aquest tipus de condicionament és el que explica per exemple, l'actitud de les persones que juguen a les màquines escurabutxaques i queden enganxades en aquesta mena de jocs.

Teràpies conductistes[modifica | modifica el codi]

Una variant del condicionament operant, és el condicionament advers on el subjecte deprén a no realitzar una conducta pel fet que al produir-se aquesta, en compte de recompensa obté una situació desagradable per a ell i per tant, va deixant d'emetre la conducta fins que aquesta desapareix. Un exemple d'açò seria quan ens posen una multa per infringir una norma de trànsit, o quan algú comet un delicte i va a la presó o quan agarres un casset al foc i te cremes ... els exemples poden ser molt variats i donar-se en qualsevol situació de la vida. La característica més important de la teràpia conductista és que encara que el subjecte sàpiga que està sent condicionat això no influïx en absolut ja produïx el mateix efecte. La teràpia conductista s'utilitza normalment per al tractament de fòbies, bulímia, patologies derivades del joc, etc.

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]