Psicologia cognitiva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Esquema de la caixa negra

La psicologia cognitiva es dedica a l'estudi del comportament humà, que se centra en els aspectes mentals, allò que hi ha entre l'estímul inicial i la resposta final. Es dedica a les causes i conseqüències que viuen els humans. Té com a objecte d'estudi els processos mentals pels quals s'elabora el coneixement i les idees, des de la percepció, la memòria i l'aprenentatge, fins a la formació de conceptes nous i raonament lògic.[1] Històricament, es pensava que aquests processos irracionals eren privats, però, actualment, els psicòlegs els poden estudiar mitjançant el mètode científic.[2]

Concepte[modifica]

La psicologia cognitiva és un camp d'estudi introduït recentment, que estudia els processos cognitius, la resolució de problemes, la presa de decisions i el raonament de les persones. També estudia l’heurística, que són aquells processos mentals que fem amb rapidesa cada dia inconscientment.[3] A més a més, se centra en l'estudi i descobriment de biaixos cognitius.

El psicòleg Daniel Kahneman explica en detall els dos sistemes de pensament (Sistema 1 i Sistema 2) en el seu llibre Pensar rápido, pensar despacio, a més d'explicar aquells biaixos cognitius que ha descobert.[2]

El més habitual és investigar aquests mecanismes amb experiments, que exposen les persones a diferents situacions. Després, s'analitza el seu comportament, raonament i la forma en la qual utilitzen una informació determinada.

Història[modifica]

La psicologia cognitiva va néixer entre els anys 1940 i 50, juntament amb els ordinadors. En aquella època s'entenia la psicologia cognitiva com a un ordinador, on el cervell actuava com el hardware d'un ordinador (és a dir, era l'aspecte material) i el treball psicològic actuava com a software (com a funcionament de la ment).

La revolució cognitiva va tenir els seus inicis una dècada més tard, entre els anys 1950 i 1960, com a conseqüència de la tendència conductista, un camp de la psicologia que es va fer molt popular en aquells temps. Tot i això, la psicologia cognitiva no va ser acceptada per als professionals i es va anomenar "caixa negra", aspectes que es consideraven inexplorables o no suficientment interessants. Es pensava que no podia ser estudiada amb el mètode científic, encara que els psicòlegs cognitius defensaven que cada individu té un esquema cognitiu preexistent i actuen respecte a ell.

L'any 1970 es va començar a dubtar la validesa del pensament computacional, ja que els científics apuntaven que els humans tenen resposta emocional i actuen diferent depenent del seu entorn, així que el seu pensament no podia ser igual que el d'un ordinador. Anys després es va crear la fundació de la Psicologia Cognitiva, es va començar a introduir com a camp d'estudi i va anar guanyant terreny.[4]

Biaixos Cognitius[modifica]

Els biaixos cognitius formen part de l’heurística i són estudiats per la psicologia cognitiva. Sorgeixen de diversos processos mentals que de vegades són difícils de distingir, ja que els duem a terme inconscientment. Aquests processos de la informació es duen a terme mitjançant dreceres (heurística) i són resultat de situacions emocionals, morals o de la influència social. Aquest concepte va ser introduït per Daniel Kahneman i el seu company Amos Tversky.[2]

Tant ells com altres investigadors han demostrat l'existència de diversos patrons de conducta en els que els judicis i decisions humanes són predictibles segons la teoria de l'elecció racional. Van explicar aquestes conductes en termes heurístics, processos intuïtius que introdueixen errors sistemàtics perquè actualment no tenen la mateixa utilitat que abans.[2] Per exemple, antigament el nostre cos estava buscant greixos i sucres constantment perquè eren escassos i necessitava sobreviure. Actualment aquesta ja no és una prioritat, ja que és un problema que tenim cobert, tot i així ens seguim atraient aquests tipus d’aliments.[5]

Aplicacions[modifica]

Existeixen nombroses aplicacions pràctiques, com per exemple proporcionar eines i coneixement per tal de millorar la memòria, ajudar a les persones a recuperar-se després d'una lesió cerebral i oferir tractaments eficaços per millorar els trastorns de l'aprenentatge.

Aprendre com pensen les persones ajuda a comprendre la feina del cervell humà, a més de permetre desenvolupar noves vies d’ajuda a persones amb dificultats cognitives o psicològiques. En tenir un major coneixement sobre com funcionen aquests processos, els psicòlegs poden desenvolupar noves formes d'ajudar a les persones a millorar els seus records o lluitar contra possibles problemes de memòria.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «¿En qué consiste la Psicología Cognitiva?» (en es-es). Blog de Psicoactiva, 08-02-2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Kahneman, Daniel. Pensar rápido, pensar despacio. Debate, p. 672. 
  3. «Psicología cognitiva: definición, teorías y autores principales» (en es-es). Psicologia Cognitiva, 29-05-2016.
  4. «Psicología cognitiva: ¿qué es, en qué consiste y quiénes la formularon?» (en es-es). La Mente es Maravillosa, 05-07-2017.
  5. Pascual Guijalba, Francisco. Cómo ser un superhéroe en la vida real (en castellano), p. 250 páginas. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]