Entorn personal d'aprenentatge

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE, per les seves sigles en anglès de Personal Learning Environment) són el conjunt d'eines, aplicacions, serveis web, relacions i/o interaccions que una persona utilitza per a gestionar el seu propi procés d'aprenentatge. Aquests sistemes ajuden als estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge.[1] Això inclou:

  • El suport a l'alumnat per a fixar els seus propis objectius d'aprenentatge.
  • Gestionar el seu propi aprenentatge.
  • La gestió dels continguts i processos.[2]
  • Comunicar-se amb altres en el procés d'aprenentatge.
  • Crear i mantenir una xarxa de contactes amb els quals compartir els aprenentatges. (Xarxa personal d'aprenentatge, PLN, per les seves sigles en anglès de Personal Learning Network).[3]

Per entendre millor què és un entorn personal d'aprenentatge podeu vore la següent presentació de diapositives que fan un resum del PLE, [1]

El concepte d'Entorn Personal d'Aprenentatge va ser definit per primera vegada a dues conferències a Manchester (Regne Unit) el 2005[4] i 2006.[5] La idea principal, al voltant de la qual es desenvolupa el PLE, és el desenvolupament d'un entorn per a la provisió de recursos d'aprenentatge i serveis per a l'estudiant. Amb una filosofia centrada en l'alumne, es diferencia de la primera generació de les tecnologies d'aprenentatge en el fet que aquelles primeres se centraven en la creació d'objectes d'aprenentatge. Aquests objectes d'aprenentatge es van agrupar i distribuir mitjançant Sistema de gestió de l'aprenentatge o els anomenats Learning Management System.

Una gran part dels SGA, com Moodle, no permeten l'accés lliure ni compartir Objectes d'aprenentatge. Encara que són gratuïts és necessari registrar-s'hi, ser-ne usuari i tindre clau d'accés per accedir als recursos educatius en obert, els quals han de ser, teòricament, accessibles i compartibles lliurement. L'Institut Tecnològic de Massachusetts conegut amb les sigles MIT (Massachusetts Institute of Technology) va desenvolupar el Dspace per permetre l'intercanvi i accés lliure de recursos dels SGA.

Context històric[modifica | modifica el codi]

Gràcies al ràpid desenvolupament tecnològic cada dia naixen tecnologies, eines i serveis que obren un món de possibilitats de comunicació i aprenentatge que permet accedir a un coneixement personalitzat.

Paral·lelament a la tecnologia, el desenvolupament de noves teories de l'aprenentatge evolucionen amb el cognitivisme i constructivisme com a base teòrica. D'una banda el cognitivisme i la teoria de l'aprenentatge significatiu el qual assumeix que l'aprenentatge es produeix a través de les connexions entre els individus, els nodes d'informació i les estructures. Aquestes connexions s'estableixen gràcies a les noves tecnologies. I d'altra banda el constructivisme i la teoria de la bastida, o scaffolding en anglés, on els aprenents van progressivament guanyant autonomia d'aprenentatge mitjançant la disminució progressiva de l'actuació del mestre o tutor. Aquests canvis en les formes d'aprenentatge donen com a resultat un canvi en el paper de l'alumne que es converteix en un subjecte actiu i proactiu en el procés d'aprenentatge que autogestiona les seves pròpies eines educatives.

Com a resultat dels esmentats canvis tecnològics, pedagògics i socials l'alumnat nadiu digital dins de la comunitat educativa requereix una actualització del procés d'ensenyament-aprenentatge cap a un entorn més motivador i adaptat al seu nou context educatiu, social i tecnològic el que s'ha traduït en l'aparició dels Entorns Personal d'Aprenentatge.

Components d'un PLE[modifica | modifica el codi]

Un PLE té tres components principals segons Castañeda i Adell[6] (2013):

Eines, mecanismes i activitats per a llegir: les fonts documentals d'informació, conegudes com "els deus del coneixement", els llocs i els mecanismes mitjançant els quals les persones s'informen de manera habitual o excepcional en diversos formats.

  • Eines: blocs, wikis, newsletters, canals de vídeo, pàgines web, llista de RSS, etc.
  • Mecanismes: recerca, curiositat, iniciativa, etc.
  • Activitats: conferències, lectura, revisió de titulars, visualització d'audiovisuals.

Eines, mecanismes i activitats per fer / reflexionar fent: en aquest component del PLE, s'integren les eines i espais en què s'utilitza la informació aconseguida; són els llocs en els quals es dóna sentit i es reconstrueix el coneixement a partir de la reflexió sobre aquesta informació. És en aquests llocs on es reelabora i publica la informació aconseguida.

  • Eines: blocs, wikis, quaderns de notes, canals de vídeo, presentacions visuals, pàgines web, etc.
  • Mecanismes: síntesi, reflexió, organització, estructuració, anàlisi, etc.
  • Activitats: creació d'un diari de treball, fer un mapa conceptual, publicar un vídeo propi, etc.

Eines, mecanismes i activitats per compartir i reflexionar en comunitat: La PLN (Xarxa Personal d'Aprenentatge).

No només es parla d'una PLE individual, format per "mi" i "les meves coses" per aprendre, sinó que s'inclou "el meu" entorn social per aprendre (Xarxa Personal d'Aprenentatge o PLN per les sigles en anglès), amb les seves fonts d'informació i relacions com a part fonamental d'aquest entorn. Al PLE s'integren les PLN, que són les eines, els processos mentals i les activitats que permeten compartir, reflexionar, discutir i reconstruir amb altres coneixements - i dubtes - així com les actituds que propicien i nodreixen aquest intercanvi.

  • Eines: eines de programari social, seguiment de l'activitat en xarxa, llocs de xarxes socials.
  • Mecanismes: assertivitat, capacitat de consens, diàleg, decisió, etc.
  • Activitats: trobades, reunions, fòrums, discussions, congressos, etc.

Un PLE pot estar compost d'un o diversos subsistemes: així, pot tractar-se d'una aplicació d'escriptori o bé estar compostos per un o més serveis web, especialment de la Web 2.0[7]

Conceptes importants en un PLE inclouen la integració dels episodis d'aprenentatge formals i informals en una experiència única, l'ús de xarxes socials que poden creuar les fronteres institucionals i la utilització de protocols de xarxa (Peer-to-peer, serveis web, sindicació de continguts) per connectar una sèrie de recursos i sistemes dins d'un espai gestionat personalment.

El PLE és l'entorn en el qual aprenem fent servir eficientment les tecnologies. Avui vivim en un món en què la informació s'ha fragmentat i dispersat en múltiples espais per acció de les tecnologies, gairebé qualsevol pot ser creador i proveïdor d'informació i el coneixement avança a velocitats vertiginoses. En aquest context, definir, conèixer, manejar i enriquir el PLE suposa una estratègia per aprendre eficientment.

En aquest sentit, i davant l'abundant flux d'informació que proveeixen els nous mitjans electrònics, és important destacar que aquesta manera d'aprendre (i de concebre l'aprenentatge) necessita un aprenent format, algú que es fixi els seus propis objectius d'aprenentatge. En aquest procés no hi ha avaluació, és a dir que l'aprenentatge circula mogut per altres interessos.

Una part essencial d'un PLE és la xarxa personal d'aprenentatge per la qual els aprenents intercanvien informació de diverses maneres i amb diversos objectes digitals. Per exemple, una Entrada de bloc, una presentació a Slideshare, són objectes compartits pels residents digitals a la web. La forma d'entendre l'aprenentatge que proposa el PLE implica abordar i incloure a la comunicació digital. Les experiències d'un aprenent de PLE impliquen que sigui agent actiu en aquest procés, és a dir, que no sigui un mer consumidor de recursos i fonts que li proveeix la xarxa sinó que aporti productes a aquesta mateixa xarxa, que la nodreixi activament. Com diu Jordi Adell, "un PLE es desenvolupa al llarg del temps". Són de gran utilitat per als residents d'internet, aquelles personen que viuen i desenvolupen la seva activitat a la web.connectivisme

Primers passos per crear un PLE[modifica | modifica el codi]

Jordi Adell, professor de Tecnologia Educativa a la Universitat Jaume I de Castelló, apunta els següents passos per crear un PLE:[8]

  1. Crear un compte Twitter i seguir a gent interessant.
  2. Compartir les teves idees amb ells.
  3. Subscriure't via RSS a blogs i/o altres fonts d'informació.
  4. Començar a escriure les teves idees i projectes en el teu propi blog en WordPress, Blogger, o Posterous.
  5. Etiqueta i comparteix les idees i projectes preferits via serveis de marcadors socials com Delicious.
  6. Participa en algunes xarxes socials com Facebook o Linkedin, per tal de compartir mitjançant enllaços socials per configurar la PLN i compartir les experiències.
  7. Gestionar tota la informació mitjançant Symbaloo, Netvibes,...

Alguns exemples de PLE :

My PLE, Mike Graces

Eines 2.0[modifica | modifica el codi]

A Internet podem trobar multitud d'eines informàtiques que ens permetran crear i mantenir el nostre entorn personal d'aprenentatge. Es tracta doncs d'una elecció personal en funció de les nostres necessitats i valorant aspectes com la seva utilitat o facilitat d'ús. En el món digital es troben diferents tipus d'eines segons la seva utilitat.

  • Per l'edició Multimèdia: Totes aquelles eines que serveixen per editar vídeo, foto, àudio, vectorització d'imatges, creació de mapes d'imatge, creació d'animacions Gif o redimensió d'imatges.
  • Per la creació de Blogs i Llocs_web.
  • Les Xarxes_socials; per contactar amb altres persones, serveixen de cercador de continguts d'interès, micrologging, com a gestor de canals RSS, marcador de continguts d'interès.
  • Per emmagatzematge i transferència d'arxius.
  • De presentacions.
  • Enquestes i sondejos.
  • Publicació digital.
  • Conversió d'arxius i descàrrega de vídeos.
  • Eines de col·laboració.
  • Gràfics i diagrames.
  • Capturadors de pantalla.
  • Cercadors.

Així doncs, les eines d'un PLE són tot aquells elements tecnològics que ens permeten buscar, classificar, elaborar i compartir informació i coneixement Aquestes són algunes de les eines més utilitzades per a la gestió d'un PLE:

  • Podcàsting : Descarrega de vídeos i àudios
  • Picasa: Per visualitzar, organitzar i editar fotografies digitals.
  • Viquipèdia: Enciclopèdia lliure i editada col·laborativament.
  • Youtube: Cercador i difusor de vídeos
  • Rss: Per rebre automàticament informació d'un lloc web
  • Slideshare: Allotjament de presentacions
  • Flickr : lloc web per compartir imatges, etiquetar, emmagatzemar i visualitzar.
  • Diigo : Gestiona la informació personal
  • Blog : diari interactiu personal
  • Blogger : un servei que et permet crear i publicar el blog
  • Wiki : lloc web on les seves pàgines poden ser editades des del navegador.
  • WordPress : Creació de blogs
  • Tumblr : microblogging que petmet als usuaris publicar
  • Prezi : Creació de presentacions
  • Google_Apps : Per documents col·laboratius en línia
  • Google_Docs_&_Spreadsheets : Per documents col·laboratius en línia
  • Dropbox : Emmagatzematge virtual i compartició d'arxius
  • Delicious : gestiona marcadors socials
  • Linkedin : Permet crear un perfil professional

El perfil d'una persona usuària d'un PLE[modifica | modifica el codi]

Per a Jordi Adell,[9] els PLE són útils per als residents digitals o persones que habiten en la xarxa i l'enriqueixen amb les seves col·laboracions, produccions.... Aquests primers s'oposen als anomenats visitants digitals que simplement consumeixen el que es produeix en la xarxa, però no hi participen activament.

Residents i visitants digitals[modifica | modifica el codi]

Els residents digitals són les persones que viuen en la xarxa i s'hi senten tan còmodes com en les relacions presencials.

Usen les xarxes socials com ara el Twitter o el Facebook per a establir relacions en les seves vides virtuals que no sols es mantenen dins de la xarxa, sinó que també es prolonguen en les seves vides reals.Usen el Blogger per a expressar les seves opinions, per a llegir les opinions de la resta de residents i per a expressar el que hi pensen. Fan videoconferències laborals amb la mateixa desimboltura i confiança amb què conversen cara a cara, parlen per telèfon o es troben en una reunió. No fan diferències entre les conversacions en línia o fora de línia perquè per a ells la xarxa forma part de la realitat i s'hi confon.

Són consumidors proactius o el que s'anomena en anglès prosumers, perquè no sols són consumidors del que es produeix en la xarxa, sinó que també en són productors. Per exemple, tenen perfils plens i actualitzats, comparteixen llistes de música preferida a Spotify, pengen fotos a Flickr, les presentacions Power Points a Slideshare o els escrits a Shribd, piulen les seves impressions sobre un curs de formació i postegen periòdicament al blog del centre o departament. Se solen associar a la xarxa actual i més social que ha desenvolupat eines més senzilles perquè qualsevol produïsca continguts.

En canvi, els visitants digitals són aquelles persones que es connecten de tant en tant a Internet, per revisar el correu, llegir un blog o un web, xatejar amb els coneguts, però continuen preferint la conversa cara a cara, una trucada o les reunions presencials; creuen que els amics de debò són els que es fan petons, que no es pot trobar parella a la xarxa o que les interaccions a través de la xarxa tenen poca credibilitat.

Per a aquestes persones, Internet és una cosa afegida, virtual o diferent de la realitat. Són consumidors i Internet és una cosa afegida, virtual o diferent de la realitat. Són consumidors i s'associen als primers anys de la xarxa, quan produir contingut requeria disposar de programes sofisticats i tenir coneixements tècnics i quan la xarxa era, sobretot, un espai d'institucions i experts que informaven els ciutadans.

Els visitants són consumidors, no són membres de la Xarxa, i aporten poc de valor al fet de pertànyer-hi.

Metàfores de la vida digital[modifica | modifica el codi]

Des que l'any 2001, Mark Prensky difonguera la distinció entre nadius digitals i immigrants digitals i la Teoria dels nadius digitals, molts han estat els autors que n'han parlat i s'han replantejat aquests dos conceptes, fins i tot, el mateix Prensky.

D'acord amb la definició actual que trobem en l'Enciclopèdia Catalana un nadiu digital[10] és un “individu que, havent nascut després del 1990, forma part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat”. Al contrari, un immigrant digital[11] és una “persona nascuda abans de l'existència de la tecnologia digital i que experimenta una certa dificultat per dominar-ne les eines. La situació d'immigrant digital contrasta amb la del nadiu digital que ha nascut en un entorn plenament digitalitzat.

L'any 2009, Mark Prensky[12] afirma que la distinció entre nadius i immigrants digitals, ja no té raó de ser perquè a mesura que ha anat avançant el segle XXI, tant uns com els altres han crescut en l'era digital. Es planteja que s'ha d'establir una altra manera de fer aquesta distinció entre les persones usuàries d'Internet que prenga com a referent el coneixement digital d'aquestes.

Un any més tard, l'any 2010, durant la intervenció en Re:publica 2010,[13] el psicòleg Peter Kruse ofereix una alternativa suggeridora i raonada a la proposta inicial de Prensky. Parla de residents i visitants, segons el comportament social de les persones. Aquest aspecte ens permet oblidar-nos dels factors de l'edat i l'escolarització que caracteritzava la proposta incial de Prensky. Durant l'any 2011, David S. White i Allison le Cornu publiquen l'article "Visitors and residents. A new typology for online engagement".[14] Després de fer una anàlisi de la proposta de Prensky, els autors proposen dues maneres a través de les quals les persones es relacionen amb la xarxa. Parlen d'un continuum de formes de relacionar-s'hi, no de diferents categories en què es classifiquen les persones.

Des d'aleshores, la metàfora, per tal de considerar quina és la competència digital de cada persona pren com a referent el lloc i l'eina, ja que aquestes representen millor l'ús que es fa de la tecnologia en la societat actual.

Projectes educatius implementats en Entorns Personals d'Aprenentatge[modifica | modifica el codi]

El projecte Plearn[modifica | modifica el codi]

L'any 2010 el Consell Nacional de Recerca del Canadà es va embarcar en un projecte de PLE anomenat Plearn.[15]

El projecte va demostrar amb el seu prototip que un entorn pot ser construït per connectar els serveis tradicionals d'aprenentatge, com ara els arxius en obert i repositoris oberts, i també els programaris i serveis per al disseny i l'explotació de les xarxes socials al si de les organitzacions o l'anomenat social networking.

També va demostrar que el PLE és pedagògicament viable, és a dir, que el suport instruccional i social, entesos com a bastides, scaffolding en anglés, els quals són necessaris per a l'aprenentatge, també poden funcionar en un Entorn Personal d'Aprenentatge.

El projecte Plearn mostrà algunes de les noves tecnologies per a la interoperabilitat. Va ser dissenyat al voltant del marc del JavaScript Object Notation (JSON), un sistema de representació que substitueix l'RSS i pot ser utilitzat tant per a la sindicació de contingut com per a l'Aplicació de Programació d'Interfícies (APIs). Això permet als programaris de distintes aplicacions que treballen conjuntament i més a prop. Per finalitzar, permet el reemplaçament de l'SCORM amb una missatgeria més robusta entre els components. El mateix tipus de sistema, anomenat OAuth, el qual permet a una persona utilitzar una eina en línia per als contactes de les xarxes socials com Facebook. Els estudiants poden així combinar les funcions d'un LMS amb les funcions de les xarxes socials.

Sistema de suport a la gestió i a l'aprenentatge o el Learning and Performance Support System (LPSS)[modifica | modifica el codi]

El Sistema de Suport a la Gestió i a l'Aprenentatge o Learning and Performance Support System (LPSS), al qual s'hi ha dedicat 5 anys i 20 milions de dòlars està dissenyat per a desenvolupar tecnologies clau i relligar-les a una plataforma comuna. Concretament són cinc tecnologies clau unides pel CommonFramework (CF):

El programa aplica aquestes tecnologies a través d'una sèrie de projectes implementats amb socis comercials i tècnics que inclouen altres filials del Govern del Canadà i el NCR. Aquests projectes estan dirigits a través d'un programa organitzat que mostra la inversió tecnològica en relació amb la demanda del client i els resultats de l'ocupació. Els programes lliurables no sols inclouen el desenvolupament de la tecnologia que pot estar implementada en entorns corporatius, institucionals o governamentals, sinó també en una sèrie de publicacions i llibres blancs que descriuen com funciona, per a què i com s'hi pot connectar a la xarxa d'aprenentatge LPSS.

També el LPSS es pot veure com un sistema per si sol. Està dissenyat i organitzat per mòduls perquè es pugui inserir, per exemple, directament en entorns de treball o contextos corporatius, acoblant-se directament als recursos humans i als requisits de formació. Aquesta interoperabilitat s'aconsegueix mitjançant el personal learning assistant (PLA). Com un LMS, el PLA mostra recursos d'aprenentatge i fa de tecnologia d'aprenentatge interoperable (usa estàndards com ADL's SCORM o IMS's LTI).

Així com un cMOOC es basa en el concepte de sindicació de continguts o RSS per a agrupar recursos des de múltiples proveïdors al voltant d'un sol tema, el LPSS utilitza la mateixa tecnologia anomenada Resource Repository Network (RNN) per a permetre a un individu obtenir distintes parts de la seva educació de múltiples proveïdors. En aquest sentit un LPSS és més semblant a un navegador personal que a un recurs o servei.

Com un navegador, cada persona té el seu exemplar de LPSS. Encara que els recursos poden ser compartits cada usuari del LPSS té la seva pròpia llista d'adreces d'Interès o bookmarks i recursos perquè cada LPSS es gestiona individualment.

Un LPSS també pot servir com un espai on l'estudiant pot tenir les seves qualificacions personals.

Un JSON anomenat xAPI (the eXperience API) creat per ADL (Advanced Distributed Learning) fa possible a un LPSS comunicar-se directament amb recursos educatius i amb LMS o MOOC, el que finalment crea un registre d'aprenentatge o learning record personal i transferible.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "¿Qué es un PLE?" David Álvarez
  2. Gros, Begoña. Evolució i reptes de l'educació virtual : construint l'e-learning del segle XXI (en català). Barcelona: Editorial UOC, 10-2011. 
  3. <<Set coses que has de saber sobre els Entorns personals d'aprenentatge>> per Educause Learning iniciative (2009). [Consultat 11/04/2014]
  4. «ALT-C 2005: exploring the frontiers of e-learning - borders, outposts and migration».
  5. «ALT-C 2006: the next generation».
  6. Jordi Adell: és doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació i professor titular de l'assignatura Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació en el Departament d'Educació de la Universitat Jaume I de Castelló. També dirigeix ​​el Centre d'Educació i Noves Tecnologies (CENT) d'aquesta universitat.
  7. Van Harmelen, Mark: «Personal Learning Environments» en School of Computer Science, Univ. of Manchester. Consultat el 05-11-2014.
  8. <<Dissenya el teu propi PLE>> Entorns personals per l'aprenentatge social.[Consultat el 11/04/2014]
  9. «Entrevista a Jordi Adell».
  10. «Definició Enciclopèdia Catalana».
  11. «Definició Enciclopèdia Catalana».
  12. «From Digital Immigrants and Digital Natives to Digital Wisdom». Marc Prensky.
  13. «Peter Kruse - What's Next? - re:publica 2010 _Teil 2».
  14. «Visitors and residents. A new typology for online engagement».
  15. «Learning and Performance Support Systems - National Research Council Canada» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]