Vés al contingut

Connectivisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens i Sthepen Downes basada en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el constructivisme, per a explicar l'efecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge.[1]

El connectivisme és la integració dels principis explorats per les teories del caos, xarxes neuronals, complexitat i acte-organització. L'aprenentatge és un procés que ocorre dins d'una àmplia gamma d'ambients que no estan necessàriament sota el control de l'individu. És per açò que el coneixement (entès com a coneixement aplicable) pot residir fora de l'ésser humà, per exemple dins d'una organització o una base de dades, i s'enfoca en la connexió especialitzada en conjunts d'informació que permet augmentar cada vegada més l'estat actual de coneixement.[2]

Aquesta teoria és conduïda per l'enteniment que les decisions estan basades en la transformació accelerada dels basaments. Contínuament s'adquireixen noves dades és adquirida deixant obsoleta l'anterior. L'habilitat per a destriar entre les informació que és important i la qual és trivial és vital, així com la capacitat per a reconèixer quan aquesta nova informació altera les decisions preses sobre la base d'informació passada.

El punt d'inici del connectivisme és l'individu.[3] El coneixement personal es fa d'una xarxa, que alimenta de informació a organitzacions i institucions, que al seu torn retroalimenten informació en la mateixa xarxa, que finalment acaba proveint nou aprenentatge a l'individu. Aquest cicle de desenvolupament del coneixement permet als aprenents mantenir-se actualitzats en el camp en el qual han format connexions.

Guarda certa similitud amb la Teoria d'Aprenentatge Social de Bandura, que proposa que les persones aprenen a través del contacte. El lema "una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital", que apareix en els documents de Siemens[4] indica l'èmfasi que dona a l'efecte de la tecnologia a la vida de la gent, com es comuniquen i com aprenen.

Mètodes d'ensenyament

[modifica]

Resumint al connectivista d'ensenyament i l'aprenentatge, Downes diu: "Ensenyar és modelar i demostrar, aprendre és practicar i reflexionar."[5]

El 2008, Siemens i Downes fan un curs en línia anomenat "Connectivisme i Coneixement Connectiu".[6] Va cobrir el connectivisme com a contingut en intentar posar en pràctica algunes de les seves idees. El curs era gratuït per tothom que hi volia participar, i més de 2.000 persones a tot el món s'hi van inscriure. La frase " Massive Open Online Course" (MOOC) descriu el model.[7]

Principis

[modifica]

Aquests tal com els descriu George Siemens[8] (2004) són:

- L'aprenentatge i el coneixement depenen de la diversitat d'opinions.

- L'aprenenentatge és un procés de connectar nodes o fonts d'informació especialitzats.

- L'aprenentatge pot estar en dispositius no humans.

- La capacitat de saber més és més crítica que allò que se sap en un moment donat.

- L'alimentació i el manteniment de les connexions és necessàri per a facilitar l'aprenentatge continu.

- L'habilitat de veure connexions entre àrees, idees i conceptes és una habilitat clau.

- L'actualització (coneixement precís i actual) és la intenció de totes les activitats connectivistes de l'aprenentatge.

- La presa de decisions és, en si mateixa, un procés d'aprenentatge. L'acte d'escollir què aprendre i el significat de la informació que es rep, és vist a través d'una realitat canviant. Una decisió correcta avui, pot estar equivocada demà degut a alteracions a l'entorn.

Nodes i enllaços

[modifica]

Un aspecte de connectivisme és la seva metàfora central d'una xarxa amb nodes i connexions.[9] En aquesta metàfora, un node és qualsevol cosa que pot ser connectat a un altre node, com una organització com la informació, dades, sentiments i imatges. Connectivisme veu l'aprenentatge com el procés de crear connexions i l'elaboració d'una xarxa. No totes les connexions són d'igual força.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Connectivisme, una teoria d'aprenentatge a blogs.xtec
  2. Connectivisme Arxivat 2013-03-07 a Wayback Machine. al wikispaces de Teories-aprenentatge-aplicacionsTIC
  3. «Connectivisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Connectivism: A Learning Theory for the Digital Age, International Journal of Instructional Technology and Distance Learning, Vol. 2 No. 1, Jan 2005
  5. Downes, Stephen. «What Connectivism Is». [Consulta: 28 gener 2009].
  6. Siemens, George; Stephen Downes. «Connectivism and Connective Knowledge». Arxivat de l'original el 2010-05-05. [Consulta: 28 gener 2009].
  7. Siemens, George. «MOOC or Mega-Connectivism Course». Arxivat de l'original el 2010-05-01. [Consulta: 28 gener 2009].
  8. Siemens, G. (2004). Connectivismo: una teoria de aprendizaje para la era digital.
  9. Connectivism: Learning as Network-Creation Arxivat 2011-02-13 a Wayback Machine., Learning Circuits, November 2005

Enllaços externs

[modifica]
  • Verhagen, Pløn. «Connectivism: A Learning Theory for the Digital Age» (en anglès), 12-12-2004. [Consulta: 21 novembre 2010].
  • Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Kerr, Bill. «» (en anglès), 11-02-2007. [Consulta: 21 novembre 2010].
  • Connectivisme Arxivat 2010-02-01 a Wayback Machine. (anglès)
  • Una introducció al coneixement connectiu (anglès)