Sistema de gestió de l'aprenentatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Com hem avançat en altres mòduls, un sistema de gestió de l'aprenentatge (learning management system, LMS) és l'eina fonamental (juntament amb l'objecte d'aprenentatge) al voltant de la qual gira la tecnologia educativa. Els LMS és un programari preparat per a gestionar, seguir i administrar activitats d'aprenentatge.

Al costat d'aquest concepte es planteja l'existència d'un altre tipus d'entorn virtual d'aprenentatge, el sistema de gestió de continguts per a l'aprenentatge (learning content management system, LCMS), que és una varietat d'entorn virtual d'aprenentatge centrada en els continguts digitals, en comptes de fer-ho en les activitats. La plataforma programari que gestiona els continguts sol incorporar també aplicacions i serveis necessaris per a gestionar-los, i també per a fer la gestió d'usuaris (estudiants i professors) i cursos.

Sistemes de gestió de l'aprenentatge i sistema de gestió de continguts per a l'aprenentatge[modifica | modifica el codi]

Formalment, l'IEEE Learning Technology Standards Commitee (LTSC) defineix l'LMS com:

"Un sistema especialitzat en tecnologia educativa basat en Internet i en les tecnologies ww (world wide web), que proporciona educació i ensenyament seguint el paradigma d'aprenentatge obert a distància."

Una altra definició més concreta que aquesta i que va més enllà d'enunciar l'objectiu final d'aquest tipus de sistemes és la següent:

"Aplicació programari basada en tecnologia web utilitzada per a planificar, implementar i assessorar en un entorn d'aprenentatge. Típicament un sistema de gestió d'aprenentatge proporciona un instructor que pot crear o enviar contingut i un entorn en què els estudiants participen i reben assessorament amb la finalitat de millorar el rendiment. Un LMS també pot proporcionar als estudiants la possibilitat d'interaccionar amb zones de debat, videoconferència o fòrums de discussió."

A partir d'aquesta definició és clar que l'objectiu principal d'aquest tipus de sistemes és afavorir el progrés acadèmic dels estudiants, i amb aquesta finalitat els sistemes d'aprenentatge en línia disposen de funcionalitats per al suport de tasques d'aprenentatge individuals, i també d'unes altres que afecten grups d'estudiants, com ara la creació d'aules i assignació d'instructors a cursos, la gestió de bústies per a enviar activitats d'avaluació i d'espais virtuals que afavoreixen la interacció dels estudiants mitjançant l'intercanvi d'opinions i coneixements.

En aquest sentit i destacant-ne les funcionalitats, trobem definit l'LMS com a:

"Programari que automatitza l'administració d'esdeveniments d'aprenentatge. L'LMS registra usuaris, cataloga cursos i emmagatzema dades d'estudiants, alhora que permet gestionar-los. Un LMS generalment és capaç de funcionar amb cursos de múltiples publicadors i proveïdors. Habitualment no inclou eines d'autoria, i en lloc d'això se centra en la gestió de cursos creats per una àmplia varietat de fonts."

Així, doncs, és fàcil adonar-se que, a part de les tasques pròpiament dirigides a l'aprenentatge o adquisició de competències que són les tasques en què es focalitza aquest tipus de sistemes, fan falta altres funcionalitats per a possibilitar el desenvolupament de l'activitat acadèmica. Per exemple, funcions de gestió d'estudiants o usuaris del sistema, catalogació de cursos, gestió d'aules, de competències, de coneixement, gestió de serveis de comunicació (fòrums de discussió o videoconferències), tutorització, generació d'informes sobre l'evolució del procés d'aprenentatge i avaluació dels estudiants.

La gran diversitat de tasques que ha de portar a terme un LMS ha donat lloc a la creació d'eines o sistemes complementaris que amplien les funcionalitats de la plataforma d'aprenentatge electrònic (e-learning), com les eines de creació de continguts, d'autoria, d'avaluació, els sistemes de gestió de continguts d'aprenentatge, els proveïdors de serveis d'aprenentatge, els sistemes de gestió d'estudiants, els sistemes de planificació de recursos o els sistemes de comptes.

Exemple d'interfície d'LCMS: Moodle

Encara que els LMS actuals són sistemes concebuts per a fer tasques concretes relacionades amb l'aprenentatge determinades prèviament, avui dia hi ha alguns autors que parlen d'una nova generació d'LMS basats no en l'aprenentatge, sinó en el mateix procés d'aprenentatge amb cert caràcter dinàmic, cosa que permet parlar de sistemes d'aprenentatge adaptatius.

No obstant això, els usuaris d'aprenentatge electrònic han necessitat cada vegada més eines integrades en els entorns que els permetin accedir a prestacions del sistema per a les quals els LMS no tenien la resposta adequada. Per això sorgeixen els sistemes de gestió de continguts per a l'aprenentatge, que tenen l'origen en el concepte de sistema de gestió de continguts (content management system, CMS).[1]

La definició més senzilla d'un sistema de gestió de continguts per a l'aprenentatge és la que el descriu com un sistema que permet crear, emmagatzemar, gestionar i desenvolupar els continguts d'aprenentatge electrònic amb la forma d'objectes d'aprenentatge, per a servir les necessitats dels individus. Com defineix Boneu:

"Los LCMS son plataformas que integran las funcionalidades de los CMS y los LMS, que incorporan la gestión de contenidos para personalizar los recursos de cada estudiante y donde las empresas se convierten en su propia entidad editora, con autosuficiencia en la publicación del contenido de una forma sencilla, rápida y eficiente, resolviendo los inconvenientes de las anteriores plataformas."[2]

Al començament, els LMS i LCMS tenien una naturalesa complementària: els LCMS no es van dissenyar per a reemplaçar els LMS, sinó per a proporcionar als clients que ho requerien la capacitat de gestionar també els continguts d'aprenentatge i els recursos de cada estudiant. Els LCMS faciliten als professors la divisió dels cursos en unitats cada vegada més petites (granulació), i d'aquesta manera fomenten la reutilització de continguts i simplifiquen la creació dels cursos. No obstant això, a la pràctica, la categoria a què pertanyen les plataformes més habituals d'aprenentatge electrònic, com Moodle o Blackboard, sol rebre el nom d'LMS o LCMS indistintament, cosa que no implica que formalment hi hagi algunes diferències entre les funcionalitats i eines que proporcionen aquests dos tipus de sistemes.[2]

Característiques i funcionalitats generals[modifica | modifica el codi]

Si bé és difícil establir una caracterització precisa de les funcionalitats d'un LMS, com a mínim les següents són comunes a tots:[3]

  • Facilitat de creació de continguts.
  • Flexibilitat en el disseny i distribució de cursos.
  • Centralització i gestió de la informació dels usuaris i les activitats, incloent-hi la matriculació, el seguiment de l'aprenentatge, l'ús dels temps i el registre de les avaluacions.
  • Creació d'espais de gestió d'activitats, tant si s'anomenen cursos com d'una altra manera.
  • Eines de comunicació síncrones i asíncrones dins dels espais de gestió d'activitats.
  • Assemblatge, reutilització i publicació de continguts d'aprenentatge.
  • Connectivitat amb altres LMS.
  • Mecanismes de seguretat del coneixement registrat, incloent-hi privilegis per a visualitzar la informació.
  • Senzillesa en la migració de continguts.

Si es considera un LMS dins del sistema d'informació d'una organització, un element essencial és la integració d'aquest LMS amb altres aplicacions de l'organització, com ara recursos humans o comptabilitat, per facilitar el càlcul de l'impacte, l'efectivitat i el cost. No obstant això, la majoria dels LMS actuals no tenen aquest tipus d'integració de manera directa.

Un LMS en el context d'una organització (per exemple, una universitat virtual) està lligat als processos dins d'aquesta organització, i per tant també ha de donar donar suport a la gestió i a la millora continuada.

Qualitat i avaluació de l'aprenentatge electrònic[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos criteris que poden ajudar a indicar la qualitat d'un LMS, derivats, és clar, de les característiques que ha de tenir un bon sistema de gestió de l'aprenentatge. Aquests criteris es poden classificar entorn de categories com les funcionalitats que aporta, el cost d'implementació i manteniment, la facilitat de manteniment, la usabilitat i documentació per a l'usuari, l'acceptació de la comunitat educativa en general, la conformitat amb estàndards, la capacitat d'integració amb altres LMS, l'escalabilitat o la seguretat.[4]

Mirant, però, més enllà de la plataforma, per a examinar, avaluar o comparar el model general d'aprenentatge electrònic d'una institució es pot prendre com a model de referència el model de maduresa d'aprenentatge electrònic eMM (e-learning maturity model).[5] Amb aquest model es vol avaluar el grau de maduresa del procés d'ensenyament-aprenentatge electrònic d'una organització examinant els LMS i els processos que s'hi desenvolupen a dins (o a l'entorn). Aquesta avaluació s'organitza entorn del concepte d'àrea de procés i les funcions que es duen a terme en aquestes àrees.[6]

Funcionalitats relacionades amb l'aprenentatge[modifica | modifica el codi]

En aquesta àrea de procés s'engloben les funcions que impacten directament en aspectes pedagògics d'aprenentatge electrònic. Les funcionalitats que segons l'eMM cal avaluar en aquesta àrea són:

  • El disseny i implementació dels cursos, estan guiats pels objectius d'aprenentatge?
  • Es proporciona als estudiants mecanismes per a la interacció amb el professorat i altres estudiants?
  • Es proporciona als estudiants competències sobre aprenentatge electrònic que els permetin fer la feina com a discents en l'LMS?
  • Es proporciona als estudiants els temps de resposta que han d'esperar dels seus docents i de la resta de personal?
  • Els estudiants, reben retroacció (feedback) de la seva activitat en els cursos?
  • Es proporcionen als estudiants competències per a desenvolupar investigacions i escrits acadèmics?
  • Es fa implicar activament els estudiants en els dissenys i activitats instruccionals?
  • L'avaluació, està dissenyada perquè l'estudiant construeixi les competències progressivament?
  • El treball de l'estudiant, és guiat per dates límit i horaris orientatius?
  • Els cursos, estan dissenyats per a resistir diferents estils d'aprenentatge i diferents capacitats dels estudiants?

Funcionalitats relacionades amb el desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Aquesta àrea inclou les funcionalitats que envolten la creació i el manteniment dels recursos d'aprenentatge, com ara:

  • Es proporciona al professorat el suport de disseny i desenvolupament que necessitarà quan comenci la seva feina amb aprenentatge electrònic?
  • El desenvolupament, disseny i lliurament de cursos, és guiat per procediments i estàndards d'aprenentatge electrònic?
  • Hi ha un pla explícit que enllaci la tecnologia d'aprenentatge electrònic amb la pedagogia i els continguts utilitzats en els cursos?
  • Els cursos, es dissenyen perquè els puguin utilitzar estudiants amb discapacitat?
  • Són fiables, valents i suficients, els elements físics que funcionen amb l'aprenentatge electrònic?
  • Tots els elements físics que funcionen amb l'aprenentatge electrònic, estan integrats d'acord amb els estàndards existents?
  • Els recursos d'aprenentatge electrònic, es dissenyen i gestionen per a maximitzar-ne la reutilització?

Funcionalitats relacionades amb el suport[modifica | modifica el codi]

Aquí s'inclouen les funcionalitats que envolten la projecció i gestió de l'aprenentatge electrònic. Aquestes funcionalitats es poden avaluar d'acord amb qüestions com:

  • Es proporciona ajuda tècnica als estudiants quan comencen el procés d'aprenentatge electrònic?
  • Es proporciona accés a biblioteca als estudiants?
  • Es recullen de manera formal les queixes i els suggeriments dels estudiants?
  • Es proporciona ajuda tutorial i educativa als estudiants?
  • Es proporciona suport pedagògic explícit per a aprenentatge electrònic al professorat i es fomenta el seu desenvolupament professional?
  • Es proporciona al professorat ajuda tècnica per a accedir a la informació digital que envien els estudiants?

Funcionalitats relacionades amb l'avaluació[modifica | modifica el codi]

Les funcionalitats que envolten l'avaluació i el control de qualitat de l'aprenentatge electrònic al llarg del tot el seu cicle de vida s'enquadren en l'àrea de procés d'avaluació. Els punts que cal considerar per a avaluar aquest procés són:

  • Els estudiants, són capaços de proporcionar una retroacció adequada sobre la qualitat i efectivitat de la seva experiència d'aprenentatge electrònic?
  • Els professors, són capaços de proporcionar una retroacció adequada sobre la qualitat i efectivitat de la seva experiència d'aprenentatge electrònic?
  • Es duen a terme de manera regular revisions formals i independents sobre els cursos d'aprenentatge electrònic?

Funcionalitats relacionades amb l'organització[modifica | modifica el codi]

En aquesta àrea s'emmarquen les funcionalitats relacionades amb la gestió i planificació institucional. Alguns dels punts que cal avaluar en aquest procés són:

  • S'utilitzen criteris formals per a emplaçar els recursos destinats a dissenyar, desenvolupar i lliurar l'aprenentatge electrònic?
  • Hi ha documentació i un pla que guiï les decisions tecnològiques quan es dissenyen i desenvolupen els cursos?
  • Hi ha polítiques i estratègies d'ensenyament-aprenentatge que guiïn l'aprenentatge electrònic?
  • Hi ha documentació i plans que assegurin la fiabilitat, integritat i validesa de la recollida, l'emmagatzematge i la recuperació d'informació?
  • Es comuniquen a l'estudiant els procediments i tecnologies que farà servir abans de començar els cursos?
  • Es comuniquen a l'estudiant els enfocaments pedagògics de l'aprenentatge electrònic abans de començar els cursos?
  • Es comunica a l'estudiant la informació administrativa necessària abans de començar els cursos?
  • La provisió d'aprenentatge electrònic, és guiada per una estratègia i gestió del negoci formal?

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Introducció als sistemes de gestió de continguts de codi obert.». [Consulta: 14 juny 2016].
  2. 2,0 2,1 Boneu, Josep M. «Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos abiertos educativos.». RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, 4(1), 8., 04-2007.
  3. Barrachina, L. Hacia una docencia de calidad: política y experiencias.. 
  4. Chacón Rivas, M. «Modelo de calidad para la evaluación de una plataforma LMS.». Modelo de calidad para la evaluación de una plataforma LMS., 09-2009, pàg. 11 - 16.
  5. «E-Learning Maturity Model». [Consulta: 14 juny 2016].
  6. Marshall, Stephen «E-Learning Maturity Model - Process Descriptions.». E-Learning Maturity Model - Process Descriptions..