Etologia humana
L'etologia humana és la branca de l'etologia sobre el comportament dels éssers humans. Irenäus Eibl-Eibesfeldt la va fundar com una línia independent d'investigació. Eibl-Eibesfeldt efectivament aplicà l'etologia general a estudis previs sobre humans en curs de Konrad Lorenz, estudiant en una perspectiva més comuna en els estudis del comportament dels animals.[1] Els fundadors de l'"etologia humana" inclouen tant Konrad Lorenz com Eibl Eibesfeldt, així com l'etòleg neerlandès Nikolaas Tinbergen. El camp de l'etologia humana és la ciència específica del comportament humà.[2]
Notes[modifica]
- ↑ Etologia humana Arxivat 2017-07-11 a Wayback Machine., entrevista a Irenäus Eibl-Eibesfeldt
- ↑ Contribuciones de la etologia al estudio del desarrollo humano y socialización, Adolfo Perinat, El Basilisco, n. 11, novembre-desembre 1980
Bibliografia[modifica]
- Charles Darwin (1872). The Expression of Emotions in Man and Animals. London: John Murray.
- Irenäus Eibl-Eibesfeldt (1970). Ethology. The Biology of Behavior. London: Holt - Rinehart and Winston Inc.
- Irenäus Eibl-Eibesfeldt (1989). Human Ethology. New York: Aldine de Gruyter.
- Konrad Lorenz (1978). Behind the Mirror: A Search for a Natural History of Human Knowledge. New York: Mariner Books.
- Gerhard Medicus (2015). Being Human - Bridging the Gap between the Sciences of Body and Mind. Berlin: VWB, ISBN 978-3-86135-584-7