Aleksandr Lúria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Lúria
Alexander Luria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1902 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kazan (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1977 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Kazan
Universitat Mèdica Estatal de Moscou I. M. Sétxenov (–1937) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiLev Vygotski Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballNeuropsicologia, psicologia del llenguatge i volkerpsychologie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge, psicòleg, special educator (en) Tradueix i antropòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLev Vygotski Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBoris Velichkovsky (en) Tradueix, Alexander Meshcheriakov (en) Tradueix, Q24009975 Tradueix, Elkhonon Goldberg i Oleg Tikhomirov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralBoris Velichkovsky (en) Tradueix, Vladimir Lubovsky (en) Tradueix, Alexander Meshcheriakov (en) Tradueix, Susanna Rubinstein (en) Tradueix, Q24009975 Tradueix, Q24350612 Tradueix i Q24351419 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRoman Luriya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Aleksandr Romànovitx Lúria (Александр Романович Лурия) (16 de juliol de 1902 - 14 d'agost de 1977), de vegades transcrit com Alexander Luria, va ser un neuropsicòleg i metge rus. Deixeble de Lev Vigotski, va ser un dels fundadors de la neurociència cognitiva, part de la neuropsicologia. Amb la publicació de les seves dues obres més importants, L'afàsia traumàtica i Les funcions corticals superiors de l'home, basats en la seva recerca dels casos de ferides cerebrals durant la Segona Guerra Mundial, es va posar al capdavant de la neuropsicologia mundial.

L'editorial espanyola KRK ha publicat dos llibres en què el neuropsicòleg relata dos interessants casos clínics: Petit llibre d'una gran memòria. La ment d'un mnemonista (Traducció al castellà: Lydia Kuper) ISBN 978-84-8367-178-8 i Món perdut i recuperat. Història d'una lesió (Traducció al castellà: Joaquín Fernández-Valdés) ISBN 978-84-8367-284-6.

Vegeu també[modifica]