Burrhus Frederic Skinner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgBurrhus Frederic Skinner
B.F. Skinner at Harvard circa 1950.jpg
Naixement 20 de març de 1904
Susquehanna Depot
Mort 18 d'agost de 1990(1990-08-18) (als 86 anys)
Cambridge
Alma mater Universitat Harvard
Ocupació psicòleg, filòsof, inventor, etòleg, autobiògraf i catedràtic d'universitat
Premis Beca Guggenheim
Howard Crosby Warren Medal
Humanist of the Year
APA Award for Distinguished Scientific Contributions to Psychology
National Medal of Science
E. L. Thorndike Award
Career Contribution Award
Gold Medal Award
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Burrhus Frederic Skinner (20 de març de 1904 - 18 d'agost de 1990), psicòleg, és un dels principals exponents del conductisme radical, que per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta, pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, és a dir, tant éssers humans com animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seues conductes.

Va reformular la llei de l'efecte de Thorndike, donant lloc a la llei del reforç, que va servir de base per a tots els seus desenvolupaments posteriors, i que afirma que si una conducta és seguida d'un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir.

Skinner, pare del condicionament operant, desenvolupà esta tècnica en contrast amb el condicionament clàssic. Les parts importants de la seua teoria van ser incloure dins del condicionament els conceptes de: càstig, reforç positiu, reforç negatiu, i el seu efecte conductual.

Els seus experiments més coneguts van ser realitzats amb coloms, i consistien a donar aliment als coloms per mitjà d'un mecanisme automàtic que s'obria aleatòriament sense tenir en compte el comportament d'estos. No obstant això, els coloms associaven la donació d'aliment amb una determinada conducta que tenien quan s'obria l'aparell. Així, els coloms arribaren a realitzar determinades formes de volar que eren repetides pensant que així obtindrien l'aliment i recordant els rituals que fem els éssers humans esperant així obtindre bona sort o un determinat premi. Posteriorment, el condicionament operant ha sigut utilitzat en experiments amb rates en laberints i ha pogut explicar la causa de molts comportaments, així com desenvolupar teràpies efectives per al seu guariment.

Skinner estava convençut que era possible aplicar les seues teories per construir una societat millor. Per difondre aquesta idea, va escriure la novel·la Walden 2, en què descrivia una comunitat utòpica que assolia un alt nivell de desenvolupament social i personal gràcies a l'aplicació dels principis del condicionament operant.

A principis dels anys 60, va mantenir una important polèmica amb el lingüista Noam Chomsky al voltant de la qüestió del desenvolupament psicològic del llenguatge. Mentre Skinner sostenia que l'aprenentatge de la parla es produeix mitjançant la llei del reforç, Chomsky defensava l'existència d'estructures innates que faciliten aquest aprenentatge. Les teories de Skinner van sortir malparades de la polèmica. Aquest fet va ser una de les fites que van marcar el final del conductisme com a paradigma dominant dins la psicologia en favor de la psicologia cognitiva.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]