John Broadus Watson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohn Broadus Watson
John Broadus Watson.JPG
Biografia
Naixement 9 gener 1878
Greenville
Mort 25 setembre 1958 (80 anys)
Nova York
Religió Ateisme
Formació Furman University Tradueix
Universitat de Chicago
Activitat
Director de tesi James Rowland Angell
Camp de treball Psicologia
Ocupació Psicòleg
Ocupador Universitat Johns Hopkins
Modifica les dades a Wikidata

John Broadus Watson (Travelers Rest, 9 de gener de 1878 - Woodbury, 25 de setembre de 1958) va ser un dels psicòlegs americans més importants del segle XX, conegut per haver establert el conductisme com a escola psicològica a través de l'article "Psychology as the Behaviorist Views it", publicat el 1913.[1] Va assegurar que podia emmotllar a qualsevol infant humà i, aplicant tècniques del comportament, crear qualsevol classe de persona ("captaire, lladre"). Naturalment, Watson, va acabar admetent que tal comesa estava lluny del que realment podia aconseguir, ja que psicòlegs anteriors a ell ho havien intentat durant dècades anteriors.

No obstant això, Watson desenvolupà el conductisme, que avui en dia constitueix una de les escoles psicològiques més importants i suposa la base metodològica de moltes teràpies de gran efectivitat. Amb el seu conductisme, Watson posà l'èmfasi en el comportament extern de les persones i les seves reaccions en determinades situacions, més que en l'estat intern i mental d'aquestes. Opinava que l'anàlisi del comportament i les reaccions eren l'únic mètode objectiu per a aconseguir la penetració en les accions humanes.

Watson quedà immortaliltzat en els llibres de psicologia pels seus experiments i per haver demostrat les seves teories sobre el condicionament amb un infant anomenat el Petit Albert, un nen de 9 mesos d'edat. L'experiment tenia l'objectiu de demostrar que el condicionament funcionava i utilitzà a Albert per a fomentar-li por a les rates. L'experiment consistia a ensenyar al nen una rata estímul neutre i a continuació s'emetia un so desagradable que provocava la por estímul condicionat fins que finalment, Albert substituí l'estímul neutre pel condicionat adquirint por a les rates. Aquest tipus d'experiments van obrir el debat sobre l'ètica a l'hora d'experimentar amb éssers humans.

A nivell personal va tenir una vida accidentada; la seva relació i posterior matrimoni amb una estudiant i ajudant (Rosalie Rayner) li va comportar la marxa del món acadèmic.[2]

Professionalment va ser vicepresident de Walther Thompson una de les més grans agències de publicitat dels Estats Units, on va aplicar les seves teoríes sobre el comportament humà.[2]

Biografia[modifica]

Watson va néixer a Travelers Rest, Carolina del Sud, fill de Pickens Butler i Emma Kesiah Watson.[3][4] La seva mare, Emma Watson, era una dona molt religiosa que obeïa les prohibicions contra l'alcohol, fumar i ballar, anomenada Watson en homenatge a un ministre Baptista destacat pensant que l'ajudaria a rebre la crida de l'Evangeli. Va criar el seu fill mitjançant una dura formació religiosa que més tard li faria rebutjar qualsevol mena de religió i convertir-se en ateu.[5][6][7] El seu pare, que era alcohòlic, va deixar la seva família a càrrec de dues dones índies quan Watson tenia 13 anys (un fet que Watson no perdonaria mai).[8] Per intentar escapar de la pobresa la mare de Watson va vendre la seva granja i va portar Watson a Greenville, Carolina del Sud,[3] perquè tingués millors oportunitats per a ser un home d'èxit.[5] Passar de viure en una població rural i aïllada a una gran ciutat com Greenville va ajudar Watson a donar-li l'oportunitat de conèixer diferents tipus de persones, fet que el va ajudar a desenvolupar les seves idees en psicologia. Watson va entendre que la universitat era important per a triomfar com a individu: "Jo sé que no puc aconseguir res en el món de l'educació si no tinc una millor preparació en una universitat de veritat".[5]

Referències[modifica]

  1. Lafuente, E. Historia de la psicologia. Madrid: UNED, 2017. 
  2. 2,0 2,1 Moore, Pete. E=mc2, The great ideas that shaped our world. London: New Burlington Books, 2003, p. 184-185. ISBN 1861155317X. 
  3. 3,0 3,1 Cohn, A.S.. The social history of the American family: An encyclopedia.. Thousand Oaks: Sage publications, 2014. 
  4. Sheehy, Noel; Forsythe, Alexandra. Fifty Key Thinkers in Psychology. Psychology Press, 2004, p. 244. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Buckley, Kerry W. Mechanical Man: John Broadus Watson and the Beginnings of Behaviorism.. Guilford Press, 1989. 
  6. Kimble, Gregory A.; Wertheimer, Michael; White, Charlotte. Portaits of Pioneers in Psychology. Psychology Press, 2013, p. 175. 
  7. Martin, Michael. The Cambridge Companion to Atheism. Cambridge University Press, 2006, p. 310. 
  8. Hotershall, D. History of Psychology. Boston: McGraw Hill, 2004. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços Relacionats[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Broadus Watson Modifica l'enllaç a Wikidata