Propiorecepció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La propiocepció [1] és el sentit que indica a l'organisme la posició de les diverses parts del propi cos. La propiorecepció regula la direcció i rang de moviment, permet reaccions i respostes automàtiques, intervé en el desenvolupament de l'esquema corporal i en la relació d'aquest amb l'espai, sustentant l'acció motriu planificada. Altres funcions en què actua amb més autonomia són el control de l'equilibri, la coordinació d'ambdós costats del cos, el manteniment del nivell d'alerta del sistema nerviós central i la influència en el desenvolupament emocional i del comportament.[2]

El sentit de la propiorecepció es compon de neurones sensorials que estan en el sistema visual, auditiu i vestibular. Existeixen receptors específics per a la pressió, llum, temperatura, so i altres experiències sensorials, els quals reben el nom genèric de receptors d'estímul adequat. D'altra banda existeixen els receptors articulars, que es troben a les articulacions, tendons o lligaments.

Sistema propioreceptiu[modifica | modifica el codi]

S'anomena sistema propioreceptiu al conjunt de receptors i nervis que componen la propiorecepció, fent possible la cenestèsia.[3]

El terme correcte seria proprioceptiu , ja que deriva del llatí proprius , que significa propi , Però en l'actualitat s'ha imposat l'ús en la comunitat mèdica del terme propioreceptiu i aquest es considera vàlid.

A diferència dels sis sentits d'exterorecepció (visió, gust, olfacte, tacte, audició i sistema vestibular) pels quals hom percep el món exterior, la propiorecepció és un sentit d'interorecepció o percepció interna, pel qual es té consciència de l'estat intern del cos.

Disfunció del sistema propioreceptiu[modifica | modifica el codi]

La disfunció d'aquest sistema s'expressa en malaptesa motriu: dificultat per mantenir cap i cos alçats, realitzar activitats coordinades amb les dues mans i manejar eines. També s'observa falta de concentració per inquietud postural, rigidesa de tronc i absència de noció de perill.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. propiorecepció a Optimot
  2. «Propiorecepció». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «cenestèsia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.