Junzi
Junzi (xinès simplificat i tradicional: 君子, pinyin: jūnzǐ),[1] o també jun zi, és un terme xinès que significa literalment "fill d'un governant"[2] i que a partir de l'ús particular que li donà Confuci[1] passà a utilitzar-se com a "persona noble"[3] o "home superior",[4][5] referint-se a una persona amb conducta moral recta independentment de l'estatus social.[2] És comparable als reis filòsofs descrits per Plató.[6] El junzi és oposat a la persona "insignificant" o "comuna"[2] ("xiao ren").[7]
El terme significava literalment "fill d'un governant" i tenia el significat inicial de persona filla de cases governants de qualsevol estat xinès amb conducta correcta. Amb el temps el requisit de l'estatus social per ser referit com a junzi no era considerat.[2]
Confucianisme[modifica]
En el confucianisme, la personalitat ideal és la santedat. Com és extremadament difícil esdevenir una persona sant, el confucianisme establí un model de personalitat moral un poc inferior a la santa i relativament més fàcil d'esdevindre'n: el junzi.[8] Zhu Xi va concebre el junzi com un sant de segona classe.[8] Confuci va tractar d'ensenyar què és el junzi mitjançant el contrast amb el xiao ren posats en exemples.[9]
En les Analectes confucianes s'explica en què consisteix un junzi, concretament en el Llibre X.[2] El deixeble Zeng (Llibre 13.4) explica la conducta general del junzi: no fa moviments bruscos, tenen una expressió sincera, no diu vulgaritats ni fa baixeses. El junzi va en compte fer amistats que no siguen junzis; les aliances amb altres junzis es diferències de les aliances de les persones ordinàries per ser de benefici mutu i no d'organitzar-se contra altres persones; no ha d'explicar si diuen que parla molt; no ha de vanagloriar-se excepte en qüestions de l'esport;[10] ni ha d'enaltir-se indirectament denigrant altres;[11] cal educar-se en el de (la virtut), però no en coses útils perquè pot fer-li córrer el risc de convertir-se en una ferramenta; la seua manera de ser no canvia per l'èxit ni el temperament per l'adversitat; és moderat en conducta i opinió; i no ha de sentir ressentiment (yuan) perquè no se'l reconega pels seus mèrits.[12]
En les Analectes el terme apareix 86 vegades.[8] La majoria de vegades significa persona superior però en alguns passatges s'utilitza per referir-se als fills literals de nobles i al propi sobirà.[4]
En altres obres d'abans de la dinastia Qin també hi apareix i ho fa en gran quantitats a causa de la importància espiritual i social en l'època: en el Zhou Yi, 64 vegades; Llibre de les Cançons, 99 vegades; El comentari de Zuo Zhuan sobre els annals de la Primavera i la Tardor, 141 i Llibre deMengzi, 54. El Zhou Yi el menciona referint-se al rei, l'adult i al gran príncep.[8]
El Llibre de les mutacions utilitza el terme de junzi per referir-se al governant de classe social alta, sent un llibre dirigit al governant/junzi. Amb el temps passà a ser dirigit als intel·lectuals i el públic en general.[8]
Concepcions recents[modifica]
Avui en dia, s'empra el terme junt al seu contrari en les circumstàncies dels contractes legals, considerats cosa de persones insignificants.[13]
El professor Mozi digué el 2001 respecte el concepte de juzi que els xinesos tenen uns requeriments morals molt alts comparats amb els dels Estats Units, arribant a afirmar que una persona moral en el país occidental és qui "acompleix la llei i paga els impostos," considerats uns requeriments molt baixos.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hagen, Kurtis. «Junzi». Confucian Key Terms, 2010. Arxivat de l'original el 20 maig 2009. [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Waley, 2009, p. 204.
- ↑ Waley, 2009, p. 207.
- ↑ 4,0 4,1 Pérez Arroyo, Joaquín. Los cuatro libros. 1ª. en esta presentación. Barcelona: Paidós, 2014, p. 424. ISBN 978-84-493-3014-8.
- ↑ Segons Waley 2009, pàg. 207-208 "Es necessita una paraula que en primer lloc signifique superioritat de naixement, però que també implique superioritat moral. Ni l'home superior de Legge, ni els diversos equivalents de Soothill (home del tipus superior, home savi, etc) acompleixen aquesta condició. El difunt Sir Reginald Johnston proposà l'home principesc; així i tot, em pareix [...] que suggereix un gran balafiament en compte de superioritat moral i de naixement."
- ↑ McEwan, Hunter. «Confuct, Method, and Care of the Soul: A Comparison of Pedagogies in Confucian and Western Thought». A: Chinese philosophy on teaching and learning : Xue ji in the twenty-first century. Universitat Estatl de Nova York, 2016, p. 67. ISBN 978-1-4384-5972-1.
- ↑ Hwang, novembre 2001, p. 195.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Yang, Tianshi. «君子——儒学的理想人格». Institut d'Història Moderna CASS. Arxivat de l'original el 18 d’abril 2015. [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ Hwang, novembre 2001, p. 196.
- ↑ Waley, 2009, p. 205.
- ↑ Waley, 2009, p. 205-206.
- ↑ Waley, 2009, p. 206.
- ↑ Fang, Tony; Faure, Guy Olivier «Chinese communication characteristics: A Yin Yang perspective». International Journal of Intercultural Relations, 35, 3, maig 2011, pàg. 329. DOI: 10.1016/j.ijintrel.2010.06.005.
Bibliografia[modifica]
- Waley, Arthur. «Términos». A: Analectas. Madrid: Editorial Popular, 2009, p. 196-222. ISBN 978-84-7884-428-9.
- Hwang, Kwang-Kuo «The Deep Structure of Confucianism: A social psychological approach». Asian Philosophy, 11, 3, novembre 2001, pàg. 179–204. DOI: 10.1080/09552360120116928.