Miserere

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Miserere (llatí per «tingueu pietat») és el nom del Salm 51 de la Bíblia, segons la primera paraule de la seva traducció en llatí.[1] En la litúrgia catòlica es fa servir en les laudes de tots els divendres de l'any, donat el seu caràcter penitencial. Joan Pau II el va definir com:

« El més intens i repetit salm penitencial, el cant del pecat i del perdó, la més profunda meditació sobre la culpa i sobre la gràcia. »
— Joan Pau II (2002:99).

És el més conegut dels salms penitencials (els altres són el 6, 32, 38, 102, 130 i 143) i té la forma d'una súplica de perdó feta per algú que mostra claredat en el coneixement de la seva culpa[2] i està afligit per això.[3] El títol del text indica que el seu autor seria David, qui hauria escrit aquest Salm després d'adonar-se del seu pecat amb la dona d'Uries i la reconvenció del profeta Natan.[4]

No obstant això, al final del salm, que parla d'una Jerusalem derruïda, sembla indicar una autoria posterior (entre el 587 i el 445 a. C.), o almenys que els versets finals haurien estat afegits posteriorment. També s'ha posat en dubte l'autoria davídica perquè en el salm s'esmenta un pecat que hauria comès l'autor «només contra Déu»,[5], en canvi el de David va ser contra Uries i la seva dona.[6] I les crítiques al tipus de culte d'holocausts i sacrificis són també una idea posterior al temps davídic. No obstant això, no s'ha pogut concloure amb certesa sobre la seva autoria.

Text llatí


Miserere mei, Deus: secundum magnam misericordiam tuam.
Et secundum multitudinem miserationum tuarum, dele iniquitatem meam.
Amplius lava me ab iniquitate mea: et a peccato meo munda me.
Quoniam iniquitatem meam ego cognosco: et peccatum meum contra me est semper.
Tibi soli peccavi, et malum coram te feci: ut justificeris in sermonibus tuis, et vincas cum judicaris.
Ecce enim in iniquitatibus conceptus sum: et in peccatis concepit me mater mea.
Ecce enim veritatem dilexisti: incerta et occulta sapientiae tuae manifestasti mihi.
Asperges me hysopo, et mundabor: lavabis me, et super nivem dealbabor.
Auditui meo dabis gaudium et laetitiam: et exsultabunt ossa humiliata.
Averte faciem tuam a peccatis meis: et omnes iniquitates meas dele.
Cor mundum crea in me, Deus: et spiritum rectum innova in visceribus meis.
Ne proiicias me a facie tua: et spiritum sanctum tuum ne auferas a me.
Redde mihi laetitiam salutaris tui: et spiritu principali confirma me.
Docebo iniquos vias tuas: et impii ad te convertentur.
Libera me de sanguinibus, Deus, Deus salutis meae: et exsultabit lingua mea justitiam tuam.
Domine, labia mea aperies: et os meum annuntiabit laudem tuam.
Quoniam si voluisses sacrificium, dedissem utique: holocaustis non delectaberis.
Sacrificium Deo spiritus contribulatus: cor contritum, et humiliatum, Deus, non despicies.
Benigne fac, Domine, in bona voluntate tua Sion: ut aedificentur muri Ierusalem.
Tunc acceptabis sacrificium justitiae, oblationes, et holocausta: tunc imponent super altare tuum vitulos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En la Vulgata té el número 50.
  2. Sal 51, 5
  3. Sal 51, 14
  4. 2Sm 11-12
  5. Sl 51, 6
  6. González, 1966, p. 246.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González, Ángel. El libro de los Salmos. Introducción, versión y comentario (en castelà). Barcelona: Editorial Herder, 1966. 
  • Wojtyła, Karol. Liturgia delle Lodi. Preghiera del mattino con la Chiesa (en italià). Roma: Libreria Editrice Vaticana, 2002. ISBN 88-209-7288-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]