Laudes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les laudes (llatí per a «lloances») en la litúrgia catòlica de ritu llatí és la segona hora de l'ofici diví matinal, després de les matines.[1] Tradicionalment s'acabaven amb un salm començant amb la paraula laudate («lloeu»), d'on ve el nom de l'hora.[2] S'estructuren, segons la regla de Sant Benet, amb variacions segons que sigui hivern o estiu, dia festiu o feiner[1] de la manera següent:

A més de les laudes cantades segons el cant gregorià monòdic, des de l'alta edat mitjana és van crear variacions polifòniques, primer per compositors anònims, i des del renaixement per compositors coneguts.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Raguer, Hilari. Els Salms de Laudes i Vespres. Centre de Pastoral Litúrgica, 2005. ISBN 8498050189. 
  • Lligadas, Josep. Salms de laudes: dies feiners. Volums 19-20 de la col·lecció Celebrar. Centre de Pastoral Litúrgica, 1998. ISBN 847467115. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 de Núrsia, Benet (sant Benet); Monjos de Montserrat, (traducció en català). Regla per als monjos. «[…] que es reguli l'horari de tal manera que a la celebració de les vigílies, després d'un brevíssim interval perquè els germans puguin sortir per les necessitats naturals, segueixin immediatament les laudes que s'han de celebrar a trenc d'alba.» 
  2. «Laudes». A: Gran Enciclopèdia de Música, s.d. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • «Laudes». Litúrgia de les hores, 2015.