Interculturalitat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
El reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món[1]

La interculturalitat és el procés d’interacció entre cultures diferents i diverses (on totes menys una solen ser fruit de la immigració) que conviuen en un mateix territori. El que defensa l’interculturalisme és el fet de valorar totes les cultures per igual, defensa la igualtat real entre aquestes i la importància que s’interrelacionin beneficiant en tot moment el diàleg, la integració, el respecte i la bona convivència.

Tenir una actitud intercultural significa ser conscients que dins una comunitat conviuen diferents cultures i per tant, això implica un enriquiment mutu.  

Segons la UNESCO,[2] la interculturalitat és entesa com totes aquelles relacions evolutives entre diferents grups culturals, la interacció equitativa de diverses cultures i la possibilitat de crear noves expressions culturals compartides, així doncs, el repte més important és ser capaços de dissenyar i implementar noves estratègies de gestió de la diversitat.

Tot el que s'ha anomenat anteriorment, dóna capacitat a un procés de comunicació intercultural el qual comporta una interacció entre diferents valors, normes de comportament i formes de percebre la realitat. Aquesta interacció dóna lloc a una necessitat de desenvolupar competències interculturals, ja que si no fos així, les diferències interculturals derivarien a motius de conflicte com a causa dels diferents valors.

Etimologia[modifica]

Interculturalitat és una paraula composta que prové del llatí i significa: “interacció entre cultures”. Inter (entre) Cultura (resultat o efecte de cultivar els coneixements humans).[3]

La cultura i la diversitat cultural[modifica]

Per entendre millor el concepte d’interculturalitat, hauríem d’entendre i d’abordar els diferents conceptes que la defineixen:[4]

  • Raça: Fa referència a les característiques físiques hereditàries que té cada població en concret.
  • Ètnia: Fa referència a la nacionalitat, el llenguatge, a trets racials i/o religiosos, és a dir, a factors culturals.[6]
  • Minoria: Grup marginat o vulnerable que viu a l'ombra de poblacions majoritàries amb una ideologia cultural diferent i dominant i que comparteix valors i fonts d'autoestima provinents de fonts molt diferents de les de la cultura majoritària.[4]

La construcció de la interculturalitat[modifica]

Per ser capaços de parlar d'interculturalitat com a tal, cal explicar quines són les característiques bàsiques que la integren, és a dir, tots aquells components que permeten que interculturalitat basada en el respecte, la diversitat i el diàleg es transporti a àrees pràctiques i reals.

Dues nenes de diferent cultura i ètnia agafades de la mà
  • Tolerància: És el valor del respecte, l'acceptació i l'estima de la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d'expressió. Fonamenten la tolerància el coneixement, l'actitud d'obertura, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de religió. La tolerància és la virtut que fa possible la pau, contribueix a susbstituir la cultura de guerra per la cultura de la pau.[7]
  • Pluralisme: Parlem de pluralisme, en aquest cas pluralisme cultural, quan acceptem que és possible conviure amb societats, grups i ètnies diferents. I a més sense deixar que cap grup perdi la seva identitat i cultura pròpia.
  • Multiculturalisme: El multiculturalisme implica reconèixer els drets de les ètnies minoritàries i que aquestes puguin tenir pròpies creences, pensaments i costums de manera lliure, sense que uns influeixin sobre els altres. No entén la diversitat la coexistència de diferents tradicions culturals dins d’un mateix territori com un problema, sinó com un aspecte positiu i beneficiós.

Relacionant els conceptes anteriors amb el d’interculturalitat observem que tenen una gran relació entre ells. Si som capaços d’integrar aquests valors, aconseguirem un interculturalisme social que permetrà que cada vegada convisqui una diversitat de cultures més gran en un territori que afavorirà la connexió d’aquests valors fonamentals.

Una comunicació intercultural és essencial i comporta conèixer, entendre, empatitzar i interessar-se amb  una cultura diferent, no només a través de la llengua, és a dir de la comunicació verbal, sinó d’una manera més extensa i complexa. Per això, cal veure-ho i entendre-ho com una font d’enriquiment, fomentant així una competència intercultural. Tenir una competència intercultural suposa doncs, tenir interès per conèixer una cultura sense rivalitats i comprenent totes les diferències que puguin haver-hi.

Així doncs per arribar a construir una societat acollidora i respectuosa amb tothom hem d’entendre la cultura com un fet social, d’interacció i basat en la diversitat i l’aprenentatge mutu amb les cultures diferents de la nostra.

Cap cultura hauria de ser subjecte d’inferioritat de condicions, ja que això comporta problemes de convivència a la societat. Hi ha tres característiques bàsiques que s’haurien de tenir en compte:

  1. Totes les persones tenen la mateixa importància i mereixen el mateix respecte.
  2. Com a éssers culturals, les persones són diferents, ja que posseeixen diferents formes de veure i fer les coses.
  3. Cap forma de veure i de fer les coses mereix superioritat o dominància.

Origen i antecedents[modifica]

La interculturalitat és un dels conceptes més reanomenats en diversos àmbits acadèmics i d’acció social. Un bon nombre de trobades científiques i una enorme quantitat de publicacions s’han dedicat els últims anys a estudiar la idea des de diferents perspectives. Parlem d’un concepte clau de la modernitat, de la cultura, de la comunicació i també de la convivència.[8]

El sorgiment dels moviments com el feixisme i el nazisme van difondre el sentiment de superioritat de la seva raça ’“ària”,  per justificar el genocidi que van exercir contra els jueus, gitanos i fins i tot sobre aquelles persones amb una malaltia congènita o que patien algun tipus de discapacitat física.  Com a resposta mundial a això, van aparèixer moviments de suport a favor de la diversitat, la tolerància i la interculturalitat, no només ètnica sinó també en altres categories, entre elles la sexual.

En l'àmbit d’organismes mundials es forma la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura) l’any 1945, any en què acaba la Segona Guerra Mundial. El final d’aquest conflicte va suposar l’inici del camí cap a la diversitat cultural, gràcies en part a la creació d’aquesta organització, la qual des de la seva creació s’encarrega de la protecció a la diversitat cultural i també del diàleg intercultural. A més a més, els moviments socials de la dècada de la postguerra l'any 1960 van reviure l'interès per la diversitat.[9]

Segons Sáez Trujillo (2002),[8] Marvin Harris en el seu llibre Antropología Cultural explica que tot i que l’interès per la cultura apareix des de l'antiguitat en tots aquells textos en els quals es narra la trobada entre dos grups culturals, no és fins a la il·lustració que no apareix l’intent sistemàtic d’estudiar la cultura.[10]

Giner, Lamo de Espinosa i Torres (1998) en el seu Diccionario de Sociología descriuen l’aparició del terme en els segles XVI i XVII com un dels objectius propis de l’humanisme. Tot i això, no és fins a la primera meitat del segle XX quan cultura i interculturalitat es troben en la “comunicació intercultural”.[11]

Segons Sáez Trujilo (2002), Rodrigo Alsina (1999)[12] realitza el primer treball específic en interculturalitat a finals dels anys cinquanta en l’obra de E. Hall (1959).[13] Segons Rodrigo Alsina, a Espanya la interculturalitat apareix en els anys noranta a la Universitat Espanyola fonamentalment en Ciències de l’Educació i Ciències del Llenguatge. La interculturalitat s’ha convertit en poc temps en un objectiu d’ensenyança i aprenentatge paral·lel a la competència comunicativa pròpia.

Context actual[modifica]

El dia mundial de la diversitat cultural per al diàleg i el desenvolupament es celebra el dia 21 de maig des de l'any 2001 com a resultat de la firma de la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural en el mateix any. El dia ofereix una oportunitat d'aprofundir les nostres reflexions sobre els valors de la diversitat cultural per aprendre a poder conviure millor tots junts. És la raó per la qual la UNESCO[2] apel·la als estats Membres i a la societat civil per celebrar aquest dia associant al número més gran d'actors i col·laboradors.

Aquesta declaració posa èmfasi en la necessitat que els governs disposin d'un marc normatiu per promoure la diversitat cultural mitjançant l'establiment de drets i obligacions, així com de programes que fomentin la comunicació, exhibició i difusió de materials de contingut cultural, sense tractar-los com a productes o béns de consum; i que a més de considerar certa flexibilitat que permeti l'adaptació als processos de globalització, alhora que promou i preserva aquesta diversitat existent.[9]

La importància de la interculturalitat[modifica]

La interculturalitat busca transformar la realitat en termes d’aprenentatge democràtic en la convivència, de valoració positiva de les diferències i de reconeixement de les institucions escolars com a espais de creixement personal i comunitari. Té una gran importància l'educació intercultural com a promotora d’una ciutadania democràtica, reflexiva i crítica que aposta per la creació d’escenaris ecològics respectuosos, en el marc de societats cada vegada més interconnectades entre si, però amb més pors i resistències a l’accelerat canvi social.

La interculturalitat en el nostre país, com en la resta de països de l’entorn europeu, es constitueix com una opció educativa i democràtica possible per gestionar adequadament problemàtiques com:

  1. La reconstrucció d’identitats culturals plurals,
  2. La promoció activa de la convivència escolar,
  3. L’estímul en la formació inicial i permanent dels professionals de l’educació.

Tot això permetria encaminar-nos cap a models educatius més justos, democràtics, solidaris i de qualitat entorn al reconeixement i l’aprofitament de la diversitat cultural.

No podem oblidar que en aquests últims temps estem rebent un nombre creixent d’immigrants i de refugiats, molts dels quals són menors estrangers no acompanyats (MENA)[14] El repte social i pedagògic és enorme per continuar oferint una educació inclusiva de qualitat, apostant per l’èxit acadèmic de tot l’alumnat, així com pels valors de sostenibilitat, cultura de pau, igualtat de gènere i justícia social.

Estudis[modifica]

EDUCAR[15] és una revista del servei de Revistes Digitals de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) publicada pel Departament de Pedagogia Aplicada.

Dins d’aquesta revista, trobem el monogràfic «Interculturalitat i cultura de la diversitat en l’educació del segle XXI» volum 55, Núm. 1 (2019).

Aquest monogràfic “Interculturalitat i cultura de la diversitat en l’educació del S. XXI” [16] tracta de cercar reflexivament la interculturalitat com una resposta pedagògica que busca el benestar i la qualitat de vida de tots els membres de la comunitat educativa i ho fa profunditzant amb la valoració positivista de la diversitat cultural i amb la recerca d’espais emocionals, ètics i actitudinals de trobada intercultural on s’analitza la diversitat cultural com un factor clau de desenvolupament social i comunitari. Tot això ho fa proposant un conjunt de recerques que aborden pràctiques pedagògiques orientades al desenvolupament pràctic de la interculturalitat com a proposta educativa inclusiva.[17]


La primera aportació d’aquest monogràfic “Diversidad cultural y escenarios migratorios. Un estudio sobre formación de profesores” [18] és un estudi realitzat per professionals de reconegut prestigi del grup de recerca Esculca, de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Els professors Francisco X. Cernadas Ríos, Mar Lorenzo Moledo i Miguel A. Santos Rego analitzen críticament la situació de la interculturalitat en els plans de formació inicial i permanent dels docents d’educació infantil i primària, i els professors d’educació secundària. Així doncs, han revisat les matèries impartides en els graus per a la formació de mestres i els màsters universitaris en Professorat d’Educació Secundària en les tres universitats gallegues. Una de les idees més rellevants d’aquest treball és l’èmfasi en la implementació de mesures formatives de manera coordinada, interconnectada i en xarxa. És la formació intercultural un dels àmbits més necessaris per al desenvolupament pràctic de la interculturalitat en el marc global de l’educació inclusiva. [19] Els resultats posen de manifest una notable carència formativa en aquest camp i en la necessitat de promoure canvis oportuns en la preparació del professorat. Finalment, es formulen algunes propostes de millora dirigides tant a l’administració educativa com a la mateixa universitat.[20]


L'article, «Diseño e implementación de una experiencia para trabajar la interculturalidad en Educación Infantil a través de realidad aumentada y códigos QR»,[21] dels professors de la Universitat de Granada Antonio-Manuel Rodríguez-García i Francisco Javier Hinojo-Lucena, i de Miriam Ágreda-Montoro, de la Universitat de Jaén, tots ells del grup de recerca AREA, un equip de recerca que estudia les realitats educatives complexes en les quals vivim.[22]

Els últims anys s’han caracteritzat per l’increment i l’arribada a les aules escolars d’alumnes procedents de països diferents, units a l’augment d’una societat àmpliament multicultural. Les necessitats que aquesta situació demanda han de treballar-se des d’edats primerenques en el sistema educatiu, per acostar els alumnes a l’entesa mútua de la societat multicultural. Sent aquest és el punt de partida per al nostre disseny i implementació d’un projecte en què es treballa l’educació intercultural a través d’eines TIC emergents com són la realitat augmentada i els codis QR, l’experiència va ser duta a terme durant el període de pràctiques dels futurs docents del Grau d’Educació Infantil, com a treball de l’assignatura de Recursos Didàctico-Tecnològics Aplicats a l’Educació Infantil durant el curs 2016-2017. Els resultats mostren la gran acceptació d’aquestes tecnologies, tant dels mestres en actiu com dels futurs docents, i la seva ocupació per treballar de manera innovadora els continguts didàctics, ressaltant una millora de la motivació, l’interès i la implicació dels seus alumnes.[23]


L’article “La interculturalitat en el context universitari: necessitats en la formació inicial dels futurs professionals de l’educació” d’Alicia Peñalva Vélez, de la Universitat Pública de Navarra, i Juan José Leiva Olivencia, de la Universitat de Màlaga, posa de manifest la importància d’aprofundir en la interculturalitat en l’escenari de la formació intercultural i en el context de la formació superior a través d’una anàlisi pedagògico-intercultural sobre les actituds existents cap a la diversitat cultural, la interculturalitat i la cultura de la diversitat en l’espai universitari.[24]

La interculturalitat en l’educació superior universitària és un factor més de qualitat educativa, que implica la introducció d’aspectes com la convivència, la valoració i validació de l’altre, i la interacció a través del mutu reconeixement. La formació inicial del professorat hauria de desenvolupar la competència intercultural com a combinació de capacitats com:

  1. Les actituds positives cap a la diversitat cultural
  2. La capacitat comunicativa
  3. La capacitat de tractar conflictes en situacions interculturals
  4. La capacitat de tenir consciència sobre la cultura pròpia i sobre com aquesta influeix en la visió i interpretació de la realitat.

Els objectius de l’estudi són analitzar les actituds d’una mostra d’alumnat sobre la immigració en el context eductiu i les seves percepcions sobre la interculturalitat.

Els resultats indiquen que la mostra posseeix actituds positives cap a la interculturalitat, però demanda més formació en la resta de capacitats que formen la competència intercultural.[25]

Referències[modifica]

  1. «Declaració Universal de Drets Humans» (en català). Assamblea General de les Nacions Unides, 1948. [Consulta: 8 desembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Educación e Interculturalidad» (en castellà). UNESCO, 2017. [Consulta: 7 desembre 2018].
  3. «Interculturalidad» (en castellà). Etimologias de Chile, 2018. [Consulta: 7 desembre 2018].
  4. 4,0 4,1 Alvarez Ruiz, Aleida. Interculturalidad: Concepto, alcances y derecho (en castellà). Primera edició, 2014. 
  5. Sobrevilla, David. Idea e historia de la filosofia de la cultura (en castellà), 1998, p. 15-16. 
  6. «¿Cuál es la diferencia entre Raza y Etnia?» (en castellà). DIFIERE, 2017. [Consulta: 9 desembre 2018].
  7. «Declaració de Principis sobre la Tolerància» (en castellà). Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura, 1995. [Consulta: 8 desembre 2018].
  8. 8,0 8,1 «En torno a la interculturalidad: reflexiones sobre cultura y comunicación para la didáctica de la lengua» (en castellà). Fernando Trujillo Sáez, 04-03-2005. [Consulta: 26 febrer 2019].
  9. 9,0 9,1 «21 de maig: Día Mundial de la Diversidad Cultural para el Diálogo y el Desarrollo» (en castellà). UNESCO. [Consulta: 26 febrer 2019].
  10. Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza Editorial, 1998. 
  11. Giner, S., Lamo de Espinosa, E. y Torres, C. Diccionario de sociologia (en castellà). Primera. Madrid: Alianza Editorial, 1998. 
  12. Rodrigo Alsina, M. Comunicación Intercultural (en castellà). Primera. Barcelona: Antrhopos, 1999. 
  13. Hall, E.T. The Silent Language (en anglès). Primera. Garden City, New York: Doubleday, 1959. 
  14. «Menores Extranjeros No Acompañados» (en castellà). Accem. [Consulta: 19 març 2006].
  15. «EDUCAR» (en català). Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB, 2019. [Consulta: 6 març 2019].
  16. «Login - SSO – Universitat Rovira i Virgili». [Consulta: 6 març 2019].
  17. «Presentació monogràfic» (en català) p. 1. EDCUCAR, 2019. [Consulta: 19 març 2006].
  18. «Login - SSO – Universitat Rovira i Virgili». [Consulta: 6 març 2019].
  19. «Interculturalidad y cultura de la diversidad en la educación del siglo XXI» p. 3. EDUCAR, 2019. [Consulta: 6 març 2019].
  20. «Diversitat cultural i escenaris migratoris» (en català). EDUCAR. [Consulta: 19 març 2006].
  21. «Web Of Science». [Consulta: 6 març 2019].
  22. «Interculturalitat i cultura de la diversitat en l’educació del segle xxi» p. 4. [Consulta: 6 març 2019].
  23. «[https://educar-uab-cat.sabidi.urv.cat/article/view/v55-n1-rodriguez-hinojo-agreda/966-pdf-es Disseny i implementació d'una experiència per a treballar la interculturalitat en Educació Infantil a través de realitat augmentada i codis QR]» (en català). EDUCAR. [Consulta: 19 març 2006].
  24. «Interculturalitat i cultura de la diversitat en l’educació del segle xxi» p. 5. EDUCAR, 2019. [Consulta: 6 març 2019].
  25. «La interculturalitat en el context universitari: necessitats en la formació inicial dels futurs professionals de l'educació» (en català). EDCUCAR. [Consulta: 19 març 2006].