Socialització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Socialització (desambiguació)».

La socialització és aquell procés pel qual una persona s'adapta al seu entorn i incorpora els elements socioculturals que se li posen a l'abast, se'ls fa seus i estableix, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat (fruit d'una llibertat condicionada pel mateix entorn social). En aquest procés de socialització podem establir-hi tres fases:

1- l'adquisició de la “cultura” (entesa com les normes socials que regeixen la societat on vivim)

2- la integració d'aquesta cultura en la personalitat i identitat de l'individu

3- la seva adaptació a l'entorn social

En el món de la sociologia, s'ha establert una diferenciació entre la socialització primària, la que té lloc durant la infantesa en l'entorn familiar i que és la que queda més arrelada en la persona; i la socialització secundària, futures socialitzacions que, a priori, no haurien d'arribar a tenir la solidesa inqüestionable de la primera. Aquesta socialització secundària és immediatament posterior a la primària, permet la interiorització de normes concretes de l'entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu. En alguns casos, la socialització secundària pot arribar a tenir un grau d'influència molt gran, si bé, a diferència de la socialització primària, l’individu pot triar la seva interiorització o no.

La socialització es produeix amb l'ajuda dels anomenats agents socialitzadors, institucions o persones capaces de transmetre els valors conductuals de la societat en qüestió. Tradicionalment, els agents de socialització més importants han estat la família i l'escola, tot i que altres institucions o organitzacions -com la religió, l'exèrcit o els gremis professionals- també han tingut un pes força important al llarg de la història.

Actualment, podríem afegir-hi els mitjans de comunicació en general, l'empresa (entesa com l'entorn laboral o la "cultura empresarial" que es transmet als treballadors) i, entre les generacions més joves, cal destacar-hi especialment les xarxes socials per l'enorme influència que tenen en el nostre procés de socialització i de percepció de la realitat. El tret més destacable d'aquests agents és que van evolucionant permanentment en el nostre entorn durant tot el procés de socialització secundària, a diferència d’altres que potser es manifestin només en una etapa concreta de la vida.

És rellevant el paper de les xarxes socials en la seva consideració d’agents socialitzadors relativament recents, però el seu impacte i la seva evolució com a tal és, potser, incomparable amb el que han tingut altres agents. El seu impacte sense precedents des de les edats més joves es manté de manera constant i continuada al llarg de tot el procés socialitzador.