George Herbert

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSaint George Herbert
George Herbert.jpg
Retrat per Robert White, 1674 (Londres, National Portrait Gallery)
 membre del Parlament d'Anglaterra 

Dades biogràfiques
Naixement George Herbert
3 d'abril de 1593
Montgomery, Powys (Gal·les)
Mort 1 de març de 1633
Bemerton (Wiltshire, Anglaterra)
Sepultura St. Andrew (Bemerton) 
Religió Anglicanisme
Alma mater Trinity College (Cambridge)
Westminster School
Activitat professional
Ocupació Sacerdot, poeta, clergue, escriptor i polític
prevere
Commemoració a Església Anglicana, luteranisme
Festivitat 27 de febrer (anglicanisme: festa menor), 1 de març (Església Luterana Evangèlica d'Amèrica)
Fets destacables Poeta
Altres dades
Membre de
Pare Richard Herbert, Lord of Cherbury Tradueix
Modifica dades a Wikidata

George Herbert (Montgomery, Powys, Gal·les, 3 d'abril de 1593 - Bemerton, Wiltshire, Anglaterra, 1 de març de 1633) fou un prevere anglicà gal·lès, poeta en anglès. És venerat com a sant per l'anglicanisme i el luteranisme.

Biografia[modifica]

Escultura a la catedral de Salisbury.

Nascut a Gal·les al si d'una família rica, va rebre una bona educació en un ambient interessat per les arts, que el portarien a ocupar càrrecs a la Universitat de Cambridge i el Parlament del Regne Unit. Estudià al Trinity College de Cambridge, on va excel·lir en la llengua i la música. Volia fer-se prevere, però va cridar l'atenció del rei Jaume I d'Anglaterra que el portà a Londres, on estigué al Parlament durant dos anys.

En morir el rei, Herbert s'ordenà ministre de l'Església d'Anglaterra en 1630. Passà la resta de la seva vida com a rector de la parròquia de Fugglestone St Peter i Bemerton St Andrew, prop de Salisbury. Se n'ocupà molt dels fidels, ajudant-los en les seves necessitats materials i espirituals. Encara en vida seva, Henry Vaughan el qualificà de "gloriosíssim sant i profeta".[1]

Va escriure poemes religiosos, caracteritzats per la precisió del llenguatge, la varietat mètrica i un ús enginyós de les figures i conceptes, en la línia dels poetes metafísics anglesos del moment. En una carta a Nicholas Ferrar, ell mateix diu que els seus escrits són "pintura dels conflictes espirituals entre Déu i la seva ànima abans que hagués subjectat la meva voluntat a Jesús, el meu amo". Alguns d'aquests poemes es transformaren en himne utilitzats encara avui a la litúrgia: "King of Glory, King of Peace" (o Praise), "Let all the world in every corner sing" (Antiphon) o "Teach me, my God and King" (The Elixir).

Notes[modifica]

  1. Henry Vaughan. Mount of Olives, 1652

Enllaços externs[modifica]