Himne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. La paraula deriva del grec ὕμνος (hymnos) que significa "un tipus de cant religiós que expressa una lloança, exaltació i / o adoració a Déu". Al principi va ser una composició coral, per després perpetuar com a gènere de poesia llatina a l'Edat Mitjana.

Un himne pot estar dedicat a un déu, a un sant, a un heroi o a un personatge cèlebre. També pot estar dedicat a celebrar una victòria o un altre esdeveniment memorable o expressar alegria o entusiasme. També pot ser una composició musical que identifica una col·lectivitat, una regió, un poble o una nació i que uneix els que la interpreten; entre aquests es troben els himnes nacionals. Aquests darrers himnes solen ser, o bé marxes, o bé poemes lírics.

Història[modifica | modifica el codi]

Entre els himnes més antics es troben els himnes reials sumeris i grecs (de finals del III mil·lenni aC), el Gran Himne a Aten, compost pel faraó Akhenaton a l'Antic Egipte; els upavedes una col·lecció d'himnes en la tradició de l'hinduisme; els salms, una col·lecció de cançons del judaisme; els gathes, himnes en honor d'Ahura Mazda i l'himne d'Ugarit.

La més antiga obra anotada completa de música antiga és una cançó hurrita, un himne escrit en cuneïforme ugarític sil·làbic dedicat a la deessa Nikkal.

La tradició occidental dels himnes comença amb els himnes homèrics, una col·lecció d'himnes antics grecs que foren escrits al segle VII aC lloant les deïtats de la religió de l'Antiga Grècia. S'ha conservat una col·lecció de sis himnes literaris del poeta alexandrí Cal·límac del segle III aC.

Els grecs perfeccionaren l'himne amb els ritmes de la poesia i amb els encants de la música. Tenien molts tipus d'himnes: l'invocatiu, el llaudatiu, l'admiratiu, el votiu, el teogònic i el filosòfic. Els himnes d'Orfeu pertanyen al gènere invocatiu. En compongueren també de diferents gèneres Homer, Cleante, Cal·límac, Teòcrit, Anacreont, Tirteu, Safo de Lesbos, Simònides, Píndar i d'altres. Els cors de la tragèdia grega no eren sinó himnes o invocacions.

L'himne profà arribà al més grau de perfecció amb Carmen saeculare d'Horaci, compost per ordre d'August per a la celebració dels ludi saeculares de l'any 17 aC, en què un cor de jovençans i de donzelles cantaven alternativament aquest himne en lloança als déus Apol·lo i Diana.

A Orient, al tabernacle de Jahvè ressonaren per primer cop les al·leluies compostes pels legisladors, els sacerdots i els reis. Aquests càntics referien i celebraren la grandesa de la deïtat, el seu poder, la seva justícia, la seva immensitat i la seva saviesa infinita.

Els himnes més antics que es coneixen són els de Moisès i de Dèbora, la profetessa que cantà en acció de gràcies al Déu dels hebreus, 2710 anys abans de Crist. Esdres ha recollit a la Bíblia el major nombre de càntics hebreus amb aquest epígraf: Sepertheillim, és a dir, llibre de les lloances.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himne Modifica l'enllaç a Wikidata