Josep Massot i Muntaner

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el monjo benedictí català. Vegeu-ne altres significats a «Josep Massot».
Infotaula de personaJosep Massot i Muntaner
Biografia
Naixement (es) Josep Massot Muntaner
3 de novembre de 1941 (1941-11-03) (76 anys)
Palma (Mallorca)
Nacionalitat Països Catalans
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista, director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Ocupador Universitat de Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Josep Massot i Muntaner (Palma, 3 de novembre de 1941) és un monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista català, director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des de l'any 1971.[1]

Biografia[modifica]

Josep Massot, premiat amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives

Va néixer el 1941 a la ciutat de Palma. Va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963, i amplià els seus estudis de filosofia i teologia a Alemanya.[2] Entre 1970 i 1973 donà classes a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1973, fou nomenat secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Col·laborà amb la Gran Enciclopèdia Catalana[2] i dirigí el Diccionari de Literatura Catalana del 1977 al 1979, any de la seva publicació.[3] Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, és conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa.

L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear, el 1996 amb la Creu de Sant Jordi, i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, l'any 1994 fou guardonat amb el Crítica Serra d'Or de Recerca en Humanitats. És doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears[4] (1999) i la Universitat de València (2016).[5] El 2012 se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[6][7] L'any 2018 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.[8]

Monestir de Montserrat[modifica]

L'any 1962 ingressà a l'orde benedictí del Monestir de Montserrat, i fou ordenat prevere el 1972. Des de 1971 és director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. L'any 2010 va publicar una edició actualitzada de la "Història de Montserrat".[9]

Obra[modifica]

Interessat de ben jove pels estudis històrics i lingüístics, s'especialitzà en l'Edat mitjana i en altres temes com la postguerra o la història de l'Església. Ha impulsat treballs de recerca i homenatges sobre autors històrics de la cultura catalana, i també estudis filològics.

Ha publicat un gran nombre d'obres, d'entre les quals destaquen:

  • 1972: Els mallorquins i la llengua autòctona
  • 1973: Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània
  • 1976: La Guerra Civil a Mallorca
  • 1977: Església i societat a la Mallorca del segle XX
  • 1978: Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1959)
  • 1979: Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana
  • 1990: Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears
  • 1992: Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme
  • 1996: El primer franquisme a Mallorca
  • 1997: Guerra civil i repressió a Mallorca
  • 1998: Tres escriptors davant la guerra civil
  • 2002: Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (amb una biobibliografia de l'autor)

També ha escrit sovint a la premsa i a revistes especialitzades, com ara a Els Marges, Serra d'Or, Lluc o Estudis Romànics. L'any 1984 fou publicat el Cançoner musical de Mallorca, obra del seu avi Josep Massot i Planes[10] (1875-1943), músic i folklorista.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Felip Mateu i Llopis
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVI

2002-
Succeït per:
'

Plantilla:Medalles d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats