Josep Massot i Muntaner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el monjo benedictí català. Vegeu-ne altres significats a «Josep Massot».
Infotaula de personaJosep Massot i Muntaner
50 anys Premi d'Honor de les Lletres Catalanes DC92135 (45133472194).jpg
Josep Massot (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonjo, historiador, escriptor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Massot i Muntaner (Palma, 3 de novembre de 1941) és un monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista català, director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des de l'any 1971.[1]

Biografia[modifica]

Josep Massot, premiat amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives

Va néixer el 1941 a la ciutat de Palma. Va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963, i amplià els seus estudis de filosofia i teologia a Alemanya.[2] Entre 1970 i 1973 donà classes a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1973, fou nomenat secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Col·laborà amb la Gran Enciclopèdia Catalana[2] i dirigí el Diccionari de Literatura Catalana del 1977 al 1979, any de la seva publicació.[3] Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, és conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Randa.

L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear, el 1996 amb la Creu de Sant Jordi, i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, l'any 1994 fou guardonat amb el Crítica Serra d'Or de Recerca en Humanitats. És doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears[4] (1999) i la Universitat de València (2016).[5] El 2012 se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[6][7] L'any 2018 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats [8] i l'any 2019 la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Monestir de Montserrat[modifica]

L'any 1962 ingressà a l'orde benedictí del Monestir de Montserrat, i fou ordenat prevere el 1972. Des de 1971 és director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. L'any 2010 va publicar una edició actualitzada de la "Història de Montserrat".[9]

Obra[modifica]

Interessat de ben jove pels estudis històrics i lingüístics, s'especialitzà en l'edat mitjana i en altres temes com la postguerra o la història de l'Església. Ha impulsat treballs de recerca i homenatges sobre autors històrics de la cultura catalana, i també estudis filològics.

Ha publicat un gran nombre d'obres, d'entre les quals destaquen:

  • 1972: Els mallorquins i la llengua autòctona
  • 1973: Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània
  • 1976: La Guerra Civil a Mallorca
  • 1977: Església i societat a la Mallorca del segle XX
  • 1978: Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1959)
  • 1979: Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana
  • 1990: Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears
  • 1992: Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme
  • 1996: El primer franquisme a Mallorca
  • 1997: Guerra civil i repressió a Mallorca
  • 1998: Tres escriptors davant la guerra civil
  • 2002: Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (amb una biobibliografia de l'autor)

També ha escrit sovint a la premsa i a revistes especialitzades, com ara a Els Marges, Serra d'Or, Lluc o Estudis Romànics. L'any 1984 fou publicat el Cançoner musical de Mallorca, obra del seu avi Josep Massot i Planes[10] (1875-1943), músic i folklorista.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Josep Massot i Muntaner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Josep Massot i Muntaner: «S'està desfent la infraestructura cultural que tant ha costat d'edificar al llarg de dècades de molta feina i no sé com ens en sortirem a la llarga»». Òmnium Cultural, núm. 21, tardor 2012, pp. 8-13.
  3. ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  4. ↑ «Josep Massot, Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (Palma, 18 de juny de 1999)» (en català).
  5. ↑ «La Universitat investeix com a doctors ‘honoris causa’ la sociòloga Saskia Sassen i el filòleg Josep Massot» (en català).
  6. ↑ «Josep Massot i Muntaner, premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 26-03-2012. [Consulta: 26 març 2012].
  7. ↑ «El pare Massot defensa la llengua catalana en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». 324.cat, 13-06-2012. [Consulta: 13 juny 2012].
  8. ↑ «Josep Massot i Manuel Lladonosa, medalles d'honor de la Xarxa Vives». Diari de Girona, 14-07-2018. [Consulta: 13 setembre 2018].
  9. ↑ «Ressenya de l'edició 2010 de la "Història de Montserrat». Llibrevell.cat, 23-08-2010. [Consulta: 14 juny 2012].
  10. ↑ «Josep Massot i Planes» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Felip Mateu i Llopis 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVI
2002- 		Succeït per:
'
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Massot_i_Muntaner&oldid=24287659»