Lluís Claret i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Claret i Serra
Biografia
Naixement10 març 1951 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Andorra la Vella Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióvioloncel·lista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAndreu Claret i Casadessús Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Claret i Solé, Andreu Claret i Serra i Gerard Claret i Serra Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1178336 Musicbrainz: 4deddce5-9dc9-4aec-a660-024a314c4c91 Allmusic: mn0002191268 Modifica el valor a Wikidata

Lluís Claret i Serra (Andorra la Vella, 10 de març de 1951) és un violoncel·lista andorrà, fill de l'empresari i polític Andreu Claret i Casadessús, i la Maria Serra. És germà del violinista Gerard Claret i Serra, del periodista Andreu Claret i Serra i del defensor de la cultura catalana a França Joan Claret i Solé. Pau Casals i Defilló, íntim amic del seu pare, fou el seu padrí.[1]

Fill d'una família d'exiliats catalans,[2] s'inicià al món de la música a l'Escola de Música del mestre Isidre Marva Palau, una filial del Conservatori del Liceu, situada a La Seu d'Urgell.[3] Va estudiar violoncel amb Enric Casals i Defilló, Sants Sagrera, Josep Trotta, Radu Aldulescu, Bernhard Greenhouse, Eva Janzer i György Sebök[2] i va ser un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona.[4] Debutà al Palau de la Música Catalana l'any 1968, juntament amb el seu germà, de la mà d'Antoni Ros Marbà.[5] El 1972 debutà com a solista amb el Concert per a violoncel i orquestra.[5] És membre fundador de l'Escola de Música de Barcelona, on desenvolupa una activitat pedagògica.[6]Ha estat professor del Conservatori d'Andorra, de Barcelona, de Bolonya i de Toulouse.[2]

El 1993 va enregistrar per a Auvidis Valois la integral de les suites de Bach per a violoncel sol, que posteriorment va interpretar al Teatre Nacional de Catalunya el 1997. El 1996 va estrenar a Barcelona Elegía, de Joan Guinjoan. El 2007 va fundar el Berlín Trio amb la violinista Christiane Edinger i el pianista Klaus Hellwig.

Reconeixements[modifica]

Ha guanyat el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó (a Florència el 1973) i els primers premis dels concursos internacionals de Bolonya (1975), Pau Casals de Barcelona (1976) i Mstislav Rostropovič de La Rochelle (1977).[2] També ha estat solista convidat a les orquestres National Symphony Orchestra, Orquestra Filharmònica de Moscou, English Chamber Orchestra o l'Hungaria Philharmonia, entre d'altres. També va rebre la Creu de Sant Jordi el 1996.[2]

Referències[modifica]

  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sancliment, Martí «Lluís Claret: “El violoncel és la meva veu”». Núvol.cat, 25-06-2014 [Consulta: 26 juny 2014].
  3. VALLRIBERA MIR, Manuel «Pere Vallribera i el triangle musical Andorra-Barcelona-Prada». Portella. Andorra, lletres, arts, núm. 6, Primavera 2013, pàg. 40-41.
  4. «Festivals de Meritxell». Informacions, 20-09-1981, pàg. [53-54].
  5. 5,0 5,1 «Lluís i Gerard Claret 50 anys de carrera artística». Arxius Lluís i Gerard Claret. [Consulta: 12 novembre 2021].
  6. VALLS, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. 1a edició. Andorra: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 117. ISBN 978-99920-1-629-9. 

Enllaços externs[modifica]