Lluís Claret i Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgLluís Claret i Serra Creu de Sant Jordi 1984
Lluis Claret.jpg
Naixement 1951
Andorra la Vella Andorra
Es coneix per fundador de l'Escola de Música de Barcelona
Ocupació Violoncel
Instrument Violoncel
Premis Premi Creu de Sant Jordi

Lloc web www.lluisclaret.ad/
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Lluís Claret i Serra (Andorra la Vella 1951) és un violoncel·lista andorrà, fill de l'empresari i polític Andreu Claret i Casadessús, i germà del violinista Gerard Claret i Serra, del periodista Andreu Claret i Serra i del defensor de la cultura catalana a France Joan Claret i Solé. Pau Casals i Defilló, íntim amic del seu pare, fou el seu padrí.[1]

Fill d'una família d'exiliats catalans,[2] va estudiar violoncel amb Enric Casals i Defilló, Radu Aldulescu, Bernhard Greenhouse, Eva Janzer i György Sebök[2] i va ser un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona. És membre fundador de l'Escola de Música de Barcelona, on desenvolupa una activitat pedagògica. Ha estat professor del Conservatori d’Andorra, de Barcelona, de Bolonya i de Toulouse.[2]

El 1993 va enregistrar per a Auvidis Valois la integral de les suites de Bach per a violoncel sol, que posteriorment va interpretar al Teatre Nacional de Catalunya el 1997. El 1996 va estrenar a Barcelona Elegía, de Joan Guinjoan. El 2007 va fundar el Berlín Trio amb la violinista Christiane Edinger i el pianista Klaus Hellwig.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Ha guanyat el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó (a Florència el 1973) i els primers premis dels concursos internacionals de Bolonya (1975), Pau Casals de Barcelona (1976) i Mstislav Rostropovič de La Rochelle (1977).[2] També ha estat solista convidat a les orquestres National Symphony Orchestra, Orquestra Filharmònica de Moscou, English Chamber Orchestra o l’Hungaria Philharmonia, entre d’altres. També va rebre la Creu de Sant Jordi el 1996.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sancliment, Martí «Lluís Claret: “El violoncel és la meva veu”». Núvol.cat, 25-06-2014 [Consulta: 26 juny 2014].