Andorra la Vella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andorra la Vella
Bandera d'Andorra la Vella Escut d'Andorra la Vella
(bandera) (escut)
Localització
Andorra la Vella i Escaldes-Engordany
Andorra la Vella i Escaldes-Engordany
Estat
• Parròquia
Andorra
Andorra la Vella
Gentilici andorrà
andorrana
Superfície 30 km²
Altitud 1 013 msnm
Població (2011)
  • Densitat
22,256 hab.
741,87 hab/km²
Coordenades 42° 30′ 27.11″ N, 01° 31′ 18.54″ E / 42.5075306°N,1.5218167°E / 42.5075306; 1.5218167Coord.: 42° 30′ 27.11″ N, 01° 31′ 18.54″ E / 42.5075306°N,1.5218167°E / 42.5075306; 1.5218167
Dirigents:
• Cònsol major:
• Cònsol menor:

Conxita Marsol Riart
Marc Pons Martell
Codi postal AD500
Web

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país. Amb una superfície de 12 km² i una població de 22.256 habitants el 2015,[1] és la parròquia més petita i la més poblada alhora. Està situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, on formen la Valira, i es troba a 1.013 m d'altitud. Forma una aglomeració urbana d'uns 40.000 habitants amb la població d'Escaldes-Engordany.

La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s'allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos molt més baixos que el seu entorn. S'hi produeixen mobles, tabac i conyac.

L'edifici més emblemàtic de la ciutat és la Casa de la Vall, casa forta del segle XVI que és la seu del Consell General (el Parlament andorrà) des del 1702. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve màrtir, i conserva l'absis i el campanar romànics del segle XI. Al sud de la ciutat hi ha la interessant església romànica de Santa Coloma, de campanar circular.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La principal teoria sobre l'origen del topònim Andorra és que podria derivar de l'àrab al-Darra, el significat del qual és "bosc".[2] Altres teories suggereixen que deriva del terme navarrès andurrial, que significa "terra coberta d'arbusts".[3] El sobrenom la Vella, és a dir, la vila, li fou afegit posteriorment per tal de distingir la vila del conjunt del territori homònim i potser també per a subratllar-ne la capitalitat.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Andorra
Les sis parròquies que consten en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell.

La parròquia d'Andorra és esmentada per primer cop a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 839. Un dels seus representants, Sinfré Raimon, va signar a la venda de les possessions andorranes que Ermengol V d’Urgell va fer al bisbe Pere Berenguer, el 1133. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des del 1278, data de la signatura dels Pariatges, un acord segons el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir-ne la sobirania.

Durant l’alta edat mitja, la necessitat d’organitzar-se davant dels poders feudals va obligar als habitants de les parròquies a cercar mecanismes de representació. Les primeres formes de govern comunitari, documentades des de la fi del segle XIII, van ser les assemblees de tots els caps de casa, que es trobaven als porxos de les esglésies o als cementiris. Al llarg del segle XV aquestes assemblees generals van donar pas a la constitució d’òrgans de govern més reduïts, governats per representants electes: prohoms, pròcers, jurats, etc. Els noms actuals de cònsols i consellers es van fixar al llarg del segle XVI.

Localització d'Andorra dins del Comtat d'Urgell, vassall del rei català.

Fins a la segregació d’Escaldes, s’alternaven en el càrrec de cònsol major els representants dels quarts d’Andorra i del d’Escaldes, un any cadascun. Els quarts són divisions polítiques administratives dins de cada parròquia.

Els comuns decidien sobre aspectes bàsics de la vida econòmica i social de les seves comunitats. Controlaven els recursos naturals, gestionaven els espais de pastura i conreu. Imposaven taxes i tributs. Aprovaven les concessions per a l’explotació de mines de ferro i la instal·lació de fargues, algunes de les quals eren de propietat comunal. Mantenien els ponts i els camins del seu terme. Legislaven a través de les ordinacions i nomenaven els càrrecs i oficis de l’administració comunal: mostassaf i manadors.

Els cònsols en actiu i els de l’any anterior formaven part del Consell de la Terra, l’assemblea de totes les parròquies que es va consolidar el 1419 per concessió del copríncep episcopal Francesc de Tovià i que poc després va ratificar el copríncep comte de Foix. En la pràctica, Andorra funcionava com una federació de parròquies, unides en la defensa d’interessos comuns.

La consideració d’Andorra la Vella —de fet, fins al segle XVIII se’n deia la vila d’Andorra— com a capital de les Valls és un fet tangible des del segle XV, quan s’hi estableix la primera seu del Consell de la Terra, en un casal del cap del Carrer. El 1702 el Consell va adquirir a la família Busquets la seva casa pairal, la que seria transformada en Casa de la Vall.

Andorra la Vella al 1920.

La Nova Reforma del 1866 va ampliar el dret a vot als tots els caps de casa. A partir d’aquest moment, el càrrec de cònsol va ser incompatible amb el de conseller general. L’aprovació de la Nova Reforma va donar pas a un període d’inestabilitat i conflictes: la societat andorrana intentava trobar el seu camí per assolir la modernitat política.

Coincidint amb una incipient industrialització i amb l’obertura a l’exterior, la revolució del 1933 va propiciar la instauració del sufragi general masculí.

El 1978 es va produir la primera i, de moment, única, modificació de l’ancestral estructura parroquial andorrana, quan el quart d’Escaldes-Engordany es va constituir en la setena parròquia, fent que el quart d’Andorra la Vella esdevingués també parròquia.

La creació de la nova parròquia estava emmarcada en el seguit de reformes polítiques que van impulsar els andorrans a partir dels anys setanta, i que va desembocar en el procés que va portar a l’aprovació de la Constitució del 1993. Aquesta constitució va establir al país una democràcia parlamentària amb els tres poders (executiu, legislatiu i judicial) localitzats a Andorra la Vella. El text reconeix el paper dels comuns i relaciona les seves competències, que el 1993 van ser desplegades en llei.

Andorra la Vella va optar a ser seu dels Jocs Olímpics d'hivern de 2010, els vint-i-unens de la història olímpica moderna, que finalment tingueren lloc a Vancouver (Canadà).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella és situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita. La ciutat, situada a 1.029 metres d'altitud sota la serra d’Enclar (2 317 m), es troba a 11 i a 33 km, respectivament, per carretera, de la frontera amb Catalunya i França.[4]

La muntanya més alta de la parròquia és el Bony de la Pica, de 2.402 msnm. Els voltants d'Andorra la Vella estan coberts d'extensos boscos de muntanya mitjana, influenciada per l'altitud, i l'espècie dominant és el pi roig (pinus sylvestris). A més dels pobles de Santa Coloma d’Andorra, són dins la parròquia l’antic llogaret de la Margineda, les bordes de la Comella i el castell de Sant Vicenç de Montclar. Al nord del nucli antic hi ha els nous barris de les Closes de Guillemó, Sant Andreu, Prada Guillemó i Prada Ramon.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és temperat. La classificació climàtica de Köppen és Cfb. La temperatura mitjana anual a Andorra la Vella és de 9,6 °C.[5]

Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any
Mitjana de les màximes 5,7°C 7,1°C 9,8°C 12,2°C 16,0°C 20,1°C 23,3°C 23,0°C 19,7°C 14,7°C 9,7°C 5,7°C 13,9°C
Mitjana de les mínimes -1,1°C -0,8°C 1,2°C 3,0°C 6,6°C 10,3°C 13,0°C 13,0°C 10,8°C 6,5°C 2,3°C 0,0°C 5,4°C
Pluja 51mm 54mm 66mm 74mm 102mm 101mm 65mm 89mm 83mm 74mm 72mm 68mm 899mm

Demografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat d'Andorra la Vella forma una aglomeració urbana d'uns 50.000 habitants juntament amb les parròquies d'Escaldes-Engordany a l'est i Sant Julià de Lòria al sud. Aquesta aglomeració s'estén en sentit longitudinal seguint el traçat de la carretera.

Andorra la Vella té 24.574 habitants, segons el cens de 2007.[6] La població està composta per un 43% de ciutadans de nacionalitat espanyola, 33% d'andorrans, 11% de portuguesos, i 7% de francesos, més algunes altres comunitats minoritàries.

Evolució demogràfica
1865 1947 1965 1981 1985 1988 1995 2000 2005 2007
1.100 1.975 8.833 14.783 17.201 19.566 21.984 20.845 23.587 20.436

Administració[modifica | modifica el codi]

Mandat Cònsol major Partit
1992-1995 Lluís Viu Torres[7] Nova Democràcia
1996-1997 Lluís Viu Torres[8] Nova Democràcia
1997-2003 Concepció Mora Jordana[9] Coalició pel Progrés (CP)
2004-2007 Francesc Xavier Mora Baron[10] Partit Socialdemòcrata (PS)
2008-2011 Maria Rosa Ferrer Obiols[11] Partit Socialdemòcrata
2012-2015 Maria Rosa Ferrer i Obiols[11] Coalició d'Independents per Andorra la Vella
2015 Jordi Ramon Minguillón Capdevila Coalició d'Independents per Andorra la Vella
2016- Conxita Marsol Riart Demòcrates per Andorra

Atractius turístics[modifica | modifica el codi]

Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l'esquí, la capital del Principat disposa d'altres atractius turístics com la visita d'esglésies i edificis històrics.

Els principals centres comercials i grans magatzems com Pyrénées, Escale i Hyper Andorra es troben a l'avinguda de Meritxell, mentre que l'Andorra 2000 es troba a l'avinguda de Tarragona (CG-1).

El 2014 va començar l'Andorra Red Music, un festival de música que té voluntat anual.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella està agermanada amb:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Departament d'Estadística». www.estadistica.ad. [Consulta: 9 setembre 2016].
  2. «España es una importante base para terroristas, según EEUU» (en es-es). [Consulta: 9 setembre 2016].
  3. Room, Adrian. Placenames of the World. Estats Units d'Amèrica: McFarland, 2003, p. 29. ISBN 0786418141. 
  4. 4,0 4,1 «Andorra la Vella | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 9 setembre 2016].
  5. Climate data (castellà)
  6. Servei d'estudis del Ministeri de Finances
  7. Anuaris.cat
  8. Govern d'Andorra - Eleccions comunals 1995
  9. Govern d'Andorra - Eleccions comunals 1999
  10. Govern d'Andorra - Eleccions comunals 2003
  11. 11,0 11,1 Govern d'Andorra - Eleccions comunals 2003
  12. «Andorra la Vella i Sant Pol de Mar oficialitzen el seu agermanament». Diari d'Andorra, 24-07-2010. [Consulta: 26 juliol 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]