Andorra la Vella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAndorra la Vella
Andorra la Vella
Bandera d'Andorra la Vella Escut d'Andorra la Vella
Bandera d'Andorra la Vella Escut d'Andorra la Vella
Santa Coloma Andorra.jpg

Localització
Andorra la Vella in Andorra.svg
42° 30′ N, 1° 30′ E / 42.5°N,1.5°E / 42.5; 1.5
País Andorra
Parròquia Andorra la Vella
Població
Total 22.615 (2014)
• Densitat 753,83 hab/km²
Gentilici andorrà, andorrana
Geografia
Superfície 30 km²
Banyat per Valira
Altitud 1.023 m
Limita amb
Història
Fundació segle IX
Organització i govern
• Cònsola Majora Conxita Marsol i Riart
• Cònsol Menor Marc Pons Martell
Indicatius
Codi postal AD500
Fus horari
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país. Amb una superfície de 12 km² i una població de 22.256 habitants el 2015,[1] és la parròquia més petita i la més poblada alhora. Està situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, on formen la Valira, i es troba a 1.013 m d'altitud. Forma una aglomeració urbana d'uns 40.000 habitants amb la població d'Escaldes-Engordany.

La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s'allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos molt més baixos que el seu entorn. S'hi produeixen mobles, tabac i conyac.

L'edifici més emblemàtic de la ciutat és la Casa de la Vall, casa forta del segle XVI que és la seu del Consell General (el Parlament andorrà) des del 1702. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve màrtir, i conserva l'absis i el campanar romànics del segle XI. Al sud de la ciutat hi ha la interessant església romànica de Santa Coloma, de campanar circular.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La principal teoria sobre l'origen del topònim Andorra és que podria derivar de l'àrab al-Darra, el significat del qual és "bosc".[2] Altres teories suggereixen que deriva del terme navarrès andurrial, que significa "terra coberta d'arbusts".[3] El sobrenom la Vella, és a dir, la vila, li fou afegit posteriorment per tal de distingir la vila del conjunt del territori homònim i potser també per a subratllar-ne la capitalitat.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Andorra
Les sis parròquies que consten en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell.

La parròquia d'Andorra és esmentada per primer cop a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 839. Un dels seus representants, Sinfré Raimon, va signar a la venda de les possessions andorranes que Ermengol V d’Urgell va fer al bisbe Pere Berenguer, el 1133. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des del 1278, data de la signatura dels Pariatges, un acord segons el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir-ne la sobirania.

Durant l’alta edat mitja, la necessitat d’organitzar-se davant dels poders feudals va obligar als habitants de les parròquies a cercar mecanismes de representació. Les primeres formes de govern comunitari, documentades des de la fi del segle XIII, van ser les assemblees de tots els caps de casa, que es trobaven als porxos de les esglésies o als cementiris. Al llarg del segle XV aquestes assemblees generals van donar pas a la constitució d’òrgans de govern més reduïts, governats per representants electes: prohoms, pròcers, jurats, etc. Els noms actuals de cònsols i consellers es van fixar al llarg del segle XVI.

Localització d'Andorra dins del Comtat d'Urgell, vassall del rei català.

Fins a la segregació d’Escaldes, s’alternaven en el càrrec de cònsol major els representants dels quarts d’Andorra i del d’Escaldes, un any cadascun. Els quarts són divisions polítiques administratives dins de cada parròquia.

Els comuns decidien sobre aspectes bàsics de la vida econòmica i social de les seves comunitats. Controlaven els recursos naturals, gestionaven els espais de pastura i conreu. Imposaven taxes i tributs. Aprovaven les concessions per a l’explotació de mines de ferro i la instal·lació de fargues, algunes de les quals eren de propietat comunal. Mantenien els ponts i els camins del seu terme. Legislaven a través de les ordinacions i nomenaven els càrrecs i oficis de l’administració comunal: mostassaf i manadors.

Els cònsols en actiu i els de l’any anterior formaven part del Consell de la Terra, l’assemblea de totes les parròquies que es va consolidar el 1419 per concessió del copríncep episcopal Francesc de Tovià i que poc després va ratificar el copríncep comte de Foix. En la pràctica, Andorra funcionava com una federació de parròquies, unides en la defensa d’interessos comuns.

La consideració d’Andorra la Vella —de fet, fins al segle XVIII se’n deia la vila d’Andorra— com a capital de les Valls és un fet tangible des del segle XV, quan s’hi estableix la primera seu del Consell de la Terra, en un casal del cap del Carrer. El 1702 el Consell va adquirir a la família Busquets la seva casa pairal, la que seria transformada en Casa de la Vall.

La Nova Reforma del 1866 va ampliar el dret a vot als tots els caps de casa. A partir d’aquest moment, el càrrec de cònsol va ser incompatible amb el de conseller general. L’aprovació de la Nova Reforma va donar pas a un període d’inestabilitat i conflictes: la societat andorrana intentava trobar el seu camí per assolir la modernitat política.

Andorra la Vella al 1920.

Coincidint amb una incipient industrialització i amb l’obertura a l’exterior, la revolució del 1933 va propiciar la instauració del sufragi general masculí.

El 1978 es va produir la primera i, de moment, única, modificació de l’ancestral estructura parroquial andorrana, quan el quart d’Escaldes-Engordany es va constituir en la setena parròquia, fent que el quart d’Andorra la Vella esdevingués també parròquia.

La creació de la nova parròquia estava emmarcada en el seguit de reformes polítiques que van impulsar els andorrans a partir dels anys setanta, i que va desembocar en el procés que va portar a l’aprovació de la Constitució del 1993. Aquesta constitució va establir al país una democràcia parlamentària amb els tres poders (executiu, legislatiu i judicial) localitzats a Andorra la Vella. El text reconeix el paper dels comuns i relaciona les seves competències, que el 1993 van ser desplegades en llei.

Andorra la Vella va optar a ser seu dels Jocs Olímpics d'hivern de 2010, els vint-i-unens de la història olímpica moderna, que finalment tingueren lloc a Vancouver (Canadà).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista d'Andorra la Vella.

Andorra la Vella és situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita. La ciutat, situada a 1.029 metres d'altitud sota la serra d’Enclar (2 317 m), es troba a 11 i a 33 km, respectivament, per carretera, de la frontera amb Catalunya i França.[4]

La muntanya més alta de la parròquia és el Bony de la Pica, de 2.402 msnm. Els voltants d'Andorra la Vella estan coberts d'extensos boscos de muntanya mitjana, influenciada per l'altitud, i l'espècie dominant és el pi roig (pinus sylvestris). A més dels pobles de Santa Coloma d’Andorra, són dins la parròquia l’antic llogaret de la Margineda, les bordes de la Comella i el castell de Sant Vicenç de Montclar. Al nord del nucli antic hi ha els nous barris de les Closes de Guillemó, Sant Andreu, Prada Guillemó i Prada Ramon.

Clima[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella té un clima oceànic (cfb, segons la classificació climàtica de Köppen), altament influenciat per la seva altitud de 1.031 msnm. Això vol dir que pot ser extrem, però bastant menys que en altres llocs similars tenint en compte l'altitud. A l'hivern ressalta molt el fred i la neu, i les temperatures sota zero són molt habituals. L'estiu és suau amb màximes que poques vegades superen els 30 graus. La precipitació mitjana anual és de 812,3 mm. Les temperatures baixen per l'alçada en comparació amb les zones baixes.

Dades climàtiques a Andorra la Vella (1971–2000, extremes 1934–2016)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 18.0
(64.4)
20.0
(68)
24.8
(76.6)
29.0
(84.2)
29.2
(84.6)
36.0
(96.8)
39.0
(102.2)
35.9
(96.6)
32.0
(89.6)
31.0
(87.8)
21.2
(70.2)
19.0
(66.2)
39.0
(102.2)
Màxima mitjana °C (°F) 6.9
(44.4)
8.9
(48)
11.7
(53.1)
13.3
(55.9)
17.6
(63.7)
21.9
(71.4)
26.2
(79.2)
25.4
(77.7)
21.4
(70.5)
16.0
(60.8)
10.7
(51.3)
7.5
(45.5)
15.6
(60.1)
Mitjana diària °C (°F) 2.2
(36)
3.5
(38.3)
5.8
(42.4)
7.5
(45.5)
11.5
(52.7)
15.4
(59.7)
18.8
(65.8)
18.5
(65.3)
14.9
(58.8)
10.3
(50.5)
5.7
(42.3)
3.0
(37.4)
9.8
(49.6)
Mínima mitjana °C (°F) −2.5
(27.5)
−1.8
(28.8)
−0.2
(31.6)
1.7
(35.1)
5.3
(41.5)
8.8
(47.8)
11.4
(52.5)
11.4
(52.5)
8.5
(47.3)
4.7
(40.5)
0.6
(33.1)
−1.4
(29.5)
3.9
(39)
Mínima rècord °C (°F) −15
(5)
−16
(3)
−11
(12)
−7
(19)
−2
(28)
0.0
(32)
3.0
(37.4)
2.0
(35.6)
0.0
(32)
−6
(21)
−19.5
(−3.1)
−13
(9)
−19.5
(−3.1)
Precipitació mitjana mm (polzades) 53.1
(2.091)
37.9
(1.492)
40.5
(1.594)
71.2
(2.803)
89.8
(3.535)
84.2
(3.315)
60.7
(2.39)
85.6
(3.37)
80.9
(3.185)
72.4
(2.85)
68.4
(2.693)
67.9
(2.673)
812.3
(31.98)
Font #1: ACDA[5]
Font #2: Meteo Climat (record highs and lows)[6]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Edifici principal del Mora Banc, seu del banc Mora Banc Grup.

La ciutat d'Andorra la Vella forma una aglomeració urbana d'uns 50.000 habitants juntament amb les parròquies d'Escaldes-Engordany a l'est i Sant Julià de Lòria al sud. Aquesta aglomeració s'estén en sentit longitudinal seguint el traçat de la carretera.

Andorra la Vella té 24.574 habitants, segons el cens de 2007.[7] La població està composta per un 43% de ciutadans de nacionalitat espanyola, 33% d'andorrans, 11% de portuguesos, i 7% de francesos, més algunes altres comunitats minoritàries. La majoria dels habitants són catòlics romans, i l'esperança de vida és de més de 80 anys.

Evolució demogràfica
1865 1947 1965 1981 1985 1988 1995 2000 2005 2007
1.100 1.975 8.833 14.783 17.201 19.566 21.984 20.845 23.587 20.436

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Govern central[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella és la seu del Govern d'Andorra, i com a capital de l'Estat hi ha presents a la ciutat els següents edificis:

  • L'Edifici administratiu del Govern d'Andorra, seu del Govern del qual depenen el Ministeri de Finances i Funció Pública, Ministeri d'Economia i Territori, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Justícia i Interior, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació i Joventut, Ministeri de Turisme i Medi Ambient, i Ministeri de Cultura.
  • El Consell General d'Andorra, l'òrgan legislatiu i parlament del Govern, que està ubicat al Nou Consell General d'Andorra i a la Casa de la Vall. Des del 2011 les sessions ordinàries tenen lloc a la nova seu, i les sessions tradicionals (sessió constitutiva o la sessió de Sant Tomàs) tenen lloc a la Casa de la Vall.[8]

Govern comunal[modifica | modifica el codi]

Infotaula de càrrec políticCònsol major d'Andorra la Vella
Flag of Andorra la Vella.svg
Santa Coloma Andorra.jpg
Tipus capital i llista de poblacions d'Andorra
Titular Conxita Marsol i Riart
des del 13 de desembre de 2015
Lloc Andorra la Vella
Estat Andorra
Mandat 2015-actualment
Creació segle xx
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata


Cada quatre anys, els electors d’Andorra la Vella trien dotze consellers, dels quals se n’escullen el cònsol major i el cònsol menor, que ostenten la màxima representació política en el Comú d’Andorra la Vella.

Els resultats de les eleccions comunals del 2015 han configurat l'actual equip de govern, format per una majoria de vuit consellers de Demòcrates per Andorra, mentre que el Partit Socialdemòcrata + independents d'una banda, i la Coalició d’Independents + Liberals d’Andorra de l'altra, tenen dos consellers cadascun.[9]

Partit Vots  % Escons
Demòcrates per Andorra + Independents (DA+I) 1.298 35,74% 8
Partit Socialdemòcrata + Independents (PS+I) 996 27,61% 2
Coalició d'Independents per Andorra la Vella + Liberals d'Andorra (CDI+LDA) 904 25,06% 2
Sentit Comú + Socialdemocràcia i Progrés + Independents (SC+SDP+Ind) 418 11,59% 0
Vots nuls i en blanc 395 9,87%
Total 4.002 100% 12

Llista de cònsols majors[modifica | modifica el codi]

Des del 1992 hi ha hagut 6 cònsols majors a Andorra la Vella. Actualment ostenta el títol la demòcrata Conxita Marsol.

Període Cònsol major Partit
1992-1997 Lluís Viu Torres[10] Nova Democràcia (ND)
1997-2003 Concepció Mora Jordana[11] Coalició pel Progrés (CP)
2004-2007 Francesc Xavier Mora Baron[12] Partit Socialdemòcrata (PS)
2008-2015 Maria Rosa Ferrer Obiols[13] Partit Socialdemòcrata (PS) (2008-2012)
Independents per Andorra (Cd'I) (2012-2015)
2015 Jordi Ramon Minguillon Capdevila Independents per Andorra (Cd'I)
2016- Conxita Marsol Riart Demòcrates per Andorra (DA)

Atractius turístics[modifica | modifica el codi]

Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l'esquí, la capital del Principat disposa d'altres atractius turístics com la visita d'esglésies i edificis històrics. La llista següent mostra els atractius turístics més recorreguts de la ciutat:

Altres atractius que atrauen visitants d'arreu d'Europa i del món són els centres comercials i grans magatzems de Pyrénées, Escale i Hyper Andorra, que es troben a l'avinguda de Meritxell, així com l'Andorra 2000, que es troba a l'avinguda de Tarragona (CG-1).

El Parc Central d'Andorra la Vella.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Equipaments culturals i teatrals[modifica | modifica el codi]

Vista de l'avinguda de Meritxell, un dels carrers més comercials de la ciutat.

El Teatre Comunal, creat el 1992 després de la reforma de l'antic cinema de les Valls, és el principal recinte escènic de la vila. Situat al centre, té capacitat per a prop de 250 espectadors. Té una programació estable de teatre, dansa i música. Més recentment es va inaugurar al Centre cultural La Llacuna, que acull l'Institut de Música i Dansa.

Esdeveniments culturals[modifica | modifica el codi]

  • Temporada de música i dansa. Mostra anual de música i dansa que se celebra des del 1994.
  • Dijous de rock. Cicle de concerts per a la promoció dels grups andorrans de rock, que se celebra anualment durant els mesos d'estiu (juliol-agost).
  • Festival internacional de pallasses. Certamen de caràcter bianual que se celebra des del 2001.
  • Andorra Red Music, un festival de música que se celebra des del 2014.

Festes tradicionals[modifica | modifica el codi]

  • 17 de gener, festes de Sant Antoni.
  • 15 i 16 d'abril, Cants de caramelles.
  • 15 i 16 de juny, Festa major del barri del Puial.
  • Primer cap de setmana d'agost, Festa major d'Andorra la Vella.
  • 10 al 12 de desembre, Fira de Santa Llúcia.

Transports[modifica | modifica el codi]

Imatge aèria de l'aeroport d'Andorra - La Seu d'Urgell, situat fora del territori andorrà però principal aeroport d'entrada a Andorra, ja que en aquest país no n'hi ha.

Andorra la Vells té accés directe al transport aeri, amb els vols d'helicòpters comercials que aterren a l'heliport d'Andorra la Vella, situat al centre de la ciutat. L'aeroport Andorra - la Seu d'Urgell es troba a 24 quilòmetres al sud de la ciutat i des de juliol de l'any 2015 opera rutes domèstiques a diversos aeroports de tot Espanya. Els aeroports més propers ubicats a Catalunya i França proporcionen accés als vols internacionals, i els més propers són els de Perpinyà (156 km) i Lleida (160 km). Altres aeroports més grans són els de Tolosa, Girona i Barcelona.

Andorra la Vella no té una estació de tren, tot i que hi ha un servei de transport d'autobús uneix la ciutat amb les estacions de tren de L'Ospitalet a França i de Lleida a Catalunya. També hi ha autobusos des dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus cap a Andorra la Vella.

Esports[modifica | modifica el codi]

Principals recintes esportius[modifica | modifica el codi]

  • Estadi Comunal d'Andorra la Vella. Estadi situat a l'avinguda de Salou amb capacitat per a 850 espectadors. Disposa d'un camp de gespa natural per a la pràctica del futbol, ​​així com una pista d'atletisme de sis pistes, i zones per al salt de longitud i d'altura i el llançament de pes, de disc i de javelina. Annex es troba un pavelló cobert i una pista poliesportiva a l'aire lliure, on és practicat el bàsquet, l'handbol i l'hoquei, entre altres esports. Gestionat pel Comú d'Andorra (municipal).
  • Poliesportiu d'Andorra. Pavelló amb pista poliesportiva de parquet flotant, amb capacitat per a 4.000 espectadors. Seu de la Selecció de futbol sala d'Andorra i del Bàsquet Club Andorra. Gestionat pel Govern d'Andorra.
  • Centre Esportiu dels Serradells. Complex poliesportiu de titularitat municipal situat a la carretera de Comella. Va ser construït el 1991, amb motiu dels Jocs dels Petits Estats d'Europa. Disposa de múltiples equipaments com pistes de tennis i esquaix, piscines, pista poliesportiva, etc.

Esdeveniments esportius[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella va albergar gran part de les proves dels Jocs dels Petits Estats d'Europa celebrats al Principat el 1991 i el 2005. La ciutat també va ser una de les candidates dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2010, que finalment van ser concedits a la ciutat canadenca de Vancouver.

Des de l'any 2007 la FIS va homologar la pista d'esquí: "L'avet" (estació de Soldeu) per celebrar una copa del món femenina d'eslàlom gegant d'esquí alpí el 2011.

Ambaixades i consolats[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra, i per això en aquesta ciutat hi ha diverses ambaixades i consolats (majoritàriament honoraris) de diversos països del món. Aquests s'exposen en la llista següents (els consolats que són honorífics són marcats amb una H):

Relacions internacionals[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella està agermanada amb:

Unió de capitals iberoamericanes[modifica | modifica el codi]

Andorra la Vella forma part de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes des del 12 d'octubre de 1982, establint així una relació de germanor amb les següents ciutats:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Departament d'Estadística». www.estadistica.ad. [Consulta: 9 setembre 2016].
  2. «España es una importante base para terroristas, según EEUU» (en es-es). [Consulta: 9 setembre 2016].
  3. Room, Adrian. Placenames of the World. Estats Units d'Amèrica: McFarland, 2003, p. 29. ISBN 0786418141. 
  4. 4,0 4,1 «Andorra la Vella | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 9 setembre 2016].
  5. «Andorra La Vella 1971-2000 averages». ACDA. Arxivat de l'original el 14 January 2016. [Consulta: 3 gener 2016].
  6. «Station Andorra la Vella» (en francès). Meteo Climat. [Consulta: 14 octubre 2016].
  7. Servei d'estudis del Ministeri de Finances
  8. Andreu, Iago «El síndic obre el nou Consell 15 anys després d'iniciar el procés». El Periòdic d'Andorra, 11-03-2011 [Consulta: 6 abril 2011].
  9. «Escrutini» (en ca-es). [Consulta: 30 gener 2017].
  10. Anuaris.cat
  11. Govern d'Andorra - Eleccions comunals 1999
  12. Govern d'Andorra - Eleccions comunals 2003
  13. Govern d'Andorra - Eleccions comunals 2003
  14. «Un protocole d'amitié» (en fr). ladepeche.fr.
  15. «Andorra la Vella i Sant Pol de Mar oficialitzen el seu agermanament». Diari d'Andorra, 24-07-2010. [Consulta: 26 juliol 2010].
  16. «Andorra la Vella s’agermana amb San Carlos de Bariloche | Comú» (en ca). [Consulta: 29 gener 2017].
  17. «Valls i Andorra la Vella celebren el 40è aniversari del seu agermanament amb un concert a la Llacuna». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 29 gener 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]