Aeroport de Barcelona - el Prat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aeroport de Barcelona - el Prat

T1 Prat Aitor Agirregabiria.jpg

IATA: BCN – OACI: LEBL –

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport Públic
Titular/Gestor Aena
Serveix Barcelona
Localització El Prat de Llobregat
Altura (msnm) 3.8 m / 12 ft
Coordenades 41° 17′ 49″ N, 2° 04′ 02″ E / 41.29694°N,2.06722°E / 41.29694; 2.06722Coord.: 41° 17′ 49″ N, 2° 04′ 02″ E / 41.29694°N,2.06722°E / 41.29694; 2.06722
Web www.aena-aeropuertos.es
Pistes
Direcció Longitud Superfície
m ft
7L/25R 3.743 12.281 Formigó
7R/25L 2.660 8.727 Asfalt
2/20 2.540 8.334 Asfalt
Estadístiques (2015)
Passatgers 39.711.276 (Augment5,7%)
Operacions 288.878(Augment1,8%)
Càrrega (en kg) 117.220.000(Augment14,1%)
Font: Aena Aeropuertos[1]

L'Aeroport de Barcelona - el Prat[2] (codi IATA: BCNcodi OACI: LEBL) o simplement conegut com a Aeroport del Prat és un aeroport que dóna servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya en general. Està situat a 12 Km al sud-oest de la capital catalana, al municipi del Prat de Llobregat, a 3,8 m sobre el nivell del mar i envoltat dels espais naturals dels aiguamolls del delta del Llobregat. La seva directora és Sonia Corrochano.[3]

És el segon aeroport més gran d'Espanya, el primer de Catalunya i el novè amb més trànsit de passatgers d'Europa. Els anys 2008 i 2009, la competència del tren d'alta velocitat[4] en el trajecte Barcelona-Madrid així com l'impacte de la crisi econòmica, disminuí el trànsit de passatgers per primera vegada des de l'any 1993. A partir de 2010 ha tornat a incrementar-se el nombre de passatgers fins als 39.711.276 de l'any 2015. A més, l'agost de 2013, per primera vegada, l'Aeroport de Barcelona va convertir-se en l'aeroport amb més passatgers d'Aena.

És el centre de connexions més important de Vueling i era la base de Spanair fins al seu cessament, així com un focus important per a Iberia Regional, Air Europa i Ryanair. L'aerolínia Norwegian també hi té una base, i des del febrer del 2016 la companyia easyJet també n'hi té una.[5] L'aeroport serveix principalment a diferents destinacions d'Europa i del nord d'Àfrica, però també ofereix diversos vols intercontinentals a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia.[6] Està obert només a vols instrumentals i estan prohibits els vols VFR (vols en regles visuals), excepte els vols VFR sanitaris, d'emergències i d'estat.

El 22 de març de 2007, més de 130 entitats van donar suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transoceànic i amb gestió individualitzada.[7] El 30 de març de 2011, l'aeroport va rebre el premi com a millor aeroport del sud d'Europa concedit per Skytrax dins els World Airport Awards 2011.[8]

Des del febrer del 2014 l'Aeroport de Barcelona - El Prat ha estat el primer aeroport de l'estat espanyol en rebre un vol diari d'un Airbus A380, que és operat per Emirates en la seva ruta cap a l'Aeroport Internacional de Dubai, una fita important a la història de l'aeroport.

El dia 12 de febrer del 2016 es va inaugurar el tram sud de la Línia 9 del Metro de Barcelona, que connecta les dues terminals de l'aeroport amb la Zona Universitària.

Història[modifica | modifica el codi]

1920-1930[modifica | modifica el codi]

El primer camp d'aviació que va tenir la ciutat de Barcelona va ser l'any 1916 i estava situat al Remolar (Viladecans), en els terrenys d'una granja avícola anomenada La Volateria, la qual li donava nom. Dos anys més tard es va construir un nou camp d'aviació, al municipi de Prat de Llobregat, a uns quants centenars de metres de l'anterior. El primer avió a aterrar-hi va ser un Latecoere Salmson 300 de la línia de Pierre-Georges Latécoère, que va arribar des de Toulouse amb destinació a Casablanca. L'aeròdrom era utilitzat com a seu de l'Aeroclub de Catalunya i com a base per a la flota Zeppelin i hidroavions de l'Armada espanyola i de l'exèrcit de terra. Els serveis comercials de vols regulars van començar el 1927 gràcies a Iberia que el connectava amb l'Aeroport de Madrid-Cuatro Vientos. A més, aquesta línia va ser la primera freqüència de l'aerolínia espanyola.

1940-1960[modifica | modifica el codi]

Entre el 1941 i el 1946 es realitzen tot un plegat d'obres per tal d'unir els dos aèrodroms i l'any 1948 es decideix construir la pista 07-25. Durant el mateix any, va sorgir el primer vol interncontinental que connectava l'aeroport amb Nova York gràcies a l'aerolínia Pan American. Entre el 1948 i el 1952 es construeix una nova pista (la 16-34), perpendicular a l'anterior. També es va dur a terme la construcció de diferents vials de rodatge i una terminal per poder atendre als passatgers. El 1963 s'arriba al milió de passatgers anuals i dos anys més tard s'amplia la pista principal. Es decideix afegir un vial de rodatge més amb carrils de sortida ràpida, es construeix una torre de control i una nova plataforma d'aeronaus. El 1968 s'inaugura una nova terminal (actualment l'ala més vella de la terminal T2B).

1970-2000[modifica | modifica el codi]

El 3 d'agost de l'any 1970, la companyia aèria Pan American va inaugurar una línia regular entre Barcelona, Lisboa i Nova York mitjançant un Boeing 747 i el dia 4 de novembre Iberia va començar un servei de pont aeri entre l'aeroport de Madrid-Barajas i Barcelona. Pocs anys més tard, el 1976, s'inicia la construcció d'una terminal destinada únicament a aquesta ruta i una altra exclusivament de càrrega. També es van construir un edifici annex per correus i una plataforma d'estacionament per a avions de càrrega. Un any després, l'aeroport superava els cinc milions de passatgers anuals.

Des de finals dels anys setanta fins ben bé els noranta l'aeroport estava estancat, tant en tràfic aeri com en inversions, fins que la preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va impulsar una nova reforma que consistia en la modernització i ampliació de la terminal existent (terminal B) i la construcció de dues terminals més (la terminal A i C) que incorporaven, com a novetat, passarel·les d'accés directe a l'avió. Aquesta reforma va ser dissenyada per l'arquitecte Ricard Bofill i Leví. El 1996 es va construir una torre de control també dissenyada pel mateix arquitecte.

Degut a la forta baixada que el tràfic aeri va patir després del 1999 i la crisi del sector aeri el 2001, moltes operacions que es realitzaven als aeroports de Reus i Girona-Costa Brava es van traslladar al Prat amb la intenció de minimitzar l'efecte de la crisi.

Pla Barcelona[modifica | modifica el codi]

El Pla Barcelona[9] és la reforma que s'ha portat a terme i s'està portant a terme per tal d'augmentar la capacitat de l'aeroport i renovar les infraestructures més anitgues. Aquest projecte es va plantejar per primer cop l'any 1999 i es va començar a dur a terme l'any 2003 en veure que el tràfic de l'aeroport anava augmentant a un ritme increïblement ràpid. Aquest pla és conformat per més de 100 subprojectes diferents, els més destacats dels quals són: la construcció d'una nova terminal de passatgers (la terminal 1 o T1) i la seva terminal satèl·lit connectada a la T1 mitjançant un tren subterrani (la T1s),[10] aquest projecte es posposà, ja que en aquella època no tenia gaire sentit perquè Barcelona tampoc tenia suficients passatgers com per haver-la de construir immediatament, però es digué que quan Barcelona arribés als 44 milions de passatgers anuals AENA (ENAIRE actualment) estaria obligada a construir-la, perquè ja començaria a haver-hi un dèficit d'espai a l'aeroport. Altres millores del Pla de Barcelona consisteixen en la millora de l'accés al recinte tant per carretera com per tren, així com la incorporació de la línia 9 del metro de Barcelona i la d'un ramal del tren d'alta velocitat de la línia Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera francesa. A més, es preveu urbanitzar un total de més de 300 hectàrees com a zona de serveis per al desenvolupament comercial i industrial de l'aeroport incluent-hi la construcció de nous hotels, centres de convencions, parcs empresarials,... El cost total del projecte és de més de 3.200 milions d'euros. El Pla Barcelona és la tercera gran operació darrera de les del 1968 i del 1992 i és de gran valor tant a nivell europeu com mundial.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

La majoria del trànsit de l'aeroport de Barcelona és nacional i europeu, sent el més important de l'estat en nombre de passatgers sense connexió.[11] Vueling hi té una base d'operacions, i fins al gener del 2012 també ho era de Spanair. No obstant això, el nombre de connexions intercontinentals està molt per sota d'altres aeroports europeus amb el seu nivell de trànsit de passatgers. La manca de connexions intercontinentals ha estat un motiu constant denúncia i pressió de les autoritats i grups de d'empresaris catalans durant els últims anys, que volen que l'aeroport esdevingui un important centre de distribució del trànsit aeri mundial i no només europeu.

En els últims anys el trànsit de les companyies aèries de baix cost ha crescut significativament, especialment després de la creació de bases operatives de Vueling i Clickair a l'aeroport. Vueling i Clickair es van fusionar el juliol de 2009, i ara operen sota el nom de Vueling. Hi ha altres companyies aèries de baix cost que operen des de l'aeroport com easyJet, Wizz Air o Ryanair.

L'aeroport ha estat sempre objecte d'un debat polític sobre la gestió i control entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol, que ha involucrat Aena (operador de l'aeroport) i diverses línies aèries, Iberia i Spanair, principalment. Part del debat és sobre els beneficis operatius que genera l'aeroport, que s'utilitzen en el manteniment i les inversions en altres aeroports de la xarxa d'AENA i de les inversions del govern en altres àrees econòmiques.

Navegació aèria[modifica | modifica el codi]

Camp de vols[modifica | modifica el codi]

El camp de vols de l'aeroport està format per 3 pistes d'aterratge, dues de paral·leles i una de transversal. Les pistes paral·leles estan en constant funcionament. La configuració principal diürna és la configuració oest on les aeronaus aterren per la pista 25R i enlairen per la 25L, en cas que les condicions meteorològiques no ho permetin i s'hagi d'usar la configuració est, aquestes aterraran per la pista 7L i enlairaran per la 7R. No obstant això, si un avió demostra que necessita més pista de la disponible a la 25L-7R, podrà enlairar per la 25R-7L, com per exemple l'A340-300. En canvi la pista transversal s'utilitza principalment per operacions nocturnes, en els aterratges nocturs, si s'utilitza la configuració oest les aeronaus aterren i enlairen per la pista 25L, mentre que si és necessari utilitzar la configuració est, aterren per la pista 2 i enlairen per la pista 25L (a partir de les 23 h fins a les 7 h). El camp de vols de l'aeroport està dotat de moderns sistemes d'indicació per als avions i té capacitat per a qualsevol aeronau comercial existent.


Pistes
Nom Longitud Amplada Superfície Ajudes d'aproximació
07L – 25R 3.743 m / 12.281 ft 60 m / 212 ft Formigó CAT II / III
07R – 25L 2.660 m / 8.727 ft 45 m / 159 ft Asfalt CAT II / III
02 – 20 2.540 m / 8.334 ft 45 m / 159 ft Asfalt CAT I

Torre de control[modifica | modifica el codi]

La torre de control està situada entre les dues pistes paral·leles i a prop de les dues terminals de passatgers. Els seus 62 metres d'altura permeten una màxima visibilitat de totes les àrees de maniobres de les aeronaus, incloent-hi les tres pistes d'aterratge. Aquesta infraestructura va ser dissenyada per l'arquitecte Bruce Fairbanks i consta d'un edifici circular format per dos nivells, en el que la base de la construcció està composta per una estructura d'alumini de forma octogonal. La base o també considerada la planta baixa es reparteix en dos pisos i disposa d'un pàrquing capaç d'albergar fins a 83 vehicles. L'edifici té una superfície de 7.800 m² i consta de 15 posicions de control. A més de tot això, la torre de control també és un lloc de treball diari per a prop d'unes 100 persones entre controladors aeris, tècnics i altres professionals.[12]

Terminals[modifica | modifica el codi]

Terminal T1[modifica | modifica el codi]

La terminal T1 és una terminal de passatgers situada a la zona sud de l'aeroport, entre les dues pistes paral·leles. Dissenyada per Ricard Bofill, es va inaugurar el 16 de juny del 2009 i el dia 17 es va posar en funcionament amb un vol a Madrid de Spanair. Les seves instal·lacions permeten rebre 30 milions de passatgers a l'any i augmenten la capacitat de l'aeroport als 55 milions de passatgers anuals i li donen la capacitat per a gestionar més de 90 operacions per hora. Ocupa una superfície útil de 545.000 m² i està adaptada per tal de rebre a aeronaus de grans dimensions com l'Airbus A380 a través de passarel·les dobles. Disposa de 13.000 places d'aparcament, 45 fingers ampliables a 60, 15 cintes de recollida d'equipatges, 168 taulells de facturació i 101 portes d'embarcament: les portes A i D es troben a l'ala nord, les portes B a la central i les portes C i E a la sud.[13][14]


Terminal T2[modifica | modifica el codi]

La terminal T2 és la terminal de passatgers més antiga i consta de tres edificis annexos. Antigament i abans de l'obertura de la terminal T1, eren tres terminals diferents, les anomenades terminals A, B i C. Actualment les tres terminals formen part de la T2 i s'anomenen terminals T2A, T2B i T2C, seguint l'antiga nomenclatura. La terminal T2 té la capacitat per a poder rebre 25 milions de passatgers anuals. La terminal T2A conté els mòduls d'embarcament de passatgers M4 (portes 41-49) i M5 (portes 51-59), la T2B conté els mòduls M2 (portes 21-29) i M3 (portes 31-39) i la T2C conté el mòdul M1 (portes 11-19).[13] La terminal T2B ha conservat el mural ceràmic que Joan Miró va crear per a l'aeroport. Aquesta terminal és usada majoritàriament per aerolínies de baix cost. La T2C només és utilitzada per easyJet i la seva filial, easyJet Switzerland.


Terminal Corporativa[modifica | modifica el codi]

Terminal Corporativa de l'aeroport del Prat

Aquesta tercera terminal de l'aeroport del Prat està destinada únicament a l'aviació corporativa i als viatgers de negocis. És operativa les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Té una superfície de 2.118 m² i és just al davant de la plataforma d'aviació corporativa, a només 12 Km del centre de Barcelona. A la planta baixa hi ha les sales d'espera, les sales VIP i les sales comunes; a la planta superior, les sales de reunions i les oficines de les companyies. La terminal és gestionada conjuntament per Executive Airlines i la UTE Gestair-Assistair, uns dels principals operadors d'aparells corporatius de l'aeroport. Actualment, l'Aeroport Internacional de Barcelona disposa de 42 places d'aviació corporativa i que utilitzen les companyies CNAir, Gestair, Universal Jet, Bks, Punto Fa, Corporate Jets, Bcn Jets i Executive Airlines.

Aerolínies i destinacions[modifica | modifica el codi]

  • Actualitzat 15 d'octubre de 2015
Companyia Destinacions Terminal
Aegean Airlines Atenes 1
Aer Lingus Dublín
De temporada: Cork
2B
Aeroflot Moscou-Xeremètievo 1
Aerolíneas Argentinas Buenos Aires–Ezeiza 1
Air Algérie Alger, Oran 1
Air Arabia Maroc Casablanca, Nador, Tanger 2B
airBaltic Riga 1
Air Berlin Düsseldorf 1
Air Canada Rouge Toronto Pearson
De temporada: Montréal–Trudeau
1
Air China Pequín, Viena 1
Air Europa Madrid, Menorca, Palma de Mallorca, Tenerife–North
De temporada: Fuerteventura, Eivissa, Lanzarote, Tel Aviv–Ben Gurion
1
Air France París–Charles de Gaulle 1
Air Moldova Chișinău 2B
Air Transat De temporada: Montréal–Trudeau, Toronto Pearson 2B
Alitalia Milà–Linate, Roma–Fiumicino 1
Alitalia
operat per Alitalia CityLiner
Milà–Linate 1
American Airlines Miami, Nova York–JFK

De temporada: Filadèlfia, Charlotte

1
Arkia Israeli Airlines De temporada: Tel Aviv–Ben Gurion 1
Atlantic Airways De temporada: Vágar 2B
Austrian Airlines Viena 1
Avianca Bogotà 1
Azerbaijan Airlines De temporada: Baku[15] 2B
Belavia Minsk–National 2B
Blue Air Bucharest, Iași (des del 27 de Març 2016) 2B
British Airways Londres–Gatwick, Londres–Heathrow 1
Brussels Airlines Brussel·les 1
Bulgaria Air Sofia 2B
Chalair Aviation Limoges 2B
Croatia Airlines De temporada: Zagreb 1
Czech Airlines Praga 1
Delta Air Lines Nova York–JFK
De temporada: Atlanta
1
easyJet Basilea-Mulhouse-Friburg, Berlin–Schönefeld, Bristol, Liverpool, Londres–Gatwick, Londres–Luton, London–Southend, Lyon, Milà–Malpensa, Newcastle, Niça, Paris–Charles de Gaulle
De temporada: Belfast–International
2C
easyJet Switzerland Basilea-Mulhouse-Friburg, Ginebra 2C
EgyptAir El Caire 1
El Al Tel Aviv–Ben Gurion 1
Emirates Dubai 1
Eurowings Düsseldorf (des del 27 de Març del 2016),[16] Viena[17] 2B
Finnair Helsinki 1
Freebird Airlines De temporada: Istanbul–Atatürk 2B
Germanwings Berlín–Tegel, Cologne/Bonn, Düsseldorf, Hamburg, Hannover, Stuttgart 2B
I-Fly Moscou–Vnukovo 2B
Iberia Madrid 1
Iberia Regional
operat per Air Nostrum
León, Badajoz (inici 18 febrer de 2016)
De temporada: Melilla
1
Icelandair De temporada: Reykjavík–Keflavík[18] 2B
Ikar Airlines De temporada: Moscou-Xeremètievo 2B
Israir Airlines De temporada: Tel Aviv–Ben Gurion 1
Jet2.com Glasgow, Leeds-Bradford
De temporada: Manchester
2B
Jetairfly[19] Anvers, Bruges/Oostende 2B
KLM Amsterdam 1
Korean Air De temporada: Seoul–Incheon[20] 1
LOT Polish Airlines Varsòvia (des del 2 de gener de 2016) 1
Lufthansa Frankfurt, Munich 1
Lufthansa Regional
operated by Lufthansa CityLine
De temporada: Munic 1
Luxair Luxembourg 2B
Monarch Airlines London–Gatwick, Manchester
De temporada: Birmingham, Leeds-Bradford
2B
NIKI Vienna 1
Nordwind Airlines De temporada: Arkhangelsk, Belgorod, Chelyabinsk, Kaliningrad, Kazan, Khabarovsk, Krasnodar, Mineralnye Vody, Monastir, Moscou-Xeremètievo, Moscow–Vnukovo, Murmansk, Nizhnekamsk, Nizhny Novgorod, Novosibirsk, Orenburg, Perm, Samara, Syktyvkar, Tyumen, Ufa, Volgograd, Voronezh, Yekaterinburg 2B
Norwegian Air Shuttle Berlin–Schönefeld, Billund, Birmingham, Copenhagen, Fuerteventura, Gothenburg–Landvetter, Hamburg, Helsinki, Las Palmas, Londres–Gatwick, Oslo–Gardermoen, Stavanger, Estocolm–Arlanda, Tenerife-Nord, Trondheim, Varsòvia–Chopin
De temporada: Bergen, Dubrovnik, Sandefjord
2B
Orenair De temporada: Moscou-Domodèdovo, Yekaterinburg 2B
Pegasus Airlines Istanbul–Sabiha Gökçen 2B
Primera Air De temporada: Reykjavík–Keflavík[21] 2B
Qatar Airways Doha 1
Rossiya Saint Petersburg 1
Royal Air Maroc Casablanca
De temporada: Tànger
1
Royal Flight De temporada: Saint Petersburg, Yekaterinburg 2B
Royal Jordanian Amman–Queen Alia 1
Ryanair Beauvais, Bèrgam, Berlin–Schönefeld, Birmingham, Bologna, Brussels, Budapest, Cologne/Bonn, Dublín, Edinburgh, Fes, Fuerteventura, Gran Canaria, Hamburg, Eivissa, Jerez de la Frontera, Lanzarote, Liverpool, Londres–Stansted, Manchester, Nador, Palma de Mallorca, Porto, Prestwick,[22] Roma–Fiumicino, Santander, Santiago de Compostel·la, Seville, Tenerife–North, Tenerife–South, Treviso, Turin, Valladolid, Vilnius, Varsòvia–Modlin
De temporada: Charleroi, East Midlands, Málaga, Menorca, Roma–Ciampino, Stockholm–Skavsta
2B
Scandinavian Airlines Copenhagen, Oslo–Gardermoen
De temporada: Bergen, Stavanger, Estocolm–Arlanda, Trondheim
1
Singapore Airlines São Paulo–Guarulhos, Singapur 1
SkyWork Airlines De temporada: Berna 2B
SmartWings
operated by Travel Service Airlines
De temporada: Praga[23] 2B
Sun d'Or
operated by El Al
Tel Aviv–Ben Gurion 2B
Swiss International Air Lines Ginebra, Zuric 1
Swiss International Air Lines
operated by Swiss Global Air Lines
Ginebra 1
TAM Airlines São Paulo–Guarulhos 1
TAP Portugal Lisboa 1
TAP Portugal
operated by Portugália
Lisboa, Porto 1
TAROM Bucharest 1
Thomas Cook Airlines Belgium De temporada: Brussel·les 2B
Transavia Amsterdam, Eindhoven, Rotterdam/The Hague 2B
Transavia France Paris–Orly 2B
Tunisair Tunis 1
Turkish Airlines Istanbul–Atatürk, Istanbul–Sabiha Gökçen 1
Ukraine International Airlines Kiev–Boryspil 1
United Airlines Newark
De temporada: Washington–Dulles (Inici 26 Maig 2016)[24]
1
Ural Airlines Moscou-Domodèdovo
De temporada: Yekaterinburg
2B
UTair Aviation De temporada: Yekaterinburg 2B
VIM Airlines De temporada: Moscou–Domodèdovo 2B
Vladivostok Air De temporada: Moscow–Vnukovo 2B
Vueling La Corunya, Accra, Alger, Alacant, Almería, Amsterdam, Asturias, Atenes, Banjul, Basilea/Mulhouse/Friburg, Bergen, Berlin–Tegel, Bilbao, Birmingham, Bologna, Bordeaux, Brindisi, Brussel·les, Casablanca, Catania, Constantine (des del 27 Març 2016),[25] Copenhagen, Dakar, Djerba, Dublín, Düsseldorf, Eindhoven (inici 29 Abril 2016), Fes, Florència, Frankfurt, Fuerteventura, Ginebra, Gran Canaria, Granada, Hamburg, Hannover, Eivissa, Jerez de la Frontera, Lanzarote, Lille, Lisbon, Liverpool (des del 27 Març 2016),[26] Londres–Gatwick, Luxembourg, Lyon, Madrid, Málaga, Manchester,[27] Marrakesh, Marseilles, Menorca, Milà–Malpensa, Moscou–Domodèdovo, Munich, Nador, Nantes, Nàpols, Niça, Newcastle (des del 28 Març 2016), Oran, Oslo–Gardermoen, Palerm, Palma de Mallorca, Paris–Charles de Gaulle, París–Orly, Pisa, Porto, Praga, Rabat, Rennes, Roma–Fiumicino, Rotterdam/The Hague, San Sebastián, Santander, Santiago de Compostel·la, Seville, Stockholm–Arlanda, Stuttgart, Tangier, Tel Aviv–Ben Gurion, Tenerife–North, Tenerife–South, Tolosa, Turin, Valladolid, Venècia, Viena, Vigo, Warsaw–Chopin, Zuric
De temporada: Aalborg, Ancona, Bari, Bastia, Belfast,[28] Beirut,[29] Belgrade,[30] Brest, Bucharest, Budapest,[31] Cagliari,[32] Cardiff, Cluj-Napoca, Corfu, Dortmund, Dresden, Dubrovnik, Edinburgh, Faro, Funchal, Genoa, Gothenburg–Landvetter, Helsinki, Heraklion, Kaliningrad, Kazan, Kiev–Zhulyany,[33] Kos, Kraków, Krasnodar,[34] Samara,[34] Larnaca, Leeds/Bradford (begins 28 March 2016),[35] Leipzig/Halle, Lourdes, Maastricht/Aachen (inici 2 Juny 2016), Malta, Minsk–National, Moscou–Xeremètievo, Mykonos, Nuremberg, Olbia, Pamplona, Reykjavík–Keflavík, Rhodes, Riga (inici 24 juny 2016),[36] Saint Petersburg, Sal,[37] La Palma, Santorini, Sofia, Split, Stavanger, Strasbourg, Tallinn, Thessaloniki, Trieste, Tunis, Verona, Vilnius (inici 28 juny 2016),[36] Yerevan, Zadar, Zagreb
1
Windrose Airlines De temporada: Kiev–Boryspil 2B
Wizz Air Bucharest, Budapest, Cluj-Napoca, Gdańsk, Katowice, Riga, Skopje,[38] Sofia, Timişoara, Vilnius, Warsaw–Chopin
De temporada: Poznań[39]
2B
WOW air De temporada: Reykjavík–Keflavík 2B
Yakutia Airlines De temporada: Moscow–Vnukovo 2B

Aerolínies de càrrega[modifica | modifica el codi]

Companyia Destinacions
British Airways World Cargo East Midlands, Londres-Heathrow, Londres-Luton
Cargolux Hong Kong, Jeddah, Luxemburg, Baku
DHL Vitoria-Gasteiz, Liège
Emirates SkyCargo Dubai, Ciutat de Mèxic
FedEx Express París-Charles de Gaulle
Jade Cargo International Brescia, Shanghai-Pudong, Shenzhen
RAM Cargo Casablanca
Saudi Arabian Airlines Jeddah, Riyadh
Swiftair Juba
TNT Airways Liege, Brussel·les
UPS Airlines Colònia/Bonn, València

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

  • Actualitzat a 10 d'abril del 2016
Evolució Passatgers
Any Passatgers % Any Passatgers % Any Passatgers %
1963 1.000.000 - 2002 21.348.211 +2,9 2016 12.113.235 (Abril) +13.8
1977 5.000.000 - 2003 22.752.667 +6,6
1990 9.205.000 - 2004 24.558.138 +7,9
1991 9.145.000 -0,7 2005 27.152.745 +10,6
1992 10.196.000 +11,5 2006 30.008.152 +10,5
1993 9.999.000 -2,0 2007 32.898.249 +9,6
1994 10.647.285 +6,5 2008 30.208.134 -8,2
1995 11.727.814 +10,1 2009 27.311.765 -9,8
1996 13.434.679 +14,6 2010 29.209.595 +6,5
1997 15.065.724 +12,1 2011 34,398,226 +17,8
1998 16.194.805 +7,3 2012 35.144.503 +2,2
1999 17.421.938 +7,6 2013 35.210.735 +0,2
2000 19.809.567 +13,8 2014 37.559.044 +6,7
2001 20.745.536 +4,7 2015 39.711.276 +5,7
Evolució Operacions
Any Operacions % Any Operacions %
1999 233.609 - 2013 276.497 -4.7
2000 255.913 +9,5 2014 283.850 +2,7
2001 273.119 +6,3 2015 288.878 +1,8
2002 271.023 -0,8 2016 89.126 (Abril) +8.1
2003 282.021 +4,1
2004 291.369 +3,3
2005 307.798 +5,6
2006 327.636 +6,4
2007 352.501 +7,6
2008 321.491 -8,8
2009 278.965 -13,3
2010 277.832 -0,4
2011 303.054 +9,1
2012 290.004 -4,3
Evolució Càrrega
Any Tm. % Any Tm %
1999 88.217 - 2013 100.288 +3,9
2000 88.269 +2,4 2014 102.692 +2,4
2001 81.882 -7,8 2015 117.219 +14,1
2002 75.905 -7,3 2016 42.353.543 (Abril) +17.9
2003 70.118 -7,6
2004 84.985 +21,2
2005 90.446 +6,4
2006 93.404 +3,3
2007 96.770 +3,6
2008 104.329 +7,7
2009 89.813 -13,6
2010 104.279 +16,1
2011 96.572 -7,4
2012 96.522 -0.1
Principals Aerolínies Barcelona-El Prat 2014
Posició Aerolínia Passatgers Dona servei a
1 Vueling 13,703,747 Europa, Àfrica, Àsia
2 Ryanair 2,317,266 Europa, Africa
3 easyJet 2,358,293 Europa
4 Lufthansa 1,421,438 Alemanya (Munic i Frankfurt)
5 Air Europa 1,205,736 Espanya, Àfrica (Tunísia)
6 Iberia 1,009,598 Pont Aeri
7 Norwegian Air Shuttle 828,218 Europa (al 2016: Amèrica)
8 British Airways 827,650 Gran Bretanya (Londres)
9 Air France 721,159 França (París)
10 Swiss International Air Lines 653,317 Suïssa (Ginebra i Zuric)
11 KLM 575,127 Països Baixos (Amsterdam)
12 Germanwings 523,653 Alemanya
13 EasyJet Switzerland 514,019 Europa
14 Wizz Air 505,595 Europa
15 Transavia 449,711 Països Baixos
16 TAP Portugal 437,355 Portugal
17 Alitalia 331,230 Itàlia
18 Emirates 321,258 Unió del Emirats Àrabs (Dubai)
19 Turkish Airlines 320,523 Turquia
20 Aeroflot 288,546 Rússia (Moscou i Sant Petersburg)
21 Monarch Airlines 272,457 Gran Bretanya
22 American Airlines 266,583 Estats Units d'Amèrica
23 Brussels Airlines 252,734 Bèlgica (Brussel·les)
24 Qatar Airways 233,039 Qatar (Doha)
25 Transaero Airlines 224,585 Rússia

Accessos[modifica | modifica el codi]

Cotxe[modifica | modifica el codi]

L'aeroport Internacional de Barcelona està connectat per carretera amb els principals vials d'entrada de la ciutat de Barcelona, principalment amb la Ronda de Dalt i altres autopistes del sud-oest de la ciutat. Aquest conjunt d'accessos són coneguts com l'anomenada Pota Sud. Per tal d'accedir a la terminal T1 es pot fer a través d'un ramal de la C-31 o bé mitjançant vials interns que connecten amb les carreteres de la T2. La C-32B connecta la terminal T2 amb el ramal principal de l'autopista C-32 però també amb l'autovia de Castelldefels, la C-31.

Taxi[modifica | modifica el codi]

Existeixen 3 parades de taxi a la terminal T1, dues a la zona d'arribades (planta 0) i una altra situada al corredor Madrid-Barcelona; a la T2 hi ha una parada al davant de les terminals T2A, T2B i T2C. El preu d'un trajecte fins al centre de Barcelona és d'aproximadament 30 € des de la T1 o d'uns 25 € des de la T2 tot i que el preu depèn sempre del que marqui el taxímetre. Cada maleta gran té un cost afegit d'1 € però les maletes de mida reduïda de l'equipatge de mà no tenen cap mena de cost.

Autobús[modifica | modifica el codi]

Serveis urbans
Línia Parades Operador
  46  Plaça d'Espanya - Aeroport Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (al vial de davant) i T1 (als vials de sortides i d'arribades). TMB
  Aerobús A1  Aeroport (T1) - Plaça de Catalunya Al vial d'arribades (a la planta 0) i al vial de sortides (a la planta 3) de la T1. SGMT
  Aerobús A2  Aeroport (T2) - Plaça de Catalunya. Terminal de mercaderies, terminal T2A, T2B (davant del mural d'en Joan Miró) i T2C. SGMT
  L77  Sant Joan Despí (Hospital Moisès Broggi) - Aeroport Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial d'arribades de la T1. OLIVERAS,SL
  PR1  Aeroport (T1) - El Prat de Llobregat - Aeroport (T2C) Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic), T2C (vial) i al vial de d'arribades de la T1. ROSANBUS
  N16  Plaça de Catalunya - Castelldefels (Bellamar) Terminal de càrrega, T2B (Sortides i a la cantonada de la T2B, al costat de l'accés al bloc tècnic) i T2C (al vial de davant). MOHN,SL
  N17  Plaça de Catalunya - Aeroport T1 (als vials de sortides i d'arribades). MOHN,SL
  L99  Castelldefels - Viladecans - Gavà - Aeroport Al vial d'arribades (a la planta 0) de la T1. MOHN,SL
Serveis interurbans
Línia Parades Operador
  Alsa  Aeroport - Figueres / Girona / Lleida / Tarragona / Castelló / València / Alacant / Múrcia / Almeria Terminal T2B i terminal T1 (al vial d'arribades). Alsa
  Directbus  Aeroport - Andorra Terminal T1 (planta 0) i terminal T2B (davant mural Miró). Autocars Nadal
  Novatel  Aeroport - Andorra Terminal T1 (al vial d'arribades) i terminal T2B (al vial de sortides). Novatel
  Autocars Plana  Aeroport - Salou - Cambrils Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2). Empresa Plana
  Autocars Plana  Aeroport - Tarragona - Reus Terminal T1 (vial d'arribades i connexió amb la llançadora T1 - T2). Empresa Plana
  Monbus  Aeroport - Sitges - Vilanova - El Vendrell Terminal T1 (al vial d'arribades). Monbus

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

L'Aeroport del Prat està connectat amb les principals estacions de ferrocarril de Barcelona a través de la línia R2N barcelona.svg de Rodalies de Catalunya. Amb una freqüència de 30 minuts, els trens van circulant a través d'un ramal de la línia 2, que el connecta amb l'estació de Sants i la de Passeig de Gràcia on es pot fer un transbord amb els serveis del metro de Barcelona i altres línies de rodalia, regionals, llarga distància i alta velocitat. La primera sortida des de Barcelona és a les 5:00, i des de l'aeroport a les 5:40. El tren triga 20 minuts a Sants i 25 minuts a Passeig de Gràcia.

L'estació de l'aeroport està situada al davant de la terminal T2B i es connecta amb ella gràcies a una passarel·la coberta que travessa la carretera i surt a l'interior de la terminal. Un cop a dins, és fàcil accedir a la resta de terminals de la T2. Per tal de poder connectar amb la T1, hi ha un servei gratuït d'autobusos que connecta les dues terminals.

El 21 de gener del 2015, la ministra de Foment Ana Pastor, va anunciar que el 2018 entrarà en funcionament un tren llançadora que unirà la terminal T1 de l'aeroport amb l'Estació de Sants i amb el Passeig de Gràcia de Barcelona.[40]

Metro[modifica | modifica el codi]

Des del 12 de febrer de 2016 es pot arribar fins a Zona Universitària amb la Línia 9 Sud del Metro de Barcelona, per arribar al centre de la ciutat s'ha de fer transbord a l'estació de Torrassa i agafar l'L1 fins a plaça Catalunya. Hi ha una parada a la Terminal 1, a la planta baixa (costat estació d'autobusos) i una altra a la Terminal 2, sota l'estació de Renfe. Hi ha una parada a la Terminal de Càrrega que de moment està innactiva. Està totalment acabada de construir, però la Generalitat digué que no l'obririen encara a causa de la poca quantitat de passatgers que hi anirien, cosa que ha molestat als treballadors d'aquesta zona.

El trajecte dura uns 32 minuts fins a Zona Universitària. Té una freqüència de pas de 7 minuts, però que es pot escurçar a 4 minuts. El bitllet té un preu especial de 4,5 € si es viatja amb un "Bitllet Senzill" o una "T-10", amb tots els de més títols de transport, incloent-hi tots els "Hola BCN" no hi ha cap tarifa especial. El seu pas és entre les 5 i les 24 h en dies normals.

Està previst que la Línia 2 del Metro de Barcelona també arribi en un futur a l'aeroport, així aquest quedaria connectat definitivament amb el centre de la ciutat sense haver de fer cap transbordament.

Transport entre terminals[modifica | modifica el codi]

Per connectar ambdues terminals hi ha un servei gratuït de bus ininterrumput durant les 24 hores del dia, amb una freqüència de pas de 4 minuts durant el dia (8-20 h), 7 minuts a la matinada i vespre (5-8 h i 20-24 h), i de 20 minuts entre les 24-5 h. Dura uns 14 minuts des de la primera fins a l'última. Té les següents parades:

  • Terminal T1. Planta 3. Sortides
  • Terminal T1. Planta 0. Arribades
  • Terminal T2 B. Sortides
  • Terminal T2 C (vial exterior)

També es pot agafar el metro i fer només una parada, té una durada de 4 minuts.

Accidents i incidents[modifica | modifica el codi]

  • El 21 d'octubre de 1994, un avió de càrrega Falcon 20 va realitzar un aterratge d'emergència a l'aeroport després de patir una avaria al tren d'aterratge, cap dels tres membres de la tripulació van resultar ferits.
  • El 19 de febrer de 1998, el comanadant i el primer oficial van morir en estavellar-se un aparell d'aviació general d'Ibertrans al municipi de Gavà poc després que s'hagués enlairat del Prat.
  • El 28 de juliol de 1998, una avioneta de càrrega procedent de Palma carregada de premsa estrangera es va estavellar poc abans d'aterrar al costat d'una de les tanques que envolten l'aeroport, matant dos membres de la tripulació i el copilot.[41]
  • L'any 2002, el vol 2937 de Bashkirian Airlines procedent de l'aeroport de Domodedovo de Moscou, va xocar amb el vol 611 de DHL a Alemanya en ruta a Barcelona.
  • A l'octubre de 2004 un avió de KLM va tenir un petit accident i es va quedar a pista sense tren d'aterratge.
  • El 3 de desembre de 2010, la vaga portada a terme pels controladors aeris a tot l'espai aeri espanyol, va deixar inoperatiu l'Aeroport de Barcelona. Durant el matí del 4 de desembre, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i va autoritzar a l'exèrcit de fer-se càrrec de les operacions de control del trànsit aeri.[42] Poc després d'aquestes mesures els controladors aeris van anar tornant progressivament als seus llocs de treball.
  • El 24 de març del 2015, un avió A320 que operava el vol 9525 de Germanwings que sortí de l'Aeroport de Barcelona-el Prat en direcció Düsseldorf es va estavellar intencionadament pel seu copilot als Prats de Blèuna Auta, França. Van morir la totalitat dels passatjers i tripulació (150).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://estadisticas.aena.es/csee/ccurl/53/987/12_estadisticas_diciembre_2013.pdf
  2. «[http://www.boe.es/boe/dias/2011/06/06/pdfs/BOE-A-2011-9850.pdf Orden FOM/1508/2011, de 18 de mayo, por la que se modifica la denominación oficial del Aeropuerto de Barcelona.]» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 6 juny 2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  3. «Sonia Corrochano, nueva directora del Aeropuerto de El Prat». Europa Press, 29 febrer 2012.
  4. «El AVE ya supera al avión en la ruta entre Barcelona y Madrid» (en castellà). La Vanguardia, 15 agost 2009. [Consulta: 17 agost 2009].
  5. «EasyJet abre su base operativa en Barcelona tras cerrar Madrid en 2012» (en castellà). La Vanguardia, 26-11-2015. [Consulta: 6 gener 2016].
  6. «Vols Intercontinentals». Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. [Consulta: 2 gener 2011].
  7. «Clam empresarial per la gestió individualitzada d'un aeroport del Prat transoceànic». Notícies. VilaWeb, 22 març 2007. [Consulta: 23 març 2007].
  8. «Barcelona Airport wins the 2011 Best Airport Southern Europe Award» (en anglès). Skytrax. [Consulta: 27 abril 2011].
  9. [enllaç sense format] http://www.aena.es/csee/ccurl/planbarcelona,0.pdf
  10. «Aena inicia la redacción del proyecto constructivo del Edificio Satélite del Aeropuerto de Barcelona» (en castellà). Nota de premsa. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, 3 novembre 2009. [Consulta: 30 gener 2011].
  11. «El Prat s'imposa a Barajas». El Punt Avui, 16/8/2012. [Consulta: 17 agost 2012].
  12. «Entra en funcionamiento la nueva torre de control del Aeropuerto de Barcelona» (en castellà). Nota de premsa. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, 3 febrer 2007. [Consulta: 24 abril 2007].
  13. 13,0 13,1 «Capacitat actual». L'Aeroport de Barcelona: La Infraestructura. Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2011].
  14. «Planos de la T1» (en castellà). T1 Aeropuerto de Barcelona. Aeroports Espanyols i Navegació Aèria. [Consulta: 12 novembre 2009].
  15. «AZAL organizes regular flights from Baku to Barcelona». ABC.AZ. [Consulta: 1 juny 2015].
  16. «germanwings / Eurowings Route Transfers in April 2016». Airlineroute.net, 7 abril 2015. [Consulta: 7 abril 2015].
  17. http://airlineroute.net/2015/08/10/ew-vie-w15/
  18. http://www.icelandair.us/servlet/file/store36/item751610/version1/ICE%2067584%20IS_Sumar%C3%A1%C3%A6tlun2014_x2.pdf
  19. «Jetairfly Adds Antwerp Routes from late-April 2015». Airline Route. [Consulta: 2 gener 2015].
  20. «Korean Air seasonal charter to Barcelona». Aero Barcelona. [Consulta: 28 abril 2015].
  21. «Primera Air Adds New Routes from Reykjavik in S15». [Consulta: 1 juny 2015].
  22. «Ryanair Flight Timetable». Ryanair.
  23. «SmartWings Flight schedule». smartwings.com.
  24. «UNITED S16 International Operation Changes as of 10OCT15». Airlineroute.net, 10 octubre 2015. [Consulta: 10 octubre 2015].
  25. http://airlineroute.net/2015/10/13/vy-bcnczl-s16/
  26. «Spanish airline Vueling announce new flights from LJLA».
  27. «Vueling Adds Barcelona - Manchester Route from late-June 2015». Airline Route, 18 març 2015. [Consulta: 18 març 2015].
  28. UBM Information Ltd. 2015. «[Update 2 Vueling Plans New Routes in S15]». Routesonline, 6 novembre 2014. [Consulta: 1 juny 2015].
  29. «Vueling to Start Barcelona – Beirut Service from late-June 2013». [Consulta: 1 juny 2015].
  30. «Vueling Adds 11 New Routes in Summer 2014». [Consulta: 1 juny 2015].
  31. «Vueling operará siete nuevas rutas desde Barcelona en verano, entre ellas, a Jerez de la Frontera». 20 Minutos, 29 octubre 2013 [Consulta: 3 novembre 2013].
  32. «Vueling flight schedules».
  33. «Испанский лоу-кост Vueling полетит из Барселоны в Киев». avianews.com by Aviation Today, 18 febrer 2013 [Consulta: 18 febrer 2013].
  34. 34,0 34,1 «Vueling: dos nuevas rutas entre Barcelona y Rusia». LA VANGUARDIA. [Consulta: 1 juny 2015].
  35. [1]
  36. 36,0 36,1 «Vueling Adds New Service to The Baltics in S16». Airline Route, 29 setembre 2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  37. EL PERIÓDICO / BARCELONA. «Vueling volará a Cabo Verde desde Barcelona este verano». El Periódico. [Consulta: 1 juny 2015].
  38. «Wizz Air continues to expand in Macedonia – 3rd aircraft in Skopje, 1 new airport and 6 new routes». Wizz Air. [Consulta: 22 gener 2015].
  39. «Wizz Air timetable». Wizz Air.
  40. «Tren llançadora T1 aeroport del Prat» (en català). ara, 21/01/2015. [Consulta: 22 gener 2015].
  41. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1998/07/29/pagina-1/33858075/pdf.html
  42. [enllaç sense format] http://www.directe.cat/noticia/zapatero-declara-l-estat-d-alarma-per-provar-d-aturar-la-vaga-salvatge-dels-controladors-a

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de Barcelona - el Prat Modifica l'enllaç a Wikidata