Aeroport de Copenhaguen

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Aeroport de Copenhaguen
CPH-logo-no-text.svg
KastrupAirport Panorama.jpg
Anomenat en referència a Copenhaguen i Kastrup Tradueix
Dades
Tipus aeroport internacional
Data d'obertura oficial 20 abril 1925
Característica
Superfície 10 km²
Altitud 16 ft
Ubicació
EstatRegne de Dinamarca
Estat federatDinamarca
RegionsRegió de Hovedstaden
Municipimunicipi de Tårnby
Localització Lufthavnsboulevarden 6
55° 37′ 05″ N, 12° 39′ 22″ E / 55.618055555556°N,12.656111111111°E / 55.618055555556; 12.656111111111Coord.: 55° 37′ 05″ N, 12° 39′ 22″ E / 55.618055555556°N,12.656111111111°E / 55.618055555556; 12.656111111111
Activitat
Propietat de Københavns Lufthavne Tradueix
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Aeroport de Kastrup, Copenhaguen

L'aeroport de Copenhaguen, Kastrup, (danès: Københavns Lufthavn, Kastrup) (codi IATA: CPHcodi OACI: EKCH), situat a l'illa d'Amager, 8 km (5 mi) al sud del centre de la ciutat de Copenhaguen, i 24 km (15 mi) a l'oest del centre de la ciutat de Malmö via el Pont de l'Øresund, entre els municipis de Tårnby i de Dragør, és l'aeroport de la ciutat de Copenhaguen i el més gran de Dinamarca. També és un dels aeroports més ben equipats i amb més trànsit aeri d'Escandinàvia.

L'any 2016 va registrar un nou record anual de passatgers de 29.043.287, amb una mitjana diària de més de 79.500, i un increment de passatgers respecte a l'any anterior d'un 9,1%. El tràfic domèstic va ser de 1.710.868 passatgers (increment de 6.1% respecte l'any 2015) i l'internacional de 27.332.419 (increment de 9,34% respecte l'any 2015).[1]


Història[modifica]

  • Es va inaugurar el 20 d'abril de 1925 i va ser un dels primers aeroports civils del món. Consistia en una gran i impressionant terminal, construïda de fusta, un parell d'hangars, una etapa d'aterratge d'hidroavions i alguns prats d'herba que podien ser utilitzats com a pistes d'aterratge. Les ovelles mantenien curta l'herba de les pistes d'aterratge, les quals eren allunyades abans d'enlairaments i aterratges. Des de l'any 1932 fins al 1939,les operacions es van incrementar de 6.000 a 50.000 i el nombre de passatgers fins als 72.000. Entre el 1936 i el 1939 es construeix una nova terminal, sis vegades més gran que l'antiga, construïda per l'arquitecte Vilhem Lauritzen, que va ser considerat un arquitecte pioner, no només en termes arquitectònics i de construcció, sinó també de servei i comoditat dels passatgers.[2]


  • Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, l'aeroport va romandre tancat a les operacions civils, a excepció dels vols periòdics a destins com Suècia, Alemanya i Àustria. A l'estiu del 1941 es construeix la primera pista de superfície dura, de 1400 metres de llarg per 65 metres d'ample. Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, el maig de 1945, l'aeroport de Copenhaguen era un dels aeroports internacionals més moderns d'Europa, pel fet de no quedar afectat per actes de guerra. L'aeroport esdevingué intercontinental l'any 1946. L'American Overseas Airlines i la Scandinavian Airlines System fundada l'1 d'agost de 1946, van començar a operar amb vols regulars cap als EUA. El 1948, l'aeroport va ser el tercer més gran d'Europa, amb més de 150 enlairaments i aterratges diaris i gairebé 300.000 passatgers. L'any 1954 es va iniciar el primer vol polar entre Los Angeles i Copenhaguen. El nombre de passatgers va assolir la xifra de 700.000, -la qual cosa va requerir noves instal·lacions automàtiques de tractament d'equipatges. El mateix any, es van tractar i manipular fins a 11.000 tones de càrrega i correu. El 1956, l'aeroport va atendre a un milió de passatgers. Es va posar en marxa un programa d'expansió global per fer de l'aeroport de Copenhaguen el més modern del món. Les pistes es van allargar i dotar amb equips de tecnologia avançada. Pel 10 de maig de 1960, es va inaugurar la nova terminal de l'aeroport (ara Terminal 2). La gran i nova terminal de l'aeroport aviat es va quedar petita, i el 1969 es va posar en marxa un altre gran programa d'expansió. El trànsit nacional es va traslladar a una nova terminal domèstica (la part oriental de la Terminal 1). La (actual) terminal internacional es va complementar amb un nou moll (C) i una Terminal d'arribades separada (l'edifici entre les Terminals 2 i 3). Una nova torre de control i 3.600 metres de pistes d'aterratge addicionals van permetre enlairaments i aterratges de forma simultània. Quan l'expansió global es va completar el 1972, el nombre d'enlairaments i aterratges va superar el nombre de 180.000 i hi va haver més de vuit milions de passatgers.[3]


  • Al llarg de la dècada de 1970, el tràfic aeri va continuar creixent, però l'aeroport no es va ampliar. Un nou gran aeroport a l'illa de Saltholm (amb un pont que connecta a Dinamarca i a Suècia) estava a la taula de dibuix. Seria una gran inversió, i la proposta va ser avaluada a fons per molts experts. El 1980, però, el Parlament danès va decidir per contra, ampliar la capacitat de l'aeroport de Copenhaguen a 20-22 milions de passatgers per a l'any 2000. Aquesta solució era molt més econòmica que la construcció d'un nou aeroport i com que els nous tipus d'avions eren menys sorollosos, un aeroport a Saltholm no oferia un benefici ambiental que fos decisiu. L'ampliació de l'aeroport es va iniciar el 1982, després del necessari període de planificació. La intenció no era construir l'aeroport més gran d'Europa, sinó construir l'aeroport favorit dels passatgers en trànsit. Una estada a l'aeroport se suposa que és una part integral de l'experiència de viatge. L'eficiència i la precisió eren demandes òbvies, però també es va focalitzar en la generació d'un oasi on els viatgers internacionals es poguessin relaxar: bella arquitectura, disseny escandinau, i un entorn agradable, lleuger i confortable amb una gran quantitat de botigues, restaurants i altres instal·lacions que prestessin gaudi i plaer. La construcció de noves instal·lacions de càrrega es va iniciar a la zona est de l'aeroport, lluny de les terminals de passatgers. Una sèrie d'importants projectes de construcció es va completar el 1998: un moll que connecta les terminals nacional i internacional, una nova terminal d'arribades, noves i modernes instal·lacions de manipulació d'equipatge, una estació de metro amb dos grans aparcaments subterranis i per sobre de tot la Terminal en forma de delta àmplia i impressionant (Terminal 3). La primera etapa del nou moll D es va completar a la primavera de 1999.[4]


  • L'1 de juliol de 2000 s'obre una nova connexió d'autopista i ferrocarril entre l'aeroport de Copenhaguen i Suècia. Els nombrosos passatgers de Suècia i Dinamarca ara vénen a l'aeroport en cotxe, autobús o tren. L'any 2006, l'aeroport supera per primera vegada en la seva història la xifra de 20 M de passatgers. L'octubre de 2007, es va obrir un nou servei de metro a l'aeroport. Copenhaguen Airports A/S va construir una estació de metro integrat en el complex de la terminal perquè els passatgers puguin anar caminant des de l'estació de metro a les Terminals sense haver de sortir a l'aire lliure. El viatge des de l'aeroport fins al centre de Copenhaguen triga 14 minuts. El 31 d'octubre de 2010, Copenhaguen Aeroports va inaugurar CPH Go, una instal·lació de baix cost construïda com una part integrada de l'aeroport existent, el que significa que els passatgers que viatgen cap i des de CPH Go tindran accés als mateixos serveis i instal·lacions que els passatgers de les altres línies aèries, incloent un fàcil accés al transport públic i una àmplia gamma de botigues, bars i restaurants. easyJet va ser la primera aerolínia en traslladar tot el seu trànsit a CPH Go. CPH Go va ser dissenyat i planificat en col·laboració amb les companyies de baix cost i compleix amb els requisits especials de funcionament d'aquestes línies aèries. La nova instal·lació és moderna i diferent en la seva arquitectura i disseny, però amb clares referències arquitectòniques i de disseny a les de la resta de l'aeroport.[5]


Terminals[modifica]

L'aeroport de Copenhaguen té dues Terminals, la Terminal 2 i 3, les quals gestionen tots els vols i comparteixen una sala d'espera comuna de passatgers, així com la secció d'arribades que alberga la duana i l'àrea de recollida d'equipatge i que es troba físicament a la Terminal 3. La secció més recent, CPH Go, dedicada a aerolínies de baix cost va obrir l'octubre de 2010. Fins al moment, EasyJet, Transavia i Ryanair són les úniques aerolínies que operen des d'aquest centre, al qual s'accedeix des de la Terminal 3. Anteriorment tots els vols domèstics sortien de la Terminal 1, però des del 29 de març de 2015, totes sortides s'han fet des de les Terminals 2 i 3.[6] L'1 de desembre de 2015, va aterrar per primer cop a l'aeroport de Copenhaguen un Airbus 380 operat per Emirates Airlines. És la primera vegada que una aeronau d'aquest tipus ha operat un servei programat des d'un aeroport escandinau -en aquest cas, una ruta entre Copenhaguen i Dubai. L'Airbus A380 pot acomodar 615 passatgers en el seu fuselatge de dos pisos. L'avió té una envergadura de 80 metres i de 73 metres de llarg.[7]


Pistes[modifica]

Mapa de Terminals i pistes.

L'àrea de l'aeroport, d'aproximadament 11,8 quilòmetres quadrats, es divideix en quatre seccions geogràfiques - nord, sud, est i oest. A l'àrea Nord hi ha les dues terminals de passatgers amb estacions de tren i metro, aparcaments, el SAS Cargo Centre i les instal·lacions tècniques de SAS amb quatre grans hangars. L'Àrea Nord és el sector clau per al trànsit de passatgers. Aquí es troben les terminals 2 i 3, instal·lacions per a passatgers, centre comercial, restaurants, etc. Aquesta és també la ubicació de les taquilles, oficines d'aerolínies i agències de viatges, companyies de lloguer de cotxes, aparcaments de diversos pisos, estació de tren, amb connexions als centres de Copenhaguen, Dinamarca, i Malmö (Suècia) i el metro amb connexió al centre de la ciutat de Copenhaguen. El Hilton Copenhagen Airport Hotel, de 5 estrelles, està situat just davant de la Terminal 3.[8]


Enlairaments - Percentatge d'ús[9][10]

Pista % ús 2016 % ús 2015
22L 3,5% 3,2%
22R 60,4% 70,1%
04L 0,3% 0,2%
04R 35,3% 22,8%
30 0,1% 0,2%
12 0,4% 3,5%

Aterratges - Percentatge d'ús[9][10]

Pista % ús 2016 % ús 2015
22L 60,5% 55,2%
22R 0,7% 2,4%
04L 33,1% 26,0%
04R 2,3% 1,0%
30 2,6% 12,6%
12 0,8% 2,6%



Estadístiques[modifica]

Nombre anual de passatgers[modifica]

Norwegian Air Shuttle Boeing 737-300 rodant a l'aeroport de Copenhaguen
TUIfly Nordic Boeing 737-800 rodant a l'aeroport de Copenhaguen
Nombre de Passatgers a l'aeroport de Copenhaguen[11]
Any
Passatgers
[nb 1]
Passatgers
% Inc/Dec Anual
Operacions
Operacions
% Inc/Dec Anual
2001 18,082,158 = 288,738 =
2002 18,253,446 Augment0.9 266,896 Disminució 7.6
2003 17,707,742 Disminució3.0 259,002 Disminució 3.0
2004 19,034,557 Augment7.5 272,512 Augment 5.2
2005 19,980,301 Augment5.0 268,652 Disminució 1.4
2006 20,877,533 Augment4.5 258,354 Disminució 3.8
2007 21,409,886 Augment2.5 257,587 Disminució 0.3
2008 21,529,857 Augment0.6 264,086 Augment 2.5
2009 19,715,317 Disminució8.4 236,170 Disminució 10.6
2010 21,501,473 Augment9.1 245,635 Augment 4.0
2011 22,725,284 Augment5.7 253,759 Augment 3.3
2012 23,334,939 Augment2.7 242,990 Disminució 4.2
2013 24,066,917 Augment3.1 244,933 Augment 0.8
2014 25,627,093 Augment6.5 251,799 Augment 2.8
2015 26,610,332[1] Augment3.8 254,832 Augment 1.2
2016 29,043,287 Augment9.2 265,784 Augment 4.2

Destins - Top 10[modifica]

Scandinavian Airlines Airbus A330-300 rodant a l'aeroport de Copenhaguen per l'enlairament
Destins amb més tràfic de passatgers (2016)[1]
Destí
Aeroport(s)
Passatgers
Regne Unit Londres Aeroport de Londres-Gatwick, Aeroport de Londres-Heathrow, Aeroport de Londres-Stansted
2,500,978
SuèciaEstocolm Arlanda Airport
1,584,995
Noruega Oslo Aeroport d'Oslo-Gardermoen, Sandefjord Airport
1,519,437
Països Baixos Amsterdam Aeroport d'Amsterdam-Schiphol
974,830
França París Aeroport de París-Charles de Gaulle, Aeroport de París-Orly
928,405
Dinamarca Aalborg Aeroport d'Aalborg
889,635
Finlàndia Hèlsinki Aeroport de Hèlsinki-Vantaa
793,112
Alemanya Berlín Aeroport de Berlín-Tegel, Aeroport de Berlín-Schönefeld
681,913
Alemanya Frankfurt Aeroport de Frankfurt
662,305
Itàlia Milà Aeroport de Milà-Linate, Aeroport de Milà-Malpensa
569,670


Transports[modifica]

Autobusos[modifica]

Hi ha diverses línies d'autobús des de i cap al centre de la ciutat de Copenhaguen. També hi ha autobusos gratuïts que passen amb freqüència entre les terminals de l'aeroport de Copenhaguen.[12]


Línia 5A Aeroport de Copenhaguen - Husum Torv

Aeroport Internacional - Skottegårdsskolen - Estació Central Sundbyvester Plads- Amagerbro St.- - Rådhuspladsen - Nørreport st. - Nørrebro st. - Bellahøj - Husum Torv També circula de nit.

Línia 35 L'aeroport Internacional - DR Byen St.

L'aeroport Internacional - L'aeroport de East - A. P. Møllers Alle - Stationsplads Dragør - Botiga Magleby - Tommerup - Amagerhallen - Sundbyvester Plads - Irlandsvej - Dr. Byen St.

Línia 36 L'aeroport Internacional - Nøragersmindevej

L'aeroport Internacional - Korsvejens Skole - Tårnby st. - Nøragersmindevej

La informació sobre els temps de funcionament de totes les línies d'autobús de la DOT: www.dinoffentligetransport.dk

Altres autobusos a Dinamarca i Suècia

Línia 888 Aeroport de Copenhaguen - Aarhus La informació sobre els temps d'operació: www.abildskou.dk

Línia 999 Gråhundbus La informació sobre els temps d'operació: www.graahundbus.dk

Aeroport de Copenhaguen - Suècia La informació sobre els temps d'operació: www.eurolines.dk

Swebus Express: www.swebusexpress.dk Nettbuss Express: www.nettbuss.se

Altres indicacions.

A la Terminal 2, els passatgers només tenen servei de baixada.

A la Terminal 3, hi ha servei tant com de recollida com de baixada de passatgers (i aparcament d'1 hora).

S'han de seguir les instruccions del personal de l'aeroport en aquestes zones.

Autobusos entre Terminals

Aquests autobusos van des del pàrquing P1 a les terminals 2 i 3 i a l'estació de tren a la Terminal 3 i als aparcaments P15 i P17.

Els autobusos funcionen: De 07.00 - 18.00: Cada 10 minuts. De les 04.30 - 07.00 i de les 18.00 - 23.30: Cada 15 minuts. De les 23.30 a les 04.30: Cada 20 minuts.


Tren[modifica]

Els trens regionals i interurbans connecten l'aeroport amb Dinamarca i el sud de Suècia. La taquilla es troba a la Terminal 3, just a damunt de l'estació de tren. Els bitllets de tren i de metro es poden comprar a les taquilles del DSB Øresund a la Terminal 3. També podrà comprar diversos tipus de bitllets (per a l'àrea metropolitana) en les màquines expenedores de bitllets habilitades a l'efecte. Tingueu en compte que no es poden comprar bitllets en el tren i que es corre el risc de ser multat sense disposar d'un bitllet vàlid.[13]

Per a més informació, visiteu:


Metro[modifica]

L'estació de metro és una extensió coberta de la Terminal 3. El metro funciona a intervals de 4-6 minuts durant el dia i al vespre, a intervals de 15-20 minuts a la nit. Es triguen 15 minuts de l'estació de Nørreport a l'aeroport. (Línia M2)[14]

Bitllets

Els bitllets per al metro es poden comprar a l'estació i a les taquilles de la DSB a la Terminal 3. Recordeu que les màquines expenedores no accepten bitllets, només monedes i targetes de crèdit com Dankort, Visa, etc.

Autoservei per a imprimir targetes d'embarcament i etiquetes per a maletes.

A l'estació de metro -al final de la Terminal 3- l'aeroport compta amb dues màquines d'autoservei on es poden imprimir targetes d'embarcament i etiquetes de maletes. Totes les línies aèries importants estan connectades a aquestes màquines d'autoservei. Per a més informació, visiteu el lloc web de Metro.


Per carretera[modifica]

L'autopista E20 passa just al costat de l'aeroport. L'E20 passa per la carretera de peatge del pont d'Oresund destí a Suècia. L'aeroport compta amb 8.600 places d'aparcament. Els clients poden reservar la seva plaça d'aparcament en línia, visitant el següent lloc web de l'aeroport de Copenhaguen.



Notes[modifica]

  1. Nombre de passatgers inclou domèstic, internacional i trànsit


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Record Growth in 2016 - 11.1.2017 - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 5.4.2017-(en anglès)».
  2. «The pioneer era 1925-1939 - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 5.4.2017-(en anglès)».
  3. «Interkontinental 1940-1972 - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 5.4.2017-(en anglès)».
  4. «Hub 1973-1999 - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 6.4.2017-(en anglès)».
  5. «The airport today 2000+ - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 6.4.2017-(en anglès)».
  6. «Expanding CPH - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 7.4.2017».
  7. «World’s largest passenger plane lands at Copenhagen Airport - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 7.4.2017 -(en anglès)».
  8. «Area & Runway systems - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 7.4.2017 -(en anglès)».
  9. 9,0 9,1 «Announcement of Group Annual Report 2016 - Pàg.51 del Group Annual Report-Facts & Figures 2016 - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 7.4.2017-(en anglès)».
  10. 10,0 10,1 «Group Annual Report-Facts & Figures 2016-Pàg.51» (PDF) (en anglès). [Consulta: 7 abril 2017].
  11. «Trafikstyrelsen Statistics» (en danish). Danish Transport and Construction Agency. [Consulta: 5 abril 2017].
  12. «Buses - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 7.4.2017-(en anglès)».
  13. «Trains - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 7.4.2017-(en anglès)».
  14. «Metro - Web de Copenhaguen Airports - Consultada el 7.4.2017-(en anglès)».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de Copenhaguen Modifica l'enllaç a Wikidata
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de Copenhaguen Modifica l'enllaç a Wikidata